(Roma) Ruta 1583 el 4/06/2024; 4 km; +22 -22; 3 hores. Visita cultural organitzada amb guia a la ciutat de Pompeia. Tipus de sortida: circular; Dificultat: molt fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 79 dC el volcà Vesuvi va entrar en l’erupció que va destruir Pompeia.
Pompeia va ser una antiga ciutat romana situada a la vora del golf de Nàpols. Se suposa que va ser una fundació de pobles que va ocupar la regió de Campània, després de la colonització grega, als segles VIII i VII aC. Sembla que hi van coincidir cultures diferents com els etruscs, oscs i samnites. Va entrar definitivament a l'òrbita romana en qualitat de ciutat aliada a principis del segle III aC. És principalment coneguda per haver estat destruïda durant l'erupció del Vesuvi de l'any 79.
Faig aquesta ruta organitzada en grup i amb guia. Després d’entrar arribem immediatament al quadripòrtic del teatre. Darrere de l'escenari del Teatre hi ha un gran quadripòrtic envoltat per 74 columnes dòriques amb funció de vestíbul, un espai on els espectadors podien aturar-se durant els intervals de les representacions teatrals. Després del terratrèmol de l'any 62 dC l'edifici va canviar de funció i es va convertir en caserna de gladiadors, fet que va provocar una reorganització d'algunes parts de l'edifici.
Una mica més endavant ja es veu el Teatre, que han restaurat i s’utilitza actualment per activitats.
Pompeia és un lloc molt interessant amb molts vestigis, ja que després de l’erupció del Vesuvi va quedar abandonada. Tot i amb això, molts materials que van quedar per sobre de les cendres i efectes del volcà van ser reutilitzades per a construccions en altres indrets. L'erupció de la muntanya Vesuvi, de l'any 79, va ser una de les erupcions volcàniques més famoses, catastròfiques i mortíferes de la història d'Europa, que va ser presenciada i documentada per Plini el Jove. Aquesta catàstrofe va arribar a les ciutats de Pompeia, Herculano i Estabia, que van quedar sepultades per diverses capes de cendra volcànica. Dels 18.000 habitants no se sap quants van morir, però s’han trobat restes de 1500.
Seguim el carrer que avui en diuen De la Abundància. Moltes cases i llocs estan identificats pels arqueòlegs, però quan no poden saber el titular d’una casa o el nom d’una via, aleshores hi posen un nom de referència. Les pedres del carrer són originals i se sap que era un carrer de vianants. Com ho saben? Doncs perquè si hi haguessin passat els carros, haurien quedat les marques de les rodes. Sobretot el que s’ha excavat han estat les cases de la nostra dreta i totes es consideren com edificis de mercaders i comercials.
Ara potser seria el moment que, per entendre els fets de l’erupció del volca Vesuvi l’any 79 dC, podries visionar el vídeo de National Geografic que és un exemple magnífic de la recreació d’un fet històric. El vincle és a: https://historia.nationalgeographic.com.es/a/video-asi-fue-erupcion-vesubio-que-acabo-pompeya_12979
Un element que identifica una botiga és que havia de disposar d’un porta gran per entrar-hi material o treure’l i això s’observa pel fet que la porta era corredissa, tal com delata la guia excavada a la pedra a la part interior.
Com era habitual en les ciutats romanes hi havia moltes fonts. La civilització romana va ser molt enginyosa pel que fa al tractament de l’aigua i el seu transport. La gran majoria de la seva enginyeria i arquitectura civil es basava en construir edificacions directament relacionades amb l’aigua, per exemple: els ponts, aqüeductes, fonts i termes de molts de les quals han quedat restes.
Estem a la Via Eumachia. Eumachia va ser una sacerdotessa pública de Pompeia a mitjans del segle I, i també matrona de la Concòrdia Augusta que va ser un culte imperial iniciat per Lívia, vídua d'August. Aquesta és la façana de la gran casa que es va fer construir. Eumachia era enginyosa i un exemple de les dones emprenedores romanes.
Una casa en la qual s’hi han conservat uns bonics mosaics i també, al centre es pot veure el petit rectangle de fons pla (impluvium) on s’hi recollien les aigües pluvials. Estava al centre de l’atri, al voltant dels qual hi havia els ‘cubiculum’ o habitacions. La primera informació confirmada sobre la vida pública a Pompeia data del segle ii aC, quan l'augment de la documentació escrita conservada permet saber que la ciutat va ser governada per un magistrat elegit anualment i un consell compost per exmagistrats.
Afegeixo ara, aquí, un dibuix que recrea una casa romana de persones benestants. Al final deixo un vincle al blog del qual he obtingut aquesta foto. Aquest blog conté un treball magnífic que em sembla que és de Fernández Vega, P.A. i que recomano que visitis; obtindràs molta informació.
Al final del carrer arribem al Fòrum. En la civilització romana el fòrum era el tret definitori de la ciutat; el fòrum era una plaça pública: un gran espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre de tota la vida de la ciutat, tant si era política, comercial, religiosa o de lleure.
Al Fòrum hi ha d’haver un temple principal com el cas d’aquest que estava dedicat al déu Apol·lo. Aturem-nos aquí ja que aquest és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, adoptat en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. Era fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).
Un aspecte important a destacar és que els romans no van començar cap guerra de religió mai. De fet adoptaven els déus dels pobles que conquerien o bé s’hi instal·laven. Les guerres de religió van començar especialment en societats monoteistes, que van començar a reclamar la seva exclusivitat. Declaraven que el seu déu era l’únic i condemnaven les altres per idòlatres.
També hi tenim el Tempio Giove i, molt interesant, al fons la presència del volcà: el Vesuvi. El temple s'edificà al voltant de l'any 250 dC i estava dedicat originàriament a Júpiter. Era un període de forta expansió urbanística de la ciutat, i esdevingué ràpidament el principal edifici sagrat de Pompeia. Mercuri, déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç.
Per cert segons noves investigacions suggereixen que s'està acumulant la tensió sota terra a Campi Flegreia (Itàlia), el lloc d'un antic supervolcà on ara viuen 360.000 persones, i que l'erupció és més a prop del que els vulcanòlegs havien pensat fins ara. El volcà ha estat inquiet durant més de 70 anys, amb pics d'agitació de fins a dos anys de durada a les dècades de 1950, 1970 i 1980. La seva última erupció va ser el 1538 després d'un interval d'uns 3.000 anys. (‘latamnews.lat’). Això és a l’oest de Nàpols, a tocar de mar, davant l’illa d’Ischia.
Més endavant passem pel davant del temple de Vespasià, també Temple del Geni Augusti. Va ser construït per ordre de Mamia, esmentat en una inscripció com a sacerdotessa de Ceres i del Geni d'August. Va ser acabat en part després del terratrèmol de l'any 62 dC.
Arribem al davant del gran espai que ocupava el mercat (Macellum), on encara s’hi conserven algunes de les pintures que adornaven els murs. Aquest mercat estava especialitzat en la venda de carn i peix. El mercat és interessant com a exemple de la relació entre la vida econòmica i pública. També testimonia de manera significativa la vida quotidiana en l'antiga Roma.
L'edifici es va construir en diverses fases. Durant el terratrèmol de Pompeia de 62, que enderrocà moltes parts de la ciutat, va sofrir danys considerables. Les excavacions arqueològiques practicades durant el 2012 revelen que el macèl·lum no estava totalment reparat quan va ocórrer l'erupció del Vesubi de l'any 79.
En unes urnes de vidre hi ha les figures representatives de les trobades que van resultar afectades aquell any 79 dC com a conseqüència de les cendres volcàniques que els hi van caure al damunt. Una figura humana de guix, arraulida i amb les mans al nas lluitant contra l’asfíxia és un dels testimonis més famosos i corprenedors de l’infern que es va viure aquell estiu del 79 dC a bona part de la regió de la Campània.
Les víctimes quedaren soterrades a la cendra que plogué sobre la zona, tan fina que s’adaptà fins al darrer detall de la roba i l’anatomia. Amb el pas del temps, la cendra se solidificà i la part orgànica dels cossos es consumí, formant cavitats de forma humana que contenien els esquelets.
Seguim caminant i darrera d’un tancat s’hi veuen àmfores. Probablement devia ser d’un mercader o be d’un productor de terrissa. Ens podem imaginar la relació entre els venedors i els compradors, en que el preu dels productes és establert de manera relativa, depenent de la seva raresa o valoració, i probablement solia motivar llargues i, de vegades acalorades, discussions. Com a tants altres llocs, fins i tot en l’actualitat, aquest deu ser l’origen del regateig: discussió entre venedor i comprador que tracta de rebaixar el preu de les coses i que era i és, de fet, una forma cultural de comprar i aprendre i fer vida social.
Davant d’una casa, a terra hi ha un signe curiós. Es veu que era una forma d’identificar el que es coneixia com lupanar, un bordell on s’hi exercia la prostitució. Amb les excavacions arqueològiques al segle XVIII es va poder observar com les ciutats eren riques en artefactes eròtics com a escultures, frescos, i objectes de la llar decorats amb temes sexuals. Als arqueòlegs els va sorprendre.
La profusió i naturalitat d'aquestes imatges i articles indica que el tractament de la sexualitat a l'antiga Roma era més relaxat que la cultura occidental actual; tanmateix, gran part de les imatges que a l'espectador modern podrien semblar eròtiques —com ara els fal·lus de grans dimensions— podien formar part de la imatgeria de la fertilitat.
Si venim a Pompeia a intentar estudiar una cultura, no hem de menysprear altres formes d’entendre la vida.
FLUP A Pompeia hi havia diverses cases on s’hi realitzaven activitats de tipus sexual. Sembla que no era estrany que la dona d’un patrici tingués relacions esporàdiques amb un, o varis, esclaus. S’ha d’acceptar, doncs, que la sexualitat era vista d’una manera molt diferent com la que es va veure segles després.
Aquest xoc de cultures va suposar el fet que un gran nombre d'artefactes eròtics de Pompeia estiguessin tancats lluny del públic durant gairebé 200 anys, però obert únicament a petició expressa dels estudiosos. Es van recloure al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, on es va ordenar que fos tancat en un “gabinet secret”: la cambra de meravelles i curiositats. Només hi podia accedir la “gent d'edat madura i moralment respectats”. Des del 2000 són visitables.
Certament els romans i les romanes entenien la sexualitat no només com una mena de secret que es reservava en un àmbit personal molt tancat (i que en el futur ja em pogut saber que pot ser lloc de generació de conflictes de parella) sinó que era una propietat humana que aportava felicitat, alegria i estava lluny d’obscurantisme i culpa.
Per tant també hi havia tabernes on, a més, poder veure i menjar. Potser podem concloure que d’acord amb Rebecca Denova: Al món antic, la sexualitat humana era crucial per a la supervivència de la tribu i el clan, i també era plaent; un regal dels déus. Els Pares de l´Església cristiana romana van concloure que els impulsos de la carn, el cos, no han de controlar la vida d´un, sinó que ha de prioritzar la ment. Per tant els impulsos naturals s’havien de controlar. El concepte es coneix com ascetisme: no complaure els desitjos del cos (‘worldhistory.org’).
Una de les cases més treballades i conservades pels arqueòlegs és aquesta coneguda com la casa del Fauno, perquè la imatge que es veu (és una còpia) s’hi va trobar. Les feines d’excavació a Pompeia no acaben mai, sempre van seguint i de fet ens hi trobem dos grups que hi estan treballant.
En aquesta mateixa casa ‘del Fauno’ hi ha l’extraordinari mosaic d’Alexandre. També conegut com el mosaic d'Issos, és una còpia romana d'una pintura hel·lenística (325 aC). El mosaic representa la batalla d'Issos, especialment la càrrega dels ‘hetairoi’ (cavalleria d’elit d’Alexandre) guiats pel seu líder mentre els soldats de Darío III Codomano intenten protegir el seu rei.
Un cartell ho explica i també conté un dibuix del mosaic. Deixo aquí la còpia ja que la foto de l’original no la he pogut massa bé.
Més vistes de columnes i de temples, de pedestals, de carrers empedrats, de signes de roderes... tot ordenat, ben planificat. El món romà va ser un signe de cultura, ordre i planificació i de tractament de l’aigua, que no els hi va faltar mai... fins que van arribar els bàrbars del nord i van començar, precisament, per destruir els inicis dels aqüeductes.
Foto de la Casa de Pansa. La casa, que ocupa tot el bloc, és un exemple típic de casa aristocràtica romana on les estances es situen de manera simètrica i interaxial al voltant de l'atri i el peristil.
Al centre de la severa façana de toba s'obre la monumental entrada emmarcada amb capitells típics de mitjan segle II aC, època en què es va construir la casa. És destacable observar una inscripció pintada en vermell i ara protegida amb vidre, una de les set en llengua osca que es troben a la ciutat, que donava instruccions precises a les tropes, dirigint-les cap a determinats llocs de defensa si l'enemic havia d'atacar. Les sales més emblemàtiques s'obren a una gran piscina, originalment decorada amb un quadre que representa un peix, al centre del gran peristil, realçat amb 16 columnes de toba.
Hem acabat i abans de sortir hi ha un petit museu amb algunes peces trobades en les excavacions. Aquesta del que sembla una dona amb un nen.
Aquesta altra foto és d’objectes d’ús habitual. Cal tenir en compte que en només una nit la totalitat de la ciutat va quedar derruïda i coberta de pedres i cendres, per tant tot el que la gent estava fent aquell moment, escriure, menjar o jugar, va quedar colgat o, sovint, cremat.
Finalment deixo aquesta altra foto d’un fragment d’una pintura mural.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1583-pompeia-vesuvi-temple-apollo-temple-vespasia-casa-pansa-forum-173521879
Vincle blog Casa Romana: https://casarompruebaticum.wordpress.com/introduccion/
Comentaris
RESPOSTA: Gracies, Pepe.
RESPOSTA: Gràcies. Una abraçada!