(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Dolomites Brenta) Ruta 1443 el 8/07/2022; 9,5 km; +260 -300; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Madonna di Campiglio, Malga Vallsinella, ruta de les cascades. Participants: Albert B, Marta C, Albert C i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 1864 era emperador Franz Joseph d'Àustria era també rei de Bohèmia i Hongria.
Sortim del parking a Campo Carlo Magno i baixem caminant fins a Madonna di Campiglio.
Des de Madonna hi ha un bus (o vanette) que transporta fins a l’aparcament de Malga Vallesinella di Soto, ja que la circulació de vehicles esta limitada per aquesta carretera estreta, on si puja o baixa la vanette no hi ha cap manera d’apartar-se.
Arribem al parking de la malga i al fons d’aquest bonic paisatge s’endevinen els cims i el coll el Campanile dei Camosci (2921m). A l’esquerra hauria d’haver-hi la Cima Grosté (2901m) i a la dreta de la foto la serra hauria d’anar a la Cima Brenta (3150m) però que no es veu a la foto, sent el cim més alt del Grup de Brenta.
La Malga de Vallesinella di Soto, es queda al costat i esperarà que baixem per fer un cafè o un refresc. Per cert, val a dir (convé entendre els llocs per on caminem) que l’esmentada Cima Brenta va esdevenir una muntanya on es manifestaven els sentiments nacionalistes. El 1889, les autoritats austrohongareses van decidir rebatejar la muntanya amb el nom de Kaiser Franz Josef-Spitze, nom que mai va quallar, ni tan sols en la literatura alemanya. També hi van plantar la bandera de l’Imperi al cim, totalment visible tant des de Val Rendena com des de Molveno; com a resposta hi van ascendir el guia local Giuseppe "Bepaccia" Zeni i alguns companys a retirar-la.
Seguim la pista de terra que continua recte endavant. Un rètol parla de l’existència de l’ós en el territori, tot referint-se a una petita colònia d’óssos de la família de l’ós bru. L'os era un animal sagrat al nord d'Europa, on era el rei del bosc. Se'l representa en els mites i llegendes com l'animal més antropomòrfic, fins i tot l’imaginari popular el descriu tenint relacions amb dones humanes; aquestes llegendes van fer que l'església cristiana l’anés degradant com a associat al dimoni a partir de l'any 1000. El nom propi Úrsula deriva directament de l'os.
La ruta d’avui serà totalment per bosc, el que vol dir amb ombra, que s’agrairà a mida que el sol escalfi més.
El riu Vallesinella brilla seguint la vall en direcció a Madonna. Comencem a veure, al fons la primera de les cascades de l’excursió.
El sender s’enfila una mica i ens permet aquesta bonica vista de la Cascate Alte. Per perspectiva històrica, diguem que durant el temps de l’emperador Franz Joseph, amb l’any 1864 al mig, a l'interior de la Confederació van començar a sorgir nuclis locals d'oposició, basats sobretot en reivindicacions nacionalistes: a Hongria. Croàcia, Sèrbia, Bohèmia. I, a Alemanya a partir de 1840, comença a manifestar-se una forta oposició, que esclatarà obertament a la Revolució de 1848. Com sempre ha passat amb els imperis les actituds totalitaries i d’explotació aplicades per la cultura dominant han acabat amb revoltes. Va passar al Imperi Austro-húngar, el mongol, l’otomà, l’espanyol...
El camí, fàcil i ben marcat, és també un mirador del riu i de la cascada. Dels imperis (sempre destructors de cultures i pobles diferents) cal concretar com diu ‘wikipedia’ que suposaven l'expansió del propi territori a força de dominar-ne un altre i considerar que allò formava una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors.
Pel camí hi ha aquest telefèric de transport de materials cap els refugis Francis Fox Tucket (2272m) i Casinei (1850m). El refugi Tucket pren el nom del muntanyenc i estudiós anglès que va viure fins el 1913 i va ser membre de la Royal Geographical Society i que va destacar com una de les figures principals de l'edat d'or de l'alpinisme havent pujat a 269 cims.
Els rètols sempre estan ben indicats en totes les direccions. Parlàvem d’imperis i colònies, doncs un article de Paco Martinez el novembre del 2020 (‘elrepublica.cat’) deia: “... Unamuno diu ‘colònia’ a Catalunya. Així també ho interpreta l'independentisme actual. El llibre “Adiós, madre patria” de Josu Legarreta i Eneko Sanz, recull actes de la independència d'ex-colònies espanyoles. Fragments de la de Cuba: ‘Ningú ignora que Espanya governa l'illa de Cuba amb un braç de ferro ensangonat. No només no deixa seguretat en les seves propietats, arrogant-se la facultat d'imposar-li els tributs i contribucions al seu gust, sinó que tenint-la privada de tota llibertat política no pot demanar el remei als seus mals, sense que se'l tracti com a rebel, i no se li concedeix cap altre recurs que callar, deixar-se espoliar i obeir”.
Ja estic baixant i faig aquesta foto de la caseta que hi ha al petit prat, amb el teló de fons muntanyenc amb el Monte Nambrone (2625m) i La Pala (2520m) a la seva esquerra. Estan a ponent del llac Ritort; aquest llac és un dels cinc que formen la ruta circular dels “Cinc llacs”.
Quan ja arribo al refugi des d’on hem començat, tinc al costat l’antiga malga original, tota de fusta: la Casina Vallesinella. Aquesta barraca i tres més properes, situades en petits prats i clarianes, eren el suport als pastors que hi pasturaven vaques i ovelles. Les dues cabanes de Vallesinella i els refugis de l'Ovno i el Mandron, a diferència de les de l'Spinale, eren construïdes íntegrament amb fusta. Com els altres edificis de la propera Val Brenta, va permetre, fins a mitjans del segle passat, aquelles formes particulars de nomadisme ramader de l'època; sistema de vida molt comuna a les poblacions de l'arc alpí.
Ara seguim el sender “sentiero degli cascate”, que surt a l’esquerra uns metres més avall, per la carretera, des del refugi. Pel camí un bonic arbre molt ben arrapat a una roca; és curiós com sobreviuen alguns exemplars a la natura. A Itàlia s’han parlat (i es parlen) diferents idiomes que, a banda de l'italià, són o han estat les llengües maternes de certs estrats socials. En aquests territoris del nord, per simplificar, predominen el llombard i el piemontès. Llengües, la majoria, pertanyents a la família indoeuropea, sobretot a la branca itàlica. Moltes de les regions d'Itàlia tenien ja diferents substrats lingüístics abans que els romans conquerissin la península.
Aquí el camí baixa amb decisió en alguns trams. Cal afegir al tema de les llengües de la Península Itàlica que la qüestió de sintetitzar els dialectes existents en un italià estàndard era l'objectiu principal d'Alessandro Manzoni, que obrà per a construir un idioma nacional basat principalment en el toscà, que havia guanyat prestigi des que Dante Alighieri va escriure La Divina Comèdia en aquest idioma. Per tant seria un error d'utilitzar l'expressió "dialectes de l'italià", ja que no varen derivar de l'italià, sinó del llatí vulgar: l'italià “és el derivat” d'aquestes llengües i no el contrari.
Passem per la cascada del Mezzo (del mig) que veiem a sota nostre. Només cal dir també, sobre les llengües, que amb els anys l’italià normatiu sintetitzat, cada cop s’utilitza més. He de dir que he buscat però no he trobat que s’hagués produït una estratègia estatal per destruir les llengües originals.
Una estona més enllà, la cascada de Sotto (de sota). A partir d’aquí ens anirem apartant del riu.
Finalment ja ens anem apropant a Madonna, sempre per terreny ombrívol que s’agraeix. Parlàvem de llengües a Itàlia. He de dir, amb tristor, que a Espanya ha estat molt diferent. El 1716 es va prohibir el català en les administracions (a les de Catalunya, és clar); el 1786 es va prohibir en l’ensenyament; el 1801 el van prohibir al teatre; el 1838 es va prohibir a les làpides dels cementiris; el 1896 es va prohibir parlar en català per telèfon, el 1924 van detenir i apallissar Antoni Gaudí per haver parlat en català a un policia; a partir del 1939 s’entra en totes les prohibicions del franquisme i el 1978 a arriba una Constitució que promou i permet, per exemple, que el català estigui prohibit al Parlament i al Senat a Madrid.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/madonna-di-campiglio-malga-vallsinella-ruta-de-les-cascades-107717928
Aquí, una altra crònica anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/800-madonna-di-campiglio-giro-5-laghi-llac-ritort-llac-lambin-llac-serodi-llac-gelato-llac-nero-llac-pradelago