(Georgia) Ruta 1682 el 7/09/2025; 10 km; +119 -119; 3,5 hores. Visita urbana organitzada a Tbilisi. Participants: Isabel, Joan, Mercè, Josep, Vicenta, Vicent, Raquel, Miquel i la guia Mariami. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Geòrgia va declarar la seva independència el 9 d'abril del 1991.
Hem vingut a Geòrgia després d’Azerbajan que està al sud-est. Geòrgia, té frontera nord amb un perillós veí: Rússia, a la vista de com van les coses a Ucraïna. La guia ens contestarà que el govern és pro-rus per una fonamental necessitat de supervivència. L’extensió del país és de 107 mil km2 i compta amb una població de 4,5 milions d’habitants.
Avui toca la visita a la part antiga de la ciutat per la qual cosa anem fins al curs del riu Kura. En georgià rep el nom de Mtkvari, 'lent', i és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan. Al damunt d’un turó, al costat, tenim l’església de Metheki, que va ser construïda entre el 1278 i el 1289 dC sota el regnat del rei Demetri II de Geòrgia, tot i que la tradició oral vol que els orígens de Metekhi es remuntin al segle V.
A la dreta tenim un gran espai amb jardins, on hi destaca l’estació del telefèric que, inaugurat el 2012, connecta aquest parc, el Rike, en el marge esquerra del riu Mtkvari, amb la fortalesa Narikala.
Al parc hi ha aquest curiós arbre de coure, que va ser inaugurat el 2019. Rep el nom d’Arbre de la vida i és de l’escultor Davit Monavarlisashvili.
Passem el modern i bonic pont de la Pau. El pont va ser dissenyat per l'arquitecte italià Michele De Lucchi. Des de la seva inauguració el 2010, l'estructura s'ha convertit en una important via de vianants a la ciutat. Està cobert per diversos milers de llums LED que l’il·luminen a la nit i transmeten els noms de tots els elements de la taula periòdica en codi morse.
Ens endinsem pels carrers plens de botigues, de restaurants i de turistes. Estem al carrer Erekle del nucli històric de la capital de Geòrgia. Cal saber que el 9 d'abril del 1991, poc abans del col·lapse de la Unió Soviètica, Geòrgia va declarar la seva independència. Igual que molts països amb passat comunista, Geòrgia va patir disturbis civils i la crisi econòmica de la major part de la dècada de 1990, però després de Revolució de les Roses el 2003 el nou govern va introduir reformes democràtiques i econòmiques.
En un tram hi ha un pintor que aprofita el mur de l’edifici per presentar els quadres i teles pintades i, de pas, ofereix una agradable imatge cromàtica.
Arribem a un dels indrets emblemàtics: el rellotge de marionetes conegut com la Torre del Rellotge de Rezo Gabriadze, és una de les atraccions més emblemàtiques i pintoresques de la capital de Geòrgia. Dues vegades al dia, a les dotze del migdia i a les set de la tarda, la torre ofereix un espectacle, de pocs minuts, de marionetes en miniatura. L'espectacle, anomenat "El Cercle de la Vida", mostra les diferents etapes de la vida, des de la infància fins a la vellesa, captivant tant a nens com a adults.
La torre és una obra d'art en si mateixa, amb una estructura una mica torta i capritxosa que sembla treta d'un conte de fades. Està decorada amb centenars de rajoles pintades a mà pel mateix Gabriadze, amb motius i mosaics tradicionals georgians. Aparenta més anys tot i ser una construcció relativament moderna. Va ser construït l’any 2010.
Seguim el carrer i a la nostra dreta, baixant unes escales, hi ha la basílica d’Anchiskhati. Segons els antics annals georgians, l'església va ser construïda pel rei Vatxe (cap al 522-534), que havia fet de Tbilisi la seva capital. Originalment estava dedicada a la Mare de Déu.
Es tracta d’una església que conté molts dels frescos originals, tot i que l’església havia estat restaurada en vàries ocasions entre els segles XV i XVII a causa de les guerres entre Geòrgia i els perses i els turcs. Tristament la història de la humanitat és plena de barbaritats dels imperis contra els altres pobles. Encara aquests dies hi ha exemples. La veritat és que sempre hi ha hagut molts governants que han estat uns veritables salvatges. Una pena.
La mentalitat imperialista hauria de ser castigada per Déu (que tot ho veu i tot ho sap) amb la destrucció immediata d’aquests individus, per evitar els mals que fan a la Humanitat.
No puc llegir els textos en georgià. El georgià, també anomenat kartvelià, és la llengua oficial de Geòrgia i a més l’alfabet és molt diferent. Però certament és també molt estètic. És la llengua materna del 84% de la població.
Insereixo la bandera de Sant Jordi, per dir que el nom Geòrgia és d'origen grec, derivat de "Georgis", que significa "agricultora" o "treballadora de la terra". És la forma femenina de Jordi, i la seva etimologia prové de les paraules gregues "ge" (terra) i "ergon" (treball). Històricament, s'associa amb l'agricultura i la feina campestre, connotant una connexió profunda amb la natura i l'esforç. És un nom clàssic i elegant. Noms associats o derivables inclouen Georgina i Georgette.
I aquesta és la bandera del país. La bandera de Geòrgia es va adoptar el 14 de gener de 2004. Representa una creu de Sant Jordi vermella sobre un fons blanc; a cadascun dels quarters també hi ha una petita creu vermella, per això és coneguda com la bandera de les cinc creus. Aquesta bandera havia estat usada pels senyors georgians de l'edat mitjana i és l'emblema del Moviment Nacional Unificat, el partit en el poder. Des de l'arribada d'aquest partit al govern, amb la Revolució de les Roses, la bandera del partit ha estat la bandera del país.
Aquest és l’alfabet georgià o kartvelià. Cal saber que el georgià no va ser prohibit durant l'època soviètica, però la seva posició va ser complexa i va estar marcada per una tensió constant entre la política de russificació de Moscou i la forta identitat nacional georgiana. Al contrari va passar a Espanya on, durant anys, el català (la meva llengua materna) va estar prohibit i encara actualment els governs espanyols o el sistema legal hi posen inconvenients sempre que poden. Aquest fet és d’un menyspreu ignominiós.
La catedral de la Santíssima Trinitat de Tbilisi, coneguda com a Sameba, és el principal lloc de culte de l'Església Ortodoxa Georgiana i una icona moderna de la ciutat.
La construcció de Sameba va ser un projecte de gran envergadura, iniciat el 1995 per commemorar el 2000è aniversari del naixement de Jesucrist i el 1500è aniversari de l'autocefàlia de l'Església Ortodoxa Georgiana. L'edifici principal es va consagrar el 2004. La seva arquitectura s'inspira en la tradició georgiana, amb una planta cruciforme i una cúpula suportada per quatre columnes, però amb una escala i grandesa sense precedents en la història del país.
El complex és un dels més grans del món, amb una superfície de gairebé 5.000 metres quadrats. La cúpula principal està coberta d'or pur i l'altura total de l'edifici arriba als 98 metres, sent la tercera catedral ortodoxa més alta del món.
El nom "Sameba" significa "Trinitat" en georgià. A part de ser un lloc de culte actiu, és un símbol de la identitat nacional i del renaixement espiritual de Geòrgia després de la caiguda del règim soviètic. L'interior de Sameba és igualment impressionant. Està ricament decorat amb icones i mosaics. La cúpula interior està il·luminada per una corona de llums, i les parets estan adornades amb frescos que representen escenes de la Bíblia i la història de l'església georgiana.
Al vespre fem un sopar del grup, que està format vuit membres i la guia, la Mariami.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1682-georgia-tbilisi-urbana-metheki-anchiskhati-231580544
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/133-arzerbajan/1423-1681-azerbajan-gobustan-petroglifs-terrasses-mud-volcanoes