caenfrdees

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Feroe Islands) Ruta 1446 el 5/08/2022; 2 km; +210 -210; 1,5 hores.    Caminada amb el següent itinerari: Sumba, Akraberg, Famjin.   Participants: Rima, Ilario, Anna B, Isabel, Miquel i el guia Francesco.   Tipus de sortida: curta anada i tornada; Dificultat: molt fàcil.

 cmapa1446 cperfil1446 

FA ANYS: El març de 1948 es va reconèixer oficialment la bandera de les Fèroe.

DSC07471 Torshavn port     Avui anirem en ferry fins a l’illa del sud: Suduroy, el que vol dir 2 hores de viatge (i altres 2 de tornada). Abans de pujar al gran vaixell al port de Torshavn, tenim més d’una hora de temps per fer una volta per aquesta ciutat que ja compta amb quasi 14000 habitants i és la capital de les Illes Fèroe i la ciutat més gran de l’arxipèlag.

DSC07472 Tinganes

 

 

 

 

 

 

   El port de Torshavn es divideix en el comercial i el de pescadors. Entre l’un i l’altre hi ha una petita península, Tinganes, on les antigues cases de pescadors, restaurades i mantingudes s’han dedicat a les instal·lacions del govern de Feroe. La tranquil·litat que es respira pels carrers de Tórshavn contradiu el significat del seu nom “port de Thor”, el déu del tro. Passejar per la península de Tinganes per veure les cases negres amb teulades d'herba, els edificis històrics de parets vermelles, la catedral de fusta blanca, i dinar en un restaurant del port (cosa que avui no farem), és un pla perfecte. També a Tórshavn floreix la vida artística, especialment la musical. Hem entrat, amb l’Anna, a una botiga de música i hem pogut comprovar l’existència d’una gran quantitat d’autors i cantants del país; sorprenent per un país amb només 50000 habitants.

DSC07473 Edificis govern   Són carrers antics, que parlen d’altres èpoques, però les cases pintades de color vermelló, en perfecte estat i amb sostres d’herba, són les del govern. En Francesco ens fa observar les petites etiquetes blanques a les antigues portes on diu, en feroès, que és la casa del president, o la del conseller de finances, o del conseller d’exteriors, etc... A l’exterior, ni un policia, ni un vigilant. Res. Demostra un país on es pot confiar en la gent.

DSC07474 Cases   Després de les cases vermelles, altres, de colors diferents, són privades i tenen el bonic estil tradicional.

DSC07477 Havnar kirkja   Així arribem al davant de l’església catedral, Havnar Kirkja, que es va construir el 1788 i és de ritus luterà. El luteranisme és una de les branques principals del cristianisme. S'identifica amb la teologia de Martí Luter (1483-1546), reformador, teòleg i frare alemany. Els intents de Luter per reformar la teologia i les pràctiques de l'Església Catòlica van conduir a la reforma luterana a les zones germanoparlants del Sacre Imperi Romà i els escrits de Luter es van difondre a escala internacional gràcies a la impremta; com que estaven al marge de la influència i control de la Cúria romana i del Sacre Emperador, la separació absoluta entre luterans i catòlics es va fer pública i clara.

DSC07478 Un vaixell penjat

 

 

 

 

 

 

   Del sostre de la nau central pengen tres vaixells, mostra de la gratitud en front de moments de dificultats. Acabem la nota d’abans dient que el catolicisme va condemnar Luter i les seves idees i es va prohibir als ciutadans del Sacre Imperi Romà la propagació de les idees luteranes. Els luterans creuen que el cristianisme, en qüestions de fe i doctrina (no així de litúrgia) es basa només en l'Escriptura, és a dir, que la Bíblia és l'autoritat suprema en totes qüestions relatives a la doctrina cristiana, deixant la sagrada Tradició subjecta a l'Escriptura.

DSC07481 Dalt del ferry

 

 

 

 

 

 

   Després de la visita i de donar una volta pels carrers laterals, on hi ha les poques botigues i restaurants, ens dirigim al port comercial i embarquem al ferry. He de dir que pugem al ferry sense ticket; es pagarà a la tornada. I de tornada pujarem al vaixell (i el cotxe, també) sense mostrar cap ticket. El guia el comprarà durant el viatge en una petita oficina. Al baixar tampoc ningú ens demanarà el ticket. Sorprenent; quina confiança en l’honestedat de la gent! Si això es fes a Espanya, no resultaria. Els companys italians (Rima i l’Hilario) pensen el mateix d’Itàlia. Estem d’acord que això diu molt de l’honestedat dels feroesos i de l’opinió que als nostres països es té de la deshonestedat dels seus habitants (i potser també dels polítics).

DSC07483 Al darrera Sandoy i Skuvoy   És una ruta llarga direcció al sud; de dues hores de navegació tranquil·la. Avui el temps ha volgut ser millor i veiem el cel blau. Anem a atracar al port de Trongisvágur, un poble de l'illa de Suðuroy, a les Illes Fèroe. Situat a la costa est de Suðuroy, al fons del fiord Trongisvágsfjørður, compta amb una població de 527 habitants.

DSC07486 Sumba   Amb el cotxe descarregat, anem fins al poblet de Sumba, al sud de l’illa en una mitja hora. Sumba és el nom danès, però en feroès és Sumbiar. Estem a latitud 61.41 i longitud -6.70. El punt més al nord de l’arxipèlag és Vidareidis (Vidareidi, en danès), a l’illa de Vidoy; està a la latitud 62.36 i longitud -6.54. A Sumbiar hi desemboca un riuet que es diu Storà. Normalment tots els pobles es van construir prop de mar (o penya-segats) i amb un riu que aportava l’aigua.

DSC07488 Akreberg ms proper   Aparcat el cotxe comencem a caminar pel lleuger sender que va pujant amb suavitat. Estem a uns 200 metres d’altitud i el nostre objectiu, el far d’Akraberg, està a uns 244. Sumba, amb els seus 250 habitants, va quedant al darrera.

DSC07492 endavant pel prat

 

 

 

 

 

 

 

 

      Cal seguir pel prat, endavant, de cara al far que avui veiem perfectament. És a la punta Akraberg i en rep el mateix nom. El nom Akraberg deriva d'akur (camp de cereals). El 1909 es va construir un far i algunes cases familiars a Akraberg. El far mateix fa 14 metres d'alçada i esta equipat amb cables per resistir el vent. Si cal, es pot fer sonar una botzina de boira cada 60 segons.

DSC07493 Tornem    A cinc quilòmetres al sud d'Akraberg hi ha el punt més al sud de les Illes Fèroe, una roca anomenada Munkurin (El Monjo), també anomenada Sumbiarsteinur, que forma part d'un grup de sis roques. Aquest grup de roques s'anomena Flesjarnar.

DSC07495 Vista al nord   Durant la Segona Guerra Mundial (‘wikipedia’), el far i la ràdio d'Akraberg van ser servits per soldats tècnics de la Royal Air Force , que treballaven en una de les primeres estacions de radar per explorar el mar i el cel al sud de les Illes Fèroe. Encara hi ha alguns edificis, per aquesta zona, del període de la Segona Guerra Mundial, que van ser construïts pels soldats britànics amb formigó armat.

DSC07496 Costa accidentada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

             Vista de la costa accidentada. Segons les llegendes i cançons populars feroeses (‘wikipedia’), una colònia frisona va estar a Akraberg des de l'any 1040 fins que la Pesta Negra va matar la majoria d'ells cap al 1350. Es deia que un d'ells, un home anomenat Bóndin í Akrabergi (El granger d'Akraberg) va sobreviure i després es va traslladar a Sumba. Els frisons van romandre pagans molt de temps després que la resta de les illes Fèroe fos cristianitzada. Es diu que van viure en part de la pirateria i s'esmenten en diverses llegendes feroeses.

DSC07502 Famjin   Hem tornat a baixar i amb el cotxe, de tornada, parem a Famjin. Fámjin s'esmenta per primera vegada a la Hundabrævið, un document del segle XIV, encara que la història del poble pot ser força anterior.

DSC07503 Esglesia Famjin   L'església va ser construïda en pedra segons disseny de l'islandès Guðbrandur Sigurðsson entre 1862 i 1876. Dins d'ella hi ha una pedra rúnica posterior a la reforma protestant, una peça important perquè demostra que les runes es van emprar fins ben entrat el segle XVI.

DSC07506 Bandera Feroe També dins l'església es conserva el prototip de la bandera de les Illes Fèroe, elaborat el 1919 per Jens Oliver Lisberg i altres estudiants feroesos de Copenhaguen.  A l'abril de 1940, les tropes alemanyes del Tercer Reich van envair Dinamarca, i l'exèrcit britànic va prendre el control de l'arxipèlag feroès. Per distingir els vaixells feroesos dels vaixells de Dinamarca ocupada, el 25 d'abril de 1940, les autoritats britàniques van aprovar la bandera com a ensenya de les Illes Fèroe. Amb l'accés de les illes a l'autogovern, el 23 de març de 1948, es va reconèixer oficialment a la Merkið (“bandera”, en feroès) com la bandera nacional i oficial de les Illes Fèroe.

PHOTO-2022-08-06-23-16-29   La primera vegada que va onejar la bandera feroesa va ser precisament a Fámjin el 22 de juny de 1919, amb motiu d'un casament.

 xdanesa  xespanola
 xitaliana  xcatalana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Veiem, ara, la història de algunes banderes. La de Dinamarca és molt antiga: anomenada Dannebrog (que significa «la bandera dels danesos»), està documentada en un text danès l'any 1478 i en una obra neerlandesa datada cent anys abans.

La espanyola: durant el Regnat d'Alfons XII (1874-1885), es va promulgar una Instrucció, el desembre de 1878, sobre insígnies, banderes, honors i salutacions marítimes, un article de la norma la defineix, per primera vegada com la Bandera nacional; com bandera de la marina, ja constava el 1793.

La italiana: L'evidència documentada més antiga que esmenta la bandera tricolor italiana està vinculada a la primera presència de Napoleó Bonaparte a la península itàlica (1802).

La de Catalunya: És la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. Va estar prohibida alguna vegada pels governs espanyols, però ha subsistit fins al present.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Track per a gps: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1446akrabergar-110348432

Aquí, crònica posterior:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/feroe-islands/1180-feroe-e4-eysturoy-gjogv