(Picos de Europa) Ruta agost 2016; 22 km; +500 -500; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sortida de Poncebos fins a Caín. Participants: Titín i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat (per la distància i la calor de la tornada). NOTA AL GPS: És un congost i la gravació és irregular, però només hi ha un camí (pista) evident, marcat i sense problemes. NOTA ALS NENS: Cal anar en compte en algun tram. No hi ha aigua en tot el camí.
 |
 |
FA ANYS: El segle XIV van començar els quatre segles que es consideren “segles obscurs” per la llengua asturleonesa.
Hem aparcat a sobre de la boca del funicular, perquè hem arribat abans de les 9 i hem trobat molt lloc. Pels qui arriben més tard, es trobaran tots els punts d’aparcament plens i se’ls hi recomana agafar el bus des d’Arenas de Cabrales fins a Poncebos.
Primer, com diu el senyal, es segueix un quilòmetre de carretera i s’arriba a una caseta d’informació, de fusta. S’ha de seguir el camí amb el señal de la dreta que s’enfila ràpid. No seguir de front per la pista planera, ja que aquesta forma part d’un intent de carretera que es va començar fa anys i es va abandonar dos quilòmetres més endavant.
El riu queda als nostres peus, però la ruta que segueix el congost probablement és la ruta més coneguda dels Picos d’Europa. Originalment va ser un camí de pastors amb els seus ramats que connectava els vessants lleonès i asturià del que ara és el Parc Nacional.
El primer tram és un constant pujar amunt. Dura uns 3 quilòmetres i es supera un desnivell aproximat de 300 metres. Sortint des de Poncebos, la principal dificultat està que després de fer els 10 quilòmetres fins a Caín caldrà tornar i a la tornada la part amb més intensitat de sol serà precisament la de la pujada i baixada d’aquests 3 quilòmetres que arriben a Poncebos.
Després la ruta,una pista de terra i pedra d’un metre i mig d’amplada, va baixant suaument.
De tant en tant una cabra llesta sap que si s’atura al costat del camí sempre hi haurà algú que li donarà alguna cosa per menjar.
A partir d’aquest punt, un cop hem baixat de Los Collaos, ja será un camí planer tota l’estona. Sempre tindrem a l’esquerra el tallat sobre el riu que està a uns 200 metres més avall. És un camí de l’amplada que he dit, excepte en algún punt que és una mica més estret. S’ha d’anar en compte amb els nens, especialment quan es coincideix amb gent que camina en direcció contrària. De fet, si són petits, millor esperar un altre any a fer la ruta.
Uns vigilants petrificats ens miren passar, però no diuen res. El que deiem de la llengua d’Astúries va ser conseqüència de l’ús generalitzat del castellà per part de les classes dominants, l’aristocràcia, el clergat i el funcionariat. Un cas característic com ha passat sempre en els llocs on hi ha una llengua dominant en disposició del poder. Hi ha una constant: els que parlen la llengua dominant creuen que les altres llengües no tenen importància i fins i tot les menyspreuen.
Aquest sender ha de superar punts de roca molt verticals i la solució va ser fer tunnels. La sort per nosaltres és que són frescos!
Per construir el camí i el canal d’aigua que passa pel seu costat van treballar més de cinc-cents homes durant quatre anys. Aquells homes, vinguts de Galícia i Portugal l’any 1916, van donar vida a la ruta del Cares. L’objectiu del canal construit per Electrica Viesgo era aportar aigua per la central hidroelèctrica de Poncebos. La crònica diu que d’aquells treballadors van morir onze, dos dels quals assassinats.
Arribem a un punt amb una passarela de fusta que es coneix com “de los Martínez”. El 17 d’abril de 2012 es va produir un enfonsament de part de la pared de roca, on hi havia un curt tunnel i el pas va quedar tallat. El bloc de roca, de més de 1000 tm de pes, era conegut amb el nom de La Madama de la Huertona. Es va interrompre totalment el pas que, en aquell any, ja era d’unes 200.000 persones. Sense camí alternatiu, es van posar a treballar i en dos mesos es va construir aquesta passarel·la que avui ho fa fàcil.
Una estona abans un pont ens ha desviat a l’altra costat del congost. Ara el pont de la foto ens torna a la banda original. Aquest és un moment en que es pot observar un dels punts més estrets del congost.
A mida que ens apropem a Caín es passa per diversos tunnels estrets, un parell de molt foscos, però de longitud no superior als 70 metres. Es la part més bonica i simpática de la ruta.
Caín és un poblet petit, agregat al municipi de Posada de Valdeón. Ara estem a Lleó, històric territori que ara forma part de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Una unió estranya ja que Lleó ha estat un territori històric diferenciat del de Castella. De la mateixa manera que va ser estrambòtic que Castella, la històrica Castella, perdés la seva capital, Madrid, que resulta que ha esdevingut una mena de ciutat-estat, sent considerada com a Comunitat Autònoma. Comunitat, una ciutat? En fí, coses d’aquest país. Hem estat unes 3 hores llargues per arribar i no ens podem entretenir perquè són més de les dotze i el sol apreta.
La tornada és pel mateix camí d’anada, amb l’inconvenient que des de la meitat fins a Poncebos hi haurà la pujada i baixada que es faran sota un sol de justicia i sense cap ombra. Per cert, la gent d’aquestes terres del nord, coneguts com foramontanos, serien els que, el segle IX, repoblarien les terres al nord de l’altiplà del Duero, excepte l’extrem oriental de la península. Aquestes repoblacions es barrejarien amb els habitants anteriors i formarien les nacions de Lleó, Galícia i Castella. Dic nacions, utilitzant la interpretació adequada del terme. La “natio” llatina (d’on prové el terme) és el conjunt de territori i persones que disposaven d’un idioma, unes normes i unes tradicions comunes i diferents de les altres. Amb els segles posteriors aquests estats o nacions es van anar consolidant amb els seus trets diferencials.
He trobat un vídeo molt adequat que mostra el sender del Cares. Està penjat a Youtube per Sergio M Lobo
Altra ruta propera: Potes: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/picos-de-europa/502-picos-de-europa-potes-mieses-cruz-de-viorna
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14335852