(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Segrià) Ruta 1258 el 21/09/2020; 5 km; +15 -15; 2 hores. Ruta urbana amb un itinerari intuïtiu per la població, al descobriment de les obres. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil, passejada.
FA ANYS: L’origen de la torre de Torrefarrera consta documentat l’any 1177.
A Torrefarrera, l’any 2017 van decidir omplir de vida i expressió els seus carrers i van posar en marxa el Street Art Festival. Torrefarrera, d’aquesta manera, ha fet un salt en la seva imatge des que els dies de la conquesta (1147-50) pertanyia als cavallers del Temple fins a l’extinció de l’orde l’any 1312.
Hem aparcat el cotxe al carrer del Portell, a tocar del centre, just al davant de la primera obra que veiem: una mirada potser a un futur incert o amb grans expectatives. És obra del 2018 de Ottstuff (Navarra) amb el títol “Miradas de ocaso”. Avui serà una ruta a l’atzar, a veure què trobem. A l’Ajuntament m’han donat un fullet amb les obres dels anys 2017 al 2019 que serveix d’orientació.
A la plaça Vila de Miremont, fem un cafè sota la façana de l’obra “The Barrio” (2017) de Rulo López, artista de Lleida.
El fulletó de l’Ajuntament conté un mapa on es poden veure alguns dels llocs amb obres. L’origen del topònim de Torrefarrera sembla que pot provenir de la torre fortalesa que estava situada en l’indret on avui en dia hi ha el municipi de Torrefarrera. Aquesta torre documentada en 1177, podria venir d’una cessió de Ramon Berenguer IV al repoblador Ferrer o bé a una filla seva de nom Ferrera la qual va rebre la concessió de l’esmentada torre. Però la conquesta del territori havia estat anterior.
El carrer s’estreny i en una façana hi ha l’obra d’aquest 2020 de Cristina Dejuan “Love is Love”. Va haver de canviar-se de façana ja que a la inicial els veïns van protestar pel motiu del treball. Una senyora molt gran que surt a una terrassa que s’encara a aquesta obra, em diu en castellà “Què li sembla això?” i afegeix “ara jo quan surto a la meva terrassa sempre ho tinc al davant. Jo soc d’un altre temps”. És clar, la senyora és d’un altre temps, de quan les dones no podien votar i que viatjar a l’estranger o obrir un compte al banc calia l’autorització del pare o del marit. Per sort, aquells temps ja s’han acabat... però encara hi ha feina a fer.
Des d’una façana una mirada amagada darrera de les plantes fa tres anys que observa passar la gent. És una obra del 2017 de Callizo, de Múrcia.
La següent foto que vaig fer va ser d’aquesta obra de Feleon (Holanda) “Tropical Craving” del 2019. No sé al carrer que va ser, però aquesta és la gràcia d’un passeig a l’atzar. Parlant de Torrefarrera, no seria estrany tampoc que l’origen de la torre medieval provingués d’una abandonada pels sarraïns durant la conquesta. No s’ha d’oblidar que durant un temps, després de la conquesta del Segrià, la majoria dels seus habitants van ser musulmans als quals se'ls va concedir un règim jurídic especial que va prevaldre fins al segle XVII.
Una porta vella, d’una casa antiga que espera potser una pintura o uns nous residents. Els pobles tenen el valor de les cases velles que ens suggereixen vides anteriors i històries desconegudes. Per cert, tot i que el 1177 consta documentada la torre del poble, cal tenir en compte que uns vint anys abans, el 1154, es va conquerir Siurana, el darrer enclavament sarraí a Catalunya. Per perspectiva històrica cal saber que l’any 1130 es va signar el Tractat d’Emparança, que va ser el conveni de protecció atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller.
Val més un ocell a volar que cent a la mà. Un mural de Mus (Barcelona), any 2019, que reflecteix la llibertat que tots desitgem. Afegim un altre comentari històric: aquell 1177 Catalunya i Aragó ja havien consolidat el pacte que va néixer amb la unió de Berenguer IV i Petronila d’Aragó. Un acord que va suposar que el regne d’Aragó i el Principat de Catalunya compartien monarca però no formaven un sol regne.
Ara passem pel davant d’una obra d’Oriol Arumí (Lleida), que mostra un gat amagat dins d’una casa, amb un efecte realment extraordinari.
I una altra obra d’Oriol Arumí, aquesta del 2019, amb el títol de “Hope” que mostra dos personatges: Greta i Jane, personatges que tenen i transmeten esperança.
Un altra obra que omple tota una façana, aquesta de Swen (d’aquest any 2020).
L’obra de Ioke, del 2018, porta per títol “Our world” i té per objectiu trencar la monotonia de l’espai. Un món imaginari per transmetre moviment, alegria i benestar.
Diversos símbols pengen de la façana de l’Ajuntament de Torrefarrera. Entre els quals la pancarta que reclama la llibertat dels presos i exiliats polítics.
Un article de Jordi Cuixart el desembre del 2019 deia: “Després de quaranta-un anys, la Constitució que suposadament havia de garantir els drets i les llibertats dels ciutadans és avui l’excusa ideal per retallar drets fonamentals. Finalment, ... no només s’incompleix sistemàticament l’accés a drets constitucionals com l’habitatge, sinó que es condemna penalment la protesta que permet protegir-los,... en una espiral de retallada de llibertats que l’Estat justifica en la defensa de la sagrada unitat d’Espanya: una regressió democràtica en tota regla i del tot impròpia a la Unió Europea.”
Caminant, caminant, es pot trobar un racó amb una obra inesperada, com el cas d’aquesta del 2017 d’Akore un artista autodidacta nascut a Múrcia i que viu a la ciutat comtal, molt conegut el seu estil afro.
Per concloure la nota història d’abans, recordem que H. D Thoreau va dir que “El desitjable no és cultivar el respecte per la llei sinó per la justícia”. Perquè tots sabem que hi ha lleis injustes (una prova és que sempre s’han d’anar modificant).
L’artista madrileny Rider va plasmar, el 2017, aquesta interessant obra “Ulls de poble” amb diversos ulls de gent gran que porta tota la vida vivint al poble.
Saiko (Barcelona) va crear aquesta obra el 2017. El títol és “Life” i és una composició surrealista. Conté elements com la poma, el cargol i el riu; símbols d’identitat de les Terres de Lleida.
Sfhir (Madrid) és un creador potent hiperrealista. Aquí (obra del 2017) representa la dona (la “Diosa”) paradigma de feminitat creadora.
Més endavant, en un terreny triangular, a l’avinguda de Lleida, dues obres. La primera és de Zurik (Colòmbia) amb el títol de “Niña”: una nena que vol representar la joventut i el gran potencial d’iniciatives com aquesta del Street Art.
Al costat una altra obra, aquesta de Xolaka (València) amb el títol “Infantesa”. Un nen pintat en estil realista i envoltat dels colors de base que el contrasten. Les dues obres són del 2017.
La Cristina Dejuan (de Torrefarrera) ja havia deixat petja l’any 2018 amb aquesta obra “Sol & Luna” on interpreta els dos astres propers a la Terra en una història d’harmonia i convivència; la reconciliació del dia amb la nit.
L’Ana Repullo (Barcelona) va deixar aquesta obra l’any 2019. El títol és “Verano”; la força de la infantesa: espontaneïtat, innocència, llibertat i joc.
Overunder (USA), una obra del 2018 amb el títol de “Ternua”. Una mà i unes cames que ofereixen un profund poder narratiu.
Anem voltant i girant pels carrers perimetrals. Aquí Rodrigo Romero (Madrid), l’any 2018 va deixar una interessant obra, amb animals, realitzada en relleu policromat. Reflexió: posem atenció en com valorem i apreciem el nostre entorn.
Bara (Guatemala) l’any 2019 va signar aquesta obra “Gaia y el bosque”, jugant amb l’idea que la terra en sí és un ésser viu i tots els que hi vivim formem part d’aquest gran organisme que s‘autoregula constantment.
Al costat mateix, també entre arbres, s’endevina l’obra “Demonios” del 2018 realitzada per Lalone (Màlaga). Juga amb l’idea de la “lluita entre els bons costums (amor, cultura) contra elements contaminants: els diners i les tecnologies”
Dude (Lleida) va crear aquesta obra el 2017, “Pop”; on l’animal representa la persona i els seus tentacles.
Finalment, la última obra és aquesta de Bastian (Oviedo), del 2018, “Devesa”. Per a mi mostra la persona (cadascú de nosaltres) que ens mostrem d’una manera però som d’una altra. Caminem amb una careta, però de vegades aquesta es trenca i deixa endevinar una mica el que hi ha al darrera.
Altres rutes urbanes street art:
Penelles: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/noguera/699-penelles-grafitti-art-urba-gargar-festival
Riba-roja d’Ebre: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/ribera-d-ebre/792-riba-roja-d-ebre-grafitti-art-urba
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/torrefarrera-street-art-ruta-urbana-57239929