(Baix Empordà) Ruta el mes de novembre de 2017; 13 km; +350 -350; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Coll de la Ganga, Sant Cebrià dels Alls, Puig d’Arques.Participants: Miquel A, Joan, Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 2012 es va refundar l’ANC com a relleu de la que havia existit des del 1971.
Per la carretera de La Bisbal d’Empordà cap a Calonge i arribats al km 9,5 hi ha el Coll de la Ganga. Aquí, un revolt acusat a la dreta s’enfila amunt per una pista de terra que indica Sant Cebrià dels Alls. La hem seguit (és de conducció molt còmoda) fins a un espai ample (on hi ha una pista que va –sense indicadors- cap a Can Botja) on hem aparcat.
Seguim a peu la pista, en un ascens suau. Sovintegen els cirerers d’arboç, també dit arboç o arbocer (“Arbutus unedo”). Fa un fruit de color groguenc fins que madura que és d’un bonic color vermell: la cirereta d’arboç. Es tracta d’una baia comestible i dolça i diuen que pot emborratxar si se’n mengen moltes, ja que conté etanol. A Itàlia i a Còrsega en fan una melmelada molt popular. Resulta molt fàcil veure’l rebrotar després d’un incendi. La mitologia grega deia que els primers arbres van sorgir de la sang de Gerió, el gegant que va morir en mans d’Hèrcules en seu desè treball. La vitalitat de l’arbre, amb fulles sempre verdes, el feia símbol de la immortalitat.
Com que estem en territori de les Gavarres, també sovintegen les alzines sureres.
Parlàvem de la ANC (Assemblea Nacional Catalana). Cal saber que l’any 1971 es va formar l’Assemblea de Catalunya, una plataforma antifranquista per agrupar els membres de l’oposició a la dictadura del general Franco. Inicialment s’hi van agrupar prop de 300 persones membres d’entitats culturals, associacions, sindicats i partits més o menys clandestins. Va ser un marc de referència en la resistència pacífica i moral contra la dictadura, amb diverses importants concentracions que van ser durament reprimides de la policia del règim.
Algunes encara estan en explotació i per això es pot veure l’escorça perfectament preparada per ser recollida.
Un quilòmetre i mig després arribem ja a Sant Cebrià dels Alls (lògicament, hauríem pogut aparcar el cotxe en qualsevol altre punt de la pista i per tant el temps que cal per arribar-hi sempre dependrà del lloc on deixeu el cotxe). Tot aquest entorn va veure com els petits masos i poblets quedaven abandonats des de mitjans del segle XX. Anteriorment, a l’any 1300 s’hi comptaven 42 masos disseminats, però la població va decaure sobtadament amb la pesta negra.
Sant Cebrià dels Alls consta documentat el 1064. Era una parròquia que formava part del municipi de Cruïlles. Quan es va abandonar el culte, alguns dels objectes de l’església es van traslladar a Sant Martí de Romanyà.
Per cert, per als que no ho saben (o no volen saber, o volen mentir) el 1064 el que anomenem Espanya no existia. Hi ha havia les nacions incipients com Navarra, Lleó i Catalunya. Castella just feia molt poc que acabava de formar-se com a comtat. Cada un dels estats existents era independent dels altres.
Ens fem una foto davant del portal. L’interior sembla haver estat sotmès a una restauració, però realment es tracta de les obres que s’hi van fer el 2007 en el context d’unes excavacions arqueològiques. Tota la construcció allargassada forma, a més de la rectoria, un conjunt que es conegut com “el castell” i que es indicador de l’existència d’una fortificació.
Una magnífica finestra, encara que inaccessible, ens mira com fem les fotos i marxem.
Recordant la vida de la AC potser cal destacar que l’any 1973 en una reunió clandestina a la parròquia de Santa Maria Mitjancera s’hi van detenir 113 participants. Naturalment aquella reunió era il·legal ja que les lleis no ho permetien.
Això em porta a destacar que avui hi ha qui confon legalitat amb legitimitat i també amb estat de dret i democràcia. El franquisme era un estat de dret, però no era democràtic. Fins i tot en una democràcia pot haver-hi lleis poc democràtiques.
Una estona després ja veiem la torre de dalt del Puig d’Arques.
Aviat tenim la torre al davant mateix. Aquesta torre és un radar que, amb els de Vallirana, La Panadella i Tivisa, forma la xarxa de radars meteorològics de Catalunya. Va ser instal·lat el 2002.
Unes escales de fusta porten a un mirador. El Puig d’Arques és un dels cims que formen part de la proposta que fa anys va llençar la FEEC. Van decidir fer una llista de 100 cims i després d’anys de discussions n’han eliminat uns i s’hi han afegit uns altres. Estem doncs dalt del cim a 532 metres d’altitud.
Per sota de l’escala i del mirador tot un seguit de blocs de roques semblen informar l’existència d’antics enterraments que, en realitat, serien els que donen nom al cim.
Després de la visita ja toca anar baixant.
Els voltants de la pista ens mostren l’origen geològic de la muntanya, molt metamorfosada i erosionada d’esquistos, pissarres i granits.
Del que dèiem de la AC cal afegir, finalment, que amb les eleccions democràtiques del 1977 es va dissoldre. La dictadura s’acabava. Però resulta que l’any 2012 es va crear la seva successora, la ANC: agafava el relleu de l’anterior i reunia la societat civil partidària d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Massa coses havien passat: la retalla humiliant de l’Estatut d’Autonomia l’estratègia permanent de limitació de les inversions en infraestructures a Catalunya. No sorprèn que hi hagi una gran part de la població independentista, el que sorprèn és que no ho sigui el cent per cent de la població. El futur dels nostres fills i néts en depèn.
A la part més baixa del nostre camí (218m), deixem aquesta pista per girar a l’esquerra. Estem al punt de la Creu de Can Carbó (tal com mostra un petit rètol).
Per la pista de pujada podem anar gaudint dels colors de la tardor, com els que ens ofereix aquest gran plàtan.
Finalment hem acabat la caminada. Anem amb el cotxe a dinar a l’Hostal Nou de La Bisbal d’Empordà. Pel davant dels vidres d’una porta, així com pels carrers de la vila, es mostren els cartells que reclamen l’alliberament dels presos. Hi ha una gran indignació per l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez (i després també de diversos consellers del nostre Govern).
Segons un article del diari ‘publico’ (del 25/10/2017) els advocats, procuradors i el món jurídic català s’han unit en la signatura d’un manifest exigint la llibertat dels dos presidents de les entitats Òmnium Cultural i de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), als qual consideren presos polítics. En el manifest consideren que l’empresonament no respon a criteris legals sinó a un ús ideològic del Dret, que suposa el trencament del principi de separació de poder, l’ús partidista de la Fiscalia i la vulneració dels drets fonamentals (sic).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20938558