(Alt Camp) Ruta el 23/12/2017; 14 km; +400 -400; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rojals, coll de la Mola, Clot del Llop, Taula dels Quatre Batlles, Mola d’Estat, Tres Creus, refugi de Cogullons, Rojals. Participants: Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 1789 es va ampliar l’església de Sant Salvador de Rojals.
Aquesta és la ruta 990 del meu registre històric, però aquest any vaig començar amb la 889, així que ha estat un bon any i l’acabem amb un dia de llum brillant i cel sense ni un núvol. Comencem a caminar al bonic poble de Rojals, on s’hi arriba en 20’ en cotxe des de Montblanc. L’església dedicada a Sant Salvador, o de la Transfiguració del Senyor, tot i les modificacions que els anys li han posat al damunt, presenta encara la seva magnífica estampa romànica i per tant originària dels segles XI-XII.
En el camí de pujada hi ha una barana de ferro amb caps de drac. Un treball artesanal i artístic molt bonic. Va ser cap a l’any 1789 quan, amb els diners que portaven els que havien emigrat a Amèrica, es van construir les capelles laterals, el cor, el campanar i la portada nova.
De Rojals podem afegir que consta documentat des de l’any 1151. Se sap també que va estar uns anys formant municipi amb les agrupacions de masies de Cogullons, Bartra i Pinetell de Rojals. L’any següent al final de la Guerra Civil va ser agregat a Montblanc.
Aquell any 1151 el sobirà català era Ramon Berenguer IV. Segons l’historiador Juan José Menezo, a partir d’ell els sobirans de Catalunya es denominaven reis. Se’l considera un dels governants més capaços. Va acabar la reconquesta prenent Lleida i Tortosa i també va ajudar el seu cunyat Alfons (rei de Castella) en la conquesta d’Almeria.
Sortim pel carrer que enfila l’oest. Un rètol informa que és també el camí cap de l’Arlequí, fent referència a la gran casa rural que acull famílies o grups que hi volen passar uns dies envoltats de natura.
De moment, uns 15 minuts més endavant, seguim la pista que va de cara i deixem el GR-171 el qual se’n va per un sender de l’esquerra en baixada.
Hem caminat per la pista uns 40 minuts, fins al Coll de la Mola (hem fet uns 3,5 quilòmetres). Al coll hi ha un gran bloc de conglomerat rogenc propi de les terres d’al·luvió amb contingut de ferro. Aquest color vermell és el que dóna el nom al poble. Per l’esquerra surt una pista que deixem. De cara, la pista continua en lleugera pujada.
La Transfiguració del Senyor fa referència al relat que fa Mateu (Mt, 9,2) quan Jesús es va endur a un turó alt a Pere, Jaume i Joan. Allà es va transfigurar i la seva roba es va tornar esplendent. Els deixebles van creure veure a Moisés i Elies que parlaven amb Jesús. Un gran núvol se’ls hi va posar al damunt i d’ell va sorgir una veu que va dir: Aquest és el meu Fill estimat: escolteu-lo.
Uns cent cinquanta metres més amunt cal prendre un sender a l’esquerra que s’endinsa al bosc on hi predomina l’alzinar. Ara estem al GR-171.4, una variant del que seguíem al principi.
El sender ha anat girant la volta que recull les aigües que baixen al Barranc del Pirro, seguint més o menys la corba de nivell fins que arribem a la zona de Cogullons, amb afloraments de roca llisa. Deixem a l’esquerra una cabana o caseta tancada. Continuem de cara seguint les marques vermelles i blanques; és evident que han estat repintades.
El sender va a parar a una pista que prové de la Mola del Guerxet. Un pal de fusta i una capelleta amb la imatge de la Verge de la Misericòrdia ens informa que estem al Clot del Llop. Aquí els vorals de la pista estan molt desbrossats i es veu que estan eixamplant molt la pista. Ara deu tenir entre 5 i 6 metres. Nosaltres suposem que deu ser amb l’objectiu de facilitar l’accés a bombers i forestals en casos urgents.
Uns dos-cents metres més amunt, per l’esquerra, hi ha un vèrtex geodèsic. Estem a 1118 metres. Ara anem cap a la Taula dels Quatre Batlles: gaudirem d’un bonic lloc amb quatre bancs, una taula i un monòlit central amb els escuts dels termes de Mont-ral, Rojals, Vimbodí i Prades. Un bonic lloc molt ben mantingut per la Secció Excursionista de Reus.
Efectivament uns deu minuts després podem seure a la Taula dels Quatre Batlles, o Mola dels Quatre Termes per menjar una fruita i fer unes fotografies.
Una mica més endavant un pas estret que demana que els vehicles no hi passin per protegir l’entorn natural; diu: “Si estimeu la natura no entreu amb vehicles al proper planell dels Quatre Termes, destrossaríeu l’encís...”.
Estem ja a la Mola d’Estat, que és un indret sobre un cingle petri que ens ofereix unes grans vistes, mentre als nostres peus tenim la vall del Brugent. L’aire fi, el silenci el poc verd d’una herba curta que viu entre petits plecs de roca, fan d’aquest lloc un indret màgic. Certament, cap eina amb rodes i sorollosa no hi té cabuda.
Uns metres més a la dreta, sobre la roca nua i al costat d’una bassa natural hi ha tres creus de ferro, indret també conegut com Tres Creus. L’historiador reusenc Josep Iglésies explica que una està dedicada als germans Estivill, morts al camp de batalla de la Guerra Civil, l’altra a mossèn Pau Queralt, que a l’inici de la guerra va ser mort i la tercera a l’excursionista tarragoní Alfons Miquel, mort també en les violències que es van produir en acabar la guerra.
Des de la banda septentrional de la Mola hi ha una vista extraordinària de la totalitat dels pirineus. El cel és tant net que es veuen molt definides totes les serres més destacades des del Canigó, a la nostra dreta, fins crec que els cims nevats de la zona dels Besiberris i de l’Aneto.
Una aproximació amb el zoom em permet confirmar que la neu a la serralada ha conquerit gran extensió.
Ja de tornada, quan arribem al pla rocós de Cogullons, prenem el camí que marxa una mica més al sud i s’orienta cap al refugi de Cogullons que es veu dalt d’un turonet. Ara seguirem tota l’estona el GR-171.
Per cert, mentre s’ampliava l’església de Rojals, ja feia uns 20 anys que s’havia publicat la “Real Cèdula de Carlos III” (23 de maig de 1768) per la qual s’obligava a que en tot el regne s’ensenyés només llengua castellana (sic) i s’obligava als Consells Diocesans que en els seus actes es fes exactament el mateix. Aquest acte insistia amb les normes que ja havia decretat Felipe V. Quin era l’objectiu? Doncs destruir totes les llengües que no fossin la castellana. Això seria avui considerat un delicte d’odi? Probablement no, perquè si una norma que es pogués declarar com d’odi la dicta algú que pot dictar lleis, deixa de ser “odi” per ser una cosa “legal”.
El sender s’endinsa en un amable alzinar que va resseguint els cingles que tenim a la nostra esquerra.
El que deia sobre la llengua queda clar perquè encara dos anys després (1770) Carlos III torna a ordenar una altra Cèdula, on refereix els regnes de Granada, del Perú i altres, que facin complir i executin les ordres sobre la llengua amb la finalitat que “d’una vegada se ‘extingeixin’ els diferents idiomes i només es parli castellà” (sic, de la mateixa Cèdula).
Passem pel costat d’una balma que havia estat habitada. Els murs que hi queden, així com els carreus que encara es poden observar, ens parlen d’un habitatge força ben construït. Pels rodals les restes d’alguns antics murets de pedra, semblen indicar que havien estat hortets.
Tornem a arribar a Rojals.
En la façana d’una casa llueix aquesta bonica rajola de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc.
Aquests dies tan plens de política (bona i no tan bona) ens fan parlar del que passa. Sorgeix una frase, sembla que atorgada a Azaña: “La llibertat no fa feliços als éssers humans, els fa senzillament éssers humans”.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/rojals-coll-de-la-mola-mola-dels-quatre-termes-mola-destat-les-tres-creus-refugi-de-cogullons-21663440