(Kyoto) Ruta el 3.5.2017; 6 km; +335 -220; 3,5 hores. Excursió amb el següent itinerari: Fukakusa, Fushimi Inari, Senbon Torii, Okusa, Omokaru Stone, Inariyamakanduchi. Participants: Carme, Conxita, Dolors, Joan, Josep, Miquel A, Miquel G, Remei, Toni, Vinyet i els guies. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
![]() |
![]() |
FA ANYS: El Període Heian correspon al final de l’època clàssica de la història del Japó i va durar des del 794 fins 1185.
Comencem a caminar prop de l’estació de tren JR. Més enllà es veu una porta (torii) vermella i esplendent, però serà més endavant que en veurem moltes de portes torii. Després de dos anys de parlar i investigar, al final he pogut organitzar, amb un grup d’amics, aquest viatge. Pretenem caminar però també percebre la cultura d’aquest magnífic país. Avui hem començat una primera caminada a Kiyomizu-dera i a continuació l’objectiu d’avui és fer la caminada a peu cap el famós Fushimi Inari Taisha. Es tracta d’un important santuari sintoista del sud de Kyoto.
Entre la gent, com cal esperar, dones amb vestit tradicional. Val la pena la visita als edificis del santuari, on s’hi entra pel la porta de Romon, que va ser obsequiada l’any 1589 pel famós líder Toyotomi Hideyoshi. Després s’accedeix al santuari principal (Honden).
Els edificis del temple formen un conjunt monacal. El santuari esta dedicat a l’esperit d’Inari. Des d’anys antics Inari era reconeguda com la deessa patrona dels negocis i això explica perquè cada porta dels camins Torii ha estat donada per algun home de negocis o alguna empresa. Originalment la deessa Inari va ser la protectora dels arrossars. Lògicament l’arròs devia donar origen al canvi d’advocació cap al comerç en general i d’aquí a les activitats empresarials.
Ens apropem als primers grans torii que marquen l’accés. Una gentada prova d’entrar, lentament. Caldrà paciència.
Una bona estona després, esperem que quasi no hi quedi ningú i fem unes fotos.
Per tant, tal com dèiem, estem en un santuari dedicat a promoure la riquesa i protegir l’activitat productiva i comercial. Va ser fundat l’any 711 i es va convertir en objecte de protecció imperial durant el període Heian.
De tant en tant, trobem algun espai amb oratoris o fonts rituals.
Recordem que el Període Heian va anar del 794 al 1185 i conforma l’última etapa de l’època clàssica de la història japonesa, l’època en la qual la capital va ser Kyoto.
El camí cobert de portes segueix i segueix sense parar. Un dels aspectes més destacats són les dues fileres o camins de denses portes de Torii. Aquestes extraordinàries fileres de Torii formen part d’una ruta de senderisme que s’endinsa a la muntanya. S’anomenen Senbon Torii (Milers de Portes de Torii) i totes són donacions de particulars i empreses. A la part posterior de cada porta hi ha el nom i la data del donant.
Una altra foto, aquesta amb dues joves vestides amb el tradicional quimono.
Durant el període Heian, abans esmentat, la capital va ser Kyoto i va coincidir amb el moment més alt de la influència del confucionisme. També va destacar pel desenvolupament de l’art, la literatura i la poesia. Per posar-ho en perspectiva va coincidir amb el gran desenvolupament d’Occitània a Europa, per unes raons semblants.
El terme “heian” ve a significar tranquil·litat o pau. El catarisme, a Occitània (especialment a les regions de Tolosa, Carcassès i Foix) també va estar envoltat d’un intens període de pau social i espiritual; eren territoris que van estar sota la sobirania de Catalunya des que Ramon Berenguer I, l’any 1067, va adquirir tots els drets sobre Carcassona que n’era el comtat.
El camí ha anat pujant, però trobem un replà amb diversos oratoris. Ens hi entretenim per evitar la massificació.
Un estany còpia els reflexos dels arbres al costat d’aquests oratoris. Mirem de donar la volta però el camí s’acaba i tornem enrere; tornem al camí que formen els centenars de torii.
El camí es fa més dret i per tant hi ha menys gent; ja fa estona que molts han girat cua. A mida que anem pujant cap a la muntanya es va produint una disminució gradual de las portes Torii. A mig camí s’arriba a la intersecció del Yotsutsuji, des d’on es poden admirar les vistes de Kyoto. Després el sender es divideix en una ruta circular al cim.
Finalment arribem a un replà alt. Estem al cim al Fushimiyama. Tot el cim està cobert per un memorial amb les clàssiques columnes amb els noms dels finats i alguns oratoris. Uns francesos de Dijon ens fan aquesta foto.
Hem girat i trobem aquesta filera de petits torii ben posats en ordre.
Tornant a la cultura del Període Heian, cal dir que es va desenvolupar el primer sistema d’escriptura basat en el “kanji” (fet servir pels xinesos), però es van desenvolupar dos sistemes sil·làbics anomenats katakana i hiragana.
Així com el sistema kanji té valor conceptual, és a dir cada símbol representa un concepte sencer, els dos sistemes desenvolupats al Japó tenien un valor fonètic. L’hiragana està format per 46 caràcters representatius de síl·labes diferents formades per una vocal i una consonant. Pe aquesta raó és l’hiragana el primer que aprenen els nens japonesos a l’escola. El katakana s’utilitza només per paraules estrangeres i onomatopeies.
Ara baixem per l’altra costat. Comencem a fer la circular per la part de dalt i aquí quasi no veiem a ningú. Vaig caminant amb la Vinyet; la resta del grup arriben després.
Racons i raconades, omplen un espai ple de desitjos de la gent.
Per afegir una nota més d’història, diguem que l’any 1185 el clan Hojo va prendre el poder i es va convertir en el primer shogún del Japó. Originalment volia significar “comandant”, però es va transformar, de fet, en el governant (sobirà) de tot el país. Com que abans comparava amb la cultura occitana, cal dir que el final dels càtars va esdevenir després de l’inici de la croada del 1209.
En una cruïlla que fa el camí i on cada un dels dos camins es ple de torii, coincidim amb el grup i ens fem aquesta foto de record d’aquesta magnífica caminada urbana.
Per fi puc fer una fotografia sense preses i sense ningú. Al final de la crònica he afegit el vincle a un vídeo de youtube d’aquesta ruta de torii.
Quan tornem a ser a baix del tot, entre la gent i el temple, ens entretenim entre botigues, llocs per menjar i conjunts de mètodes diferents per escriure els desitjos, en aquest cas en format de caps de gat.
Al migdia hem anat a dinar, abans de fer el camí dels torii, on hem gaudit dels primers àpats de la tradicional cuina japonesa. Abans parlàvem d’Occitània. Cal saber (i els francesos que ens han fet la foto ho sabien) que les comarques al nord dels Pirineus: Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i part de la Cerdanya, van ser separades de Catalunya el 1660. Va ser una traïció del rei Felipe IV que, per acabar la guerra que mantenia amb França, va optar per seccionar Catalunya. Va ser un rei perjur, ja que ho va decidir sense comptar amb les Corts catalanes i per tant va faltar a les constitucions i llibertats de Catalunya que havia jurat complir. En aquella època Espanya, com entitat jurídica, encara no existia.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17823396
A continuació hi ha el vídeo publicat per Japanquest a youtube: