Llibre dels Fets; Jaume I

llibredelsfets Editorial Bromera (2008)  Introducció, versió i notes de Jaume Machirant.

 (Click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator)     

El rei Jaume I el conqueridor va nàixer a Montpeller l’any 1208 i va morir a Va­lència el 1276. Tingué una vida plena de perills i vicissituds i, per què no dir-ho, també d’amors.

El Llibre dels fets, un text a mitjan camí entre les memòries i l’autobiografia, narra les gestes militars i polítiques que van donar origen al nostre poble, com també les petites anècdotes i les experiències més íntimes de la vida quotidiana del monarca. una obra cabdal que va iniciar, juntament amb les aportacions d’un altre personatge ex­traordinari com fou Ramon Llull, la literatura feta en la nostra llengua.

Normalment si hem de confiar en el que ens van ensenyar a l'escola, pel que fa a la nostra història, poca cosa sabem. De fet, poc es van preocupar d'explicar, als que ja tenim una certa edat, més enllà de Don Pelayo i més enllà del concepte Espanya tal com l'han creat des del centre polític de la península. Per això un llibre real com aquest ens permet disposar d'una informació clau de la història.

La història comença amb el seu naixement el 1208 i finalitza amb la seva mort el 1276. Segons Nicolau d'Olwer, la narració del Llibre dels fets es pot dividir en quatre blocs: (1) El naixement i els primers anys de Jaume I (1208–1228); (2) L'afer del comtat d'Urgell i les campanyes de conquesta dels regnes de Mallorca i València (1228–1240); (3) La conquesta del Regne de València, els problemes diplomàtics amb Castella i la revolta d'Alaçrac (1242–1265); (4) La conquesta del Regne de Múrcia, la croada fallida de 1269 i els problemes entre l'infant Pere i el seu germanastre Ferran Sanxis de Castre (1265–1276).

 A la crònica es fa ús d'una llengua viva i espontània, amb un lèxic oriental i amb influència de l'aragonès. També s'empra la llengua pròpia de part dels personatges (català, aragonès, castellà, àrab, occità o francès),  atés que l'obra té la voluntat de reflectir la realitat de contacte entre llengües en què visqué Jaume I. Els diàlegs en estil directe o estil reportat en totes aquestes llengües doten l'obra de realisme i versemblança ('wikipedia').  Aquest fet és un element característic d'un entorn culte cultural que admet, accepta i reconeix altres llengües. No se sap que una cosa semblant passés a Castella, ni tampoc en la història posterior de les monarquies dels Austries o dels Borbons, fins avui mateix que això és impensable.