1683, Geòrgia, Monestir David Gareja

(Geòrgia) Ruta 1683 el 9/09/2025; 1,5 km; +15 -15; 1 hora.    Visita organitzada per visitar aquest monestir i conjunt de coves.    Participants: Mercè, Josep, Isabel, Joan, Raquel, Vicenta, Vicente, Miquel i la guia Mariami.   Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil, passeig.  

FA ANYS:  El monestir David Gareja és del segle VI dC

    Fem aquesta visita des de Tbilisi. Fins al monestir és una ruta en cotxe d’uns 90 km i unes dues hores. La nostra ruta passa per Udabno, un humil assentament als confins més orientals de Geòrgia, a tocar de la frontera amb Azerbajan. Tot el territori ha estat desèrtic formant part de les àrides extensions de la regió de Kakheti  i precisament el nom Udabno es tradueix com a 'desert' en georgià.

    Finalment arribem al monestir David Gareja. El monestir presenta les característiques arquitectòniques de la seva fundació del segle VI. Està envoltat de muralles defensives amb torres arrodonides.

    Pugem pel camí que ens hi porta. Aquest és un territori solitari pensat per a la pau i silenci que demanen els eremites.

    Mirant a la vall sembla veure torrents o rius secs que segueixen tots la mateixa direcció sud-est. Tot el territori sembla dibuixat per avingudes d’aigua i de rius, que el van anar erosionant.

    Un monjo va caminant a poc a poc pel sender, probablement dirigint-se a la seva cova o cel·la. Segons la informació, de la guia, el monestir de David Gareja és un monestir actiu i hi viu una comunitat de monjos. Però es veu que no està clar el nombre concret de monjos que hi ha actualment.

    Hem pujat i ara girem a la dreta. A l’esquerra es veuen part de les construccions i també un tram de la muralla de protecció. Al segle VI, un monjo anomenat David Gareja va fundar aquest complex monàstic juntament amb els seus deixebles Dodo i Luciane, els qui van establir dos monestirs més coneguts com Rka de Dodo i Natlismtsemeli. El monestir va prosperar sota la direcció d'Ilarion al segle IX i va ser recolzat per famílies reials i nobles. Fins i tot el rei Demetrio I es va retirar aquí l’any 1154.

    Ens anem dirigint a l’entrada situada al centre d’una alta torre que, en els seu moment, devia fer part de les defenses.

    El timpà del portal presenta un text amb magnífica escriptura. La inscripció està escrita en asomtavruli, una de les formes més antigues de l'alfabet georgià. Aquesta escriptura es va utilitzar des del segle V fins al segle IX i crida l’atenció per la seva majestuositat i elegància.

    L'entrada amb la inscripció forma part del monestir de Tetri Udabno, una branca del complex monàstic de David Gareja. Estem a la regió de Kakheti, Geòrgia. Aquest monestir va ser fundat entre els segles IX i X i va ser un important centre religiós i cultural. Tot i que actualment l'accés a Udabno està restringit, la zona de David Gareja Lavra és accessible per als visitants. La inscripció al timpà és una mostra de la riquesa històrica i espiritual del lloc. Per a una traducció precisa del text, seria necessari consultar un expert en llengua georgiana antiga.

Cal afegir que després de la desintegració del Regne de Geòrgia, l'any 1465, va emergir el Regne de Kakheti, la capital del qual estava ubicada a Gremi i més tard a Telavi.

    Dins del pas de la torre ens aturem, mentre la guia ens explica algunes coses. Al llarg dels segles, el monestir va ser un important centre religiós i cultural, amb monestirs posseint terres i pobles. L'art dels frescos als monestirs es considera un tresor georgià. Entre els segles XI i XIII, hi va haver un apogeu econòmic i cultural, amb la construcció de nous monestirs i l'expansió dels existents.

    Es pot veure part de l’interior. Molt interessant i amb un conjunt de torres rodones de guaita. Després de la caiguda de la monarquia georgiana, el monestir va patir declivi i devastació pels mongols el 1265, però va ser restaurat posteriorment. Va sobreviure als atacs de la dinastia safàvida el 1615 i a la persecució bolxevic el 1921. Durant la guerra soviètic-afganesa, el monestir va ser utilitzat com a camp d'entrenament militar, danyant els murals. El 1987, protestes i pressió pública van forçar el trasllat del camp de tir, però els bombardejos es van reprendre el 1988, generant més indignació i manifestacions massives.

    Passada la porta, dins queda un ample espai a modus de pati central, encara que irregular ja que va ser el que quedava entre els grups de roques i la muntanya. Però ja podem veure els forats i portes de petites capelles i de coves dels eremites. És força curiós i interessant. No s’hi veu cap monjo i tot està tancat. Si hi són, segur que fugen de la influència dels turistes.

    Una de les parets es veu ben restaurada. És una cova d’un monjo? És una capelleta? Deixeu-me afegir que després de la independència de Geòrgia el 1991, el monestir va ser restaurat, però el 1996, l'exèrcit va reprendre els exercicis militars, provocant protestes. El 1997, activistes d'ONG van bloquejar els exercicis amb boicots i pressió pública, aconseguint-ne la prohibició.

    L’església antiga es veu al centre del complex,  situada després de l’entrada per on hem accedit. Presenta una alterosa torre elevada. L’església, però, estava tancada.

    Una curiositat: pel terra hi ha lloses de pedra. En tres o quatre hi observo uns lleugers senyals ondulats. Són coneguts com burrows. Es troben en roques sorrenques o gresos. Bàsicament són galeries d'excavador, estructures tubulars o caus de cucs que hi eren quan es van formar i solidificar les roques.

    Per sota de la roca, dins del turó, un portal permet l’accés a una capella. Crec que es tracta de l'església que data dels segles XI-XIII. La part més important i antiga de la petita església es troba a la cantonada de la roca.

    Va ser fundada per Dodó, un dels deixebles de David Gareja de la primera meitat del segle VI. Als segles XIII-XVIII l'església de Dodó va ser sotmesa als atacs de les dinasties mongols, i de l'Imperi safàvida, entre d'altres, i fou saquejada i abandonada repetidament.

    La icona es refereix a la Transfiguració. Hi ha dos personatges de l'Antic Testament (Moisès i Elies) al costat de Jesús que està sobre il·luminat (transfigurat) i, a terra tres apòstols Pere, Joan i Jaume. S'interpreta com una epifania (constatació que Jesús és Déu). En aquell moment, els presents van sentir una veu que venia del núvol i que deia: " aquest és el meu fill estimat que em complau; escolteu-lo" (Mt 17, 7).

    Trobo un rellotge en un mur lateral i un llum. Un veritable contrast de tot aquest lloc amb la modernitat.

    Sortim al pati que disposa, a la part alta, d’una balconada coberta força destacada. S’hi respira bé aquí. Seria un bon lloc per venir-hi dues o tres setmanes a escriure un llibre... si no fos per la presència de turistes que segur em distraurien. He d’acceptar que jo també soc turista i potser també distrec. És un dilema.

    Ja comencem a sortir i baixar. Faig una nova fotografia dels curiosos colors dels estrats dels turons i marges del que em sembles rieres. Clar que els tons dels colors són molt suaus o segons l’hora del dia semblen una mica més vius.

    Els estrats rocosos de colors es formen principalment per la presència de diferents minerals i la seva exposició a condicions ambientals durant el procés de sedimentació. Una de les causes principals és l’oxidació de ferro. El ferro és un dels components més comuns que donen color a les roques. Si el ferro es troba en un ambient amb molta oxidació, forma hematita que produeix colors vermells i ataronjats. En canvi, si el ferro s'hidrata, forma goetita que dona colors marrons i groguencs.

    Ja baixem a la cafeteria. D’aquí a una estona marxarem en direcció a la següent visita que, en aquest cas, serà a un celler de producció de vi per mètodes tradicionals. Pel camí tornarem a passar pel poble d’Udabno. Potser cal recordar que va ser establert intencionalment com una nova llar per a eco-migrants de la regió muntanyosa i accidentada de Svaneti. Així que els van obligar a marxar de les seves terres en un paisatge de dominat per muntanyes de entre 3000 y 5000 metros de altitud, molta aigua i vall arbrades i verdes.

Les autoritats de l'antiga Unió Soviètica van desplaçar habitants de la regió després d’una gran esllavissada de terra a Svaneti que va provocar la mort de desenes de persones. Però els van traslladar d’un entorn de muntanya verd i humit  a un desert. S’ho devien prendre com un càstig terrible. Sembla que, amb els anys, van abandonant aquesta terra tan inhòspita.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:

Aquí, una altra crònica anterior:  https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/134-georgia/1424-1682-georgia-tbilisi-urbana-metheki-anchiskhati