(Rosselló) Ruta l’octubre de 2015; 18 km; +750 -750; 6 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pel Sender Litoral, Cotlliure, Portvendres, Far Béar, Site de Paulilles,Banyuls. Participants: Josep i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil (amb moltes pujades i baixades).
FA ANYS: El 7 de novembre de 1659 Felipe IV de Castella, va signar el Tractat dels Pirineus, pel qual Catalunya quedava partida en dos i les comarques del nord (Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya) van quedar dins del regne de França. D’aquesta manera incomplia el seu jurament de les constitucions de Catalunya.
Hem dormit a Banyuls de la Marenda. I al matí, anem a fer unes fotografies des del davant de l’oficina de turisme, pensant en pujar per agafar el tren que ens ha de portar fins a Cotlliure. Mentre fem les fotografies, arriba un autobús i s’atura al davant. Preguntem i resulta que va fins a Cotlliure. És un bus que fa el trajecte de Cervera fins a Perpinyà i el cost és només d’un euro. Fantàstic. Pugem i cap a Cotlliure. La vista al matí de la platja de Banyuls, amb l’escultura d’Aristide Maillol al primer pla, és magnífica.
Quinze minuts després ja estem a Cotlliure i donem una volta pel nucli de la ciutat, abans de posar-nos a caminar. A l’Alta Edat mitjana va ser un lloc fortificat (documentat el 981) aprofitant les característiques del seu port. Formant part del Rosselló es vinculava amb llaços de fidelitat amb els sobirans de Catalunya, els comtes de Barcelona. En aquest context va ser l’any 1207 que Pere I atorgà carta de poblament i a partir d’aquell moment sempre va ser vila reial. Estem en els moments històrics que la confederació formada per Catalunya i Aragó (que es coneix erròniament com a Corona d’Aragó) mantenia comerç fins a Tunis, al sud, i a Egipte a llevant.
Hem anat seguint el camí de mar que passa pels peus del Castell Reial. Jaume I, el conqueridor, va seguir la visió patrimonial de l’estat i va fer testament repartint els territoris entre els seus fills. Així va deixar el Regne de Mallorca, el Comtat del Rosselló, el de la Cerdanya, els que conservava d’Occitània, el vescomtat de Carlat, la baronia d’Omeladès i la Senyoria de Montpeller, al seu fill petit Jaume. Aquest conjunt es va anomenar Corona de Mallorca. Aquest gran castell va ser residència d’estiu durant anys dels reis de Mallorca.
Nosaltres anem seguint el Sender Litoral que està marcat amb senyals de color groc. També anirem trobant, sovint, pals amb rètols indicadors. La informació és molt precisa ja que indica el temps estimat i també els quilòmetres, així que cadascú pot valorar-ho d’acord amb les seves possibilitats. Tot i amb això, cal anar en compte per alguns indrets ja que es pot perdre el senyal, com ens ha passat a nosaltres en algun punt, encara que sense problemes.
Tot el sender intenta seguir la línia de costa, com el camí de ronda i per tant, com que la costa és molt abrupta, es puja i baixa molt sovint. Aquí estem a la Punta de Reguers.
Dalt d’un turó podem veure el fort Sant Elm (Saint Elme, en francès). Es tracta d’una fortalesa ampliada el 1538 sobre una torre anterior. L’any 1172, Gerard II comte del Rosselló la va cedir al Alfons I, comte de Barcelona, rei d’Aragó i sobirà de la dita Corona Catalano Aragonesa. Entre els anys 1276 i 1344, els reis de Mallorca, van decidir ampliar la torre com a punt ideal de vigilància. Aquesta quedava integrada en un sistema més segur junt amb les torres de la Maçana i la de la Madeloc, que sovint veiem dalt de dos turons alts. Durant el conflicte entre Pere III i el de Mallorca, el de les illes va abandonar la costa del Rosselló i a la torre s’hi van fer reformes per millorar la defensa. Actualment és un museu d’armes i objectes històrics.
El temps va passant en aquest dia molt ventós. La tramuntana pica fort, amb ratxes de fins i tot uns 90 km/h que de tant en tant ens fan trontollar. Ens hem atansat a la punta del Cap Gros per veure les restes d’una extensa bateria militar que devia fer les seves funcions durant la Segona Guerra Mundial.
Arribem a Portvendres quan fa uns 5 quilòmetres que caminem. Portvendres, amb Cotlliure, va participar activament, els segles XIV i XV, en l’expansió del comerç català per la mediterrània i com a port de Perpinyà exportava draps i vi, mentre que importava espècies, teixits i també esclaus. Durant l’ocupació del comtat del Rosselló per Louis XI de França, la població es va aixecar. De fet, sovint, el Rosselló es va veure involucrat en les guerres dels sobirans espanyols amb els francesos. Sempre passa igual, els que tenen el poder prenen les decisions i la gent del poble és la que rep les conseqüències.
L’obelisc destaca al port. L’obelisc va ser erigit el 1780 a la glòria del rei Louis XVI per l’arquitecte reial Charles de Wailly. Hi ha quatre baix relleus al sòcol que il·lustren les quatre accions mestres del regnat (segons el rei, és clar): la llibertat del comerç, l’abolició de l’esclavitud, la reconstrucció de la marina i l’Amèrica independent.
Una curiositat: el metre. Una placa parla de “François Arago”. Francesc Joan Aragó, català, matemàtic i astrònom, va néixer el 1786 i va ser qui va continuar els treballs de mesura del meridià terrestre per definir el “metre” des de Barcelona fins a Mallorca, després de Delambre i Méchain. Va ser encarregat de trobar un lloc on fixar el resultat dels nous càlculs. Nascut a Estagel i coneixedor de Portvendres, va considerar que el basament de l’obelisc era el lloc ideal. Actualment l’escala gravada sobre el marbre rosa encara és visible.
Deixem Portvendres i seguim cap el sud. Després del Tractat dels Pirineus (any 1659) moment en que el sobirà espanyol va trair les constitucions catalanes i va cedir les comarques catalanes del nord al rei francès, el Rosselló va entrar en total decadència. Aquell Tractat negociat a esquena de les institucions catalanes (que el rei espanyol havia jurat respectar) va trencar Catalunya en dues parts i va ser juntament amb la mentalitat absolutista dels sobirans espanyols el nucli d’insubmissió que va portar a l’enfrontament amb el rei Felipe V. Per entendre el que és la història cal buscar sempre els antecedents.
Arribem al far de Béar, quan ja feia estona que l’anàvem veient. Aquest far va ser construït l’any 1905 per tal de substituir el del fort de Biarra, que estava massa lluny del mar. Fet de marbre rosa de Vilafanca i de granit, el far es situa a 79 metres sobre el nivell del mar. Inicialment funcionava amb petroli, però es va adoptar l’electricitat l’any 1936.
Des del Cap Béar anem seguint pel camí recargolat i ja veiem l’Ansa Santa Caterina. Val a dir que una ansa vol dir una petita badia, per tant una cala.
Apropant-nos a la platja de les Paulilles, topem amb el primer gran mur que es coneix com “dels alemanys”. Diverses platges amples entre Cotlliure i Banyuls van ser protegides, l’any 1944, amb aquests gruixuts murs de formigó sota la direcció dels alemanys. L’objectiu era protegir la costa d’eventuals desembarcaments de tancs dels exèrcits aliats.
La boca d’entrada de la “Dynamiterie”. Estem a la platja de les Paulilles. Aquí hi havia, des del 1870, una fàbrica, que es va anar fent més gran amb els anys, de dinamita creada per Alfred Nobel. El Conservatoire du Littoral va comprar tot aquest espai l’any 1998 i l’any 2008 va ser rehabilitat pel Conseil Général.
Ja enfocant l’últim tram, tenim diverses vinyes a la dreta. Faig una fotografia d’un dels canals d’aigua i vi. Aquests canals de pedra es veuen sovint per les vinyes de fort pendent. Sembla evident que tenien la funció de recollir les aigües durant les fortes pluges, però es veu que també es feien servir per fer baixar el vi directament trepitjat, segons em comenta en Josep. Pensem que si això realment era d’aquesta manera, ben segur que hi devien posar alguna mena de tubs, o potser de teules, per evitar la pèrdua del líquid a mida que baixava.
Finalment tornem a ser a Banyuls de la Marenda (Banyuls-sur-Mer, pels francesos). Marenda, el seu nom rossellonès, vol dir maresme, regió costera al mar. De Banyuls en parlo a la crònica de la caminada des d’aquí fins a Cervera de la Marenda (Cerbère, en francès).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11177835