(Bretanya) Ruta 1502 el 9/06/2023; 3,5 km; +50 -50; 2 hores. Excursió organitzada en el viatge a la Bretanya francesa. Hem començat a l’aparcament municipal del pont, encara que al track comença dins del poble. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1591 és la data de construcció de l’església de sant Yves.
Aquesta nit ha plogut molt de matinada, mentre estàvem al càmping Rivière d’Argent. Estem al poble d’aire medieval de Huelgoat (en bretó: ‘An Uhelgoad’). El llac és un embassament que es forma amb el mateix riu d’Agent.
El riu es forma entre les poblacions, al nord-oest, de Coscastel i Kerraden i un altre afluent (La Feuillè) que prové de la serra (de turons de més de 300 metres) per la zona de Tredudon Le Moine.
Primer fem una volta per la població i passem per davant de la casa amb el nom de Mirall de les Fades. Huelgoat és un municipi del departament de Finisterre, dins de la Bretanya, just a cor de l’Argoat; el prefix “ar-“ significa "a prop" i el substantiu masculí singular koad "fusta" i vol dir “prop del centre” ja que el territori central és molt boscós, en contraposició d’“Armor” que vol dir “a prop del mar”.
Altres cases presenten aquell aspecte tradicional que ens agrada trobar als pobles i que els fan agradables a la passejada. El cel és tapat, però ara, de moment, no plou.
La plaça major és força gran. Ahir quan vam arribar per la tarda hi havia mercat, però avui és buida i tranquil·la.
Sentim com les campanes toquen dos quarts de nou del matí. L’església de Saint Yves, amb la seva agulla, és característica de les esglésies bretones (encara que no exclusives d’aquesta terra). Data del 1591 però ha sofert dues restauracions. Aquesta església va ser classificada com a monument històric l'octubre de 1926.
Arribem al davant del Molí del Caos (just abans hem deixat la camper a l’aparcament que hi ha passat el pont). Bressol de moltes llegendes celtes, el bosc d’Huelgoat conserva intacte, en el seu univers turmentat entre rieres i estranys blocs de granit, el record del temps... I si preguntes als habitants de Huelgoat on és el seu jardí, segurament et respondran "al bosc".
Un rètol en parla i mostra un dibuix, potser antic, del molí amb les seves dues rodes. Era un molí hidràulic i que aprofitava la força de l’aigua per moure dues moles (com es evident per les dues rodes motrius) amb la qual cosa podria obtenir una producció doble de farina.
Veiem el riu que s’escola cap a l’est per la famosa Fôret de Huelgoat fins que anirà a desembocar a l’Aulne (en breton: Aon), a prop de Locmaria Berrien. L’Aon anirà, fent molts girs i revolts fins a la rada de Brest, a ponent. Aquí apreciem ja els grans blocs determinants del nom d’aquest entorn: el caos.
Un rètol ens explica de forma gràfica i evident com s’han anat formant les roques que ara veiem i entre les quals hi ha diverses rutes des d’aquí. Ho volem aprofitar ara que no plou... però no ens durarà gaire.
Uns indicadors al costat del pont; una ruta i la seguim. Comencem a endinsar-nos en aquest bosc màgic. Els arbres del bosc de Huelgoat haurien pogut desaparèixer per l’explotació de les mines de plata i plom que s’explotaven a finals del segle XVIII i principis del XIX. Part de les més de 500 hectàrees de bosc original van ser reforestades a mitjans del segle XIX.
Comencem a endinsar-nos en el caos de roques. Aquestes roques de granit van ser sovint utilitzades per talladors de pedra. També a finals del segle XIX hi va haver denúncies per “robatoris” de pedres, fins que als inicis del segle XX van passar a estar protegides per la legislació.
Els grans blocs esculpits per l’aigua i l’erosió formen un món misteriós que, envoltat del bosc i pintat per les molses, ens transporten a unes vivències noves i inesperades.
Un indicador assenyala una baixada, amb escala vertical inclosa, a la cova del Diable. Hi baixo i realment es tracta d’un grup de grans blocs de roques que deixen un espai gran i fosc molt a prop de la llera del riu.
Altres indicacions informen d’altres camins. La pluja que ja feia una estona queia però les branques i fulles ens feien de paraigua, ara és més intensa i ja no ens serveixen els arbres.
Un pontet ens permet passar a la llera esquerra del riu. El paisatge ens ofereix imatges d’un món encantat. Darrere dels majestuosos blocs de granit que guarden l'entrada, els arbres es freguen amb les roques, una simbiosi d'elements i colors. Al peu de faigs i roures centenaris, una cascada de pedres: és caos.
Les molses i les roques ens demanen moltes fotos... que després quedaran a l’arxiu ja que no es poden posar totes en una crònica. Aquí ningú sap realment d'on provenen les roques però segons una de les llegendes de Huelgoat, el caos és obra d'un gegant.
També tenim el llarg i ample basament del granit de la base, llimat per anys del pas de l’aigua, quan aquest tenia més alçada, quan l’embassament no hi era.
Aquí veiem la Roche Tremblante, un bloc descomunal de 137 tones que qualsevol pot moure ja que manté un punt d’equilibri estable però mòbil. Però ara ja plou molt més fort i decidim retirar-nos.
Per entre la densa vegetació i l’arbrat podem veure el poble d’Huelgoat. Mentre escric aquesta crònica surt la noticia (‘europarl.europa.eu’) on l'Eurocamera va aprovar una resolució amb les recomanacions necessàries per evitar l'ús abusiu del programa espia (Pegasus). En una critica clara a Espanya diu l’article que “Les autoritats espanyoles haurien de dur a terme una investigació «completa, justa i eficaç» (el que significa que pensen que fins ara no ha estat ni completa, ni justa ni eficaç), prestant una atenció especial als 47 casos en què segueix sense quedar clar qui va autoritzar l'ús de programes espia (potser també referint-se al “catalangate”). Espanya també ha de vetllar perquè les víctimes puguin fer valer els seus drets davant els tribunals”. També critica Hungría, Polonia, Grecia i Chipre a rel de suposats abusos. Es una pena que aquests governs que hi ha en alguns estats embrutin la imatge del país fent el que no s’hauria de fer en una democràcia.
Finalment tornem a ser al molí, aquesta vegada, però, hi arribem per l’altre costat. Podem observar una de les dues rodes originals que feien moure les moles.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1502huelgoat-138130390
Aquí, una altra crònica a Bretanya: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1268-1499-cap-frehel-far-de-frehel