(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Haute-Savoie) Ruta 1426 el 10/06/2022; 4 km; +50 -50; 1,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Montrottier, Gorges du Fier, antiga estació de tren. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil (una passejada).
 |
 |
FA ANYS: Les passarel·les del Congost de Fier es van començar el 1869.
Estem en terra de la comuna de Lovagny, al departament de l' Alta Savoia, a la Regió d'Alvèrnia-Roine-Alps i he aparcat a l’aparcament proper a l’entrada al castell de Montrottier.
Un rètol indica la ruta a peu a les gorges del riu Fier. El camí, de terra, baixa al costat de les pastures del castell que ens queda, enlairat, a la dreta. Els edificis d'aquesta fortalesa pentagonal es disposen al voltant d'una imponent torre cilíndrica. Construïda al segle XIII, la Torre de les Monges és la part més antiga del castell. Actualment acull el cor de les col·leccions de Montrottier. Entre les diverses famílies que el van disposar, hi ha el Duc Amedée VIII de Savoia (1425-1427) i la família Menthon (1427-Revolució Francesa). L'any 1919, el castell va ser protegit com a Monument Històric i es va obrir al públic.
Més avall s’arriba a la carretera i a l’aparcament de les Gorges. Uns cent metres més enllà i unes quantes escales que cal baixar em porten a l’edifici on cal pagar l’entrada i on també hi ha bar i botiga de regals.
Immediatament s'ha de passar un reixat i es comença a caminar per una passarel·la que permet entrar a l’estret i vertical gorg i sense la qual seria impossible. Cal saber que les passarel·les són molt estretes i molts cops només permeten el pas d’una persona, per això les cadires de rodes, les cadiretes per nens i els gossos no estan permesos. Aquests congostos es van formar per l'aigua de fusió de la glacera, donant lloc al llac d'Annecy. L'aigua es va fer pas per la roca. Aleshores es van tardar entre 20.000 i 30.000 anys per a l'excavació de la falla que avui es pot admirar.
El primer que fem, tots, és mirar a baix i observar la vertical de molts metres. Però el camí és molt segur, fins i tot pels nens amb l’única precaució que no s’enfilin a les baranes; cal portar-los de la mà. La passarel·la està collada a la roca a més de 25 metres d’altura. Una informació interessant és que en cas de fortes tempestes el nivell de l’aigua pot arribar a pujar fins a 26 metres.
La verticalitat i l’estretor del pas es fa ràpidament visible i es manté fins al final de la ruta, que no és gaire llarga. Es tracta d’una visita d’anada i tornada.
Algun tram sembla que es transformi en túnel. Diverses marques gravades a la roca indiquen les cotes assolides pel riu durant diferents riuades, entre les quals les de 24 metres assolits el gener de 2018.
Finalment (no és gaire distància) es veu una porta al final. Afegim que el rècord històric va ser quan el nivell de l'aigua al congost va pujar extraordinàriament a 27 m per sobre del llit mitjà el 30 de setembre de 1960.
Passada la porta, continua un sender on hi ha, al principi, diversos rètols i informació de curiositats: és la “Clariana dels Curiosos”; il·lustra les curiositats geològiques, les llegendes ancestrals i moltes explicacions sobre la situació geogràfica d'aquest jaciment. No lluny d'allà, és pot descobrir també "L'illa de les llegendes" barrejant ficció i realitat en un parèntesis encantat: cal seguir endavant, doncs.
Aquest tram de camí de terra va per bosc. Tot plegat, una caminada que dura menys d'una hora (si no t’atures a gaudir dels llocs) existent des de 1869 i havent canviat poc des de la seva creació. La ruta de les Gorges du Fier està ben senyalitzada i apta per a tots els visitants... que no tinguin por del vertigen. Res de què preocupar-se: els 250 metres de passarel·les són sòlids.
Un mapa mostra el camí que fa el riu Fier des del seu naixement. Un torrent de muntanya tumultuós, el Fier, serpenteja des del Mont Charvin on té el seu naixement passant per Thônes i després Annecy fins a desembocar al Roine no gaire lluny de Seyssel. Va ser, a uns deu quilòmetres d' Annecy, el que va cavar un impressionant congost entre dos penya-segats vertiginosos, tal com estem comprovant.
Més endavant, el camí baixa i s’apropa a la part del riu, en vall més ample, però amb els signes de l’erosió a les roques. Per intentar entendre l'origen d'aquest congost, cal estudiar-ne el marc geològic i morfològic. Entre Annecy i la Val de Fier, el riu travessa una regió muntanyosa de més de quinze quilòmetres d'amplada, a una altitud d'entre 400 i 500 m. El terreny de l'aflorament està format principalment pel Miocè. Aquest Miocè està cobert d'al·luvions glacials, morenes del Würm. El Fier discorre per aquestes terres havent excavat una vall "normal".
Més endavant hi ha uns grans blocs erosionats que parlen de la potència de les avingudes d’aigua. Li han posat com a nom, em sembla, “mar de roques”.
Ja toca tornar enrere i ara m’entretinc llegint uns cartells que parlen llegendes. Parlem, però, d’història i diguem que entre 1792 i 1814 el Ducat de Savoia fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia va ser cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia. Es fa evident que les monarquies (o pitjor, els imperis) sempre van fer el que van voler sense mai considerar el que pensaven el habitants dels països que ells ocupaven. De fet, si mirem la història, la paraula “monarca” sovint es relaciona amb fets fatals contra la gent excepte, és clar, els nobles i poderosos que eren protegits pels reis.
El sender ara és de tornada. Respecte del punt anterior, trobareu pocs exemples d’aixecaments del poble per obtenir millores de vida que hagin tingut el suport pel sobirà de torn; i quants a l’inrevés.
Un altre cop dins les gorges. Per afegir una nota a la geologia, segons Pierre Thomas, al centre del nord de l’altiplà esmentat, les muntanyes d'Age i Mandallaz (que formen el mateix anticlinal armat d'Urgonien) sobrepassen les morenes i formen relleus que disminueixen i desapareixen cap al Sud. El Miocè i l'Urgonià estan plegats, però no les morenes, que descansen de manera disconforme sobre la seva roca. Les Gorges du Fier tallen, al llarg d'uns 300 m de longitud, una barra de pedra calcària urgònica pertanyent a la terminació peri-anticlinal de la Montagne d'Age, una terminació periclinal parcialment submergida sota les morenes de Würm.
També hi ha alguna foto antiga. La construcció de les passarel·les es van començar l’octubre de 1868, amb els obrers penjats i assegurats amb cordes des de dalt del tot; es va acabar la construcció l’any següent.
Potser aquesta és la fotografia que mostra millor l’altura de la passarel·la. Certament, ara que torno a passar, de tornada, és com si ho veiés diferent.
Un cop tornats al inici de la ruta, ara es pot fer una altra de planera, al mateix nivell que la recepció i que segueix la línia del tren en direcció est. També serà ruta d’anada i tornada.
Arribo a l’antiga estació de ferrocarril de la línia Aix-les-Bains-Le Revard a Annemasse, situada al territori de la comuna francesa de Lovagny. La seva posada en marxa va ser el dia 5 de juliol de 1866 i la van tancar el 1993 al trànsit de passatgers. Els trens encara hi passen.
Sota el pont de Liasses hi ha aquest cocó produït per l’erosió de la roca que sembla una gran olla i que es coneix com “Marmite de Gegant”.
Ja torno a la recepció de les gorges per acabar aquesta ruta. Només em caldrà tornar a pujar les escales i desfer el camí fins al castell.
Torno a veure el castell, per últim cop. Potser cal afegir que Amédée VIII és considerat el més sedentari dels governants de la Casa de Savoia i va aconseguir que mai, sota el seu regnat, hi hagués una lluita a Savoia, en ple temps de la Guerra dels Cent Anys, tot i que figura com l’antipapa amb el nom de Fèlix V (1439 - 1449). És considerat un dels principals fundadors dels Estats de Savoia que van durar des del segle XI fins a la unitat (forçada) italiana el 1861.
Des de l’aparcament mirant a l’est (entre els graus 60 i 90) és veu la llarga serra on destaquen el mont Lachat, el mont Verier i el mont Baron.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montrottier-gorges-du-fier-105199696