Tram de Burgos a Ponferrada

Etapa 12: Burgos a Hontanas

A Burgos, aquesta nit, hi havia festa a la plaça de la Catedral, per tant soroll i gresca fins a les cinc del matí.  No es pot sortir de l’alberg fins a les 7 del matí i així ho faig, després d’acomiadar-me del Cèsar, d’Alacant, que avui ho deixa.

Sortim de Burgos pel pont Malagatos, on hi havia hagut un hospital, del mateix nom, dedicat a pelegrins malalts de lepra. Costa una mica, però al final anem abandonant la ciutat, després de passar per unes zones urbanitzades amb tot d’edificis per vendre.

P1120799 ET 12 a Hontanas Les planes castellanes

Passem per Villalvilla de Burgos, per camins tot planers, i a les 9 per Tardajos, on el campanar ens avisa de l’hora. Vaig pensant que costa molt, ara, fer un quilòmetre més, després dels que ja porto. De cop m’he fet conscient del que representen quasi 800 quilòmetres. Quan vaig començar, pas a pas, només pensava que començava un llarg camí; però avui començo a adonar-me que encara me’n queden uns 500 (quasi tants com des de Barcelona fins a Madrid!). Em trec els pensaments del cap i segueixo endavant.

P1120800 Hornillos del Camino 

Arribo a 11:45 a Hornillos del Camino, on m’aturo directament al bar per fer un esmorzar ben fet. Al cap d’una mica arriben l’Alejandro, de Veneçuela, i la Sussana, de Mataró. Seuen amb mi i esmorzem plegats. M’expliquen que ahir el capellà veneçolà, l’Enrique, va batejar un espanyol. Els hi va explicar que havia fet el Camino fa quatre anys i que va començar a pensar que potser li agradaria estar batejat, ja que no ho estava. Aleshores, l’Enrique li va proposar de batejar-lo a la vora del riu Arlanzón, cosa que van fer, un cop l’oficiant es va posar l’equip mínim, per aquests casos, que portava a la motxilla.

P1120801 Miquel i Reiko  

A la sortida coincideixo amb la noia japonesa, la Reiko. Estem una estona xerrant, mentre ella es prepara una mica de menjar. Parla el castellà prou bé (el va aprendre al Perú) i ens fem una foto. Segueixo el camí.

 P1120805 Arribada a Hontanas

A les 14:30 i després d’una llarga pista, entre extensos camps de cereal, arribem a Hontanas, un poble que no es veu fins que no estàs a sobre mateix, ja que està amagat dins d’un clot de la plana, potser per a protegir-lo del vent que no para de bufar. L’últim tram l’he fet amb l’Anna, una noia de Lleida que ha començat a Burgos.      

P1120806 Alberg Sta Brigida 

A Hontanas vaig a parar a l’alberg de Santa Brígida, portat per uns cubans, amb una simpatia controlada però que tenen un alberg perfecte: habitacions amples, llits de 140 cm, dutxes amples, noves, netes i amb molta aigua. Fins ara: un 10

P1120811

Aconsegueixo descobrir que la clau de l’església la té el senyor Joan. Vaig a la casa on viu i surt la seva dona.  Tres minuts després ha vingut amb unes claus de ferro molt grans i l’ha obert. Sempre resulta molt agradable fer una visita que inicialment era inesperada. Cap al vespre, fem petar la xerrada amb un italià, alt i prim, el Nicolo i amb qui coincideixo que la caminada ha estat força pesada.

Aquesta ha estat una etapa de 31 quilòmetres, sense arbres,el que vol dir que s’ha de tenir en compte especialment a l’estiu. He acumulat ja uns 292.

 

Etapa 13: Hontanasa Boadilla del Camino

Una segona etapa llarga, de 28 quilòmetres, que cau després de la de 31 d’ahir. Surto aviat, deu minuts després de les 6 del matí. És una hora màgica. No fa vent. El camí segueix l’anomenat Arroyo Garbanzuelo i el soroll de l’aigua acompanya el caminant. Sento un mussol i també el piular d’ocells que es van despertant.

Al davant meu ha sortit una russa moscovita. Camina uns dos-cents metres més enllà en el primer tram de carretera que seguim, sense cap cotxe, amb tot d’oms que semblen fer de vigilants. Un pelegrí ve de cara. M’aturo i ell també. És francès, ja va arribar a Santiago fa dies i fa la tornada també a peu. No sé pas si jo ho faria, penso.        

P1120816 ET 13 a Boadilla Convento San Anton Segueixo i tot seguit passo per les restes del convent de Sant Anton, un monestir gòtic construït per la Ordre de San Antón, fundada pel noble francès Guérin el 1095. Va ser hospital de pelegrins. Passo pel davant del portal de l’església i puc observar, encara, a la dreta la finestra per la qual els monjos donaven el menjar als pelegrins que arribaven tard.

P1120821 Castrojeriz

A les 8 del matí ja he fet els 9 qm que separen Hontanas de Castrojeriz. M’aturo al primer bar per esmorzar una mica i descansar. Mentre esmorzo arriben l’Anna, l’Alejandro i la Pepa, amb qui ja he anat coincidint en altres moments. La trobada amb persones que ja coneixes i amb qui connectes, és un motiu d’alegria. Això és el que té el Camí.

P1120827 Fuente del Piojo Miquel Susana Anna i Alejandro El camí puja sinuosament, per Los Mostelares, fins a la Fuente del Piojo, on fem tots una aturada per menjar una mica de fruita que un home ofereix per la voluntat.

P1120833 Anna a Puente Itero 

A continuació baixem i planegem dirigint-nos cap els Iteros. Deixem a l’esquerra l’antic hospital de San Nicolas de Puentitero, que actualment funciona com a petit alberg. Just a cinquanta metres passa el riu Pisuerga i el pont que el creua, el Pont d’Itero de La Vega, poble que està situat pocs metres més enllà. Aquí s’acaba Burgos i comença Palencia.

 P1120835 Alberg a Boadilla del Camino

Hem fet 11 quilòmetres des de Castrojeriz i ens en queden 8,5 fins a Boadilla del Camino, on hi arribem a les 14:00. Anem a l’alberg En El Camino, prou adequat, encara que tot una mica just, però cal pensar que això és el que es diu un alberg. Als que vulguin fer el camí els hi convé saber que, tot i que hi ha albergs molt moderns, amples i lluents, n’hi ha molts altres que no ho són. En alberg no és un hotel, tampoc és el mateix que anar a casa d’uns amics. Els que no ho tenen clar, s’amarguen el viatge ja que tenen unes expectatives que no són raonables. L’alberg compta amb un gran jardí que fa les funcions, de lloc de trobada.

P1120836P1120838

 

 

 

    

 

 

 

Al poble, hi ha un “rollo” molt treballat, al davant de l’església. Com cada dia toca el procés de sempre: dutxa, dinar, descansar, xerrada i volta pel poble i finalment sopar i dormir. Ara bé, cal tenir en compte que aquest alberg no té una cuina pensada pels pelegrins (seria el component criticable), tot i que sí que fan dinars, sopars i esmorzars.

 P1120840

Etapa de 28 quilòmetres. Total acumulat: 320.

 

 

 

Etapa 14: Boadilla a Carrión de los Condes

A les 7 ja ha marxat bona part de la gent. Surto i segueixo les sagetes grogues del Camí, posades per les pedres de la pista de va marxant cap a ponent, sempre cap a ponent. Aquesta serà una etapa de 24 quilòmetres i noto les cames carregades. Tinc una baixada de motivació. Encara no estic a la meitat i la calor suposo que em condiciona i per primer cop em pregunto “què hi faig jo aquí?”.

P1120843 ET 14 Canal de Castilla

Camino molta estona pel costat del Canal de Castilla, la qual cosa m’anima i a les 08:15 arribo a Frómista i vaig a esmorzar. Hi vaig amb l’Anna que m’ha atrapat abans d’arribar-hi. El sol ja ha pujat per l’horitzó, però la temperatura actual és bona. Després de 14 dies de caminar i de quasi 300 quilòmetres, avui tinc un dia que m’hauria quedat sense fer res. Em noto cansat, com a la vida en que hi ha dies en que estàs massa cansat o amb pocs ànims per fer res de res. Però malgrat això he de seguir. No tinc gaire ganes d’entretenir-me, avui i després d’esmorzar seguim.

P1120846 Fromista Passem per Población de Campos, 4 quilòmetres més enllà de Frómista. Cal visitar la seva famosa estglésia de Sant Martí.    

 P1120847

P1120849

 P1120851

 

 

 

 

 

 

Les planes de Castella són espectaculars. Sovint l’horitzó se’n va lluny, a dreta i esquerra. Caminant per aquesta terra és fàcil comprendre perquè diuen allò de “ancha es Castilla”. Ho és molt! Per aquest tram que ara caminem, sembla que han vingut a plantar-hi roselles per fer-lo més agradable.

 P1120852 LAnna i Sr Jos

 

 

 

 

 

 

Passat aquest poble, ens trobem al Sr. Pepe, tota una institució, que fa 14 anys, que dedica la seva simpatia als pelegrins. Ens ofereix caramels i ametlles i explica que la majoria passen disparats i que ni s’aturen a parlar una mica amb ell. Anem a veure els dos ametllers bords que ha transformat en dues figures: un pelegrí i una pelegrina: una actitud envejable la del Sr. Pepe, que ja deu tenir quasi setanta anys.

    P1120854 Sta Maria la Blanca a Villalczar de Sirga    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Villarmentero està 5 quilòmetres més endavant. El sol pica més. No fa aire i suem una mica més. Cal hidratar.  Després ve Villalcázar de Sirga, a encara 4 quilòmetres més. Toca parada per descansar, beure i menjar una mica i també per visitar la magnífica església que tenen de Sta Maria la Blanca.

  P1120862 Santa MariaA Carrión de los Condes, poble gran, arribem a les dues de la tarda i anem a l’alberg del Espiritu Santo, situat en un convent de monges molt amables (Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul) i que tenen unes habitacions molt adequades, amb tot de llits normals i sense lliteres. Espai per rentar, cuina, menjador i molt espai d’estar: per tant molt còmode. Un alberg 10. Dutxa reparadora. Avui els genolls em fan una mica de figa, probablement pel sol que esberlava les pedres dels últims 6 quilòmetres. Cal visitar l’església de Santa Maria i també l’església romànica de Santa Maria de la Victoria, que té, sota el porxo de la façana lateral, tota una sèrie de figures que semblen referir-se al miracle de les donzelles.

P1120858 Carrin Sta Maria del Camino

Etapa de 24 qm. Distància acumulada total: 344 quilòmetres.

 

Etapa 15: Carrión a Terradillos de los Templarios

Deixo Carrión, una vila important que va ser objecte de batalles entre els leonesos per defensar-se dels castellans.

P1120874  

 

 

 

 

 

 

El Camí és una constant i cada dia sembla el mateix que el dia d’abans. Sortir a 2/4 de set i endavant, especialment avui que no podrem aturar-nos fins a 16 quilòmetres després d’haver començat. El camí és una pista que sembla que mai no s’acabarà, que de tant en tant s’ajunta a la carretera local, poc transitada.

 P1120868

 

Pel camí es poden trobar dues àrees de descans, especialment pensades per a pelegrins. Pels camins els ocells ens veuen passar. Quins? no ho sé, n’hi ha massa i no soc pas un bon coneixedor.

Finalment s’arriba a Calzadilla a 16 quilòmetres, on m’aturo a prendre alguna cosa en un bar que, per cert, és ple de gent gran que un autocar ha deixat uns quilòmetres abans per tal que fessin aquest curt trajecte. Faig segellar la credencial, ja és plena: avui he de començar la segona que he portat.

Lédigos és una població que està a 6 quilòmetres i Terradillos de los Templarios a 3 més.  Al primer alberg que ens trobem (Albergue de los Templarios) resulta que són una mica pocasoltes i no ens atenen gaire bé, encara que l’alberg sembla que està ben muntat. Així que cal seguir endavant.

P1120878 Terradillos de los Templarios  

 

El segon resulta ser l’Alberg Jacques de Molay. Molt correcte i sobre tot amb un jardí molt agradable que permet gaudir de bones estones de conversa.

M’expliquen que, en una parada del camí, uns quants han començat a comentar els motius del viatge i que un dels assistents ha explicat que el feia perquè el seu fill s’havia mort. Qui ho comenta diu que llavors tots es van quedar en silenci...  

Així, hauré fet 25 quilòmetres avui. El total la és de 369.

 

Etapa 16: Terradillos a Burgo Raneros

P1120882 ET 16 a Sahagn

Aquesta etapa comença a Terradillos, d’on, com sempre, cal sortir aviat per tal d’aprofitar les hores de temperatura suau. Poca estona després de sortir el sol rogenc sembla voler cremar els arbres de l’est i que, per tant, deixo a la meva esquena.

L’etapa, encara que llarga, té un desnivell inapreciable, ja que tota la ruta es mou entre els 800 i els 880 metres d’altitud. Plana, doncs, però amb algunes ondulacions que es mouen entre inacabables camps de cereal.

P1120888  

 

 

 

 

 

 

Són tres quarts de 8 quan arribo a St. Nicolàs del Camino, on resulta el més adient aturar-se a esmorzar una mica de truita. Els que van amb mi, uns marxen, altres es queden, altres, de nous, arriben. parlo una estona amb l’Alejandro, que està prenent notes per escriure un llibre. M’explica que ja n’ha publicat dos. Un que es basa en l’idea d’un nen que duu un estel (el papagayo) i que aquest estel és el que representa la seva unió amb el nen interior que tots tenim. L’altre llibre que va escriure, tracta sobre un arc de Sant Martí, que vol significar la nostra unió amb els objectius més íntims.

 P1120889 Ermita Virgen del Puente  La continuació fa que el camí s’apropi a la N.120 i també a l’autopista de Burgos a León. El camí, va per un sender de terra dura situat al costat. Passo a tocar l’ermita de la Virgen del Puente, situada precisament al costat del pont que permet salvar el riu Valderaduey. Ja estem a les portes de Sahagún.

P1120893 San Lorenzo de Sahagn 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A Sahagún, poble important, m’estic una estona descansant a la plaça major, mentre veig passar la gent, poca, i sentint els ocells, molts, Quan me’n adono són les 11:30 i veig que encara no havia gaudit del no fer res i només observar. Faig unes quantes fotos, entre elles una del magnífic campanar i absis de San Llorenç de Sahagún.

P1120897 Sahagn centro del Camino

Sahagún ha estat considerada històricament el centre del Camí i així ho declara una pedra. De Terradillos fins a Sahagún he fet 12 quilòmetres.Les poblacions posteriors, són: Calzada del Coto  (a 5 qm.), Bercianos del Real Camino (a 6 qm. més) i Burgo Raneros (a 7 qm).

Aquesta etapa, fins a Burgo Raneros, és de 30 quilòmetres.

 

Etapa 17: Burgo Ranero a León

El camí fins a León, és força pesat. La ruta passa pels pobles de Reliegos (a 13 qm.) i Mansilla de las Mulas (6 qm. més enllà).

Després passa per Vilamoros de Mansilla (a 4), Puente Vilarente (a 2) i Arcahueja (5). Tot plegat una aproximació fins a la capital, on queden 7 quilòmetres plens del soroll dels camions i del pas per polígons industrials.

P1120908  

 

 

 

 

 

 

 

 

A Leon vaig a dormir a l’alberg de Las Carbajalas, es a dir el convent de dominiques de Sta Maria de Carbajal. Senzill, però atapeït. A les 09:30 tanquen la porta i a les 22:00 els llums. Els homes i les dones van a sales separades. Al vespre encara em fan mal les cames i els bessons, ja fa dies que se’m fa evident que he de recuperar-me una mica, que potser porto un sobreesforç, tot i que m’he saltat una part de la caminada a peu d’aquest dos dies.

   P1120903 Albergue Sta Maria de Carbajal    

 

 

 

He de dir que a l’alberg els hospitalers són voluntaris i les monges molt amables. Al vespre fan una oració pels pelegrins a la seva capella. Ha estat força interessant. la monja deia que un pelegrí, camina però no és caminant i que veu i observa els edificis i tot el que l’envolta, però que no és turista. Una manera interessant de veure-ho.     M’he entretingut una mica llegint el llibre de signatures. És molt curiós veure el que hi posa la gent i els països d’on venen. De tant en tant es troba alguna redacció força treballada, com la de la fotografia  

P1120917 red

P1120904

 

 

 

 

 

 

 

 

P1120914 Catedral de Lle

Al claustre de la catedral de Lleó  hi ha una curiositat. Val a dir que a l’edat mitjana molts pelegrins, més aviat aventurers, intentaven treure els diners als devots i el joc era una de les maneres de fer-ho. Es veu que feien servir el claustre de la catedral per aquesta activitat. Un dia hi va caure un incaut pelegrí. En aquella època vol la tradició, que el negoci del joc era dirigit per un jueu (sempre se les carrega el jueu) anomenat Çag ben Benin. El cas es que l’incaut ho va perdre tot i enfurismat va llençar el dau, el qual anar a ensopegar en la imatge de la verge, situada precisament al mainell de la banda nord del claustre, i va tocar la cara de pedra del Nen Jesús, de manera que li va començar a brollar sang. Des d’aleshores, a la peanya de la ma dreta hi ha un petit dau. Jo no sé que li diguin així, però crec que podria ser coneguda com la Virgen del Dado.

Total d’aquesta etapa, força llarga, 37 quilòmetres.

Fins aquí s’han acumulat 447 quilòmetres del camí. Ara ja comencem a comptar restant els que ens queden, que sempre motiva una mica més.

 

Etapa 18: Fins a Hospital de Órbigo

P1120919 Salir de Len 

 

 

 

Sortir de Lleó és sortir d’una capital gran. Aquesta etapa toca substituir el soroll dels ocells pel dels camions i dels cotxes. El primer tram, des de Lleó fins a Virgen del Camino és el més pesat. Després continua al costat de la nacional i de l’autovia. Jo redueixo el soroll posant-me els taps a les orelles, però no puc evitar la pudor dels tubs d’escapament.

 P1120921 

 

 

 

A partir de la Virgen del Camino hi ha dues opcions. A les 08:10 arribo a Valverde de la Virgen, poble trist, amb la N-120 pel mig, molt sorollosa. Cases velles, entre cases més modernes i naus industrials, en un caos urbanístic sorprenent… o potser no tant. Vaig passant, mirant-me diverses cases velles abandonades i, cap al final, una vintena de cases noves en diversos estat d’abandó constructiu., on els forats de les finestres i portes sembles ulls sense mirada.

Per aquest camí em passen diverses bicicles a gran velocitat. Com que no les sents arribar, sovint tens un ensurt: haurien de ser més responsables i portar timbre per avisar els pelegrins que caminen. Trobo un americà d’Iowa que ve de cara, ha pujat per la Via de la Plata fins a Astorga i ara va cap a Madrid: bon viatge!

 P1120924 Los obsequios de Agapito

 

 

 

 

 

En 3 qm em poso a San Miguel del Camino, on passo pel costat de la parada d’un altre dels arrelats al camí: l’Agapito. Ofereix amb bona voluntat els seus obsequis: gràcies Agapito! Villadangos del Páramo ve a continuació. He passat per un parell de benzineres. Uns 2 qm. abans d’arribar-hi, runes, cases, dipòsits. Horrorós! Arribo a San Martin del Camino, sempre pel costat de la N.120. Arribo a l’alberg municipal i una hospitalera em confirma que el camí segueix igual, al costat de la carretera nacional, fins a Hospital de Órbigo i jo decideixo que ja en tinc prou. Des de Lleó fins aquí hi ha 25 quilòmetres i de tant en tant convé donar-se un permís.    

 P1120929 Alb S Martin del Camino

P1120934 Alberg S Miguel Hospital Orbigo  

 

 

 

 

L’alberg de San Miguel, a Hospital de Órbigo (a 8 qm de San Martín) està força bé i parlo amb una hospitalera voluntària, l’Àngela, de Terrassa però que viu a Fuerteventura. 

 

 

 

 

 P1120937

 

 

 

 

 

 

Pels carrers estan preparant les parades i tota la organització de les festes que faran els propers dos dies, on reprodueixen les justes medievals.  

P1120940 Pont rbigo

La distància d’avui ha estat de 34 qm i el total acumulat de 491. El cel es va tapant i abans d’anar a dormir espetega una bona tempesta que refresca l’ambient, la qual cosa ja convenia.

Etapa Hospital de Órbigo a Sta Catalina de Somoza

Etapa planera, com altres, però que comença agradable ja que aquesta nit ha plogut i l’aire és fresc. Es respira bé pel camí, un cop he esmorzat una mica, de forma lleugera a les sis del matí, abans de sortir. Surto dels primers, després del matrimoni italià, que caminen amb la filla i que són de prop dels Dolomites. A la sortida hi ha dues opcions: dreta i esquerra. cal anar per la que va cap a Villares de Órbigo: camps de cereal i d’horta.

P1120954 ET 19 Villares de rbigo  Aviat s’arriba a Villares (2 qm.), on es deixa la bonica estampa de l’alberg i després un lloc de descans per a pelegrins. Val a dir que ara, de tant en tant, hi ha el que se’n diu “areas de descanso”, amb una font, una barbacoa i taules i bancs, tot muntat per la Comunitat autònoma.          

 P1120958 Santibnez de Valdeiglesias 

 

 

 

 

 

A Santibañez de Valdeiglesias, uns joves, que encara estan acabant la festa, em reben amb crits de “A Santiago, a Santiago!…” Una simpàtica noia m’explica, no sense alguna dificultat de dicció pròpia dels efectes de la boira de la festa, que ella és de Saragossa. Segueixo.

 P1120957

 

 

 

 

 

El camí va pujant una mica, poc i començo a veure alguna petita vinya, això com un bosc d’alzines i amb roures. Dos em passen quasi corrent: Buen camino! Al fons, lluny, es comencen a endevinar les muntanyes que estan per sobre de Ponferrada: són les muntanyes que ens esperen.  

 P1120962

P1120963 David la Casa de los DiosesP1120965  

 

 

 

 

 

 

A tres quarts de nou i per una pista que sembla no acabar mai, trobo un tancat i un noi que ofereix begudes i fruita. És el David. fa 4 anys que hi és. Ofereix tot això gratuïtament. L’indret ara es diu “La casa de los Dioses” i amb els donatius, ell compra més productes pels que passen. Els diners que li sobren, m’explica, els deixa sobre algunes pedres perquè se’ls trobin la gent que va a treballar les terres dels voltants. Un altre dels arrelats al Camí, gent que ha trobat en el Camí, i en el servei als altres, una felicitat que potser no acabava de trobar abans.

P1120971 Astorga   

 

 

 

 

 

 

Abans d’arribar a Astorga, m’aturo en un bar per esmorzar una mica i descansar. Quan engego, em trobo un senyor gran que porta un paraigua. Se’n va a caminar i diu que anirà a veure el David. Diu que el renya (“No puede ser, ese joven no tiene un duro y encima regala lo que tiene!”, em diu)…

 P1120978P1120979 Sta Catalina de Somoza   

 

 

 

 

 

 

 

 

El final d’etapa el faig passat Astorga, a Santa Catalina de Somoza. Primer deixo Valdeviejas i després Murias de Rechivaldo. Finalment vaig a parar a Santa Catalina de Somoza, on hi ha l’alberg El Caminante, una mena d’hostal amb una habitació que fan servir d’alberg.

P1120980 Alb el caminante 

 

 

 

 

 

 

 

He fet 24 quilòmetres. Porto acumulats uns 515 i ja començo a calcular que encara me’n queden uns 247. L’etapa d’avui ha començat a ser més agradable, ja que ha començat a tenir variacions de muntanya.

 

Etapa 20: Sta Catalina de Somoza a El Acebo

P1120985 ET 20Avui marxo a les 06:30 i a tres quarts de nou arribo a Rabanal del Camino. Aquesta és una etapa amb algunes pujades: 200 fins a Rabanal i 300 fins a Foncebadón. Rabanal està a 11 quilòmetres i Foncebadón 6 més enllà.

P1120993 Rabanal del Camino Posada el Tesin   

El camí segueix el suau llom que deixen, entre sí, els rius Reguerinas i Jerga.Primer passem per El Ganso, a 4 qm, i després per Rabanal del Camino, a 7 qm més, on paro al bar Tesín a menjar alguna cosa i descansar una mica. Avui, però, fa un dia molt agradable per caminar.

 P1130002 Cruz Foncebadon

Després dels 6 qm fins a Foncebadón, on trobo la creu de Fusta de Foncebadón, hi ha la pujada final fins a la més important: la Cruz de Fierro, on hi he de deixar una pedra que porto des de Sant Pere de Ribes. Duu el meu nom i la data. Si algú hi va la pot buscar i ja me la portarà… ¡si la troba!. Estem a territori Maragato. Es diu, dels maragatos, que eren traginers i anaven d’aquí cap allà, per tant la Creu de Ferro en devia veure molts, però ben segur que molts menys que no pas els pelegrins que actualment hi passen diàriament.

 P1130006 Cruz de Fierro

Cal deixar-hi el tribut, ben senzill, d’una pedra. Jo l’he portat des de Sant Pere de Ribes. La llenço a la gran muntanya que ja hi ha. És un fet ben curiós, que jo no sé pas d’on bé, però el que sí que sé és que el pal i la creu, dalt del tot, van ser posats en substitució, segons explica Juan G. Atienza (Leyendas del Camino de Santiago, Edaf), de l’antic templet en honor del déu Mercuri. Pel camí em trobo una altre creu, d’algun pelegrí que s’hi va quedar.

P1130013 Manjarn   

Després cal anar baixant fins a Manjarín (a 4 qm.) on pel camí es troba la casa permanent del Tomàs, el vell templer que l’ocupa des de fa anys. No hi puc parlar gaire, avui em diu que està cansat: suposo que els anys també li pesen.

P1130015 El Acebo  

I ja finalment, arribo a El Acebo, 7 qm. més enllà, poble molt arreglat i amb edificis nous i varis albergs. Vaig a l’alberg de El Acebo (5€). la pega és que per aquesta terra ja es troba molt “turista”, poc avesat a anar pels albergs i que tenen problemes de convivència amb els que ronquen! Per cert, a l’alberg, les lliteres són velles i fan soroll quan la gent es mou.

 P1130016 X Ximo i Miquel  

Dino i faig petar la xerrada amb dos companys de Castellò, en Chimo i el Ramón. El sopar, el faig a la Casa del Pelegrino, on han muntat un bonic hostal, amb cuina molt ben pensada, un home de Reus i la seva filla. El meu sopar és truita de gambes i una amanida. Veig que per les façanes hi ha tot de pintades una mica agressives. L’amic de Reus, m’explica que el problema és que al poble la meitat estan barallats amb l’altra meitat: per l’aigua, per l’explotació dels boscos, per la cacera… per tot plegat: una mica el problema típic de pobles petits, on de cop hi ha arribat el “turisme” o els recursos.

Tota l’etapa ha estat molt maca, potser massa sol. La baixa ha estat forta, amb moltes pedres i fins i tot dura per als que no estan habituats a la muntanya. Per a mí: ha estat fantàstic!.

He fet, avui, 28 quilòmetres: una altra etapa llarga. Ja en porto 543.

 

Etapa 21: El Acebo a Ponferrada

A les 06:30 menjo l’esmorzar que vaig comprar ahir, ja que no sembla que pugui prendre res en cap lloc fins d’aquí a una bona estona. Ho faig a un banc del carrer, assegut en un banc al davant de l’alberg. A l’alberg no obren per preparar esmorzars fins a les 8 i jo vull marxar abans.

P1130024 ET 21 Muntanya

Començo a caminar amb la poca llum que hi ha. De mica en mica, però, es va aclarint. Aquest és un altre dels atractius del Camí: aquestes hores matineres són força agradables pel caminant.

Santiago, San Jaime, Sant Jaume, Saint Jacques o Saint James, que tot és el mateix, és el patró d’Espanya des del 1630. Però hi ha haver molta polèmica, ja que els carmelites volien que fos designada pel càrrec, Santa Teresa. Ara bé, el papa Urbano VII va optar per Santiago ja que, segons es veu que va declarar, el sant havia aconseguit que Felip II sortís del purgatori només vuit dies després d’haver-hi entrat. I és que hi ha coses que s’han fet, que s’han dit, que es fan i que es diuen, que sembla que a ningú no li pugen els colors a la cara.

P1130025 Molinaseca   

Són les 8 del matí quan arribo a Molinaseca (8 qm.), on m’entaulo a fer un esmorzar de forquilla, amb una copeta de vi!. Avui m’ho prenc amb calma, no tots els dies han de ser de caminades llargues ja que, de fet, el Camí no és una cursa d’esport, el Camí, com el caminar, és un procés d’observació de l’entorn. La baixada fins aquí ha estat molt bonica i agradable.

P1130027  

Després de Molinaseca, ja pràcticament cal comptar amb l’arribada a Ponferrada (a 9 qm.). Tot plegat hauré fet, avui, com a dia una mica de descans, uns 17 quilòmetres. De tant en tant, cal fer una jornada més tranquil·la.

P1130039  

A Ponferrada me’n vaig a l’únic alberg que hi ha: el San Nicolàs de Flüe (la voluntat), que és un edifici modern molt maco. No obren fins a la una i el porten hospitalers voluntaris. Mentre, és possible dutxar-se i rentar la roba, cosa que faig i després descanso una estona assegut a les cadires i xerrant amb altres caminadors. Quan obren, soc dels primers en entrar i l’hospitaler, una mica sec de maneres (però tampoc no cal tenir-ho en compte), em porta cap a l’habitació. Trobo que és força gran i amb equipaments una mica vells, però això és el que cal esperar en alguns casos. El problema que jo trobo és que als matalassos hi han posat fundes de plàstic, com les maleïdes que ja vaig trobar a l’alberg de Nájera, amb el soroll nocturn que no em va deixar dormir, així que agafo la motxilla i me’n vaig a buscar un hostal. Trobo el San Miguel (25€) i dormiré molt bé en una habitació individual. Per primer cop faig campana al món dels albergs, tot i que he de confessar que sento una mica de vergonya i trobo a faltar la camaraderia de l’alberg. Al final penso que m’he equivocat: tot i l’incomoditat de l’alberg, hi ha els aspectes humans que perdo quan no hi soc.

P1130041 

Dedico la tarda a donar una volta per la ciutat i acabo prenent una gran copa de gelat a la plaça, on em serveix una noia jove i morena, que resulta que és saharauí. Cal dir que la imatge del castell dels templers és força impressionant i queda clar que servia de control total sobre el riu Sil.    

P1130040

Tal com ja he dit, avui només hauré fet 17 qm. Porto acumulats, doncs, 560 quilòmetres!