(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Camino de Santiago Inglés) Ruta 1421 el 8/05/2022; 27 km; +235 -400; 6,5 hores. Camí Anglès a Santiago en 7 etapes. Un total de 133 km i 36,5 hores. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
FA ANYS: La façana de Sant Xulian de Poulo va ser restaurada el 1927.
He dormit molt be. M’he despertat a les 5 i a les 6 ja estic amb tot a punt. Tot és tan fàcil en el Camí! La motxilla que porto (7,5kg) quasi ni la noto després de tots aquests dies, però em vaig posar una faixa des del primer dia: perfecte. Miro la motxilla, aquí al costat, i me’n adono que no em cal res més, amb això podria viure. Les coses ens esclavitzen. Hi ha qui pensa que acumular moltes coses (sabates, corbates,...) dóna felicitat, però realment està esclavitzat. Hi ha qui pensa que el cafè o la truita o el pa només poden ser d’una manera; està esclavitzat pels seus pensaments. Cal que trenquem les nostres cadenes personals autoimposades.
He esperat una mica a la primera claror; després m’he posat en marxa. Es camina molt bé en aquesta penombra i la fresca del matí. Sento els ocells que també es desperten. Pel camí no veig ningú més i, com cada dia, camino tranquil, sense presses. En menys d’una hora el camí comença a baixar suaument i arribo a les cases escampades d’Ardemil i a la seva església de Sant Pere, com totes envoltada per les tombes.
Mig quilòmetre més endavant passo pel costat del bar Uzal, tancat; a l’exterior hi ha diverses escultures i figures curioses, com un museu a l’aire lliure. La carretera rural és còmoda i sense trànsit, com altres dies. La forma de vida dels antics pobladors d’aquest territori no va ser diferent de la de la resta dels municipis que configuren el territori gallec. D'acord amb les restes arqueològiques trobades, hem de suposar que aquestes terres van ser ocupades al anomenat Paleolític Inferior (fa uns 25.000), data corresponent al jaciment arqueològic d'As Gándaras de Budiño. Amb el Neolític neix una nova forma de vida, que correspon amb el megalitisme que va deixar la seva empremta en un bon nombre de ‘màmoes’ (túmuls funeraris), que apareixen disseminades i que hem de situar cronològicament entre el any 3500 i el 1500 a. de C.
Poc més endavant passo per un tram de bosc; els senyals m’hi desvien i així faig un tram sense asfalt. Què agradable! Arribo a A Rua; són més de les 8 i hi trobo el Bar Novo obert: que bona que és la truita amb patates. Arriba el Santi i quatre dones més. Els pocs bars que hi ha en el Camí Anglès, fa que acabin sent punt de trobada dels pelegrins.
A Rua forma part de Buscás. Tot l’espai està ple de micro poblets de poques cases escampats en tot el territori. Ho puc veure pel mapa topogràfic: A Rua, Buscás, Pereira, As Pombas..., però el caminant no els veu, només té la percepció d’alguna casa aquí i una altra allà. De fet entre A Calle de Poulo i A Rua no hi ha cap bar disponible. Camino atent per si veig una meiga, i m’agradaria que fos una moura, de la que diu la tradició que és bellíssima criatura, inofensiva i encantadora. Apareix inesperadament en corredoires, grans pinars i en llocs apartats dels llogarets poblats. La trobada amb una Moura pot ser beneficiós, ja que a prop hi ha un tresor ocult. Hem de seguir la seva atenció, o encara millor, enamorar-la, perquè ens indiqui el lloc exacte on guarda el tresor; si coneixes algú que de cop i volta ha fet fortuna i no vol confessar com, sospita que es va trobar amb una Moura.
El Camí passa pel davant de l’església de Sant Pelai de Buscàs (San Paio, en gallec). Es tracta d’una església d'orígens romànics reformada als segles XVIII i XIX. Té una nau de planta rectangular, murs de pedra picada i coberta a dues aigües. A la façana té una porta emmarcada per un arc de mig punt i arquivoltes, l'externa decorada amb motius geomètrics i assentada sobre dues petites columnes amb capitell esquematitzat; sagristia adossada a un lateral i espadanya amb dos arcs de mig punt i coronament triangular.
Després i passat Vilariño, la ruta abandona la carretera rural i entra en una corredoira que ens portarà a Outeiro de Baixo i a Outeiro, en uns 2km. A la dreta (ponent) de la nostra ruta i a 4km hi ha el poble d’Ordes. En un altre viatge, que em permeti desplaçar-me fins a Ordes, serà interessant visitar-lo ja que sembla que compta amb un interesant conjunt de pintures del que es coneix com Street Art. O si algú es pren el camí molt més tranquil·lament i a la descoberta, pot desviar-se per anar-hi.
Més endavant el poblet és Poulo i la seva església la de San Xulian. Malgrat tractar-se d'un temple fundat a l'edat mitjana, la parroquial de San Xulian ha patit nombroses transformacions i d'aquest període ja només se'n conserven alguns elements. L'exterior, almenys la façana, data del 1927, mentre que la decoració pictòrica de l'absis es va realitzar a la segona meitat del segle XIX.
Hem començat a 418 metres d’altura i acabarem a 228, amb pujades i baixades tan suaus que ens semblarà que anem per un camí planer. Vaig pensant que demà acabaré el Camí, quasi no vull arribar-hi perquè no s’acabi. Com la lletra de Kavafis a Ítaca que demana que en el viatge es trobi el camí dels vells anhels, plens d'aventures, plens de coneixences... El que compta no és la meta, el que compta és el propi Camí.
Algun rierol pel camí fa el sender molt agradable. Calculo que estem per la Carballeira de Carabelos, però no ho puc assegurar. Per perspectiva històrica, diguem que durant el primer terç del segle XX, mentre es restaurava l’església de Poulo, va néixer (1916 al 1931) ‘As Irmandades da Fala’ (en castellà, Hermandades del Habla) que va ser una organització nacionalista gallega que va desenvolupar activitats polítiques i culturals a Galícia. Políticament, van representar la definitiva superació del regionalisme com a ideologia reivindicativa, adoptant el nacionalisme com a única via possible per al desenvolupament de la identitat de Galícia. Culturalment, van assumir per primera vegada el monolingüisme en gallec i van dur a terme iniciatives normalitzadores, impulsant la generalització del seu ús en tots els àmbits socials i culturals. La pressió del domini de nobles i autoritats d’origen de parla castellana va ser tan forta que, tinc la sensació, han estat a poc de perdre quasi totalment la seva llengua (com ha passat a l’Aragó). Actualment (‘europapress.es’) el 31% de la població parla el gallec habitualment.
Caminem entre sol i ombra i arribem a la Fonte da Santina, un indret agradable i una font de la que no es recomana el consum. Diuen que aquí es va aparèixer la Mare de Déu, però he buscat més informació i no he trobat cap més detall. Calculo que d’aquí a Sigüeiro potser falten 6 o 7 quilòmetres. Aquesta està sent una etapa llarga i al final el gps em dirà que hauré fet quasi 27km.
Estem ja entrant a Sigüeiro, pel polígons industrials. Una fita del Camí. Aquesta diu que queden uns 16,8 km fins a Santiago, però la realitat és que (amb el gps a la mà) encara falten 3 fins al centre de Sigüeiro. Se’m fa difícil comprendre l’entramat de nuclis dispersos, poblets o barris, però em sembla que dec estar a prop de Vilalbarro i Oroso Pequeno, per on sembla que hi ha les restes d’un castro romà.
Cal dir que l’últim tram fins a Sigüeiro ha estat molt calorós i incòmode, però s’ha acabat ràpid. Ja quasi al centre passen, agraïts per l’ombra, uns jardins que envolten el riu Carboeiro. Hi ha una placa de marbre dedicada a Heinrich Schönbrunner Von Zug que diu va peregrinar a Santiago el 1531 i es va aturar aquí. Sembla que era un militar de la ciutat de Zug, actual Suïssa (segle XVI). Va peregrinar a Santiago de Compostel·la per motius pietosos juntament amb diversos companys, combinant el cavall i el vaixell com a mitjà de transport. Es té coneixement del seu periple a través del diari, publicat per Bonifaz Staub (‘xacopedia.com’).
Finalment, dins la ciutat, arribo a l’alberg que tinc per avui, Camiño Real. Cal explicar que és possible que el pont d’accés a Sigüeiro s'hagués aixecat ja al segle XIII amb arcs d'estil romà i que l'arc ogival, de factura gòtica, fos manat reconstruir al XIV per Fernán Pérez d'Andrade, que era conegut com “Boo” perquè, segons la llegenda, havia ordenat edificar a les seves terres set ponts, set monestirs, set esglésies i set hospitals. Actualment no suporta un intens trànsit i es pot transitar a peu amb facilitat.
Al poble avui estan de festa. Molta gent i una gran carpa per menjar, on ens hi instal·em, tot i la xafogor de la calor del dia i de la gentada. És un dia de festa, amb els carrers dels voltants tallats per les activitats socials. Recordo que fa temps vaig llegir un post o nota o article que deia: Quan els militars tallen un carrer, és diu desfilada; quan el talla l’Església, es diu processó; quan el talla el govern, és diu acte; però quan és la gent del poble que el tallen per reclamar els seus drets o millors condicions de vida, llavors és un atac a la lliure circulació i a la democràcia. Aquest últim no és el cas d’avui: avui és dia de festa popular.
Per la tarda, després de descansar cal fer una volta per la vila i arribem fins a l’església de Barciela. Diuen que és impossible datar la creació de la parròquia o la construcció del primer temple. Només es pot establir que l'església actual, dedicada a sant Andreu, i la casa rectoral daten del 1917.
Avui dibuixo aquesta raconada dels camins amb una sageta groga, que actualment ja no sovinteja tant.
Distància Acumulada: 114,5
Desnivell positiu acumulat: 1963
Desnivell negatiu acumulat: 1751
Hores acumulades: 32
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1421brumasigueiro-102942988
Etapa anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1148-cami-angles-et5-presedo-a-hospital-de-bruma
Etapa posterior: