(Tenerife) Ruta 1646 el 11/02/2025; 7,8 km; +10 -10; 3 hores. Volta urbana per la ciutat.
Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: De principis del segle XVI són les primeres construccions existents.
He trobat un lloc per aparcar a prop del Cabildo de Tenerife i aquí començo a caminar.
Els cabildos municipals o cabildos colonials van ser corporacions municipals creades a Canàries i posteriorment per les Índies, Amèrica i les Filipines per l'Imperi de Castella per a l'administració de les ciutats. Van ser creats per una adaptació a un nou mitjà dels ajuntaments medievals d'Espanya, en similitud amb els cabildos catedralicis de les esglésies catedrals. Prové del llatí “capitulum cap”.
Passo per la plaça on hi ha l’església de Santo Domingo, que també comptava amb un gran convent. Al lloc que ocupa l'actual temple, existia una primitiva ermita dedicada a la Immaculada Concepció. El 1522 es va construir el convent on s'hi establiren els frares dominics. Cinc anys després s’hi va construir i acabar l'església.
Giro en direcció nord i trobo un cartell amb el mapa de la ciutat i dels punts d’interès. Aquest rètols es troben en molts pobles i ciutats. És clara la vocació turística de l’illa.
Al davant la plaça de Santo Domingo. Per cert hi ha una curiositat interessant. A l’església, a la cripta, hi ha la tomba amb les restes del corsari Amaro Pargo. Quan es va investigar van veure que també contenia les restes del esclau africà Cristóbal Linche, en una unió funerària de la qual no s'ha trobat paral·lel històric, afirma l'investigador José Manuel Vallejo.
La seva joventut va estar influenciada per la presència i el creixement de la pirateria a les Illes Canàries. Era temut pels uns i admirat pels altres; als cellers dels seus vaixells transportava esclaus que utilitzava a plantacions del Carib. Tenia una gran fortuna, però a causa de la seva amistat amb la religiosa Sor Maria de Jesús va començar a realitzar obres de caritat fins a la seva mort.
En un lateral de la plaça hi ha la petita ermita de Sant Miquel. Sant Miquel Arcàngel és el sant patró de l'illa de Tenerife i de l'Ajuntament de Sant Cristòfol de la Laguna, la seva imatge apareix reflectida als escuts de tots dos. Actualment s'utilitza com a espai cultural expositiu per l'Ajuntament de La Laguna.
Seguint, hi ha la Plaza del Adelantado, arbrada, això és una característica de les ciutats a les Canàries. El “Adelantado” era un càrrec concedit per la Corona de Castella i Lleó per dur a terme campanyes militars a l'època medieval, però després es va reutilitzar durant l'Era de les Expedicions per concedir a un individu el dret a finançar de manera privada expedicions de descobriment i conquesta en territoris d'ultramar. Venia a tenir funcions governatives, militars i judicials.
A un cantó de la plaça hi ha un drago, un parent del que es pot veure a Icod de los Vinos i del qual ja en parlaré en una altra crònica. Certament trobo que fa bonic veure aquests arbres/arbustos tan singulars.
Aquestes ciutats canàries si poden tenir una característica comuna és la profusió d’esglésies. Aquí tenim el convent de santa Catalina. Va ser fundat el 1606 per Juan de Cabrejas, regidor de l'illa de La Palma. Per això havien comprat l'any 1600, les cases on va habitar el conqueridor Alonso Fernández de Lugo. El convent és conegut perquè al seu interior s’hi conserva el cos incorrupte de María de León Bello, anomenada popularment "La Siervita".
Se li adjudiquen molts miracles, entre els quals levitacions, bilocaciones i estigmes. La monja va tenir una gran amistat amb el corsari Amaro Rodríguez Felipe (conegut com a Amaro Pargo), qui, diuen, va presenciar molts miracles de la monja.
Hi he pogut entrar i fer aquesta foto. Són senzilles i agradables i al darrera de tot, separades per un reixat de fusta hi ha quatre monges molt velles que suposo són del convent que forma aquest conjunt.
En un extrem hi ha la imatge potent de la casa, fosca i poderosa, de Nava Grimón, el conqueridor de Tenerife. Es va començar a construir el 1681 i es va ampliar i reformar el 1776. Es interessant observar aquestes obres que perduren; només queda flotant en l’esperit d’algú la pregunta ‘i els guanches que van aportar l’esforç i terres, ¿ells com vivien?’.
Després passo pel davant de la casa Alvarado Bracamonte, on hi ha l’oficina de turisme actualment. És un immoble excepcional que va fer construir Alvarado-Bracamonte, governador, corregidor i Capità de Guerra de les Illes de la Palma i Tenerife. També es coneix com a Casa dels Capitans Generals per haver-hi residit, entre 1705 i 1723, sis Capitans Generals de Canàries.
Un bonic i típic pati interior, que tenia la funció d’aportar una mica de frescor en dies calorosos.
Després de seguir tot el carrer Viana arribo a la plaça i a l’església del Santo Cristo. El Santíssim Cristo de La Laguna és una figura catòlica de gran importància històrica, artística i cultural que representa Jesús de Natzaret crucificat. És una imatge flamenca del segle XVI tallada per Louis Van Der Vule a Flandes. Després d'arribar el 1520, la imatge, a Tenerife va ser traslladada al convent de Sant Miquel de les Victòries a San Cristóbal de La Laguna, que és com es coneixia aquest temple anteriorment.
L’interior, amb un ric o esplèndid retaule de plata i or. Una llegenda relata que una nit tempestuosa els religiosos del Convent de San Miguel (avui Santuari del Crist) van sentir trucar a la porta, i quan la van obrir van trobar una gran caixa de la que sortien llums resplendents. Després d'obrir la caixa van trobar dins la imatge de Crist, aquest fet va ser tingut com un miracle.
Una placa de marbre recorda la visita de Juan Carlos I l’any 2006 i la ciutat se sent “honrada y agradecida”. El problema de posar plaques en vida dels personatges és que poc es podia pensar qui va decidir posar-la que només 18 anys despès les notícies que correrien per Espanya parlarien d’aspectes foscos del rei. Això que sigui el rei potser és menys rellevant, el problema és que sembla que també eren actes poc legals (diuen, que jo no ho sé ni ho puc dir) i Juan Carlos era el Cap d’Estat. I a sobre un Cap d’Estat que els espanyols no poden votar.
 |
 |
Entro al mercat de la plaça, on s’hi poden trobar productes diversos del país i de la gastronomia. Em limito a fer una foto d’espècies i preparats i també una altra d’una bona varietat de patates.
Segueixo després a l’oest pel carrer Quintín Benito, que antigament era conegut com la Calle de las Cruces. Així que ja en trobo una: la Capilla de la Cruz, en cantonada pel Camino de las Peras. Després trobaré la capella de la Cruz de Rodríguez Moure que va ser construïda pel pagès Diego Hernández, com altres que es van aixecar en honor de la Creu.
Més endavant en trobo una altra, aquesta dita Cruz de los Herreros.
Més endavant arribo a la cantonada amb l’avinguda de la República Argentina. Hi ha aquí, el parc de la Constitució. Als seus jardins es poden descobrir els monuments al poeta cubà José Martí, quina mare era de Tenerife, i a l’alliberador veneçolà Simón Bolívar, també d'ascendència canària. No està gens malament veure un record de qui va alliberar Veneçuela de la corona espanyola.
Camino fent un volta i arribo a prop de la plaça de la Junta Suprema, deixo a la cantonada unes grans cases.
A la Plaça hi ha una extraordinària araucària (just al davant d’altres dues, al jardí d’una casa privada). Les araucàries (“Araucaria”) són un gènere coníferes que inclou 20 espècies d'arbres natius de l'hemisferi sud. El nom del gènere prové del mot "araucano", el nom amb què els colonitzadors espanyols denominaven els maputxes de Xile.
L’arbre té un tronc massiu que, segons l'espècie, pot arribar a alçades de 30 fins a 80 metres. Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats.
Aquesta plaça rep el nom dels fets històrics esdevinguts durant l'ocupació d'Espanya per les tropes napoleòniques a la Guerra del Francès. El 1808, després de la invasió de les tropes de Napoleó Bonaparte, es constitueix a La Laguna la Junta Suprema de Canàries, presidida per Alonso de Nava, Marquès de Villanueva del Prado. Aquest òrgan assumirà els poders de l'arxipèlag.
Van fer bé amb la revolta i l’independència, perquè si no durant aquests dos segles potser ens haurien obligat a tothom a parlar i escriure només en francès. I quan, per exemple, es convoquessin premis literaris, els autors els haurien de presentar en francès... etc. I tots els espanyols s’oposarien a aquesta opressió de la llengua castellana.
És clar que potser en aquest cas, tant els castellans com els catalans tots ens entendríem quan reclamem el respecte a les llengües pròpies de cadascú: el català, el gallec, el basc, ....
És magnífic passejar per aquests carrers de cases baixes, cases amb història, cases amb regust de vida viscuda. Si veniu a Tenerife no us perdeu de cap manera una llarga visita de La Laguna.
Passo pel jardí de l’ex convent de sant Agustí, on hi ha una monument que recorda al científic canari universal Blas Cabrera Felipe, que estaria cridat a ser ‘pare de la física espanyola’. Des dels seus humils començaments a Lanzarote i La Laguna, va assolir la seva consolidació a Madrid fins a convertir-se en un destacat físic consagrat a nivell internacional, formant part de l'elit de la ciència europea de la primera meitat del segle XX juntament amb els seus col·legues Albert Einstein, Marie Curie, Niels Bohr, Erwin Schrödinger entre d'altres. La mentalitat bàrbara del franquisme el va depurar, junt amb altres pensadors i persones de ciència, després de la Guerra Civil i va haver d’exiliar-se a Mèxic, on va morir el 1945.
Després de l'expulsió dels Jesuïtes, el Rei Carles III va concedir permís el 1778 a la Reial Societat a ocupar “les dependències necessàries per a les reunions i la instal·lació del seu Arxiu i Biblioteca”. Convé entrar-hi i visitar-lo.
Molt interesant el text que es veu: “Atreveix-te a saber! Tingues el valor de servir-te de la teva pròpia raó. Aquest és el lema de la Il·lustració. (Immanuel Kant, 1784)”. Quina força més gran té aquest text... i quina pena que hi hagi tanta gent que no segueix el consell i es deixen arrossegar per la publicitat política falsària.
Un quadre molt interessant de Davide Battaglia mostra l’arribada de l’expedició de la vacuna contra la verola, a Tenerife. L’expedició filantròpica volia fer arribar la vacuna a les terres d’ultramar i estava formada pels metges Xavier Balmis Berenguer i Josep Salvany Lleopart. L’expedició, entre 1803 i 1806 va vacunar a milers de persones, pel mètode d’inoculació al braç, contra el terrible mal de la verola.
Hi ha diverses sales amb informació. També rètols explicatius com el que explica que “l’exploració i conquesta de les Illes Canàries va ser una faceta més de l’expansió europea baix-medieval dels segles XIV i XV. Els castellans van passar de forma definitiva la qüestió canària de l’àmbit de l’exploració i evangelització incipient al de la conquesta i dominació efectiva”.
Doncs sí, així va ser i això va tenir els seus efectes, a vegades devastadors, per les poblacions originals i això no té full de tornada enrere. Al menys, l’honestedat fa que no s’oculti la veritat.
Això del rètol és el que escrivia Abreu Galindo i sembla que el rei indígena Taoro, ja veia que allò no podia ser gaire bo... massa espases, massa llances, potser massa mirades de cobdícia...
Les creences religioses dels guanches es centraven en un déu, Achaman, que podria traduir-se pel sostenidor del cel i de la terra. Però poc després, Clement VI va dictar la butlla per la qual es creava el bisbat de Telde. El 1402 va ser el papa Benedict XIII que va elevar les operacions militars a la categoria de creuada... i així el destí dels guanches quedava condemnat. No s’acaba d’entendre de quin lloc de la Bíblia cristiana van treure les justificacions per decidir guerres, morts i barbaritats.
Però el paper de l’Església catòlica no parava. El 1424 la butlla “Illius celestis” considerava cristianitzades les illes de Lanzarote, Hierro i Fuerteventura. Clar que el 1434 la butlla d’Eugeni IV proclamava la llibertat dels indígenes. Però, no ens enganyem, ¿quina llibertat tenen els que veuen la seva terra ocupada?
Com expliquen uns cartells: després de la conquesta es van repartir entre els protagonistes les terres i aigües disponibles. El repartiment comportava l’obligació de dedicar les terres al cultiu, es a dir que la terra estigui sempre en explotació. La noblesa, Església i convents van rebe la majoria de les terres.
Un fet que sorprèn és l’emigració de la població canària cap Amèrica, que va començar el segle XVII. L'emigració ha estat protagonista destacada de la història de les Canàries. Al llarg dels segles han estat molts els fills i filles d'aquesta terra que en moments de penúria econòmica o per circumstàncies polítiques han partit per llaurar-se un futur més enllà de l'arxipèlag. Sembla estrany com un regne que ocupa unes illes, es reparteix les seves terres, posa en marxa un sistema de cultiu i després resulta que la seva població ha d’emigrar... ¿potser alguna cosa va fallar?
Seguidament la ruta em porta al davant de la catedral. Catedral de Nuestra Señora de los Remedios és una catedral d'estil neogòtic en el seu cos principal i neoclàssica en la façana. En 1511 va ser construïda una capella al lloc per ordre del conqueridor i el 1515 la primitiva ermita va ser substituïda per una església més gran, la qual l’any 1819 es va convertir en catedral per butlla del papa Pius VII.
Afegim, abans d’acabar amb aquesta crònica, que el nom aborigen guanche de la zona on s'assenta aquesta ciutat d'urbanisme típicament castellà era Aguere, que era el nom de l'antiga llacuna o llac que existia al lloc.
Els guanches es van establir a la zona, alhora que a la resta de l'illa, fa aproximadament 2000 anys, segons testifiquen els jaciments arqueològics trobats. I així s’acaba aquesta ruta urbana.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1646lalagunaurbana-201205486
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/canarias-gran-canaria/462-agaete-degollada-de-la-arena-playa-de-guayedra-tamadaba-puerto-de-las-nieves
Comentaris