(Ripollès) Excursió el 17 d’agost de 2014; total de 9 km; +725; 3:15 hores. Organitzada amb el següent itinerari: Queralbs, pont del Cremal, Núria. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada (camí fàcil però desnivell acusat).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1068, quan va néixer Guillem Ramon futur comte de la Cerdanya, a Lleó el sobirà era Alfonso VI; a Castella, Fernando I; a Navarra, Sancho IV; a Aragó, Ramiro I; i a Catalunya Ramon Berenguer I. Tots països independents els uns dels altres.
Estic a l’estació del cremallera de Queralbs a Núria. Queralbs està a 1236 metres d’altitud i l’excursió d’avui suposa pujar fins a uns 2000. Els carrers del poble són costeruts, ja que el terreny té un fort pendent, una característica dels pobles de muntanya dels voltants del Freser. El riu Freser ve del nord, després d’haver baixat per la vall on hi ha el refugi de Coma de Vaca i després segueix cap el sud.
Parlem una mica d’etimologia: el lector habituat ja haurà identificat immediatament l’origen del nom; “Quer” de “roques, pedres...” i “albs” de “blanc”, per tant tenim que estén a “Pedres Blanques”. La documentació existent parla ja de la vall de Núria (Annúria) com una cessió del comte Guillem Ramon de Cerdanya al monestir de Ripoll, cap a l’any 1087. L’objectiu era cedir els drets de pastura pels ramats. El comte (1068-1095) ho era de la Cerdanya (Alta i Baixa), de Berga, del Conflent i també va ser Senescal de Barcelona. Fixem-nos que en aquella època el que era configurat com Catalunya incloïa tota la Cerdanya i el Conflent. També fixem-nos que va cassar en primeres núpcies amb Adelaida de Carcassona, filla e Pere II de Carcassona, perquè les relacions i els lligams eren intenses... tot això es va acabar de sobte amb el Tractat dels Pirineus, en que el monarca espanyol Felipe IV va regalar la meitat nord de Catalunya al rei francès Louis XIV, amb total menyspreu de les constitucions i institucions de govern catalanes.
Des de l’estació s’ha de seguir el camí indicat “Queralbs” i a la plaça ja es troben els indicador del Camí Vell de Núria. Sabem que a la vila de Queralbs hi havia una construcció de defensa que mai no va tenir la categoria de castell. La informació es confirma quan el 17 de març de 1375, el rei Pere III va dictar un privilegi per la conservació de la fortalesa. Dins dels poble, me cases de pedra i fusta, hi ha l’església romànica de Sant Jaume que es considera del segle XI i que havia estat aixecada sobre una d’anterior del 978.
El camí té algun tram empedrat. Era el que feien els antics romeus pe anar al santuari. Aquest camí, molt ben conservat, travessa pràcticament tot el municipi de Queralbs i és de fet l’únic camí natural per anar fins a la Vall de Núria i després pujar, pel coll d’Eina, fins a les poblacions de l’altra banda.
El cremallera passa per sota del camí. Uns gruixuts cables d’acer protegeixen la via de les caigudes de pedres. En algun lloc he llegit que l’any 1428 un gran terratrèmol va ensorrar la majoria de les cases de Queralbs i també van morir la majoria dels habitants. Segurament l’església devia quedar molt malmesa. També se sap que l’església que hi havia a dalt, a Núria, també va quedar molt afectada.
A la dreta queda la Vall del Fresser. Paro un moment per observar el panorama. És una vall profunda. A la banda esquerra hi ha tot de parets de roca irregulars i punxegudes, són les Roques de Totlomón, després venen els Cingles de les Ribes. El pas que puja, profund, s’estreny en les Gorgues del Freser i a la dreta li queden les parets verticals del Costa Rubí. Sé que més endavant hi ha el refugi Coma de vaca, en un espai que s’obre i té a l’esquerra el Balandrau. Al final del tot s’endevinen els cims careners i fronterers del Freser i el Bastiments.
Ja puc veure el Pont del Cremal que permet passar a l’altre vessant, ara que la vall es fa més estreta i vertical. La llegenda de Núria explica que Sant Gil, un anacoreta nascut a la capital grega d’Atenes, va arribar a la vall de Núria, que haurem de reconèixer que és força lluny de Grècia, tot buscant un lloc aïllat i solitari. S’hi va quedar tot resant i predicant l’evangeli als pastor que hi pujaven a l’estiu. Per alguna raó les persecucions van arribar a la vall i el sant va marxar, deixant amagada la creu, la talla de la verge, l’olla que feia servir per fer les sopes i la campana que utilitzava per convocar els pastors als vespres.
Una bona estona després, el sender va fent llaçades perquè el camí s’inclina molt: estem a les Marrades del Salt del Sastre. He de seguir explicant que la llegenda de Núria fa un salt i diu que cap a l’any 1072 va arribar a Núria un pelegrí de nom Amadeu que inspirat en una aparició divina, estava buscant la talla de la verge i ajudat pels pastors va començar per construir una capella, però al final va marxar sense haver trobat la imatge que buscava.
Però la llegenda no acaba aquí i fa un altre salt en el temps i el 1079 uns pastors van observar com un bou gratava molt el terra en un lloc determinat i allà va ser on van trobar la imatge de la Mare de Déu, la creu, l’olla i la campana. Aleshores Gil, rector de Queralbs, va iniciar el ritus marià a la capella existent.
Aviat arribo al Salt del Cavall, un indret ombrívol i fresc, al costat del qual hi ha una balma amb un banc per seure-hi i descansar.
Encara cal una estona més de caminar i passar per sota la via del cremallera, per anar a l’altre vessant un altre cop. Arribo a la vista de l’Agulla de l’Estany (1990m), que és un magnífic mirador de la Vall de Núria,l’estany i el santuari. La Vall de Núria és una cubeta glacial encerclada per diversos cims des de Puigmal fins al Noucreus i que disposes d’un seguit de torrent: l’Embut, Finestrelles, Eina i Noufonts, totes cap a la vall del santuari i l’estany que hi ha al davant, construït el 1956. El santuari es troba a 1960 metres d’altitud.
Passo pel costat de la Font del Dr. Bassols (1919-1959), que era un metge de Sabadell que va crear l’Associació d’Amics de Núria. De seguida estic al costat de l’ermita de Sant Gil. Aquí, diu la tradició, que s’hi va trobar la imatge de la Mare de Déu, la creu, la campana i l’olla. Aquesta capell és del 1615 i després ampliada. Mirant la vall és evident que era el lloc ideal per a portar-hi els ramats a pasturar a l’estiu, tant pel que fa pels ramats dels grans monestirs com per a la gent del país de les terres baixes. Tots plegats enviaven aquí els ramats a estiuejar i quan apuntava el fred de l’hivern se’ls enduien un altre cop muntanya avall.
Font del Dr. Tarrés. El metge i sacerdot Pere Tarrés (1905-1950). A l’altra banda de la vall s’hi veu pujar unes telecabines i dalt del tot una edificació. Es tracta de l’antic hotel Puigmal que ja fa anys es va transformar en alberg de jovent amb nom de Pic de l’Àliga. El sistema del telecabina permet arribar-hi amb comoditat, tot i que també es pot fer a peu per una pista que segueix el Viacrucis. Cal afegir que inicialment estava enllaçat per un funicular procedent de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929.
Un guarà català. A la plana hi trobo un tancat amb un parell de rucs catalans. El ruc català, o guarà (una varietat del “equus asinus somaliensis”). Es considera que està estretament emparentat amb l’ase mallorquí i el zamorà-lleonès. Sembla ser que ha guanyat diversos concursos i que les seves característiques racials han permès millorar altres races. En tot cas, val saber que se’l considera un element fonamental en la construcció de la pagesia i el territori de Catalunya, però el desús la posat en situació de perill d’extinció.
Precisament pel fet de representar la constància, l’esforç i el treball, molta gent, a Catalunya, el posen com a símbol en el cotxe o la moto.
Una bona estona voltant pel santuari, abans de pujar al cremallera que m’ha de tornar avall. Als edificis hi podem trobar restaurants, botigues i lloc per dormir. Però també, al mateix temple, una petita sala amb la campana i l’olla. Cal saber que era tradicional que les dones que desitjaven tenir un fill posaven el cap dins de l’olla i tocaven la campana. Se suposava que els cops de campana indicava el nombre de fill que desitjava.
Si vols el track per gps, clica: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7570574