(Cerdanya) Ruta 1252 el 25/08/2020; 7 km; +80 -80; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Guils Fontanera, Font Freda, Pleta de les Cases. Participants: Dolors i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
FA ANYS: Els anys 1659 i 1660 es va signar el Tractat dels Pirineus, que va esquarterar Catalunya.
Inici de l’excursió a l’estació d’esquí de fons de Guils Fontanera. El terme de Guils de Cerdanya s’estén a ponent de Puigcerdà, arriba al Puipedrós, al Pedró de la Tossa, al Puigfarinós i al Roc Colom. A llevant arriba fins a Saneja. Per ponent limita amb Ger i amb Bolvir. Nosaltres avui, però, hem pujat fins a l’estació d’esquí on començarem a caminar.
Ens endinsem al bosc. Estem en una altiplà probablement molt adequat per l’esquí de fons i les raquetes de neu. Els recorreguts de Guils Fontanera sumen un total de 45 quilòmetres de circuits d'esquí i 10 quilòmetres d'itineraris per a raquetes (3 circuits). Aquesta estació, que es va inaugurar l’any 1993, és de titularitat municipal.
El primer tram, potser uns 200 metres, hem anat per bosc i sense camí fins que hem trobat el rierol. Després cal trobar un punt de pas passar a la pista que es veu a sobre. Estem a la comarca natural de Catalunya de la Cerdanya. A desgrat que s’utilitzin els termes d'Alta i Baixa Cerdanya per diferenciar-les, en l'ús habitual els residents nord-catalans anomenen l'Alta Cerdanya simplement la Cerdanya (o la Cerdagne en francès). El mateix passa amb la Baixa Cerdanya, que a més té com a nom oficial la Cerdanya. Un llibre fonamental de la nostra llengua és l’Onomasticon Cataloniae del gran lingüista Joan Coromines; en aquesta magna obra s’explica que el topònim Cerdanya té el seu origen en el nom arcaic de Llívia,’Cere’. Fa només tres dies que vam fer una excursió des de La Tor de Querol fins a Guils de Cerdanya, que podeu revisar al vincle que hi ha al final.
Deixem a l’esquerra una cabana de troncs pensada per a jugar els nens. Un article de Maria Coll a la revista ‘sapiens.cat’ parla del Tractat dels Pirineus. Diu “En el Tractat dels Pirineus, el monarca espanyol, Felip IV, va permetre la mutilació del Principat. Catalunya, un simple peó en un gran tauler, no va poder defensar-se. Els francesos havien guanyat la guerra i tenien la paella pel mànec. El Rosselló, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya van ser el botí”. “Per què Felip IV no va mostrar gens d'interès a conservar la frontera nord de Catalunya?”
“Sembla que Felipe IV va prioritzar retenir Flandes a una la mutilació del territori peninsular, ja que Portugal ja era independent. Catalunya nomes és el peó d'un gran tauler d'escacs, la peça sacrificable en cas de necessitat. I el tros d'una franja de frontera al Pirineu, el mal menor.” Milers de catalans de les comarques catalanes del nord de cop es van veure que eren francesos i no catalans; sotmesos a unes regles molt diferents i patint una traïció sense precedents. El sobirà espanyol i sobirà del Principat de Catalunya havia faltat al seu jurament de respectar les Constitucions catalanes i havia esquarterat Catalunya.
Després seguim un tros del rierol que acabarà sent la Sèquia de la Solana quan arribi al poble de Guils de Cerdanya. Per cert ¿què va passar amb la llengua pròpia de la Cerdanya, Capcir i les altres comarques? Sapiens ho explica clarament: “Un reial decret aprovat el 2 d'abril del 1700, prohibeix l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. I des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic, encara que existeixin abundants testimonis de supervivència del català.”
A continuació ens toca fer un tram, no gaire llarg, per la pista de la Feixa.
Aviat la deixem desviant-nos a la dreta per una altra pista herbada i ombrívola, molt agradable. Parlant del Tractat, afegim que (també de ‘sapiens.cat’): “Encara que són els principals perjudicats, els catalans no se’ls hi permet ni veu ni vot en l'acord rubricat a Ceret el 31 de maig del 1660 i que estableix la nova frontera nord del Principat, avui encara vigent. Felip IV en cap moment consulta les institucions del Principat (com era la seva obligació, afegeixo jo). De fet, el pacte no es notifica oficialment a les Corts catalanes fins al 1702 i aquestes mai el ratifiquen, la qual cosa el converteix en il·legal.”
El camí resulta fresc i agradable. Unes brillants flors blaves, que no sé identificar, es queden a la dreta decorant aquest jardí. Conclusió del Tractat dels Pirineus: ¿algú creu que Catalunya ha de donar les gràcies als monarques espanyols? ¿algú creu que els monarques espanyols poden exigir cap mena d’estima després de tot?
No gaire lluny trobem a la dreta la Font Freda, que ara no raja ja que està canalitzada sota terra. Hi ha gravada la data del 1936. Mentre el picapedrer esculpia aquestes lletres, passaven fets molt greus. Tal com escriu Eduardo Gonzalez, el juliol del 2016 (‘elmundo.es’): “El dissabte 18 de juliol, Francisco Franco, en aquells dies comandant general de Canàries, ja ha fet el pas definitiu per consumar la seva traïció: va signar el bàndol de guerra que es va llegir a Melilla al vespre del dia 17”. “A Pamplona, el governador militar Emilio Mola, "director" del conjunt de la conspiració i supervisor directe del complot en les divisions V (Saragossa), VI (Burgos) i VII (Valladolid), repassa minuciosament el seu bàndol de declaració de l'estat de guerra, metre la direcció carlista navarresa li ha promès 6.000 requetès per al matí següent.” I així va començar un malson per Espanya i els espanyols.
Pel camí també podem veure grans blocs de roca, com ja ha estat altres dies i que semblen provinents de l’últim procés de glaciació. Tres segles abans de la Guerra Civil del 36, l’any 1714, havia acabat la guerra de Successió entre els pretendents Felipe i Carlos. En principi era una guerra entre pretendents al tron, però va acabar sent una guerra contra Catalunya.
De tant en tant algun senyal, aquest amb el número 202; no queda clar com van. Penso que són senyals antics i que ara, quan les pistes estan en actiu, en deuen de col·locar uns altres més visibles.
Mentre baixem, en un punt se’ns obra una finestra que permet gaudir del panorama de la vall.
Si al bosc ahir hi veiem cavalls, aquí als prats hi ha vaques. Només un apunt final sobre els fets dels 1714: Catalunya va tenir com a nou sobirà a Felipe V i Puigcerdà va ser una de les poblacions (entre moltes altres) que va rebre un destacament de l’exèrcit d’ocupació borbònic (JosepM. Torras). “La imposició d’allotjaments de tropa havia tingut un component ‘inconfessat’ de represàlia política contra la població civil, tal com es desprèn de diverses teoritzacions sobre el tema, com la del jurista castellà José Gonzalez”. Va escriure: “Anar-los mortificant... l’allotjament (de tropes) serà el principi del càstig...”.
En una raconada hi ha un banc per seure, enfrontat a un pla, rodó i verd que segur deu seu un toll o bassa natural que s’omple de plantes aquàtiques. És un espai molt relaxant i agradable que permet seure-hi una estona en pau.
Finalment i pel bosc anem tornant poc a poc al punt on hem començat la caminada.
Vincle a la crònica de l’excursió La Tor de Querol, Guils de Cerdanya i Saneja:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/guils-fontanera-font-freda-pleta-de-les-cases-55637760