(Cerdanya) Ruta el 22/08/2016; 10,3 km; +865 -60; 4,5 hores. Excursió organitzada per la Colla del Dimarts amb el següent itinerari: Aparcament P1 Del Telecabina a la Tossa d’Alp, Torrent del Coll de Pal, Coll de Pal, Collada de Comabona, Refugi Niu de l’Àliga, Tossa d’Alp, estació superior del Telecabina. Participants: 20 membres de la colla i organitzat per Cristina, Toni, Camino, Ramon, Montse i Frederic. Tipus de sortida: travessa lineal (perquè tornem amb el Telecabina); Dificultat: fàcil (perquè tot i el desnivell, si es fa a ritme adequat, es va fent sense problemes).
FA ANYS: El 7 de setembre de 1939, la Junta Directiva del CEC redactava la seva primera acta en castellà.
La trobada ha estat al Pàrquing 1 on hi ha el telecabina a la Tossa d’Alp. Muntanyencs del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) van ser els pioners en la pràctica d’esquí a Catalunya i a la Península Ibèrica. Havien fet un parell de viatges als Alps per aprendre la tècnica i per comprar material, inexistent al nostre país. Cal situar la pràctica de l’esquí cap el 1908, on els homes vestien com exploradors de l’Àrtic i les dones amb faldilles.
Hem començat a caminar per la pista d’esquí Volta a la Muntanya Sagrada fins a la cruïlla que gira cap a la dreta en direcció a la part baixa de la Coma Bella. Les vistes avui són excel·lents. Al fons el Carlit i el Puig Peric. He de reconèixer que, tot i que jo també he fet esquí de pista i ho he gaudit molt, a l’estiu la destrossa que suposen les pistes i la presència dels pals de canons, remuntadors, pals de llum i altres elements artificials, fan malbé de manera terrible el medi natural. El pitjor serà que amb el canvi del clima, quan deixi de nevar, les estacions tancaran i encara que potser les pistes es refaran amb la vegetació que es va alterar, la ferralla encara hi quedarà.
Després hem seguit amunt la pista fins que arribem al telesquí de Sant Jordi, on ens hem aturat per esmorzar i reposar una mica. El primer allotjament a La Molina va ser el Xalet del CEC, que va ser inaugurat el 1925 i va comptar, des del 1940, amb el primer servei d’assistència mèdica per a la pràctica de l’esport en hivern.
Després hem seguit pujant la vall, molt ample, fins arribar al Coll de Pal (2070m), on ens fem una fotografia de grup. És un coll rellevant ja que és la divisòria entre la vall de Riutort, tributari del Llobregat i el torrent de la Ringueta, que ho és de la Ribera d’Alp, dins de la conca del Segre. Etimològicament prové del llatí “Palus” que ve a significar un prat inclinat i escarpat.
El camí segueix, creuada la carretera, amunt per la carena, seguint indicacions dels cartells i un bon sentit de l’orientació, fonamental per a qualsevol excursionista que vagi per la muntanya. El primer remuntador de Catalunya (i per tant, lògicament, d’Espanya) va ser a La Molina el 1943, a les pistes de Fontcanaleta. L’any 1985 la Generalitat de Catalunya va adquirir els actius del domini esquiable a través de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).
Veig els companys que pugen darrera meu. Al fons, el Montseny. El 7 de setembre de 1939, la Junta Directiva del CEC redactava la seva primera acta en castellà. Era el resultat de la política del govern de Francisco Franco. Anys després, el 1975, encara Dionisio Ridruejo, en un escrit de memòries, explicava que “...res de fer servir el català. Prohibit totalment. Els materials amb manifestos o fulletons escrits en aquest idioma, havien de ser segrestats”. Me’n alegro que els coneguts, amics i companys de parla castellana que conec, mai no hagin patit el fet terrible i humiliant de ser perseguits per parlar la llengua que van aprendre dels seus pares.
Davant tenim el rocam, d’accés fàcil i evident, que ens permetrà accedir a la Collada del Comabona. Per cert, aquelles actes anaven encapçalades sempre per un segell amb la inscripció “Arriba España!”, de tal manera que aquella exhortació no ha quedat com una inspiració patriòtica (que podria cridar tothom) sinó com un lema franquista.
Des de dalt del cim rocallós (Cap del Serrat Gran, 2402m) tenim la vista, a sota, de la collada i dalt de la serra del davant s’endevina l’edificació del refugi on anem. Ja falta poc.
Mirant cap el vessant sud-oest, tenim una magnífica vista de les Penyes Altes i al fons el Pedraforca, encara que des d’aquesta posició no es veu l’enforcadura.
Hem vist moltes mates de “Panical Blau” i he pogut fer una fotografia d’aquesta de colorit tan extraordinari.
Seguint el fil que hem comentat al principi, cal destacar (tal com s’inclou al llibre “120 anys d’història del CEC”), que el 1946 la Junta Directiva es va proposar publicar les activitats més importants entre el 1939 i el 1945. Anteriorment el “Butlletí del CEC” era el mitjà d’informació, però havia estat prohibit per les autoritats del govern espanyol. Així que es va aconseguir l’autorització per publicar un recull d’activitats d’aquells set anys, això sí: només en castellà (el català continuava prohibit i perseguit), amb el nom “Montaña, Anales del CEC”.
Ja arribem al refugi del Niu de l’Àliga. Ja que en aquesta crònica ha vingut bé parlar del CEC i dels anys negres encara no acabats (que personatges com el ministre Wert es mostren com a vius continuadors i també els del partit autoanomenats Ciutadans que parla de “trilingüisme” per a Catalunya, però ¿perquè no ho fa per la resta d’Espanya?) recordem (tal com surt al llibre abans esmentat) que alguns socis del CEC, per penjar alguna senyera dalt d’un cim van acabar a les comissaries i fins i tot a la presó Model, a vegades per força temps.
A la terrassa gaudim d’uns refrescos que ens ajuden a refer-nos en aquest dia de sol.
Després pugem fins dalt de la Tossa d’Alp (2536m).
Finalment fem el dinar al mateix refugi i ens dirigim, baixant, cap a l’estació superior del telecabina. Durant la baixada, amb mala fortuna un company rellisca i pateix una luxació en una cama i ha de ser evacuat. A la mateixa Estació de La Molina, esperem que vingui l’ambulància per portar-lo fins a l’hospital de Puigcerdà.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14488912