(Cerdanya) Caminada cultural organitzada el 13 d’agost de 2014; total de 4 km; +212 -212; 2,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Llívia, castell de Llívia.     Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 perfil Perfil 2 

FA ANYS: Quan cap el 874, probablement els descendents de Fredol seguien com a senyors de les terres de Llívia, Guifré el Pilós era ja considerat el primer comte de Catalunya. A Navarra el sobirà era García Iñiguez i a Astúries, Alfonso III. La major part de la resta de la península estava sota el domini àrab.

P1220323 Ja es veu el capanar 

    1) Arribo a Llívia en un dia fosc, després d’una matinada de molta pluja. He canviat el programa per un parell de passejades de caire històric i cultural: aquesta i la que faré després per Puigcerdà.

Des de la carretera ja puc veure el campanar de l’església. Llívia és especialment coneguda per tractar-se d’un enclavament de l’estat espanyol dins del territori de l’estat francès. És per tant, una vila de la Baixa Cerdanya, situada a l’Alta Cerdanya. Això és conseqüència del Tractat des Pirineus (maleït tractat, des del punt de vista català). El fet que Llívia tingués el títol formal de Vila, va ser determinant perquè quedés al marge del drama social que va afectar a tots els habitants de les comarques de la Catalunya Nord que, de cop i volta, es van veure expulsat de Catalunya per uns acords presos a Madrid sense comptar amb les Corts Catalanes; acords que, a Catalunya, sempre s’han considerat una traïció del govern d’Espanya a Catalunya.

Vindria a ser com si ara el Sr. Rajoy (President del Govern d’Espanya) cedís la província de Pontevedra a Portugal o bé una part de Navarra a França. Dins del moviment sobiranista actual a Catalunya, pels independentistes identitaris, aquell tractat forma part d’un dels menyspreus més greus infligits per govern espanyol a Catalunya.

P1220325 Carrer Major 

   2) Vaig pujant pel carrer Major. Llívia ensorra les seves arrels en el 815 en que el comte Fredol diu “in civitate mea Libia” i per tant és possible que es tracti de la Julia Lybica que alguns escriptors romans anomenen com la ciutat més important dels ceretans.

A final del segle VIII Llívia va ser la capital del comtat de Cerdanya, però el segle següent els comtes van traslladar la seva residència a Cornellà de Conflent i a la propera Ix. Tot i amb això, Llívia va conservar la seva posició de vila i centre defensiu fins que no es va fundar Puigcerdà, ja dins la segona meitat del segle XII, pel rei Alfons el Cast.

P1220326 Cases antigues conservades 

   3) Vaig caminant, en pujada suau, pel carrer Major. Les cases de pedra i amb balcons i marc de fusta són característiques de la vila i estan en molt bon estat de conservació. Per la seva situació, Llívia ha rebut durant els últims cinquanta anys un gran nombre de visitants i de gent que hi ha comprat una segona residència, per tal d’aprofitar la seva posició entre diverses estacions d’esquí, a l’hivern i d’uns estius suaus i agradables.

P1220327 Museu de Llvia Antiga Farmcia 

 4) Dalt de tot del carrer, em desvio una mica a la dreta i arribo a l’ajuntament i al museu de Llívia, que coincideix amb el que havia estat la famosa farmàcia de Llívia. La farmàcia està considerada una de les més antigues d’Europa, ja que està datada el 1415. Se sap també que l’any 1459 l’apotecari era Jaume Esteve, que va començar un llinatge de farmacèutics que va durar fins el 1942: un total de 23 generacions! Aquell any, el 1942, Antoni Esteve va tancar l’establiment i es va traslladar a Puigcerdà. L’any 1958 el propietari va confiar el manteniment de la farmàcia a l’ajuntament de la vila i el 1965, finalment, va ser adquirit per la Diputació de Girona. L’any 1981 va començar la nova etapa com a Museu Municipal de Llívia. Són notables la col·lecció de pots vidriats, el llibre de formules i el “cordialer”, un moble que es podia tancar i on s’hi podien guardar els productes més delicats o perillosos.

P1220328 Torre Bernat de So 

   5) Al davant de la farmàcia hi les escales que pugen cap a l’església. També es pot observar la Torre de Bernat de So, del segle XV, de planta rodona i que, com és lògic, ha tingut diverses modificacions. Al llarg dels anys ha estat element defensiu, presó, casa de la vila i fins i tot, durant un temps, com a farmàcia. Actualment s’hi pot visitar una exposició de la flora del territori.

P1220332 Faana Mare de Du dels ngels      6) Pujo les escales fins a l’església. Es tracta de l’església de la Mare de Déu dels Àngels. De gòtic tardà, de tipus rural (això vol dir amb poques floritures constructives externes), va ser una construcció que va substituir l’original de l’any 1277. Es va començar a finals del segle XVI i es va finalitzar el 1617. El seu àbsis és poligonal i el campanar és extern i adossat. Hi havia un retaule barroc del 1760 que va resultar cremat el 1936, en canvi es van salvar les donacions de Carles I (una capa pluvial i unes dalmàtiques), de la mateixa manera que un Sant Crist del segle XIII, tots aquests objectes encara es poden veure a l’església.

P1220331 Font a lesglsia 

   7) Normalment l’església està tancada, per qüestions de seguretat, com ja és normal. Per tant, resulta agradable passejar i seure una estona als bancs del pati i jardí que hi ha al davant mateix. També ens podem refrescar amb l’aigua que brolla de la font de l’església. El raig sorgeix de la boca d’una cara esculpida a la pedra plana de granit.

P1220333 Creu de Toret 

    8) Al davant de l’església i a la part superior de les escales, hi ha la Creu de Toret, una antiga columna de pedra amb una creu de forja dalt del tot. Aquesta senzilla creu de terme estava situada al camí que va cap a Angostrina. Va ser erigida per la família Toret i d’aquí ve el seu nom.

P1220341 Llvia i tota la vall

     9) Des d’aquí dalt el panorama em permet observar tot el perímetre de Llívia i bona part de la vall, fins a Puigcerdà que, en el punt més proper, està a només 1,8 km. Després del Tractat dels Pirineus van fer falta diversos acords per concretar i delimitar la frontera de Llívia. Aquests acords van ser els anys 1862, 1866 i 1868. El perímetre de Llívia es va assenyalar amb 45 fites.

P1220343 Castell de Llvia    10) Arribo al castell, dalt del turó. Aquest turó està certament isolat i, ara ho veig clar, domina tota la vall cerdana, per tant és evident que tenia una valor estratègic fonamental. Molts autors han pensat que devia existir-hi, per aquesta mateixa raó, alguna fortificació des de la mateixa època romana, però les excavacions dutes a terme no han permès obtenir confirmació de cap resta anterior al segle IX. En canvi, als peus del turó, han aparegut interessants restes d’època romana.

Les primeres dades que es tenen (documentalment parlant) fan referència a l’època visigòtica quan, el 672, es produí una revolta fracassada del duc Pau contra el rei Vamba. Més tard, durant el curt domini musulmà, sembla que una fortificació va ser base de la revolta del governador musulmà de la zona contra l’emir de Còrdova: això passava l’any 731.

P1220346 Fossat 

      11) Les excavacions portades a terme han pogut recuperar el magnífic fossat que envoltava el castell. Llegint els panells informatius veig que a finals del segle XIII es va realitzar una reforma total de conjunt, probablement per reforçar-lo davant d’eventuals enfrontaments.

P1220347 Plaa      12) Entrant a la plaça del castell penso que un cop estava sencer, devia impressionar als que el veien des de la plana. Un moment especialment clau pel castell va ser el segle XV a conseqüència del conflicte que va esclatar entre el comte rei Joan II i la Generalitat de Catalunya (aquest fet, entre el 1462 i el 1472) es coneix com a guerra civil catalana. En aquest context es va produir la intervenció francesa, demanada per Joan II. Un cop acabat el conflicte, el senyor del castell, Damià Descatllar, es revoltà contra el domini francès, que s’havien quedat a Cerdanya i l’any 1478 va ser assetjat durant 14 mesos seguits. Finalment es rendí al rei de França. En aquell any, el rei ordenà la destrucció de la fortalesa. Bona part dels murs, columnes, finestres i projectils de pedra, es van llençar al fossat.

P1220348 Canal de la Torre 

   13) Un fossat interior protegia la torre de l’homenatge. Ja només cal afegir que a principis del segle XVI hi hagué un intent de reconstrucció i alguna ocupació puntual durant la Guerra dels Segadors (1640 a 1659). Quan Jaume I va morir, va dividir els territoris sobre els quals era sobirà entre els seus fills. D’aquesta manera, Llívia va passar a formar part del regne de Mallorca, on el sobirà era Jaume II i des del 1276 fins el 1343. Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, el veguer de la Cerdanya, a partir d’una ordre reial del 23 de març de 1351, va passar a habitar el castell de Llívia, encara que aquesta vila no fos la capital de la Cerdanya. L’any 1345, el senyor del castell, era el comte Évol, el 1360 ho fou Pere Baioles i el 1362 ho va ser Pons Descatllar, quina família seguirà en el castell fins a la seva destrucció a finals del segle XV. L’existència del castell donava a Llívia diversos drets sobre el territori que l’envoltava, per això quan va ser destruït pel rei francès Lluís XI, es va construir la Torre Bernat de So (1585), amb la intenció de mantenir els drets que la vila tenia.

P1220350 Vistes Estavar

 14) Veig el poble d’Estavar, a la vall. Llívia va quedar sota protecció reial el 1528, per intenció de Carles I. Per això, dins del segle XVI, es van recollir els antics privilegis dins de l’anomenat “Llibre Ferrat”, per les cobertes de fusta amb claus (que encara es conserva a la Casa de la Vila). Pel Tractat dels Pirineus (1659-1660) el govern d’Espanya va cedir als francesos la meitat de Catalunya. Un acte vergonyant que va amputar Catalunya. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya, van quedar sota el domini del rei francès. Afortunadament Llívia se’n va salvar. Va ser Miquel Salbà qui va al·legar que el Tractat parlava de “villages” o “pobles”, però Llívia era una “vila” i per tant no podia formar part de la part segregada.

D’aquella decisió presa des del poder a Madrid, no acostumen a parlar els politics que manen, ni del PSOE ni del PP.

P1220356 Ruta 324

   15) Baixant faig una fotografia a un pal indicador de la Ruta 324. Aquests rutes han estat creades pel consell comarcal de la Cerdanya, però no hi ha cap document que les contingui. La única possibilitat és adquirir el nou mapa de l’Editorial Alpina (del 2012) que les conté, així com els GR’s i PR’s. Rutes que van estar una decisió molt semblant al sistema de marcatge que es fa servir als Alps, tan italians com francesos i que tan útil és.

P1220359 Cam Sant Jaume  

  16) Ja he baixat del turó del castell. La pista que trobo té varies direccions. Hi trobo un pal indicador del Camí de Sant Jaume,probablement un dels molts camins que hi porten. L’any 1257 Jaume I, el Conqueridor, va acordar el dret de construir i habitar a la part baixa del castell, és a dir, on avui està situada la vila, però amb la condició que no s’abandonessin les cases de dalt del turó.

P1220361 Font sense nom 

   17) Entro als primers carrers de Llívia. Hi ha una bonica font en un bonic, i nou, jardí. És una font sense nom (al menys no hi trobo cap placa que ho digui). M’agrada que les fonts tinguin nom i que una placa ho expliqui. La història d’una vila es conté precisament en el perquè de les seves places, dels seus jardins, de les seves fonts... Els anys passen i la gent (i el jovent i els nouvinguts) ja no en sabem res d’aquella història: Convé deixar-la escrita, per no oblidar els orígens. Qui oblida el seu origen, oblida qui és.

P1220362 Plaa Major      18) La Plaça Major, per sota mateix de l’església, és una raconada amb edificis dels de sempre. Recordo bé el restaurant Ventura, de bona fama quan jo venia per Llívia fa uns 25 anys. Ara em sorprèn que hi ha tot de taules a la plaça amb uns estrambòtics tuls de colors que pengen dels para-sols. Se’m fa una imatge estranya que trenca amb l’harmonia del lloc. No tot val, sota la imatge de la modernitat.

P1220364 Font abeurador 

   19) La ruta històrica es va acabant. Baixo carrer avall i passo pel costat d’una antiga font amb abeurador. Carrer del Troc avall. L’etimologia de Troc potser prové de “forat” “trau”, encara que també es veu que hi havia un llinatge “Troc” centrat al poble d’Anserall.

 Si vols la ruta per gps, pots clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7570530