(Alt Penedès) Ruta 1552 el 14/02/2024; 11 km; +240 -240; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Joan de Mediona, sant Joan de Conilles, Santa Maria d’Orpinell. Participants: Hanny, Carles M i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Sant Joan de Conilles consta documentada el 1299.
Comencem al poble de Sant Joan de Mediona i visitem, per fora, l’església de Sant Joan de Conilles. L'església parroquial de Mediona és anomenada Sant Joan de Conilles, nom amb què es com es coneixia antigament el poble. Està situada en un barri separat del nucli urbà, a l'altre costat de la Riera. Té un origen romànic i està documentada des de l'any 1299, quan era sufragània de l'església del Castell.
Sortim del poble i deixem enrere l’església de la que queda per explicar que l’edifici actual és del segle XIX (hi ha gravada la data de 1855). Consta de tres naus, la central coberta amb volta apuntada i les laterals amb volta d'aresta.
Comencem a caminar en sentit antihorari de la circular i en direcció nord. Uns ametllers florits alegren el camí. Diguem que el nucli poblacional va sorgir a partir de mitjan segle XIX al voltant de l’antiga església parroquial, pràcticament aïllada, de Sant Joan de Conilles. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona.
Pel camí, en aquesta terra de treballs rurals d’antics avantpassats, no poden faltar les cabanes de pedra seca, acollidor refugi pels dies de mal temps o per descansar una estona dels que hi treballaven de sol a sol.
Una cruïlla i un pal indicador de la ruta Reus a Montserrat. No he pogut trobar informació de l’origen d’aquest pal i la denominació de la ruta. Potser fa referència a una històrica ruta de pelegrinatge a Montserrat, d’altra banda molt habitual per les terres catalanes.
Una altra cruïlla i per decidir mirem el gps, tot i que és un territori fàcil i d’orientació molt clara, especialment avui amb el sol que ajuda... sempre que tothom sàpiga distingir entre nord i est.
Una aturada i a la dreta, trobem trencada pel pas del temps i potser pel pas dels depredadors humans menyspreables, el que devia ser una font; encara que actualment amb la situació de sequera ni raja ni sembla que rajava.
Ja arribem al vell nucli de Santa Maria d’Orpinell. La capella o ermita estava situada darrere l’abandonada casa pairal del mateix nom. És d'origen medieval i el formen una gran masia amb construccions auxiliars, tot abandonat i perdut. La masia, amb coberta a dues vessants, presenta portal adovellat i baluard. Sembla que etimològicament el nom provindria de potser del nom personal llatí Olpinus (Dicc. Alcover-Moll). Actualment només hi ha 153 persones que duen aquest cognom com a primer.
Entre els arbres i els matolls s’aixequen les restes d’uns murs esberlats i abandonats. Una ombra de pena sembla cobrir els esquelets d’un nucli del qual ja no en queda dempeus ni l’església i que per molt que mirem no poden identificar. S’ha associat el castell de Mediona, dins el comtat de Barcelona, al nom de Guillem de Mediona, levita, a qui el bisbe de Vic havia encomanat el 1015 la defensa i la repoblació de les terres situades a ponent del seu bisbat (‘enciclopedia.cat’).
Una raconada. Millor no entrar-hi pel risc. Sembla voler recordar que així com la vida té data de caducitat, també pot passar amb les coses físiques. Tinc la impressió que alguns fantasmes es passegen per entre els finestrals trencats, les portes desaparegudes i fins i tot la sala on encara s’hi pot veure un petit forn casolà.
Aquest poblet tenia una magnífica vista de la serralada de Montserrat. El centre històric del municipi és el castell de Mediona (427 m), encimbellat dalt d’un turó a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall de Sant Joan de Mediona. De la serralada veiem les agulles d’esquerra a dreta: Les Agulles, els Frares Encantats, Coll de Port, Els Ecos, Sant Jeroni i la Serra de les Lluernes.
Anem retornant, ara pel camí que es dirigeix a sud per la banda oest de la ruta d’avui. Al terra fa estona que veiem afloraments de guix. El guix (també conegut com ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat, que cristal·litza. Les seves propietats es van descobrir fa més de cinc mil anys a l'antic Egipte. És el mineral sulfat més comú a la superfície de la Terra.
Més endavant un marge també les mostra de manera evident i entre aquesta llarga veta de mineral i la pista per on caminem hi ha les restes vençudes de les pedres que, potser, havien format un forn de calç que, en el món rural català, es feia servir com a revestiment de parets i sostres i tenia bones propietats aïllants.
Pista avall, a poc a poc, anem xerrant una mica d’una cosa i d’una altra i tenim temps també per fer-nos una fotografia.
Una petita prominència, un lleuger turonet, és can Ferrer de Puigcaní. Al costat hi ha Can Sabater de Puigcaní. Potser la família es devia especialitzar en dues activitats artesanals com una ferreria i una sabateria. En un parell o tres de quilòmetres ja serem al final. Pel que fa al ‘Puigcaní’ diguem que Caní és una planta de l'espècie Festuca, herba de pastura: propera al margall.
Més avall hi ha can Xombo. Es tracta del renom de qui portava un terreny a la zona, del qual hi ha referències des del primer terç del segle XIX. Es deia Saumell, però li deien Xombo. Segons l’Alcover-Moll: Xon és un crit per cridar o amanyagar els xais. D’aquí el renom del pastor.
Finalment ja tornem a ser a Sant Joan de Mediona. He trobat una dita popular: “Mediona, gent sorruda i terra bona”. També una altra molt curiosa que no entenc gaire: “A Sant Quintí de Mediona, pipa porroni, a Sant Pere de Riudebitlles, ceballots, i a Sant Joan de Mediona, ni ho entenen, ni ho entendran”. He d’afegir també que pel que fa al topònim hi ha un ampli consens en el seu origen àrab, derivat del berber, Madyúna , que és el nom propi d’una tribu o cabila nord-africana, de la regió del Rif.
Just a l’entrada, en un conreu, hi ha una caseta amb pintures del que en diuen street art, potser en aquest cas deu ser “rural art”.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1552-sant-joan-de-mediona-sant-joan-de-conilles-santa-maria-dorpinell-161429920
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/1287-1519-torrelles-de-foix-ermita-sta-maria-foix-santuari-de-foix