(Baix Camp) Ruta 1634 el 14/12/2024; 10 km; +40 -40; 3,5 hores. Volta urbana amb el següent itinerari: Poble antic i barri de mar. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El primer document de Cambrils és del 1152.
Començo pel costat de la riera que és realment el Barranc de la Mare de Déu del Camí. Cambrils apareix documentat per primera vegada el setembre de 1152 quan Ramon Berenguer IV va lliurar la meitat del terme a Ponç de Regomir. Se li donaven les terres amb l'obligació que hi edifiqués un castell.
Arribo al davant de la Platja de l’Horta i després giro pel carrer Josep Iglésias. El mes de febrer de 1155 li va ser atorgada carta de població per Ramon Berenguer IV que es va reservar els drets de la senyoria. La carta va ser confirmada el 1178 per Alfons I que va reafirmar la donació als de Cambrils amb l'obligació que s'encarreguessin de la repoblació del municipi.
I ja tinc a la dreta l’àrea arqueològica de la Vil·la Romana de la Llosa. La descoberta del jaciment s’inicia l’any 1980 quan va començar el desenvolupament del pla d’urbanització d’aquest sector de Cambrils.
La vil·la romana de la Llosa és un jaciment arqueològicque és va identificar, inicialment, amb una casa particular pertanyent a una família romana rica d'aleshores i d'un edifici de pedra a uns 100m. Està situat al barri de la Llosa a la riba occidental del barranc de la Mare de Déu del Camí, molt a prop de la costa. Però, a mida que es va treballant van sorgint més restes per total dels terrenys propers a la riera, el que permet suposar un poblament de més dimensió que la inicialment imaginada.
Per tant va ser un assentament dels molts que hi va haver vinculats amb la gran Tarraco, situat estratègicament molt a prop de la línia de mar i de la via Augusta, principal ruta terrestre cap a Tàrraco en una zona fèrtil per al cultiu. Amb les restes que se'ns han conservat, podem dir que la vil·la ocupa un solar més o menys rectangular d'uns 17500 m². El fet d’estar a tocar de mar devia facilitat l’accés i el transport de materials i mercaderies en vaixell.
En arribar a la carretera ja es veu, a l’altre banda, l’edifici de l’església de la Mare de Déu del Camí. Tradicionalment era format per dos nuclis, la vila i el port. Avui aquests dos nuclis estan plenament integrats, gràcies al darrer creixement urbanístic. La Mare de Déu del Camí és una església de Cambrils, antiga església parroquial segons consta documentada l'any 1214. L'edifici actual és renaixentista tardà del 1778 i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de Montjuïc.
Al seu costat destaca de forma notable la Torre. Té tres naus i una cripta; annexa hi ha una antiga torre de vigilància, la Torre de l'Ermita. És un santuari marià al costat de la traça de l'antic Camí Reial
Una altra vista de la torre. Es tracta d’una antiga torre de defensa de l’antic recinte emmurallat i és d’origen medieval. La data de construcció de la torre se situa generalment al segle XIV, però pot tenir un origen més antic. Durant el segle XIX, per la seva altura va ser utilitzada com a centre de transmissió de senyals telegràfics i visuals.
Ara camino pels carrers de la Vila Antiga de Cambrils. Minuts després passo per la Plaça d’en Marianao. Cal saber que el marquesat de Marianao va ser el títol de Salvador Samà i Martí; representant de família indiana, d’Amèrica, on hi va fer fortuna i va retornar. Conservadors en política i proteccionistes dels negocis, actuaren com a mecenes i impulsaren el renaixement econòmic, social i cultural de la seva ciutat d’acollida. El seu caràcter compromès es reflecteix als diferents càrrecs públics que van ocupar. Salvador Samà va ser Regidor de l’Havana i Senador del Regne a Cuba.
Havia arribat a Cuba el 1810, amb tretze anys, i es va incorporar al negoci dels seus oncles Pau i Josep Sama i Parès. Les seves activitats estaven també relacionades, de manera directa o indirecta, amb el tràfic d'esclaus i es va enriquir al llarg dels anys. El 1840 es va fundar la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya.
Una altra plaça i una estàtua dedicada al cardenal Vidal i Barraquer, nascut a Cambrils el 1868 i traspassat a Friburg el 1943. Va ser bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal. El 1923 rebutjà la seu metropolitana de Toledo i també el trasllat a Roma com a cardenal de la cúria vaticana. Durant aquesta època, la de la dictadura de Primo de Rivera, defensà la separació de l'Església de l'estat i aconseguí mantenir la llengua catalana com a vehicle d'expressió, de predicació i de catequesi.
A l'adveniment de la Segona República Espanyola acatà el nou règim «com a producte de la voluntat popular, lliure i pacífica». Es va oposar fermament als revoltats de Franco a Espanya i no acceptà la bel·ligerància de la jerarquia de l'Església a favor del bàndol facciós. Per raó de "consciència" es negà a signar la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol de 1937 de suport al general insurrecte Franco. Això li comportà la prohibició de retornar a la seu tarragonina, a la qual tanmateix no renuncià mai malgrat les pressions governamentals.
Pel carrer, una placa metàl·lica. És una portella al que havia estat un refugi antiaeri construït l’any 1938 per tal de protegir la població dels bombardejos durant la Guerra Civil. Actualment és l’únic refugi antiaeri públic que es conserva a Cambrils, i s’ha condicionat i fet accessible per convertir-lo en un indret vinculat a la memòria històrica. Estudis, basats en evolucions demogràfiques, xifren en 540.000 els morts dels anys de la Guerra Civil i la immediata postguerra, i en 576.000 la caiguda de la natalitat, tot a conseqüència de l’aixecament militar i cop d’estat del general Franco i altres comandaments militars.
Aquest és el Portal del carrer Major, en els jardins del davant hi ha una gran falç. De l’antiga defensa medieval encara pots veure algun tram que va sobreviure a diverses guerres i a l’especulació. Un d’aquests enfrontaments, tristament recordat per aquesta enorme falç, va tenir lloc el 1640 durant la Guerra dels Segadors. L’exèrcit de Felip IV va assetjar Cambrils, que va ser defensada per la resistència sense gaire èxit.
Quan els vençuts van sortir desarmats, tingué lloc una espantosa matança que deixà una estesa de prop de set-cents morts. La resta serien empresonats o enviats a galeres. L’endemà aparegueren penjades totes les autoritats i persones de renom, s’enderrocà part de la muralla i se saquejà la vila. Felip IV, sobirà compartit amb Castella, nascut a Valladolid, de desenfrenada vida dissoluta i sexual era de la dinastia de la Casa d’Àustria i com, després, els Borbó no va ser gaire favorable als catalans. Mal assumpte, les monarquies, per Catalunya.
La ciutat antiga sempre té racons. Un petit campanaret al carrer Lloveres Soldat. El 1359 es va emmurallar la ciutat. El 1470, el rei Joan II va fer donació del terme a Portugal; tanmateix, la donació no va arribar a fer-se efectiva i poc després el senyor del castell la va lliurar al duc de Cardona que va mantenir els seus drets fins que el 1520 diversos veïns van protagonitzar una revolta que va acabar amb el retorn de la ciutat a la senyoria reial.
També hi ha el carrer del Trinquet. Segur que a la vila antiga es jugaven jocs amb la baldufa, les bitlles, la rodanxa i la pilota. Però, pel nom del carrer, també potser al trinquet; un joc ara conegut com pilota valenciana.
He anat baixant i arribo un altre cop a la riera, ample i ben protegida, signe d’antigues grans avingudes d’aigua. Encara hi ha qui recorda la rierada del 10 d'octubre de 1994. Tot i que l'aigua que havia caigut era molt minsa, minuts abans de les vuit del matí la riera d'Alforja ja baixava amb molta més força que de costum. Tot va anar molt de pressa. Les passarel·les de vianants es van tallar, l'aigua cada vegada baixava amb més velocitat i pujava el nivell fins que en poques hores la riera es va desbordar negant mitja població.
Ara ja estic a l’antic barri de vora mar, el barri on vivien els pescadors. També aquí tinc l’església de Sant Pere de Cambrils. Es tracta d’un edifici modern de tres naus amb cobertes a dues vessants. L'edifici d'aquesta va ser construït després de la guerra civil de 1936-39, tot i que encara s'hi feien obres l'any 1960.
Arribo al Pla de les Serenes situat al passeig marítim de Cambrils, a l'altura de les Escales Reials del port de Cambrils. Aquí hi ha un grup escultòric, que formen sis elements i commemora en el seu centenari a les víctimes de 1911, conegut com "L'Any de les Desgràcies", ja que al llarg de 1911 van morir molts pescadors del litoral català i valencià, diversos d'ells de Cambrils.
Fa poc més d'un segle, la nit del 31 de gener a l'1 de febrer de 1911, es van donar una sèrie de condicions meteorològiques que van convertir el que va començar amb un capvespre plàcid en una nit infernal. Aquella nit es va desencadenar la tempesta perfecta a la costa mediterrània, des de Barcelona fins a València, amb un resultat tràgic de 140 pescadors i mariners morts, escopits a les platges a l'alba.
Les peces principals del grup monumental situat al port de Cambrils representen unes sirenes, la Dolça i la Calma, observades per un jove pescador, Adrià, que representa el futur i l'esperança. L'obra, inaugurada el mes d'abril de 2011, està realitzada en xapa, ceràmica i gres i és obra de l'artista cambrilenc David Callau.
Passat el port esportiu, dins de la sorra de platja, hi ha aquest grup de palmeres que em porta el record d’un oasi pel quan vam passar en fer el trekking del Sàhara. El 1229 part de les tropes de Jaume I van salpar del port de Cambrils, amb rumb a la conquesta de Mallorca. Alguns habitants del poble van participar d'aquesta conquesta així com en la repoblació posterior de València. El 1286 s'hi va reunir al port la flota que anava a la conquesta de Menorca.
Ja de tornada, s’ha de fer la fotografia de la Torre del Port o Torre dels Moros. Al primer pis, que està cobert amb una volta, encara es conserva la porta d'entrada originària la qual està rematada amb un matacà de carreus, datada el segle XVII i lògicament no té res a veure amb els musulmans.
A causa de la inseguretat de la costa el Consell de Cambrils acordà, el 6 d'abril de 1663, contractar dos homes a fi de vigilar tot l'areny comprès entre la punta de l'Esquirol fins a la Llosa. El 30 de desembre de l'any següent, per a incrementar la seguretat de l'àrea circumdant a la costa de Cambrils, s'acordà construir una torre al barri de pescadors, en la qual treballaren tots els veïns. És aquesta mateixa.
La torre la tinc a la dreta i a l’esquerra el port pesquer. El 31 de gener del 1911, Cambrils va patir l'Any de la desgràcia, del qual ja he parlat. En conseqüència, en 1918 es va plantejar refer i ampliar el llavors petit port pesquer de Cambrils per convertir-lo precisament en un port de refugi. Les obres no es van finalitzar fins a l'any 1947.
“A tota vela” està situada en una rotonda, davant de mar, és una gran estructura feta amb xapes d'acer inoxidable, formant una trama reixada en forma de vela inflada pel vent. Té una alçada d'uns 13 m i unes tres tones de pes. L'autor, Ángel Merino, la defineix com un símbol de la llibertat i aventura. Una vela sense pal ni lligadures, que s'infla malgrat no poder retenir el vent, que la penetra. Va ser inaugurada l'any 2008.
Davant de la oficina de turisme, hi tenen aquest mapa amb informació, el miro ara, ja potser una mica tard perquè estic acabant la volta, però les caminades urbanes de descobriment també són força agradables.
Finalment passo pel davant del Parc del Pescador i ja falta poc per tancar el cercle. El Parc del Pescador és un parc urbà tancat amb una superfície total aproximada de 20.100 m2.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1634cambrils-195710100
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-camp/1016-mont-roig-muntanya-blanca-barranc-porquerola-cova-del-blai