(Bages) Ruta 1257 el 15/09/2020; 10 km; +145 -145; 4 hores. Excursió organitzada per la Colla del Dimarts amb el següent itinerari: Torres de Fals, Can Maçana, La Torre de Fonollosa, Pla dels Manresans, Pla del Maquis. Participants: Antoni C, Cristina, Josep R, Marga B, Carmen H, Carles H, Josep C, Meli Q, Francesc R i Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 30.
FA ANYS: De l’any 1033 consten els primers testimonis escrits de La Torre.
Comencem al lloc on s’acostuma a celebrar el Pessebre Vivent de Torres de Fals. Des d’aquí avui volem gaudir d’aquest curiós indret i de pas aprofitar per fer una volta circular al voltant del Pla dels Manresans.
A tocar, a només cinquanta metres, tenim les anomenades Torres de Fals que corresponen a l’antic recinte del castell de Fals, documentat des de l’any 995. Les torres del castell resten englobades en un conjunt que el formen també l’església parroquial de sant Vicenç, la rectoria i el cementiri.
De l’antic castell de l’alta edat mitjana (inici segle XI), probablement, només en resta una torre rodona, una mica deformada i de base molt irregular, situada dalt d’un pujol que domina la confluència d’una torrentera amb la riera de Fonollosa, adjunta a les edificacions. La torre té un diàmetre exterior de 9 m i una alçada de 19,5 m. La torre de planta circular adjunta a les edificacions és la més antiga, del període alt-medieval, a l’entorn d’inicis del segle XI.
La torre cilíndrica que observem a l’altra banda del torrent, aïllada, és de datació més moderna, amb els carreus més perfectes i ben caironats. Conserva, a la part més desprotegida, una mena de baluard destinat a l’artilleria que la circumval·lava. Té uns 17,20 m d’alçada i un diàmetre exterior de 9m. Si tenim en compte que l’interior útil és lleugerament superior als 4 metres, podrem copsar que les seves parets tenen un gruix de gairebé 2,5 m.
L’església està dedicada a Sant Vicenç i està a continuació de la torre principal i del castell; també la rectoria i el cementiri. Aquesta part del conjunt monumental de Torres de Fals està, en l’actualitat, en procés de consolidació i restauració per part de la Diputació de Barcelona.
Ens hem allunyat en direcció sud i 700 metres més enllà passem pel costat de la gran masia de Can Massana (també Maçana). La masia ja existia el segle XIV i posteriorment, dins del segle XX, es va ampliar amb una casa senyorial gran. No sembla habitada, encara que totes les persianes semblen noves.
La pista segueix pel límit del bosc i els camps llaurats. Una de les moltes barraques de vinya ens observa passar impassible, fa molts anys que hi és. Si l’any 1033 està documentada La Torre, aquell any feia uns 45 que es va produir la destrucció de Barcelona per part d’Almansor. El Califat omeia no havia fet incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'Imperi Romà d'Orient, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar. Efectivament Lotari va ignorar les peticions d’ajuda de Borrell II i com a conseqüència, afegint-hi el creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb Hug Capet, el nou rei francès, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder. Aquest es pot considerar el naixement de Catalunya.
Seguim caminant i l’espai s’obre encara més; estem al Pla dels Manresans. Més a l’est el pla pren el nom de Pla del Maquis. Recordem que el maquis fa referència a grups de lluitadors antifranquistes de la postguerra civil.
Un petit detall em crida l’atenció. Un pal indicador de camins ha estat ocupat per cargols. Probablement el plàstic de la plaqueta ajuda a mantenir la rosada del matí i és aquesta humitat la que crida als cargolins. Ves per on un efecte positiu del plàstic (al menys pels cargolins). Qui ho hauria de dir!
L’anàvem veient fins que hi arribem: la Torre de Fonollosa (més coneguda com La Torre). Hem fet uns 3 quilòmetres d’aquesta excursió que no té gaire desnivell. La masia, que s’estima del segle XVII, va ser construïda al costat de l’antiga torre medieval del segle XI que era una guardiola (‘guàrdia petita’) del veí castell de Fals. Molt probablement, però, ja hi hauria existit un primitiu mas anteriorment.
Donant la volta queda més visible la torre de defensa (que s’estima del 1033). Aquesta torre controlava i protegia el camí de Fals a Rajadell i segurament els guardes de la torre haurien obtingut drets sobre les terres que l'envoltaven fins a esdevenir un mas pròsper que va poder construir la primera masia.
Aquest gran mas, en perfecte funcionament agrari (s’hi veuen diverses instal·lacions i quatre grans tractors), havia estat productor de vi i per això encara conserven els antics cups.
Es perfectament visible aquest cingle llarg. Es forma per estrats tous i durs. Entre cada estrat de roca dura hi ha un estrat de dipòsits tous. L’aigua buida els tous i el cingle queda penjat, com una llarga balma, fins que amb el temps es trenca en blocs que cauen avall, com es veu a la fotografia. Aquest efecte es conegut com “pendent en cuesta” (així: en castellà) i potser és una de les poques paraules no angleses que s’ha universalitzat en geologia.
Hem arribat a l’extrem de la nostra ruta a sud i comencem a girar a nord-est. Portem uns cinc quilòmetres. A l’esquena tenim el Pla del Maquis. A finals d’estiu de 1945 (‘fonollosaturisme.cat’), una colla de maquis, coneguda com la partida de “Los feos”, es va infiltrar per la frontera en direcció a Andalusia, la seva terra. Uns quants d’ells es van aixoplugar uns dies en una balma al Pla dels Manresans. Anaven afamats i van anar a demanar menjar a la Torre, on hi feia estada un seminarista que donava classes de repàs a la mainada. Seguint les consignes de la policia, aquest va córrer a denunciar els fets. El vespre del dia 7 de setembre, nombrosos efectius de la Guàrdia Civil van envoltar els maquis. Aprofitant la fosca, alguns van poder escapar, però un va ser abatut per les bales. Es tractava de Gaspar López Jiménez, àlies “El Rubio”. El lloc on va morir és conegut des de llavors com el “Camp o Pla del Maquis”, tot i que probablement els fets tingueren lloc en una bauma molt propera.
A la nostra dreta anem veient el que es coneix com Plana de la Casilla.
Toca passar per sota d’una balma creada pel “pendent en cuesta”. Esperem que no es trenqui just ara quan hi passem nosaltres.
Més endavant i seguint uns senyals de pintura carabassa veiem ja, entre el bosc, la torres i l’església de Les Torres de Fals. El final de l’excursió s’apropa.
Ens toca anar baixant per un camí molt agradable voltat de boixos verds i forts. Per cert i per perspectiva històrica cal pensar que si Almansor va ser molt negatiu per Barcelona, per Catalunya no han estat millor alguns dels monarques Austries i Borbons i altres governants del país. Molts presidents de la Generalitat de Catalunya han estat represaliats, per exemple Josep Irla; va ser president del Parlament en plena Guerra Civil i el 1939, com la resta d’autoritats catalanes, va haver d’exiliar-se. Amb l’assassinat de Companys, va esdevenir president de la Generalitat en aplicació de l’Estatut i va passar tota la seva vida fora de Catalunya. Va morir als 81 anys a la Provença.
Una font ens anima a refrescar-nos el cap (encara que no a beure-hi, per precaució). És la font dels Pins. Concloent l’apunt històric avui encara molts mitjans de comunicació fan referència a l’ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica i altres polítics i actors socials empresonats des de fa tres anys. El mal que va produir Almansor no va durar tants anys.
Acabem aquesta excursió a un magnífic conjunt monumental. (Fotografia de l'amic Meli).
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/torres-de-fals-can-massana-la-torre-de-fonollosa-pla-dels-manresans-pla-del-maquis-56838927