(Bages) Ruta el 02/10/2016; 12 km; +332 -332; 4,5 hores. Excursió organitzada per l’Ajuntament de Castellnou de Bages amb el següent itinerari: Castellnou de Bages, Putxot, torrent Cal Nofre, Riu d’Or i Cal Teixeta. Participants: hi hem anat l’Anna, en Biel i Miquel, entre un total d’uns 60 participants. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: Durant els primers vint anys que els veïns del barri del Putxot van començar a conrear la vinya, es produïa la desfeta de Catalunya al davant de les tropes castellanes i franceses del rei Felipe V.
Arribem a Castellnou de Bages quan encara no s’ha fet del tot de dia. Aquí comença la caminada popular de l’any 2016. El precedent més antic del poble de Castellnou és el castell conegut com del Buc, documentat el 1020. L’any 1246 el rei Jaume I en va fer donació al bisbe de Vic, al mateix temps que el castell i vila de Sallent.
Les inscripcions es fan ràpid i podem menjar una mica de coca dolça. Més modernament i després d’anys d’abandó i enrunament de les cases i construccions del que ara es coneix com Nucli Antic, el 1966 va ser comprat pels Salesians, els quals van transformar part de les cases en un centre de colònies que encara funciona.
Hem començat a caminar en direcció nord i al cap de 2,7 quilòmetres passem pel davant del Putxot, on ens hi aturarem un altre cop d’aquí a una estona.
Pel camí veiem dos o tres cabanes de pedra seca, abandonades i en mal estat, així com diversos murs de marge, antics i envaïts per matolls i pineda. L’antiga ocupació de vinya del territori es va acabar amb l’arribada de la fil·loxera i el territori va ser abandonat.
Hem fet una volta de quasi 5 quilòmetres i tornem a estar al Putxot, un nucli de diverses cases que vivien del raïm. Es poden observar diverses tines que encara conserven part de les rajoles vidriades de l’interior.
Les cases, esfondrades, parlen d’un passat ric en activitat, però actualment mort. Els ulls de les finestres sense porticons semblen ulls oberts que no veuen res. Aquest nucli de Putxot fa uns anys es va sotmetre a un procés de neteja que el va fer molt més visitable. En l’actualitat les herbes i els matolls han tornat a colonitzar l’indret, dificultant el pas. Putxot és un Bé d’Interès Local i està format per un conjunt de cases, en procés de ruïna que havien estat habitades per les famílies que es dedicaven a l’activitat del conreu de vinya, entre els anys 1700 i el 1890, que va ser l’any en que la fil·loxera va acabar amb aquella activitat agrària.
Les cases estan enfilades al camí de dalt. Les tines es veuen des d’aquest costat i no arriben a la part més baixa del carrer de baix. Això devia permetre traspassar, amb facilitat, el vi a les botes.
Pel carrer de Baix s’observen les portes d’accés i de sortida de les botes. Sembla que queda clar el procediment. Pel carrer de Dalt es passava el vi a les tines. Pel carrer de Baix es podien carregar les botes als carros que haurien de transportar-les al seu destí.
Encara cal una estona per arribar al punt on l’organització ha preparat l’esmorzar en base de pa amb botifarra.
Al costat mateix hi ha una gran cabana de pedra seca, potser la més gran que he vist per les nostres terres i que és coneguda com “cabana del Guerxo”. Josep Soladrigues, a qui li deien el Guerxo, havia abandonat la casa al nucli del Puxot i va viure en aquesta cabana des del 1930 fins el 1950.
La porta és alta i s’hi entra amb comoditat. Des de dins resulta fàcil fer una fotografia de l’elaborat treball de construcció de la teulada cònica.
Ja portem 10 quilòmetres caminats quan trepitgem el riu d’Or, que no porta gens d’aigua. Aquest riu, també conegut com Riudor o Ridor, segueix direcció sud-est i desguassa al Llobregat.
No hem d’oblidar que encara que Felipe V va desmantellar les constitucions i institucions catalanes, en prendre el càrrec havia fet el següent jurament:
“La nación catalana es la reunión de los pueblos que hablan el idioma catalán. Su territorio comprende Cataluña con los condados del Rosellón y la Cerdaña, el reino de Valencia y el reino de Mallorca. Los tres pueblos que forman la nación catalana tienen una constitución política propia y están federados entre sí y con el reino de Aragón mediante ciertas condiciones que son objeto de una ley especial. Cataluña es el Estado político formado, dentro de la Confederación, por los catalanes del Principado y de los condados del Rosellón y la Cerdaña. El Principado de Cataluña es libre e independiente”. Així va jurar Felipe V (Ramón Massagué Arribas).
Des de la llera d’aquest riu, que més aviat sembla una riera, es veu la façana del darrera de la casa de Cal Teixeda, nom que recorda l’existència d’un bosc (gran o petit, que això no ho sé segur) de teixos.
Finalment arribem al final de la nostra excursió i tornem a estar a Castellnou de Bages. Aquí i gràcies a l’amabilitat de la Carme, podem visitar el Museu del Maquis. El museu conté objectes del que és conegut com l’últim maquis català. Ramón Vila va néixer el 1908 i va morir, a mans de la guàrdia civil, el 1963, sembla que probablement per ser delatat per algú del territori.
Un audiovisual ens parla d’en Ramon Vila Capdevila i diversos cartells fan referència a aquella època. Un mapa indica els llocs on hi va haver major incidència de la resistència contra el govern del general Franco, a Catalunya.
Un altre mapa, indica els nuclis, a Espanya ,amb més activitat del maquis contra el govern franquista, després de la Guerra Civil.
Hem entrat al cementiri on, apartat de les tombes de la gent del poble, estan dipositades les restes de l’últim maquis català, Ramon Vila, també conegut com Caracremada. La placa, que segons ens explica la Carme, ha estat varis cops robada, diu: “Militant de la CNT i últim maqui anarquista català. Va participar en la proclamació del comunisme llibertari (1932), la Guerra Civil (1936-1939), la resistència francesa (1939-1945) i, durant 18 anys més, en la lluita contra el franquisme. En la seva memòria i la de tots els que van donar la vida per la llibertat i per l’ideal anarquista. El Moviment Llibertari. Castellnou, 15 de juliol del 2000”
L’església de Sant Andreu, de la qual hem vist la façana quan hem arribat al poble, ara ens mostra els seus tres absis, amb més llum que el matí. El poble forma part de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), que agrupa diverses entitats locals que defensen promoure el dret de determinació de Catalunya.
La guia ens deixa entrar dins del temple i ens explica com s’havia trobat i les feines de restauració posteriors. Aquesta església d’estil romànic amb unes boniques arcuacions llombardes, està datada del segle XI. El campanar. De sòlida factura, prové de reformes dels anys 1588 i 1671. L’any 1976 es van portar a terme reformes amb la finalitat de restituir la fesomia original de l’església.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14955489