(Bages) Ruta 1666 el 30/04/2025; 12,8 km; +382 -382; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Salo, mas de La Vena, Dolmen del General, Claret dels Cavallers, església Sant Pere. Participants: Carles Miquel, Josep Camp, Josep Ma Perez Gil, Jep Estrada i Miquel Garriga. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil, amb un tram moderat.
 |
 |
FA ANYS: Sembla que l’indret consta documentat des del 966.
Comencem l’excursió d’avui en el petit nucli de Salo. Salo és un poble que pertany al municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem nord-est del municipi, a 620 metres d’altura. Bona temperatura per caminar avui.
Una creu de terme i quatre cases és tot el nucli. El nucli del poble, unes cases agrupades vora l'església de Sant Pere i Sant Feliu, es troba dins la vall que formen les rieres, originades al Solsonès, de Vallmanya i Matamargó, les quals conflueixen a la riera de Salo.
Un centenar de metres amunt i tornada i poca cosa més... i això sí unes amples vistes dels voltants d’aquesta serreta damunt la qual s’ha construït tot. Al davant Cal Teixidor La Fusteria. A la nostra esquerra Cal Costa de Saló, Cal Noi i Cal Pastor. L’1 de gener de 2010, tenia 110 habitants, amb una majoria de poblament disseminat en masies.
L’església és un edifici modest per damunt del qual sobresurt el campanar. La parròquia sorgí a l’ombra del castell de Salau documentat des del 966. Aquest document, prové de l’arxiu de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona i és una còpia de l’escriptura que el comte de Cerdanya atorgà a favor de l’antic monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.
El portal, bonic, senzill i també discret, amb el símbol de sant Pere. Molt aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva. El lloc és documentat des del 966 i l’església apareix citada el 975 amb l’advocació de Sant Feliu. L’edifici actual no sembla conservar cap resta romànica.
Comencem per pista ample en direcció sud, en molt lleuger descens. Deixem a la nostra esquerra el torrent que prové de l’Obaga de Salo. Afegim potser que el castell de Salo tenia al seu càrrec la defensa i vigilància de la Vall de la riera de Salo, abans riu Duarri, juntament amb el castell de Meià, amb el qual formava un conjunt unitari. Va pertànyer primer als comtes de la Cerdanya i després als de Barcelona. En el segle XIV el castell de Salo apareix com a domini de la casa de Cardona.
M’aturo sovint a admirar aquest verd brillant i magnífic que anys enrere no vèiem.
Mirant lluny es veuen els cims nevats del Pirineu, com aquesta vista que ha de ser del Puigmal.
La pista, que havia baixat una mica, ara recupera el poc desnivell i s’encara al mas de La Vena, segons un rètol que hi ha al camí, però que al topogràfic consta com La Rovira de Salo.
Segueixo enlluernat pels verds, en aquest cas de les terres de la Camps de la Rovira.
Després 1,3 km del mas de La Vena hem de trobar, entre el matollar a l’esquerra, les quatre pedres del Dolmen de La Vena.
Seguim amunt fins que arribem (en el km 5,5 de la nostra excursió i track) a 695 metres on girem per pista a l’esquerra i seguirem deixant a l’esquerra la Riera de Coaner. La Riera de Coaner, dins el Bages, és un afluent per la dreta del riu Cardener. Rep el nom del poble de Coaner, que pertany al municipi de Sant Mateu de Bages i neix prop de la Molsosa (Solsonès), a la serra de Castelltallat.
Però abans de por fer el gir agut en tombar en direcció est, trobem el que es coneix com a Dolmen del General. On, fent broma, m’hi he ficat.
Una hora després arribem a 574 metres i hem fet 8,5 km des de l’inici. Arribem a Claret dels Cavallers. El lloc de Claret apareix documentat a partir de 1031 i sembla ser que el lloc era un alou d'un germà del castlà de Castelltallat; un tal Maier, germà d'Eremir de Castelltallat, però podria ser que només tingués un alou a Claret. El segle XIV el lloc de Claret es presenta vinculat al comte de Cardona, al qual es troba unit des del 1375, quan Pere III creà el comtat cardoní, i, en canvi, al vescomtat constituït el 1314 no hi constava, potser per considerar-lo inclòs en el de Castelltallat. A partir d'aquest moment el lloc de Claret depengué dels comtes de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
És un espai feréstec, amb un pas estret pel costat de l’església de sant Pere. Sant Pere és una església sota el turó del castell, avui enrunat. Pertanyia als cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Presenta una nau rectangular sense absis, amb campanar d'espadanya doble per a dues campanes.
Costa fer una fotografia del campanar, però aquí està. És destacable aquesta església, majoritàriament dels segles XV i XVI. Acull tres interessants retaules de tradició renaixentista i de la primera època del Barroc.
Des del porxo de l’entrada a l’església (que lògicament és tancada) aquesta és la vista més general que he pogut fer.
Una foto de grup, encara que el Jep no hi surt ja que ell va fer la fotografia.
Pel sota de l’església (que queda al damunt d’un espadat) es veu el mas de Cal Fuster de Claret, on queda clar que encara hi viuen.
En la web “arrels” hi ha un article, del 2021, on Margarida Ripoll explica: “Quan tens una petita explotació ramadera i vius a un petit llogaret que es diu Claret de Cavallers (Bages) té sentit que al teu projecte li posis el nom de Petita Granja de Claret. Al darrere hi ha la Raquel Servitja i en Jordi Terrazas. Juntament amb el fill de la Raquel, una trentena de cabres, un parell de vaques, un burro i una euga, són els únics habitants d’aquest nucli...”. És un interessant article i us deixo el vincle al final.
A partir d’ara el camí segueix la ruta del GR-3, molt perdut, amb senyals que s’estan esborrant, trams de camí llaurats pels pagesos, algun punt on hem de posar atenció i trossos amb molt brancam i plantes arbustives.
Aquest és el tram que he qualificat de “moderat” encara que no és realment difícil, només cal parar atenció. El GR 3 o Sender Central de Catalunya és un sender important ja que transcorre per diverses comarques de l'interior de Catalunya, però això sembla estrany que la FEEC no s’ocupi del seu manteniment i estigui tan abandonat...
Seguim sempre baixant i ja falta molt poc per arribar al final d’aquesta excursió per un indret que havia estat totalment desconegut per nosaltres. Pel que fa a etimologia de Salo, només he trobat que probablement fa referència a “pas d'una muntanya que en comunica els dos vessants”.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1666-salo-esglesia-sant-pere-claret-dels-cavallers-212425985
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/843-suria-pla-de-reguant-mare-de-deu-de-coaner-riu-cardener-falla-de-mig-mon
Article sobre Claret dels Cavallers: https://arrels.info/noticia/com-ha-renascut-claret-de-cavallers/