(Bages) Ruta 1638 el 29/1/2025; 10 km; +110 -110; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Ametlla de Merola, Sant Mateu, canal, resclosa, l’Alzina de Merola, bosc de Coromines, castell de Merola, Santa Maria, cal Riera, riera de Merlès, riu Llobregat, pont Cal Melic. Participants: Josep C, Josep S, Carles M, Carles H, Mireille i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
![]() |
![]() |
FA ANYS: El 1832 va ser quan es va construir la població.
Comencem a la Colònia de L’Ametlla de Merola. Hem aparcat i un cartell ens informa de la història local. L’Ametlla de Merola és un nucli d’uns 200 habitants situat a la vessant meridional de la comarca que és remunta a l’any 1832, al molí d’en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màquines de cardar. Aquella incipient activitat econòmica coincideix en l’època que el tèxtil arrencava a Catalunya.
Entrem al nucli, prou gran, de les cases dels treballadors de la Colònia. Actualment està en un estat magnífic. En Josep Comas i Ametlla, més conegut com a Josep Ametlla era força conegut a la rodalia com a propietari del Mas Ametlla de Casserres que, juntament amb la pertinença del molí al terme parroquial de Merola, donà nom a la colònia.
Hi ha places destacades, com aquesta dita del mercat. L’any 1854, en Comes, va vendre el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d’aquest abans d’enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no va ser fins l’any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, va comprar els terrenys i la fàbrica a Pere Cruells i començà l’ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell.
Una pintura d’art urbà molt maca mostra una imatge de la filatura de la fàbrica. L’any 1873, la fàbrica es va completar amb la construcció del canal i del Carrer Vell. En aquells moments hi havia 90 pisos i la “Casa de les Noies” amb cabuda per a 150 persones, menjador, cuina i dormitoris. A la Colònia hi treballaven 500 persones .
Com a totes les colònies tèxtils hi havia una església. Aquesta està dedicada a Sant Mateu (nom de l’últim propietari). Es construeix l’església entre el 1875-1882, els nens tenen un mestre, i així l’amo va convertint el que era una zona verge en un poble com a tal, dotat de serveis (botiga, teatre, cafè…) fins als nostres dies. Tota la colònia s’anirà construint paulatinament a partir de l’any 1880, sent el carrer Montserrat l’últim a fer-se l’any 1928.
Seguim veient rètols informatius, com aquest de l’escola. Un altre atribut que identifica aquesta colònia és la seva ordenació urbanística i les seves característiques cases baixes de color blanc. Passejant per la colònia, ens podem imaginar aquells temps, amb carrers plens de canalla jugant i obrers i obreres parlant amb els veïns mentre tornaven de la fàbrica. La colònia és, de ben segur, una de les més ben conservades de Catalunya
Ja estem sortint. En conclusió: la tipologia urbanística de l'Ametlla és diferent a la de les altres colònies de l'Alt Llobregat. Les cases són unifamiliars, de dos pisos d'alçada, orientades en carrers i formant placetes -plaça de l'Església, plaça del Mercat, plaça del Cine...- tot a un cantó de la fàbrica.
A la dreta deixem els horts. Originalment la majoria de la gent provenia d’entorn rurals catalans, gent habituada al camp i habituats a disposar d’un hort. Això explica el fet de l’existència de parcel·les destinades als horts de les famílies treballadores. Actualment encara fan les mateixes funcions pràctiques.
Seguim el canal que portava l’aigua al molí motriu. Les característiques que comparteixen totes les colònies tèxtils són les següents: s'ubiquen al costat d'un riu per aprofitar-ne l'energia hidràulica i disposen d'una resclosa i un canal per desviar l'aigua amb la força suficient per fer moure una turbina.
Un petit pontet ofereix una imatge força agradable. Cal afegir que amb els anys també s’hi van afegir màquines de vapor per funcionar amb carbó. D’aquella innovació són les xemeneies que encara es poden veure.
Aviat arribem a la reclosa on es produïa la captació d’aigua. Aquesta passava per la fàbrica i després seguia fins a retornar al riu amb la mateixa qualitat que havia entrat.
Aproximadament 1,5 km després d’haver començat passen per sota de la carretera C-16z. Ens anirem dirigint sempre a nord.
Anem per pista i pugem una mica. De seguida se’ns ofereix una ampla vista del Puigmal ben nevat i a la dreta han de ser els Noufonts, el Pic de l’Infern i el Bastiments.
La pista puja una mica més i ens fa passar pel costat del mas l’Alzina de Merola. Actualment el mas és un Allotjament Rural situat a la part superior d’una masia del Segle XI recentment restaurada, i amb accés i espai totalment independents de la resta de l’edifici.
Seguim endavant, sempre seguint la pista i uns senyals grocs, però atents al track que portem. Ara estem pel dins del bosc, força aclarit, de Coromines.
I així arribem al castell de Merola. Estem ara a 397 metres d’altitud (hem començat a 325m) i hem fet ja la meitat de la ruta; uns 5 km. Merola és documentat com a fortalesa des del 983. El lloc de Merola formava part del terme casteller de castell de Puig-reig en els segles IX i X, i era habitat per pagesos alouers. Del castell, actualment només es conserva la paret de tramuntana de la torre d'homenatge, coneguda popularment amb el nom de la torre dels Moros. Es calcula que l'estructura va construir-se com a torre de defensa del castell de Merola entre el segle XIII i XIV per controlar el camí ral que comunicava les valls del Llobregat amb les del Cardener. També es considera que la torre quedés parcialment destruïda pels terratrèmols que van afectar Catalunya el segle XV.
Una volta i al darrera hi trobem l’església, ben restaurada, de Santa Maria de Merola. L'església romànica de Santa Maria de Merola ja és documentada el 1050. Es tenen notícies de la família dels senyors de Merola a partir de mitjan segle XI. La família dels senyors de Merola apareix citada com a vicaris del Castell de Puig-reig i protectors del monestir de Sant Pere de la Portella. Al segle XII augmentà el seu protagonisme; Bernat de Merola, un dels membres més actius, fou amic de Guillem de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic.
Seguim i aviat tornem a passar per un túnel, aquest cop per sota de l’autovia C-16. I ja ens dirigim al sud. Ara entrem en la colònia de Cal Riera; una de les colònies industrials de Puig-reig més petita i discreta i alhora més desconegudes. També es coneguda com Colònia Manen.
La seva església, dedicada originalment a la Mare de Déu de Montserrat, és actualment un magatzem. Els orígens de Cal Riera, com moltes altres colònies tèxtils situades al peu dels rius Llobregat, Ter o Cardener, es remunta a l'existència d‘un vell molí fariner convertit en fàbrica que aprofita l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas de cal Riera, fou la societat Manen, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera amb el seu molí.
Passem una llarga palanca que supera el Llobregat. Fins aquí molt agradable, però ara comença la millor part.
I un tram més avall trobem l’aiguabarreig on la riera de Merlès s’uneix al Llobregat. La riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Lluçanès i el Bages. Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l'Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà.
El sender ara va per l’esquerra del riu (la seva esquerra, recordeu que es compta sempre en funció de la direcció de les aigües), és realment fantàstic i màgic.
Ja estem arribant. Només ens cal passar el pont proper a la resclosa de l’Ametlla. Amb un company anem recordant que l’ANC va posar, l’abril del 2024, una pancarta on es veia que la despesa en SALUT per habitant a Catalunya era només de 1432€, mentre que al País Basc era de 1753€. Això passa en una terra que pateix un dèficit fiscal de 20.000 milions cada any. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿què? ¿estàs satisfet? Si ets un lector d’un altre territori o una altra regió d’Europa, ¿no exigiries també ser independent? Hi ha qui pensa que Espanya tracta a Catalunya com una colònia... i fets com aquest semblen confirmar-ho.
Al poble, en cara puc fer un parell de fotografies de boniques pintures d’art urbà.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ametlla-de-merola-sant-mateu-castell-de-merola-santa-maria-cal-riera-200286700
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/843-suria-pla-de-reguant-mare-de-deu-de-coaner-riu-cardener-falla-de-mig-mon