Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cuba 05, Trinidad Topes de Collantes, Sendero Caburní, Vegas Grandes

Ruta el gener de 2019; 17 km; +900 -900; 5,5 hores.   Excursió durant el viatge organitzat per Bonviure a Cuba.   Participants: grup de 16 persones amb la Pilar com a guia.   Itinerari: Topes de Collantes, Salto Caburní, Salto Vegas Grandes.   Tipus de sortida: travessa lineal. Dificultat: moderada, però amb un parell de punts de certa dificultat (l’ascens pel torrent i les últimes pujades i baixades molt verticals). 

 cmapa1177 cperfil1177 

FA ANYS:   L’any 1514 la ciutat de Trinidad va ser fundada per Diego de Velázquez.

DSC04512 Trinidad Pl Major    Hem estat a Trinidad un dia per visitar-la. La plaça Major és molt agradable i sempre s’hi fan fotografies. A la mateixa plaça hi una casa museu on podem veure els materials de construcció de l’època colonial.

DSC04508 

 

 

 

 

 

 

 

 

  A l’església de Sant Francesc, actualment museu, es pot pujar dalt del campanar per gaudir de les vistes aèries de la ciutat. Trinidad és la tercera ciutat que van formar els espanyols a l’illa de Cuba i conserva de l’època colonial esglésies, cases, palaus i carrers empedrats amb còdols, però sobre tot té un aire colonial tranquil; va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1988.

El fundador, Diego de Velázquez havia nascut a Cuéllar (Segòvia) i havia lluitat als Terços de Flandes. Va organitzar el sistema de ’encomiendas’ pel qual es repartien els indígenes entre les finques que es cedien als colonitzadors. Va ser l’inici de la usurpació de les terres i l’esclavització de les tribus originàries.

DSC04515 dutxa 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Entrem a visitar la casa Sánchez Iznaga, actual Museu de la Arquitectura. Una de les coses que m’ha cridat l’atenció ha estat la caldera per produir gas de carburo i les petites conduccions que portaven el gas per tota la casa i permetia encendre els llums. També la casa disposava d’una dutxa tipus jacuzzi, que suposo devia ser una novetat extraordinària en aquells temps. Trinidad va disposar del port, Casilda, per on van entrar milers d’esclaus negres a Cuba. De la fortuna d’aquells anys, produïda per la venda d’esclaus i per l’explotació de la canya de sucre, són els palaus i les casones que es poden veure per tota la ciutat (escriuen Carme Miret i Eduardo Suárez, a ‘Cuba’).

DSC04513 Museu casa     Al pati exterior de la casa encara es conserva el cep on per les nits collaven els esclaus. Els pobres desgraciats s’estiraven al terra, panxa enlaire, amb els peus per dins dels forats. L’amo tancava l’extrem del cep i allà quedaven, que no es podien ni girar ni aixecar-se. No us sembla una barbaritat? No hi havia una habitació on tancar-los, millor que no pas aquest procediment?

DSC04526 Inici a Topes 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Avui doncs cal fer una altra excursió, la última d’aquest viatge. Anem un altre cop a Topes de Collantes on el guia d’avui ens situa en el mapa el recorregut que farem.

Per perspectiva històrica diguem que aquell any 1514 es va iniciar a Castella (a Alcalà d’Henares) la impressió de la Bíblia Poliglota Complutense amb el mecenatge del cardenal Gonzalo Jiménez de Cisneros, en caldeu, hebreu, grec i llatí. Llàstima que els governants successors d’aquell cardenal, després del segle XVIII, no van fer res per respectar els altres idiomes de la península com el gallec, el basc i el català, entre d’altres.

DSC04528 Inici    Comencem a baixar per un carrer cimentat entre algunes cases escampades.

DSC04530 Aviat bosc dens    Aviat el camí és torna pista de terra i ens envoltem de bosc. Per cert, ahir llegia una mica i vaig trobar que l’evolució de la sanitat a Cuba es pot veure fàcilment amb quatre dades senzilles. Tot i les dificultats i la manca de possibilitats d’un règim comunista, a Cuba les expectatives de vida de la població és de 79 anys, el que vol dir que és entre les més altes d’Amèrica (‘bbc.com’). A l’illa hi ha un metge per cada 170 habitants, el que significa que s’ha multiplicat per deu el nombre de metges des de l’època de Batista.

DSC04531 Sendero Caburn        Arribem al punt que ens indica que entrem al Sender Caburní.

DSC04534 La trompa d elefant    Passem per un curiós espai d’estrats verticals on hi queda una construcció natural que es coneix com la Trompa de l’Elefant. Les muntanyes de Guamuhaya, en general, presenten una estructura de plegament en arc i per això, també, molts cims i turons presenten una forma cònica arrodonida com els mogotes.

DSC04536 Bolets a Cuba 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un tronc, al costat del camí, mostra una gran quantitat de bolets blancs. Em fa l’efecte que deuen ser de la varietat ‘seta de ostra’ (“Pleurotus ostreatus”), que si fos el cas serien comestibles. Però sembla que a Cuba no hi ha tradició de cuinar bolets i per tant no hi ha coneixement dels que són comestibles i dels que poden ser tòxics.

DSC04537 Palma real    Entre espais de densa vegetació, sempre queda algun espai obert on podem veure la palma real.

DSC04541 Salto del Caburn    Arribem després de 6 quilòmetres i una forta baixada al Salt de Caburní. Està considerat un dels salts d’aigua més alts de Cuba, amb uns 64 metres de caiguda.

DSC04542 Escales en alguns trams    Quan seguim la baixada és forta i el sender és menys evident. El guia ens porta per un lloc poc fresat però que ens permetrà connectar amb una segona ruta.

DSC04543 Anem a la bassa 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Baixem entre bosc. Sovint hi ha tolls i rierols ja que les petites i estretes valls no sempre disposen de un sistema de buidatge superficial i acabaven drenant per sistemes subterranis. Pensant en Cuba, tot i les grans limitacions amb el bloqueig, és el país més desenvolupat en ensenyament de tota Amèrica Llatina i d’altra banda és un dels països on hi ha un nivell més alt de titulats i es troba en un nivell de difícil superació pel que fa a la mitjana de professors: un per cada 9 alumnes (‘datos.bancomundial.org’). Certament el sistema ha aconseguit que l’ensenyament deixés de ser un dret minoritari de les classes amb més recursos. Tenen però problemes en disponibilitat de material i aules.

DSC04544 Els troncs  lligats  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El camí estret i molt dret, humit i relliscós, compta amb un passamà de troncs que estan fixats amb lianes endurides que donen molta seguretat.

DSC04546 la bassa del Caburn    Després de seguir baixant, amb trams de terra argilosa, ja tenim al davant la gran bassa de tons blaus i verds que es forma als peus del salt. No és fàcil fotografiar el salt en aquest espai estret i abrupte.

DSC04548 Seguim torrrent    Seguim baixant una mica més i arribem al davant del riu Vegas Grandes. Aquí ja hem fet uns 8 quilòmetres i el tema s’anima; el riu és més cabalós i només algunes roques irregulars sembla que ens deixaran passar. Dubtes, mirar per aquí, mirar per allà i al final ens anem decidint. Algun peu que es fica a l’aigua, diverses relliscades i anem passant tots a l’altra banda.

DSC04549 Una estona d aventura 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Roques i aigua. Seguim amunt. És una estona d’aventura, amb algunes caigudes sense conseqüències, fora de quedar mullats. Aquest és un dels trams que m’ha fet valorar l’excursió com de ‘moderada a difícil’, especialment per a gent no habituada.

Com a punt final històric cal dir que el 1514, la reina a Espanya era Juana I, la primera sobirana que disposava de les dues ‘Corones’: de Castella Lleó i la d’Aragó. Però cada un dels regnes (o agrupacions de regnes), estats o nacions eren independents. Per exemple, a la Corona d’Aragó cada un dels estats (Aragó, Catalunya, Mallorca i València) mantenien les seves pròpies Corts, les seves constitucions i el seu sistema de govern i gestió; eren estats (regnes, territoris o nacions, com es vulgui) independents que compartien una mateixa sobirana. Aquelles estructures independents van ser suprimides per Felipe V el segle XVIII; va ser un rei nefast per Catalunya, però també per Aragó, València i Mallorca.

DSC04550 i peus mullats    El trams de torrent que remuntem és de quasi sis-cents metres, al final torna a ser una mica complex i alguns han optat per descalçar-se, que sempre és una bona decisió. Jo he seguit amb les botes i per sort acabo sense mullar-me els peus.

DSC04554 El Salto Vegas Grandes    Després ve una pujada molt vertical i cansada d’uns dos quilòmetres, que jo vaig fent amarat d’una suada intensa. Al damunt arribem al salt de Vegas Grandes, on hi ha gent que s’hi banya i tenim la mala sort que un company del grup ha relliscat i s’ha produït una luxació d'espatlla i ha estat “reparat” d’urgència per una companya del grup que es doctora (sort que tenim). L’acompanyem fins al final de l’etapa, a Topes de Collantes on l’atenen al Kurhotel i ja tots marxem amb l’autocar per anar a dinar i finalment desplaçar-nos a l’Havana.

Aquesta ha estat l’última excursió d’aquest interessant viatge a Cuba. Com a curiositat final recordem que el comunisme està també actiu a Espanya. Molta gent no ho sap, però Juan Manuel Sánchez és l'alcalde més antic d'Espanya; ho és de Marinaleda. Vinculat amb el moviment nacionalista andalús i la lluita obrera en general, és impulsor d'un programa alternatiu que inclou diverses activitats, com ara una planificació urbanística que impedeix l'especulació, permetent l'accés a l'habitatge des de 15 euros al mes a través del sistema de l'autoconstrucció, la plena ocupació mitjançant cooperatives, el mateix sou de prop de 1.200 euros mensuals per a tots els treballadors en el poble, l'ocupació de finques de terratinents i la inexistència de policia. Aquest projecte es recolza en dos pilars principals: la igualtat i la participació dels habitants en els assumptes de poble mitjançant assemblees. Així Marinaleda segueix sent un oasi comunista de la península ibèrica.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/cuba-05-trinidad-topes-de-collantes-senderocaburni-vegas-grandes-45251028