(Mallorca) El 17 de gener de 2016; total de 10km; +700 -700; 5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pollença, Fartàrix d’En Roig, Cuculla de Fartàritx. Participants: Jaume i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: moderada.

 

 mapa cuculla mperfil cuculla 

FA ANYS: El 23 de desembre de 1228, les Corts de Catalunya, a Barcelona, aproven la campanya per a la conquesta de Mallorca als sarraïns. Per això es comprometen a aportar vaixells, armes, homes, cavalls, diners i altres ajudes.

P1050280 Inici   Aparquem al Camí de Can Romí, després d’haver pres el Camí Vell de Lluc. Comencem a caminar entre els conreus que s’estenen per la plana de ponent de Pollença,la que aprofita la humitat de la Vall d’en Marc, torrent que prové dels vessants del Puig Tomir. Estem en els estreps més orientals de la Serra de Tramuntana, sense oblidar que la serra encara arriba fins a mar en el Cap de Formentor.

P1050282 Cabretes 

Un tancat amb unes ovelles, de colors diferents, que ens mostren que la diversitat és una realitat i que els que s’oposen al “diferent”, o al “desigual” pel sot fet de ser-ho, els hi falta una important comprensió de la vida i de la realitat.

P1050283 Veiem el cim de la Cuculla    Des del nostre camí veiem, lluny, la punta de la Cuculla, a on ens dirigim, abrupta, despullada, blanca i calcària. Val a dir que el 1228 tant Catalunya com Aragó, tot i estar confederats, eren nacions diferents, amb la seva llengua, tradicions i constitucions pròpies. Com nacions diferents eren Castella, Lleó i Navarra.

P1050284 Can Huguet 

Passem pel costat de les cases de Can Huguet i enfilem ja per un camí empedrat amunt. El nom de Fartàrix figura per primer cop, en el Llibre dels Repartiments, com una alqueria ja existent. És d’etimologia incerta, de la mateixa manera que altres topònims d’origen mossàrab acabats en “-itx”. El segle XVII estava dividida en dues propietats: Fartàrix dels Martorell de l’Hort i Fartàrix dels Martorell de Pedruixella. Aquesta segona era la que tenia cases a Can Huguet i més de 50 quarteres de blat.

P1050286 Acant immortal   

Una planta de fulles d’acant, a l’esquerra, em permet aprendre una cosa que no sabia (o potser ho havia oblidat?) i que explica en Jaume: els capitells corintis tenien fulles d’acant esculpides pel fet que era una planta considerada de la immortalitat. L’acant es pot arrencar, tallar o el que es vulgui, però per petit que sigui el trosset d’arrel que hi quedi, sempre torna a rebrotar. L’estil corinti és el més elegant dels estils arquitectònics clàssics i s’atribueix a l’escultor grec Calímac, que va viure el segle IV aC. Les fulles d’acant (en català també es diu “camera”) es fan servir com estimulants de la gana i com laxant. A Àsia Menor s’atribuïa a les fulles la propietat d’impedir l’entrada a les cases dels esperits malignes. En alguns indrets de la mediterrània predominava la costum de posar unes fulles d’acant a cada costat de la porta de les cases.

P1050289 Cam de bast   

El camí, evident, continua amunt. Recordem que estem a l’extrem oposat per on va començar la conquesta de Mallorca per part de la host de Jaume I. Va ser el 5 de setembre de 1229 que va salpar la flota, formada per 150 naus, que transportava 700 cavallers i uns 15.000 peons (remers, ballesters, llancers i almogàvers). Tota la flota va arribar a Sa Dragonera i va desembarcar a Santa Ponça, on s’hi van atansar diversos notables mallorquins, desafectes al govern dels almohades i alguns que també ho eren. Cal notar que eren “mallorquins” perquè probablement havien nascut i vivien a l’illa, però no tenien res a veure amb el que, avui, entenen pel mateix concepte. Bé podien ser descendents dels habitants que havien construït els talaiots, dels romans que van estar a l’illa, o dels berbers o musulmans que havien conquerit Mallorca.

P1050292 El tornem a veure 

Tornem a veure la Cuculla. Ara una mica més a prop i des d’un costat. La lluita es va concentrar sobre Madina Mayurqa (Palma) que estava governada per Abd Allàh ibn Ishaq ibn Ganiya, amb un setge que va durar tres mesos. El dia 31 de desembre de 1229 es va vèncer la resistència i es va ocupar la ciutat que, amb tota seguretat i d’acord amb el sistema de l’època, devia ser saquejada. La resistència va durar a les muntanyes i als castells d’Alaró, Pollença i Santueri que, segons algunes informacions van durar uns dos anys. Es calcula que es va acabar del tot cap a principis de 1232. Aquell any 1232 ja feia temps que les principals ciutats i Es Pla estaven funcionant amb normalitat, amb el control per part dels nobles locals i els nouvinguts als quals s’havia assignat terres de control. Probablement, els musulmans resistents haurien estat esclavitzats.

P1050293 Vistes Puig Roig i Caragoler de Femenia  De tant en tant ens aturem per veure les vistes. En aquest cas, cap a nord, cap el Puig Roig i el Caragoler de Femenia.

P1050294 Ullastre bonsai capr   

Ja més amunt, trobem aquest exemplar d’ullastre. L’ullastre, també conegut com oastre i rabell, és arbre de la família de l’olivera que neix en estat silvestre. Les seves fulles són més petites que les de l’olivera i d’un verd grisenc. Pel revers són quasi blanques. Hi ha moltes cabres per la Serra de Tramuntana i es dediquen, sovint, a menjar els brots de les fulles de l’ullastre, de tal manera que alguns exemplars no poden créixer i prenen aquesta forma de bonsai caprí. Una curiositat de la natura vegetal i animal.

P1050297 Hipericum balearicum estepa joana   

Aquesta planta és coneguda com estepa joana. Parlem, amb en Jaume, de les que jo conec a Catalunya com estepa blanca, estepa negra i estepa burrera. Aquesta no la tenim i això és lògic ja que el “Hipericum Balearicum” és una planta endèmica de les Balears. Es tracta d’un arbust emblemàtic de Mallorca i menys habitual a les altres illes. Se’l reconeix fàcilment per les fulles petites però gruixudes i amb el perfil ondulat. Tota la planta fa un aroma molt característic i quan floreix, dóna unes flors grans i grogues que destaquen.

P1050299 La Vall Alcudia      Pujar i mirar, ascendir i gaudir. Ara la vall de Pollença. Mallorca és l’illa mes gran de l’Arxipèlag Balear i conté dues serralades quasi paral·leles: la de Tramuntana i la de Llevant,aquesta segona més fraccionada. Totes dues mantenen una orientació nord-est i sud-oest. Les dues serralades, que amb tota seguritat eren originalment de molta més altitud, van anar perdent altura a mida que el vent i la pluja les anaven erosionant. Totes les partícules i elements fraccionaris van anar baixant cap a les parts més baixes i van ocupar els espais, esquerdes, clots i petites depressions fins que tot el territori entre les dues serres es va anar aplanant. Avui aquest territori és el Pla Central, del qual sobresurten alguns petits turons.

P1050302 casa Farfaritx den Roig    Després de caminar una mica més d’una hora arribem a la casa de Fartàrix de’n Roig, una de les diverses masies que reben el nom de Fartàrix. El Llibre del Repartiment és molt important perquè permet comprendre el mecanisme de repartiment del territori després de la conquesta. D’entrada hi ha dos grans blocs del 50% cada un. El primer dedicar al magnats: Berenguer de Palou, Hug IV d’Empúries, Gastó de Bearn i Nunyo Sans,els qual per la seva part van fer també el seu propi repartiment entre cavallers, altres nobles i consellers.

P1050303 Roques amunt   

El camí per darrera de la casa aviat es fa complicat i perdedor. Cal una mica de capacitat d’orientació per moure’s per aquest terreny on el càrritx s’ha tornat dominant, amaga el sender i les fites i dificulta el pas del excursionista. Cal anar atents al senyal del gps i orientar-se en funció de les grans alzines i les roques que ens barren el pas per damunt. Una estona després, s’arriba a un esglaó, des del qual és veu un pas de roca inclinat (que sembla molt vertical, però després resulta que no ho és tant) que caldrà seguir i ens porta a l’altiplà des del qual només queden uns 60 metres de desnivell fins al cim.

P1050304 Ja som dalt del cim Puig ademiner i Tpmir     El cim, a uns 700 metres d’altura. Aquí toca mirar i gaudir del paisatge i també per menjar i descansar una mica. Per acabar el que dèiem del repartiment, cal afegir que el segon 50% corresponia al rei i aquest tenia també que repartir entre altres beneficiaris com per exemple: l’Orde del Temple, les milícies urbanes de Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Marsella o Narbona, entre d’altres. Després també hi havia altres cavallers, consellers i prohoms que havien participat econòmicament o personalment en ajut de la campanya. Recordem que la campanya va ser totalment finançada per Catalunya, ja que les Corts d’Aragó van considerar que no els interessava una operació a la mediterrània. Per tant, Jaume I, que era rei d’Aragó però també sobirà de Catalunya, realment conquereix Mallorca com a sobirà del Principat català i no com a cap de la mal anomenada Corona d’Aragó.

P1050305 Vista badia Pollena i Cap Formentor     Una altra vista, aquesta sobre la badia de Pollença i el Cap de Formentor. Va ser el plegament alpí, el que va formar els Pirineus com a conseqüència de la col·lisió de les plaques Africana i Euroasiàtica, el que va formar les illes Balears. Però després encara es van produir més moviments, amb la distensió (que seria la que va aixecar els turons de la plana) i la sedimentació posterior va acabar de donar forma al que ara coneixem.

P1050308 BaiXem entre grans alzines 

Ja estem de baixada, tornem a passar entre les alzines de Fartàrix d’en Roig i anem desfent el camí de tornada. Val a dir que des de dalt del cim hi ha una baixada pel conegut com a Pas de l’All (en la ruta del gps, veureu que ens hi hem atansat), però es tracta d’una desgrimpada vertical d’uns 50 metres. Potser si l’haguéssim fet de pujada ho hauria vist més clar, però avui jo no tenia el dia per despenjar-me per la canal.

Si vols el track per a gps, clica: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12021036