Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ruta Maia, Etapa 1, Honduras, Copan

(Clica la bandera, arriba, para tener la traducción en tu idioma) (Click on the flag above to have the translation in your Language)

(Honduras) Viatge Ruta Maia, per Honduras, Guatemala i Mèxic, el juliol de l’any 2005. Crònica publicada el 15/5/2020. Organitzat pel Museu Egipci de Barcelona, amb un acompanyant i una guia especialista en cultures prehispàniques.   Mitjà utilitzat: vehicle microbús. Distància total recorreguda d’aquesta etapa: 750 km. Durada: 3 dies. Itinerari: San Cristóbal de las Casas (Mèxic) a Copan (Honduras).   Participants: Mercè, Miquel i 15 membres més.

FA ANYS: Entre els anys 900 i el 1200 les ciutats maies van quedar abandonades. Continua sent un misteri a dia d’avui.

010 maparuta

 

 

 

 

 

 

      Aquesta crònica és la primera d’un viatge fet fa 15 anys per entendre i visitar el món dels maies. Aquell viatge va començar, però, a ciutat de Mèxic fins que en avió vam volar a Tutxla Gutièrrez, a l’Estat de Chiapas i des d’allà vam baixar en autocar a San Cristóbal de la Casas. Aquí comença aquesta ruta al sud ja que el meu objectiu no és altre que mostrar les ciutats maies que vam visitar. Per tant en aquest primer Tram anirem a visitar la primera ciutat maia, Copán (a Honduras), ja que compta amb la famosa escala jeroglífica.

054 Sto. Domingo de Guzmn

 

 

 

 

 

 

 

 

    Vam dormir a San Cristóbal de las Casas. Aquesta foto mostra l’església de Santo Domingo de Guzmán, però el personatge més famós va ser el bisbe Bartolomé de las Casas qui d’un primer moment va esdevenir un defensor dels indígenes. Va escriure: “Els espanyols civilitzats accepten que la Espanya és orgullosa i ferotge, venjativa, obstinada, inexorable. I d’ella sortia el pitjor en aventurers ignorants i rapinyaires quina cobdícia s’exaltava a la vista de l’or immens, la seva ambició creixia en proporció als honors que rebien i no es mereixien... es creien superiors, només pel fet d’haver nascut a la Península, a qualsevol nascut americà” (del llibre “Breve relación de la destrucción de las Indias Occidentales“, ‘bib.cervantesvirtual.com’).

061 Botiga colectiva del moviment zapatista      Hem vist molts petits pobles o petits grups amb rètols que parlen de l’independència del poble maia. Aquesta és una botiga col·lectiva del moviment zapatista. N’hi ha més, amb varis rètols pintats amb pintura de colors: “Tienda colectiva de la nueva esperanza”, “Bienvenidos”, “Tierra y Libertat”. Aquesta última frase és, de fet, la consigna més famosa d’Emiliano Zapata. Potser cal recordar que el 1897 Zapata va ser empresonat per participar en una manifestació que protestaven per la confiscació de terres comunals dels camperols. El 1911 va començar la revolució armada. Zapata va arribar a formar un exèrcit de vint-i-cinc mil homes. En el transcurs de les seves campanyes va distribuir les terres de les hisendes, que cremava sense compensacions. Va ordenar execucions i expropiacions i les seves forces utilitzaven les tècniques de la guerrilla. Treballaven amb el fusell a l’esquena, anaven al combat quan els cridaven i tornaven a llaurar els camps quan la batalla s’havia acabat. No ho perdem de vista: l’any 1897 encara els del poder espoliaven de les terres comunals als camperols descendents dels habitants originals!

061bIMG 5181 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     El dia 21 de juny de 2005 ens dirigíem a la frontera amb Guatemala, quan en una parada per fer un cafè vaig veure aquest diari i el vaig comprar. És un comunicat del “Comité Clandestino Revolucionario Indígena, Comandancia General del Ejército Zapatista de Liberación Nacional”, emès el dia 19, és a dir just quan començaven el nostre viatge cap aquesta zona. El comunicat diu literalment el següent: A partir d’avui, el EZLN ha decretat, en tot el territori rebel, una alerta roja general. Es tanquen totes les Oficines de Bon Govern..., es procedeix a l’evacuació dels membres de les Juntes per la seva protecció i seguiran la seva feina clandestinament..., han estat cridats els membres de les tropes regulars del EZLN..., s’exhorta a les societats civils i internacionals en campaments de pau i projectes d’ajut que abandonin territori rebel... Signa el document el ‘Subcomandante Insurgente Marcos’.

064 El moviment de la frontera Guatemala

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Arribem a la frontera amb Guatemala, on haurem de fer un canvi d’autocar. Ara deixem enrere el conflicte. Serà d’aquí a uns dies que tornarem a entrar a Mèxic i que haurem d’anar directament a la selva Lacandona, quan convindrà veure l’estat d’aquest conflicte. Durant aquest dia travessem Guatemala per anar a dormir a la ciutat d’Antigua i seguir el trajecte l’endemà cap a Honduras.

Vaig comentant amb un altre viatger que ningú no és responsable dels fets comesos pels seus avantpassats, però sí que és responsable del que fa ell en el present. Per exemple, respectar la veritat del que va passar, acceptar que viu d’un patrimoni expropiat molt anys enrere, i reconèixer que podria establir-se un sistema d’impostos i d’assignació en els pressupostos per millorar la vida, la sanitat, l’educació i la propietat de terres i habitatges dels que van veure com els seus avantpassats van ser expropiats i potser també executats. Això és el que es fa a Alaska (USA) i al Canadà, però no sé que es faci enlloc dels altres països d’Amèrica.

079 Entrem a Hondures a les 1140

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    A tres quarts de dotze arribem a la frontera amb Hondures. Estem a 670 metres d’altitud i puc dir que aquesta frontera és molt més tranquil·la i petita que la que hem passat des de Mèxic a Guatemala. Fa quasi dues hores que hem passat per damunt del pont sobre el riu Motagua. Cal destacar un fet geològic important: en aquell moment hem canviat de continent, encara que no ens ho ha semblat; just en aquell punt coincideixen les plaques geològiques d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Central, doncs la vall del Motagua és una falla tectònica.

081 Maqueta Copan   Avui ens hem despertat a Antigua a les 4:45; el trajecte més llarg serà fins a la frontera. I des de la frontera amb Honduras fins al nostre objectiu hem estat només uns vint minuts (14 quilòmetres). Arribem a Copàn.

082 Papagais

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Llegeixo ara a wikipedia: El març de 1534, Gil González Dávila es va convertir en el primer espanyol a arribar a Hondures amb propòsits de conquesta. Va fundar la vila de Sant Gil de Bona Vista i es va internar en territori hondureny pacificant als indis... Diu “pacificant”, un eufemisme per referir-se a enfrontar-s’hi i causar víctimes; fa una mica de fàstic llegir com s’explica la història. Després, quan els descendents d’espanyols es van independitzar de la Corona d’Espanya, el 1821, els recursos minerals estaven esgotats i la societat estava dividida en dos: un petit grup de rics (propietaris de mines, hisendats i funcionaris estatals) i la gran massa de pobres formada per mestissos i indígenes. Hondures no tenia impremta nacional, ni diaris ni universitat.

083 El conegut com a Temple astronmic      Hem arribat a l’inici del nostre objectiu: el món maia. “Maia” és una paraula nahuatl que significa “avantpassat”. Estic suant ja abundantment quan ens parem davant del que el guia anomena temple astronòmic.

084 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Sota aquesta piràmide hi han excavat uns túnels. Són els coneguts amb el nom de Rosalila. Per aquests túnels es visita, en un recorregut d’uns vint metres, la paret del temple que va ser construït el 591 dC i que va quedar intacte sota l’estructura més gran de la piràmide que es va construir a sobre. El guia del centre arqueològic, que porta un pal llarg amb una ploma al seu extrem superior, diu que hi ha 4.509 turons piramidals al mig de la vegetació que no han estat investigats. Això indica ben bé que es tractava d’una ciutat molt important. Les primeres notícies de Copàn de l’any 1572, quan ja feia 700 anys que havia estat abandonada. Segons els arqueòlegs el poblament de l’indret es pot situar cap a l’any 1000 aC, però la ciutat es va començar a desenvolupar de forma important als voltants del 100 dC.

085 Zona residencial  Seguim caminant i anem voltant pel sud i després girem en direcció est. Uns quinze metres més avall, a sota nostre, podem veure en una esplanada diverses construccions, entre la vegetació. És un lloc quasi idíl·lic, si no fos per la xafogor present. Els arqueòlegs l’han anomenat Grup del Cementiri, perquè s’hi han trobat tombes. De fet és un lloc residencial. És el lloc on residien els nobles i l’elit dominant. Sovint s’han trobat petits complexos als extrems d’aquests llocs residencials. Es creu que en aquests més petits era on vivien els prínceps joves, a més de les concubines (en el supòsit que n’hi hagués, esclar) i servents.

086 Ceiba   Aquesta visita és especialment important ja que és el primera ciutat maia que visitem en aquest viatge i per això, sota l’ombra d’una gran ceiba observo atentament, mentre escolto les explicacions.

087 Esteles    El nostre recorregut ens porta després a visitar dos punts de molt interès: la Gran Plaça, amb les esteles; i l’Escala dels Jeroglífics. Les esteles parlen de fets històrics. Estan formades per unes figures i uns glifos. Les figures representen els governants i els glifos normalment expliquen la data, el nom i determinats fets. Com ja he dit, parcialment es poden desxifrar, però no en la seva totalitat. Les esteles es refereixen a l’època daurada de Copàn, que va començar amb la pujada al tron de Lluna Jaguar, el 553 dC i va continuar amb Fum Serp, Jaguar Fum i 18 Conill, aquest entre el 695 i el 738 dC. Es noms dels reis o governadors provenen de la lectura que han fet els arqueòlegs en funció de la simbologia que hi veuen en les esteles.

088 La famosa escala jeroglfica 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  El passeig està resultant molt agradable, respirant l’aire net i l’ambient transparent. L’esperit es relaxa. Hi ha molt poca gent movent-se per aquí. Només hem trobat un parell de noies joves, catalanes, que estan en missió arqueològica. L’Escala Jeroglífica és una de les peces arquitectòniques més importants del món maia. Ocupa l’escala de pujada al temple 22, pel vesant de ponent. Coberta per un tendal que la protegeix, totes les pedres de l’escala estan gravades amb glifos. Parlen de la història de Copàn i dels seus governants i ha estat només parcialment desxifrada. Se sap que la va fer construir el rei Fum Conquilla, entre el 749 i el 763 dC.

089 El joc de pilota    Visitem el joc de pilota, petit i bonic i amb sis caps de jaguar, en pedra, que eren els llocs on la pilota tenia que tocar per fer un punt. És el primer que veiem i per això em sembla especialment important, però ja parlaré del joc de pilota a Chichen Itzà, on hi ha el més gran del món maia. Tot el que ens envolta són grans arbres i l’atapeïda vegetació d’aquesta zona de selva humida.

090 Altar ceremonial que representa una pilota 

 

 

 

 

 

 

 

      A la mort dels maies, al menys dels nobles, s’acostumaven a enterrar al costat de les seves residències. De fet, als voltants dels conjunts residencials s’han excavat de l’ordre d’unes 250 tombes i, lògicament, han aportat informació sobre la vida dels maies. D’altra banda s’ha observat l’existència de moltes dones i això fa pensar que probablement els nobles practicaven la poligàmia.

091 Mercat a Copal

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Són quasi les quatre quan anem a dinar a un restaurant del poble de Copàn, amb una suada considerable. Això de suar serà la constant de tots els dies, perquè si a la latitud hi afegim la humitat de la selva, no tenim una altre alternativa. Però com diuen que suar és bo perquè elimina toxines, aleshores segur que tornarem a casa ben desinfectats.

092 Carrers a Copal i cel negre      El poble és petit i agradable. Però em crida l’atenció que tot i ser petit, en la porta d’un banc, també petit, hi ha dos vigilants amb armes automàtiques. Les cases són baixes, pintades de colors i amb teules vermelles. Pels carrers amb llambordes, es mouen lentament els indígenes. També ens trobem soldats que hi passegen. Suposo que tot i ser un poble petit cal tota aquesta mena de seguretat, sinó no hi serien pas.

La propera visita serà a la ciutat maia de Quiriguà, aquesta ja en terreny de Guatemala.

Aquesta crònica no disposa de track per gps.

Següent. Etapa 2: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/878-ruta-maia-etapa-2-guatemala-riu-motagua-quirigua