(Himàlaia) Ruta el 10/10/2014; 30 km; +258 -1879; 9 hores. Etapa amb el següent itinerari: Bhimtang, Hompuk, Karche, Gho, Tilche, Thoche, Dharapani. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: difícil (dia molt llarg i baixada molt forta).
 |
 |
FA ANYS: El 1940, deu anys abans que es conquerís l’Annapurna, el 15 d’octubre va ser afusellat el 123 president de la Generalitat de Catalunya, després d’un consell de guerra sumaríssim i sense garanties processals. Des de la nova democràcia diverses reivindicacions han demanat que s’anul·lés aquell judici. Els governs d’Espanya (ni PP, ni PSOE), no han volgut, en un increible menyspreu per la democràcia, la justícia i el respecte per Catalunya.
M’he despertat cap a les sis. He dormit 12 hores seguides des d’ahir a la tarda. El cansament i haver baixat d’altitud (estem a 3760m) m’ha ajudat molt. Sento que estic recuperat de l’esforç. Certament aquest és un trekking molt exigent. Clar que la percepció de si és exigent o molt exigent depèn del punt de vista de cadascú. El gall canta amb la primera claror del dia i m’aixeco per preparar-me pel que hauria de ser la última jornada de caminar (però ja en parlarem més endavant). Segons el Cheton, les muntanyes que veig són (d’esquerra a dreta) el Tilje Peak (6530m), que queda quasi amagat a l’esquerra, el Nemjung (7140m) al centre i el Panbari (6905m) a la dreta.
Al girar-me la visió és diferent i els cims són una part del Manaslu a l’esquerra, el Turaki cap el centre i el Turan a la dreta.
Anem baixant per la vall. Deixem al darrera el lodge més ben muntat dels que hem conegut fins ara. Està format per petites casetes i cada una és una habitació amb els dos llits. El lodge te el nom de Punger, com el llac que hi ha més amunt. Aquesta vall ample està formada per les aigües de la glacera Bhamdang.
A mida que baixem el bosc torna a envoltar-nos amablement i si mirem enrere encara podem gaudir de les vistes dels cims nevats. La carena de l’Annapurna és veïna de la ruta del Manaslu que realment és una massa molt més compacta. Ara, mentre baixem, el gran massís queda a la dreta de la direcció de la marxa. Fa dos anys (el 2012) que vaig fer el trekking al camp base de l’Anapurna I, la seva cara sud. Ara ho vaig recordant amb els ulls de la ment.
El bosc es va fent més dens i humit. Amb les moltes i les plantes paràsites de les branques dels arbres, presenta un aspecte misteriós i màgic.
Hi arbres molt grans. És evident que estem en un bosc molt antic. Un arbre que devia rebre l’impacte d’un llamp està mig foradat i m’hi puc ficar a dins. El sistema de castes va ser durant anys una forma terrible de mantenir en la misèria a bona part de la població. En principi, el que era, per exemple, un intocable transmetia aquesta categoria als seus fills i no tenien cap possibilitat de disposar d’ensenyament, ni oportunitats, ni feina a partir dels quals poguessin millorar la seva condició de vida. La societat considerava que si algú era intocable, no ho era com a conseqüència de les poques oportunitats que li havia donat la vida, sinó precisament pel fet que havia estat una mala persona en el passat i s’havia anat reencarnant en condicions més dolentes; per culpa seva. Per tant, s’ho tenia ben merescut. Com a conseqüència d’aquesta creença no hi havia possibilitat que es creessin les condicions d’intentar millorar l’estat de la gent més necessitada.
Diversos afluents que provenen de les glaceres laterals han format un espai de grans blocs de pedres arrodonides. Se m’acudeix pensar que aquí amb algunes fortes tempestes, el cabal d’aigua deu pujar tant que potser impedeix el pas de gent caminant. Com a curiositat diré que els noms nepalesos informen molt sobre cada persona. Poden explicar la casta, la professió o fins i tot el lloc de residència. També poden informar del dia de la setmana en que han nascut, com són els casos de Nyima (diumenge), Dawa (dilluns), Mingmar (dimarts), Lhakpa (dimecres), Phurba (dijous), Pasang (divendres) i Pemba (dissabte).
Arribem a Gho a les 12:00 i ens aturem a dinar. Avui demano patates fregides i un ou ferrat, que em costa 300 Rps (2,50€) i una cervesa que em costa 435 Rps (3,60€). D’aquí a unes hores arribarem al nostre destí d’avui i final del trekking. També, fins a Dharapani, hi arriben els membres de les expedicions que fan la volta circular als Annapurnas i allà es desvien cap a l’esquerra, cap a ponent. Nosaltres, però, encara seguirem baixant cap el sud, encara que en dos 4x4 (al menys, això és el que creiem en aquest moment!).
Assisteixo, de lluny, a l’operació de rapar un nen. El seu pare s’hi dedica amb atenció i amb una fulla d’afaitar. El resultat és aquest.
Quan ens posem en marxa, una estona després, encara podem veure una gran família de micos a l’altra banda del riu. Ara seguim el curs del Dudh Khola. Vaig pensant en la massificació. Els escaladors professionals sovint es queixen de la massificació i no els hi falta raó. El gran drama del 1996 a l’Everest en bona part va ser conseqüència de la massificació. A les muntanyes sovint hi ha colls d’ampolla i quan les coses es posen malament, el temps d’espera, les congelacions, la por, el neguit, poden conduir a resultats terribles. Probablement, en algun moment, el govern del Nepal regularà els permisos limitant-ne a una quantitat per temporada. Això ajudaria però és un tema difícil, ja que el problema no és exactament el nombre de permisos per temporada, sinó la quantitat de gent que pot coincidir un dia determinat. Si tens una temporada que coincideix bon temps els grups s’aniran espaiant sense problemes i amb naturalitat, però si es dóna una temporada amb pocs dies bons, els grups es veuran esperant al camp base i finalment atacaran tots dins de la mateixa finestra de bon temps anunciada. Tot i amb això, limitar els permisos sembla cada cop més clar que ha de ser la solució i paral·lelament preparar altres noves rutes de trekking a altres valls i d’escalada a altres cims, perquè de sis mils i de set mils n’hi ha un grapat.
Com que anem cap a Dharapani, un poble més important on, a més, hi arriba una pista apta per a cotxes, tot l’entorn és rural amb gent. Així trobem grans munts de llenya tallada que estan esperant l’hivern. Per als esportistes d’èlit que desitgen ser els primers “en alguna cosa”, cal considerar que George Mallory va enfocar l’Everest “perquè estava allà” i d’aquesta manera el cim era l’objectiu, l’any 1924. En canvi, l’any 1975, per a Chris Bonington i la seva expedició, pujar a l’Everest per la cara Sud-oest era la meta.
També trobem una curiosa escala feta buidant un tronc. Un sistema força interessant. Jo recordo el primer cop que vaig pujar el Puigmal. Tenia 16 o 17 anys i pujava amb un company en el context del ral·li d’alta muntanya del centre excursionista de Sant Andreu (AEM). Em preocupava molt que el cim l’haguessin pujat moltes vegades altra gent abans que jo? Volia superar alguna cosa de les que havien fet els altres?... les respostes són: no i no. El repte era amb mi mateix i en aconseguir fer els tres cims del dia i tornar a control final dins dels temps marcat per no quedar desqualificats. Clar que tot a la muntanya ha canviat molt.
Ja estem molt avall i al poblet de Toche hi ha una senyora que està ventant i separant les llavors del “lote” de les floretes. El “lote” és un cereal que he tastat i no té cap mena de gust en cru que serveix, segons m’expliquen, per fer una farina.
I finalment ja veiem Dharapani. A Dharapani hi ha un llarg pont i després un forta pujada (ara que ja estic força cansat) que ens porta fins al Tourist Check Control on, precisament, es posa a ploure molt fort i ens hi protegim. Però dura només 15 minuts. Després anem fins al lodge.
De baixada, una foto de part del grup. Ens sentim descansats. De la muntanya cal dir que ha canviat tant que, ara, qui es dedica a la muntanya es troba que ha d’aconseguir patrocinadors si vols fer determinat tipus d’activitats i per això està obligat a fer coses diferents o “millors”. Jo no podria fer-ho, però tampoc no ho necessito actualment, en tinc prou en fer caminades per gaudir del paisatge i sentir-me integrat en una terra i un món màgic ple d’aigua, rierols, arbres, flors i ocells. Cadascú ha de plantejar-se allò que li ofereix satisfacció.
També una foto d’un mani interessant amb algunes pedres pintades de colors. Mentre seguim veiem caminants que venen de cara. Són els que han començat el trekking del Tour dels Annapurnes. Ara no ho saben ells ni nosaltres, però els dies 13 i 14 (d’aquí a 3 dies) un cicló bestial escombrarà els Annapurnes amb més de tres metres de neu. D’això ens assabentarem a Katmandú. Segons les informacions que tinc quan escrit aquestes ratlles ha estat una tragèdia: 30 morts i encara 100 desapareguts; els morts són xerpes, caminadors estrangers i pastors. S’han rescatat més de 300 persones. Es tracta d’un fet extraordinari gens habitual, especialment durant aquest mes en que el clima acostuma a ser molt estable. No es pot evitar pensar què hauria passat si el nostre programa hagués estat uns dies més tard, perquè probablement el Larkya segur que també haurà estat afectat, encara que la major part de la pluja i la neu s’ha concentrat en la ruta del Thorung-La, el pas a 5415 metres, a l’est dels Annapurnes.
Les cabres sembla que els hi agrada estar dalt de les roques per veure passar els caminants.
I finalment arribem al lodge, on algunes habitacions tenen integrat una toilet i dutxa d’aigua calenta. Encara que molt antic, després dels lodges de Dharamshala i Samdo, ens sembla un luxe! Ens situen a les habitacions pensant que demà ens vindran a buscar dos 4x4 per anar fins a Beshi Shahar i d’allà en un altre autocar fins a Katmandú. Bé, el cas és que uns despreniments han tallat la pista de descens i per tant demà tocarà tornar a caminar unes 4 hores per fer una de les etapes del Tour de l’Annapurna, on seguirem veient la gent que puja. Nosaltres arribarem a Chanje, a 1400 metres d’altitud, on sí que podrem pujar a uns cotxes.
Hem acabat un trekking de 158 km i 12592 metres de desnivell acumulats (+7163 -5429).
Si vols el track d’aquest etapa pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039431
El relat de l’etapa anterior està a:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/341-tour-manaslu-etapa-8-dharamshala-alarkya-pass-i-bhimtang