(Himàlaia) Ruta el 9/10/2014; 13 km; +700 -1150; 7,5 hores. Etapa amb el següent itinerari: Dharamshala, Larkya Pass (5220m), Bhimtang (3760m). Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: difícil.
 |
 |
FA ANYS: Mentre a principis del segle XVIII els terratinents adquirien més terres al Nepal, el 1726 moria a Galícia el general Antonio Villarroel, que havia estat gran defensor de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques.
Hem començat a caminar a les 05:30, amb els frontals posats. Avui serà un etapa dura pel desnivell però especialment per l’altitud. Jo, com que no he dormit aquesta nit, noto les forces limitades, però cal oblidar-se d’això i seguir amunt. Un cop dalt del Larkya ja tot serà baixada. Cal recordar que sortim de 4460m i hem de passar pel Larkya a 5220m.Quan ja es comença a fer de dia, podem observar l’aigua dels llacs formats amb el gel de la glacera del Larkya Peak.
La foscor marxa i queda la llum del dia. A la nostra esquerra s’aixequen les crestes de la serralada del Manaslu. El Larkya Peak, vertical i blanc, magnífic, ens observa passar. Ens anem apropant a les glaceres i comencem a ascendir de manera constant fins arribar a les morrenes. Després continua un ascens suau fins que arribem a un magnífic llac congelat.
La continuació ens permetrà arribar a la serra superior que, com tants altres indrets, sabem que està adornada amb moltes banderes d’oració. Des del punt més alt (5220m) tindrem unes vistes excepcionals de Himal Himlung, Cheo Himal i Kang Guru. Més enllà ja comença la serralada majestuosa dels Annapurnes. Després d’omplir els ulls de crestes i cims, començarem a baixar per una forta pendent que ens haurà de portar fins al fons de la vall glacial. Però ara seguim pujant.
Sota nostra, a l'esquerra, els llacs d’aigua que es formen a la glacera del Larkya ens ofereixen extraordinaris reflexos. Mentre anem caminant i girant pel nord del Manaslu, recordo que ara fa uns dos anys, el 23 de setembre de 2012, una allau va sepultar els camps II i III i va provocar la mort d’onze escaladors entre els quals hi havia en Martí Gasull que en aquell moment estava al camp III, a 6800m. Gasull era un activista en favor de la llengua catalana i fundador de Plataforma per la Llengua, que té l’origen en el 1991. Tristament va morir un dels defensors de la llengua de Catalunya i tristament resulta que els catalans sempre hem d’estar reivindicant una cosa tant elemental com poder parlar la nostra llengua. Les últimes lleis, a Espanya, del ministre d’ensenyament, que perjudiquen l’ensenyament del català, sembla que volen demostrar que només és possible defensar la llengua amb un estat propi.
Cal seguir amunt. Em falta l’aire i pujo pas a pas. De tant en tant em toca aturar-me i respirar a fons per carregar els pulmons del poc oxigen que hi ha. Estem quasi a 5000 metres i això vol dir una densitat d’oxigen a l’aire d’un 55%, si es compara amb el nivell de mar que es del 100%. Vaig pensant en coses diverses, com que l’any 1996, els maoistes fastiguejats de la corrupció al poder van declarar una “guerra popular”. Com passa sovint, el poder acostuma a adoptar una actitud de no escoltar el poble i es posa en marxa la mà dura de la policia, amb la qual cosa cada cop hi ha més quantitat de poble en contra. Amb el temps els maoistes disposaven de 15000 combatents i van arribar a controlar el 40% del país. Tot va acabar després de la mort de 16 manifestants l’any 2006. Un mes més tard el Parlament va relegar el rei a un segon terme i finalment se’l va destituir i es van convocar noves eleccions.
Són les 10:30 quan arribem dalt del Larkya Pass. Hi ha uns pals amb banderes d’oració. També hi ha una estelada que espera que ens hi fem fotografies. He de dir que pel que fa a les creences religioses, els nepalesos son flexibles i pragmàtics. Són de somriure fàcil i els hi costa enfadar-se. La paraula de salutació, “namasté”, és una síntesi del seu pensament i significa “saludo a la divinitat del teu interior”.
Aquesta altra foto està feta amb l’estelada, les banderes d’oració i , al fons, el Pambari, un cim de 6905 metres. La combinació dels colors grocs i vermells amb el banc de la neu contrasta de manera evident. Adalt parlàvem d'Antoni Villarroel; fet presoner, ja que els castellans van incomplir els acords de capitulació, el van tancar en una presó a A Coruña, en una cel·la que s’inundava amb les ones del mar i que li varen provocar una paràlisi total de les cames. Aquell empresonament formava part de la humiliació dissenyada per Felipe V contra els catalans. Que aquesta estelada sigui un homenatge al gran home.
Estem envoltats de roca i gel. Afortunadament avui ens fa un dia esplèndid, com tot el trekking. En un dia ventós i sota una nevada, aquests moments d’alegria no serien el mateix. A pesar del que es pot veure en alguns llocs de Pokhara i Katmandú, Nepal és un país pobre i l’agricultura de subsistència. Una classe social provinent de les èpoques de la monarquia encara condiciona part de la vida i els recursos de la gent. Els terratinents (zamindar) encara disposen unes grans extensions de terra i els pagesos acostumen a passar al propietari la meitat de la seva producció. Terratinents amb propietats que, moltes d’elles provenen de mitjans del segle XVIII.
Em faig aquesta fotografia per recordar millor aquest instant.
Trenta minuts després comencem la baixada que serà força dura. La ruta passa per les crestes de les morrenes pedregoses que van baixant. En alguns trams les pedres i terra rellisquen i el cansament va fent el seu efecte. Cal anar en compte per evitar una caiguda que podria ser delicada.
Unes vuit hores després d’haver començat a caminar, ja podem veure el color blau dels sostres del lodge on anirem a dormir avui. Allò és Bhimtang. Acabo amb les notes socials i diré que l’arròs es conrea fins a 2000 metres d’altitud i el sègol i el mill fins a quasi 3000, mentre que fins a 4000 es conreen patates. Els avis són membres molt respectats en les comunitats i els fills hi dediquen molt temps a tenir-ne cura. La vellesa, al Nepal, és temps de relaxament, meditació i oració. Els morts s‘incineren i els seus fills es rapen el cap i vesteixen de blanc durant un any com a senyal de dol per la mort.
El track d’aquesta etapa el pots trobar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8039422
El relat de l’etapa anterior està a:http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/340-tour-manaslu-etapa-7-samdo-a-dharamshala
El relat de l’etapa posterior està a:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/342-tour-manaslu-etapa-9-bhimtang-a-dharapani