Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Antàrtida, Tram 3, Badia Hugues, Port Lockroy, illa Deception, Port Yankee, Canal Beagle, Ushuaia

(Clicar la bandera, arriba, para tener la traducción en su idioma) (Click on the flag above to have the translation in your Language)

(Antàrtida) Ruta del 13 al 16 de febrer de 2020.   Dies de ruta en el vaixell Ushuaia.   Participants: Rafa i Miquel. Total uns 75 passatgers. Tipus de sortida: Variada, dos dies de expedició i visites a terra i dos dies de tornada en vaixell (del total de 11 dies de viatge). Dificultat: fàcil.

 FA ANYS: L’any l’americà 1821 John Davis va fer el primer desembarcament en el continent antàrtic.

 CRÒNICA DIA 13

 

ANTARTICA MAP 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Antàrtida (del grec “antarktikos”, oposat a àrtic), és un continent que circumda el Pol Sud. Atenent a la geografia física, el límit estaria en la Convergència Antàrtica, incloent les illes Georgias de Sud i Sandvitx de Sud. Té una forma gairebé circular de 4500 km de diàmetre i presenta dos pronunciats entrants que formen una estreta península en forma de "S", projectada sobre l'extrem austral de Sud-amèrica.

DXX600 MAPA DIA 13   En color vermell mostra aproximadament la ruta d’avui. Primer anirem a Lockroy i després anirem a l’illa Decepció que està més al nord, a l’extrem oest de l’arxipèlag de les Shetland del Sud, a sota de l’illa Livingstone.Estem començant a tornar.

DSC05620 Embarcant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Vista de l'operació per pujar des de la popa del vaixell a les barques pneumàtiques. Ho fem de e 8 en 8. Anem a visitar la cabana museu de Port Lockroy. El primer desembarcament al continent antàrtic es va fer el 7 de febrer de 1821 a la Badia Hughes de la Península Antàrtica, quan el vaixell dels Estats Units Huron comandat pel Capità John Davis estava explorant foques a l'àrea al sud de les Illes Shetland del Sud. Els primers homes a hivernar-hi van ser els tripulants del vaixell anglès Lord Melville.

DSC05622 Vaixell enrere    El vaixell aviat es queda enrere. Aquest cop estem en un espai on s’hi formen els bancs de krill a sota dels blocs d’iceberg que estan flotant en aquesta badia. Si hi ha krill també hi ha d’haver balenes. L’iceberg i el gel presenten sovint colors diferents. Les glaceres són blaves per la dispersió de la llum, el mateix fenomen pel qual el cel es veu blau. Veiem el cel de color blau a causa d'un efecte denominat "dispersió de Rayleigh", que es produeix quan la llum del sol rebota contra les molècules de l'atmosfera. La dispersió de Rayleigh es produeix per la interacció de la llum amb les molècules d'aire.

DSC05626 Dues balenes geperudes    Dues balenes geperudes es veuen més enllà. Una d’elles mostra la seva aleta dorsal, amb l’inconfusible forma amb un bony. La balena és l'animal més gran que existeix. Hi ha balenes com la blava que poden arribar a fer 30 metres de llarg i pesar unes 200 tones.

DSC05628 La gepa- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una altra foto més propera. Es veu l’aleta i la protuberància que les fa característiques.

Les balenes són mamífers marins i es diferencien de la resta dels mamífers marins en que es passen tota la seva vida a l'aigua. Un any abans que John Davis, el gener de 1820, Edward Bransfield amb William Smith van observar la costa de la Península Antàrtica i la van anomenar Trinity Land, mentre que al novembre d'aquell any el caçador de foques nord-americà Nathaniel Palmer va observar la costa de Davis. Es pensa que el primer albirament del continent antàrtic va ser el rus Thaddeus von Bellingshausen quan va veure la plataforma de gel de Finibul mentre circumnavegava el continent antàrtic durant el seu viatge patrocinat pel govern rus, també el gener de 1820.

DSC05662 Les anem seguint    Part de les muntanyes que es veuen deuen ser part de la serralada que forma els cims Scott (880m), Schakleton (1300m) i Peary (1800m).

DSC05690 bis2new 

 

 

 

 

 

 

 

   Veiem més balenes. Són les conegudes com geperudes i es distingeixen, segons expliquen els guies, perquè quan s’enfonsen mostren molt clarament la cua, com aquesta que ara veiem. Les balenes viuen en petits grups i realitzen viatges migratoris al llarg de l'any. Viuen en les aigües polars gairebé tot el temps, però quan arriba el cru hivern, es traslladen a aigües més temperades. En les aigües fredes hi ha molta abundància de "krill", el menjar de les balenes.

DSC05696 Base A Locroy    Arribem al davant de la base Lockroy, propietat del Regne Unit. Port Lockroy és un port natural a la Península Antàrtica. Originalment descoberta en 1903 per una expedició francesa Antàrtica, el port va ser nomenat 'Port Lacroix', per Edouard Lacroix qui va ajudar a finançar l'expedició. Amb els anys Port Lockroy va fer de base i ancoratge per baleners, fins que el 1944 es va convertir en la 'Base britànica A'; la primera de les més de 20 bases que el Regne Unit va establir a l'Antàrtida.

DSC05698 Trineus antics 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Desembarquem a les roques, però posant els peus dins de l’aigua com cada dia i per això sempre calcem botes d’aigua de canya alta. Port Lockroy, és un port natural de l'illa Wiencke a la Península Antàrtica. després del seu descobriment en 1903 per l'Expedició Antàrtica Francesa va ser usat pels baleners i per a operacions militars britàniques (Operació Tabarin) durant la segona guerra mundial i després va continuar operant com a base d'investigació britànica fins a 1962.

DSC05700 Piguins    Com és habitual, tot i que és una base permanent on hi viu gent, el turonet està ocupat per pingüins Papúa que són els més nombrosos que estem veient.

DSC05701 Edif museu    Ens apropem a l’edifici de la base antiga, on un rètol al costat de la porta diu “Bransfield House”. En aquesta illa també hi ha una altra base, la de Yelche, de Xile. També cal dir que a l’altra extrem hi ha la Punta Damoy, que dóna al canal Neumayer.

DSC05702 Colom de les neus

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Abans d’entrar-hi encara puc fer aquesta foto d’un ‘colom antàrtic’ (“Chionis albus”) que està a només tres metres de la porta, indiferent de la gent que ens hi apropem. L'aspecte i la grandària d'aquests ocells és semblant al de coloms domèstics de color blanc. Únicament potes i cara tenen un color diferent al blanc. Fan els nius a prop de fonts segures d'aliment, com ara una colònia de pingüins com podem observar ara.

DSC05706 Habitatge actualitzat    La construcció més moderna està més enllà i és on viuen les persones que són voluntaris i que s’ocupen de l’antiga base, la qual serveix de museu, botiga i estafeta de correus. La ‘ukaht’ (veure ‘ukaht.org’) és una petita organització britànica benèfica que treballa amb voluntariat per ajudar en la conservació de la base i per això podré parlar amb una noia escocesa que hi viu.

DSC05708 Interior 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’interior està format per diverses dependències: lavabo, taller, magatzem, cuina i dormitori. Després del tancament per la Segona Guerra Mundial va funcionar com un lloc de recerca civil i finalment va ser tancada el 1962 i va quedar abandonada fins que un equip britànic va renovar l’edifici històric i es va obrir com un monument i Museu el 1996. Aquesta base és restaurada i té una botiga de regals i l'única oficina de correus de la península antàrtica.

DSC05709 Dormitoris El dormitori compta amb diversos llits, on hi dormien tots els de la base.

DSC05710 Detalls És evident que era un dormitori on hi havia homes, ja que les pintures (fetes per ells mateixos) encara decoren les parets.

DSC05711 A la cuina   Abans de comprar un parell de records i les postals que he de segellar i ficar dins la bústia, faig una fotografia d’un dels prestatges de la cuina. He de dir, però, que a finals de març encara no s'hauran rebut les postals, per tant caldrà tenir paciència, que això està molt lluy de casa.

DSC05712 El meu dibuix avui-  Després i quan tornem al vaixell, faig un breu esbós de l’habitacle de Lockroy. M'agrada dedicar temps a dibuixa; em permet caminar, mirar i gaudir més lentament.

 

CRÒNICA DIA 14

DSC05721 MATI 14 Illa Decepci 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquesta nit hem tingut molt bona navegació ja que ens movem per les aigües relativament tranquil·les de l’estret de Gerlache. Hem navegat en direcció nord a l’illa passant per l’estret de Bransfield. L’explorador nord-americà Nathaniel Palmer, el 17 de novembre de 1820, va navegar prop de l’Antàrtida i va ser qui va donar el nom de Deception a l’illa: “Semblava una illa normal, però vaig descobrir que només era un anell i a dins estava buida”.

DSC 2277 Orca hembra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Des del vaixell veiem un nombrós grup d’orques i d’una d’elles puc fer una foto particular. L'orca (Orcinus orca) és un cetaci i el membre més gros de la família dels delfínids. Les orques tenen una dieta diversa, encara que cada població se sol especialitzar en certs tipus de preses. Algunes s'alimenten exclusivament de peix, mentre que d'altres cacen mamífers marins com ara foques i dofins. Les orques són depredadors alfa, ja que no hi ha cap altre animal que les caci.

DSC05727 Fuelles de Neptuno  El vaixell s’apropa a la boca d’entrada d’una gran badia a l’interior de l’illa. La boca d’accés és coneguda com Neptuno Bellows (Manxa de Neptú). De Palmer diguem que quan va descobrir una terra que no apareixia en els mapes, hi havia també un altre vaixell (aquest de la Marina Imperial Russa) comandat per Fabian Gottlieb von Bellingshausen i encara un altre més (de la Royal Navy britànica) amb el comandament d’Edward Bransfield navegaven per la mateixa zona; és per aquesta raó que aquestes tres persones són considerades com els co-descobridors de l'Antàrtida.

DSC05728 Crater seccundari    A la dreta es veu l’extrem dret del perfil del cercle que forma l’antic volcà que va col·lapsar. L’Illa Decepció és la porció exposada d’un volcà actiu de 30 km de diàmetre, que es calcula originari del Plistocè.

DSC05734 Ja som dins    El vaixell s’ha aturat dins de la badia que s’ha format al centre del que devia ser el cràter del volcà que va col·lapsar. Es coneix com Badia de Balenes.

DSC05736 Hem desembarcat    Desembarquem amb les barques pneumàtiques a la platja que es forma en quasi tot el cercle, just al costat on hi ha una estructura de ferro que va servir, en el seu dia, com a dic per la reparació de vaixells.

DSC05738 Foca Tres pels 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   De seguida veig escampades les foques de tres pèls. Just una s’ha posat a caminar cap a la platja i després veuré que el que volia era endinsar-se a l’aigua. La foca comuna (“Phoca vitulina”) és l'espècie de pinnípede amb la major distribució geogràfica de tota la Terra.

DSC05739 Diposits    Prop del desembarcament també hi ha uns grans dipòsits, que es devien fer servir per acumular el greix o l’oli que s’obtenia de les balenes.

DSC05741 Endavant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Amb els altres ‘antàrtics’ anem per aquesta plana de grava negra procedent del volcà original o bé de posteriors explosions. Els tremolors volcànics són habituals, provinents de profunditats inferiors a 10 km. Les erupcions històriques conegudes es van produir el 1839–42, el 1967, el 1969 i el 1970. Se sap que l’any 1972 es va produir una nova erupció.

DSC05744 Antiga base ballenera 

 

 

 

 

 

 

 

   Anem, caminant fins a les restes de l’antiga base balenera. La guia ens havia dit que en aquesta base es calcula que van ser processades unes 3000 balenes. El 1904, es va establir una indústria activa de la caça de balenes a Geòrgia del Sud, aprofitant la nova tecnologia i una població gairebé intacta de balenes per obtenir beneficis ràpids. Es va estendre cap al sud fins a les illes Shetland del Sud, on la manca d’infraestructures basades en la costa va fer que s’hagués de remolcar les balenes a les naus de fàbrica amarrades per al seu processament; aquestes necessitaven un ancoratge protegit i un abundant subministrament d'aigua dolça, que es podien trobar a Decepció.

DSC05748 Mes diposits    La conseqüència de la intensa activitat balenera del passat és aquesta filera de dipòsits més petits que devien servir per a diverses funcions.

DSC05751 Habitatge abandonat    Un llarg i gran habitatge abandonat encara manté el rètol de Biscoe House. Un cop es van abandonar les activitats industrials, l’illa va passar a ser una base d’investigacions científiques aprofitant les instal·lacions anteriors. S'utilitzaven originàriament edificis de l'antiga estació de balenes Aktieselskabet Hektor noruega. Un altre antic dormitori de l'estació balenera es va fer servir com a edifici principal d'allotjament i es va convertir en Biscoe House en honor de John Biscoe, que va descobrir el Graham Land el 1832.

DSC05755 Petrel2 Com a tants altres llocs, a l’illa també hi venen els petrells. Aquest que s’està quiet i a qui no m’apropo, potser deu estar incubant un ou.

DSC05756 Tommerm Hans    A uns 200 metres de l’edificació, es veuen dues creus que senyalen dues tombes. Al costat també es veu una altra tomba, però aquesta ja ha estat buidada. A una de les creus hi ha inscrit el nom de Tommerm Hans A. Culliksen. Aquest cementiri va ser utilitzat bàsicament durant l’època balenera, encara que durant l’última erupció un corrent de fang el va destruir. Aquesta tomba correspon a un fuster noruec que va morir el 1871 amb 43 anys.

DSC05765 Crater del 1972    Darrera la construcció es poden observar els colors de graves negres i vermelles del que probablement és el con volcànic de l’última erupció que va ser, per cert, la que va ensorrar l'edifici i va provocar l'abandonament definitiu de la base.  

DSC05766 Grup    El grup ha anat tirant amunt, mentre jo m’entretenia fent fotografies.

DSC05771 Vista des de dalt    La vista des de dalt d’aquest lleuger turó, sobre la platja i la badia que es forma en l’antic cràter fa estar-s’hi uns moments admirant la tranquil·litat que ofereix. La construcció que es veu va ser un hangar pels avions.

DSC05774 Foca o llop 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Segueixo avall i passo a prop d’una foca o llop marí que quan em veu, o m’olora, s’aixeca atent. M’aparto una mica més. En definitiva aquest és el seu territori; això és casa seva.

DSC05775 gaviota cocinera 

 

 

 

 

 

 

 

   La coneguda gavina  coneguda com ‘cocinera’ (cuinera), deu tenir calor i per això s’està amb les potes dins de l’aigua.

Per perspectiva històrica diguem que ja fa 200 anys que John Davis va fer el primer desembarcament i també fa uns 1000 anys que Almansor va llançar una ràtzia a Catalunya. Però fa només un any que s’ha produït un dens judici sobre el Procés Català pel referèndum il·legal de l’octubre del 2018. El novembre de l’any passat (2019) l’organisme International Trial Watch arribava a la següent conclusió sobre la sentència contra els polítics i agents socials catalans: “... aquest procés i la sentència conculquen els següents principis i drets: el principi de legalitat penal, el dret a la llibertat, la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica, el dret de reunió pacífica, i el lliure exercici de càrrec públic representatiu, a més del dret a un procés degut i amb totes les garanties”. Lluís Bou (‘elnacional.cat’) escrivia: “Demolidor informe d'una organització acreditada a l'ONU, contra el judici al procés”.

DSC05777 A punt per tornar   Ens hem anat apropant al punt d’embarcament. És hora de tornar al vaixell. Hem passat molt bona estona caminant per aquí ja que, probablement, per la uniformitat dels colors d’aquesta illa volcànica, l’estada es fa relaxant.

DSC05778 Endurance Agost 1915 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’altre extrem de l’arxipèlag de les Shetland hi ha l’illa Elefant, on s’hi va quedar el Endurance. Potser cal comentar una mica més l’expedició de Shackleton. La foto que he copiat d’un dels llibres antics a la biblioteca del vaixell Ushuaia mostra l’Endurance l’agost de 1915 quan estava bloquejat pel gel. Es diu que l’aventura de Shackleton va començar amb un anunci a la premsa escrita que deia: “Es necessiten homes per viatge perillós. Salaris baixos, fred extrem, mesos de completa foscor, perill constant, tornada il·lesa dubtosa. Honors i reconeixement en cas d’èxit”.

Finalment aquesta tarda del dia 14, embarquem a les pneumàtiques per últim cop amb l’objectiu de baixar a Port Yankee, on només hi ha pingüins papua. Ha estat una bona idea per poder trepitjar per últim cop la terra antàrtica encara que sigui en l’illa de Livingstone.

 

CRÒNICA TORNADA DIES 15 i 16

DSC05788bis DIA 15 GROC RUTA TORNADA-    El mapa mostra la ruta que hem fet aquests dies i en groc la que farem de tornada a Ushuaia, passant per l’extrem de les Shetland, on hem estat ahir.

 

 DSC 2104  DSC 2105
 DSC 2106  DSC 2107

   Veiem algun senyal de balena i aprofito per fotografiar la seqüència d’una balena geperuda enfonsant-se per anar a capturar el krill. A l’última imatge ja està a punt de desaparèixer al mar. En varis punts les hem vist i hi he viscut uns moments extraordinaris. És molt maco veure les espècies en llibertat i jo no puc comprendre la gent que gaudeix matant animals, com un esport. De quina mena de cultura venen aquesta gent?

DSC05779 Antartida i meridi 0- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una curiositat del continent de l’Antartida és que, per convenció, l’est està a la dreta del meridià de Greenwich (meridià 0) i l’oest a l’esquerra. D’altra banda caldrà preguntar-nos on és el nord: doncs, també per convenció, és a tot el voltant i això cal imaginar-ho si mirem el mapa de la foto amb el Pol Sud. A l’esquerra del mapa hi ha Sud Amèrica, a sota Nova Zelanda i més a la dreta trobaríem la punta d’Àfrica; per tant anéssim per on anéssim, sempre recte, arribaríem al Pol Nord.

DSC05824 mapa entrada Canal Beagle-    A les 14:52 estem ja apuntant al Canal de Beagle i puc fer aquesta fotografia de la carta nàutica al Pont del vaixell. Al pont hi podem entrar excepte en casos especials que el poden tancar als passatgers.

DSC05808 Isla Nueva       El vaixell comença a passar entre el continent, a estribord, i la Illa Nueva, a babord. De la Illa Nueva, es veu la Punta Waller i m’imagino que s’endevina a l’interior el Monte Teta. A estribord, en la part del continent imagino la Punta Ensenada i la Punta Argentina (aquests no es veuen a la foto). Ja es pot dir que estem entrant al Canal de Beagle.

DSC05811 Gavina 1- 

 

 

 

 

 

 

 

   Apropant-nos al continent, al nord, les gavines comencen a deixar-se veure i sobrevolen el nostre vaixell.

Al dinar d’avui estem a la taula amb un matrimoni anglès. Això ens dóna la oportunitat de preguntar sobre la seva opinió sobre el Brexit i diuen que pensen que Europa anirà malament. Ells ens pregunten les raons del procés d’independència de Catalunya i si és cert que el govern havia promogut la marxa d’empreses de Catalunya i ens toca explicar que el govern d’Espanya va legislar per facilitar que les grans empreses instal·lades a Catalunya marxessin a altres llocs; també que es van produir moltes pressions i moltes empreses van canviar les seus socials a Madrid, però també a altres regions com a l’Aragó, València o Andalusia.

Amb els anglesos la conversa va cap al fet que alguns mitjans de comunicació havien explicat que tant el govern del partit que manava com el monarca espanyol, van fer trucar directament a algunes empreses grans per promoure la marxa de les empreses. Diuen ells, els anglesos que estan amb nosaltres, que ho havien sentit dir, però que no s’ho creien. Com pot ser això? Així s’entén que els catalans vulguin la independència, és la seva conclusió.

DSC05828 Ultim acudit-  Un dia de navegació vol dir temps per veure alguna pel·lícula que posen, llegir o escriure. Jo copio l’acudit que han posat aquest matí al Programa del dia.

DSC05818 Gavina 2- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ha passat estona i les gavines ja no les veig. Però de cop n’hi ha una que passa, com sempre, sense moure les ales, aprofitant la força del vent i orientant correctament les seves plomes. Sembla que s’acomiadi de mi, com jo m’acomiado mentalment d’aquest magnífic viatge a l’Antàrtida, del qual em quedarà un gran record molt temps.

Map A070220  Aquest mapa és el que els guies han presentat al final de l’expedició i mostra la ruta, dins de l’espai antàrtic, que el vaixell ha fet. És com la primera que hem vist al matí, però ara s'hi afegeix el punt 13.

Crònica Antàrtida Tram 1: http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/antartida/853-antartida-tram-1-ushuaia-canal-beagle-cap-hornos-pas-de-drake-illes-shetland-del-sud

Crònica Antàrtida Tram 2: http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/antartida/854-antartida-tram-2-illes-shetland-del-sud-punta-portal-damoy-hut-terra-de-san-martin

Vídeo produit per l'equip professional de guies d'Antarpply, del viatge que hem fet: