Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Antartida, Tram 1, Ushuaia, Canal Beagle, Cap Hornos, Pas de Drake, Illes Shetland del Sud,

(Clica la bandera, arriba, para tener la traducción en tu idioma) (Click on the flag above to have the translation in your Language)

(Antartida) Ruta 1190 del 7 al 10 de febrer de 2020.   Dies de ruta en el vaixell Ushuaia.   Participants: Rafa i Miquel.   Tipus de sortida: Variada, dos dies de vaixell i dos dies amb activitats a terra (del total de 11 dies de viatge). Dificultat: fàcil.

 FA ANYS:   El 19 de febrer de 1819 es va descobrir el primer territori de l'Antàrtida. Va ser l'Illa Livingston, quan el capità anglès William Smith amb el bergantí Williams, mentre navegava va veure Punta Williams, l'extremitat nord-est de l'illa.

CRÒNICA DIA 7

DSC05339 DIA 7 Anem a embarcar-   El dia 7 de febrer, per la tarda, ens dirigim al port d’Ushuaia per embarcar al vaixell que ens ha de portar a l’aventura antàrtica. Em fa molta il·lusió perquè es tracta d’un viatge a un continent mític. Just ahir va arribar el Rafa, un col·lega des del dies de l’escola d’escriptura a l’Ateneu de Barcelona.Per part meva ja fa dues setmanes que estic voltant per l'Argentina.

DSC05340 Grans creuers- Al port hi ha diversos grans creuers que deixen, en comparació, el vaixell Ushuaia (el nostre) com una barqueta minúscula, però per a mi és molt més agradable i desitjable que els germans grans.

DSC05341 Interior-   Hi viatjarem uns 70 passatgers. L’interior es veu petit, però l’espai és coherent amb la quantitat de gent. Es tracta d’un vaixell construït pels americans fa 40 anys amb objectius d’investigació. Va ser comprat per l’operadora actual fa 9 anys i el van adaptar a la nova activitat. És un vaixell amb casc tipus B, el que vol dir que es pot moure entre el gel, però no és un trencagels.

DSC05345 Pont-    Un cop ens han assignat la nostra cabina, tenim una bona estona per voltar i familiaritzar-nos amb escales i passadissos. Podem accedir al pont, l’indret des del qual es governa el vaixell. A les 19:30 el capità ordena llevar amarres, des de la coberta observem la operació. Ens fem a la mar en direcció sud-est. Tindrem bona estona de navegació pel Canal de Beagle.

A les 22:30 ens anem a dormir, després de prendre un parell de pastilles pel mareig. Més endavant, ja de nit deixarem al darrera la Terra de Foc i també començarem la travessa per sota del famós (i temut) Hoorn Cap (Cap d’Hornos). Tot el Canal de Beagle es considera que és de l’Oceà Pacífic. La divisòria entre l’Atlàntic i el Pacífic es considera al sud del Cap d’Hornos i més al nord passa per llevant de les illes Nueva i Lennox.

DSC05346bis Cabina- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquesta és la cabina on estem. No està malament; amb armari i bany i dutxa incorporats. Petita, però ens organitzem bé. No cal més, de fet només m’hi estic per dormir.

DSC05356 DIA 8 Foto dahir sortint-    Al vespre acabarem de passar el Canal de Beagle mentre es fa de nit i el cel ens ofereix aquesta posta de sol. Hem navegat en direcció est fins a l’extrem de llevant de l’illa Nazarino (que tenim tota l’estona a la dreta, al sud), llavors el vaixell ha girat al sud, suposo que entre les illes Lennox i Nueva.

DSC05357 Cel ser i lluna plena-    Més tard la lluna va dibuixar una perfecta ratlla al mar. El vaixell feia un balanceig constant ja que teníem mar de fons, encara que no deixava de ser bona mar. Aquest vaixell és estret, pensat per indrets amb gel i per tant tendeix a balancejar-se amb facilitat. Així que vaig a dormir amb pastilla pel mareig i taps a les orelles pel soroll dels motors del vaixell.

 

CRÒNICA DIA 8

DSC05366 Conferncia sobre ocells-  

 

 

 

 

 

 

 

 

  He dormit a estones, però em llevo descansat. Al matí, cada dia ens deixaran un document penjat amb el programa del dia. El d’avui té un lema: La vida és un projecte desafiant o no és res (Hellen Keller). Aquesta nit suposo que hem deixat molt al nord el Cap d’Hornos, que és la punta més meridional del continent americà i està en la petita illa del mateix nom.

   Al matí tenim sessió d’informació sobre les aus que podrem veure durant el nostre viatge. La biòloga que ho explica, la Kata, és molt dinàmica i fa molt amena la conferència. Entre les especies més comunes potser veurem petrells, corbs marins (cormorans) i escues, entre d’altres; però si seran uns o altres ja ho veurem a mida que passin els dies. El Cap d’Hornos s’ha quedat molt amunt, però cal saber que duu el nom d’un vaixell que es va enfonsar en l’expedició d’exploració (1615 al 1617) de Le Maire i Schouten; l’expedició havia començat amb dos vaixells: el Horn i l’Eendracht.

DSC05376 Llibres per consultar- 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Hi ha una petita biblioteca pública de consulta. Un dels llibres és sobre les aus, aquí hi puc trobar els mateixos dels que ens ha parlat la Kata i també un parell que em van quedar sense identificar els dies que vaig estar a Terra de Foc. En un altre pas per consolidar els dominis a ultramar, per part de la Corona de Castella Lleó, el monarca Felipe III, el 1619, va decidir comprovar si el que havia dit Le Maire era cert i per això va fer habilitar dues caravel·les per circumnavegar la Terra del Foc. Els comandants van ser els germans Nodal i va ser una expedició d’èxit ja que no només es van assolir tots els objectius sinó que, a més, no es van perdre ni vides ni vaixells.

DSC05377bis en marxa- 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Ja estem en marxa i en un dia magnífic convé sortir a l’exterior per gaudir-ne. És interesant saber que donat que l’Estret de Magallanes només podia ser utilitzat per la ‘Compañia de las Índias Orientales’ de la Corona de Castella Lleó, altres comerciants van optar per buscar altres vies de comunicació. Així els primers que van voltar la Terra de Foc, descobrint la Península Mitre (Mauritius Land) i l‘Illa dels Estats (Staten Land) van ser Schouten i Le Maire a bord de la urca Eendracht. També van descobrir el famós Cap d’Hornos, que rep el nom del port des d’on havien salpat. Això va passar el 29 de gener de 1616.

DSC05377 Tot un dia de navegaci- 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Amb bon temps i bona mar, estem passant pel Pas de Drake, el lloc per sota del Cap Hornos que acumula viatges molt moguts. Francis Drake va ser un explorador que havia nascut a Devon. Entre l’any 1577 i el 1580 va navegar al voltant del món, sent el primer anglès en fer-ho. El setembre de 1578 una gran tempesta va empènyer el vaixell (Golden Hind) al sud fins als 57 graus, on s’uneixen el Pacífic i l’Atlàntic, entre aigües turbulentes. Ara és coneix com a Pas de Drake.

 

 CRÒNICA DIA 9

DSC05386 DIA 9 navegant-   Ha començat el dia 9, amb sol i cel esplèndid. El Pas de Drake l’estem passant molt bé. Pels altaveus ens informen que avui tenim 3 graus i 20 nusos de vent.Lluny s'endevinen les muntanyes i turons nevats de les Shetland del Sud.

DSC05392 mapa nou 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Avui arribarem al davant de les illes Shetland del Sud. Faig una foto d’un mapa. El dia anterior parlàvem de l’èxit de l’operació Terra de Foc de Felipe III. Una altra decisió que, però, va provocar molts problemes va ser, l’any 1609, el decret de l'expulsió dels moriscos dels regnes hispans. Entre 1609-1610 es va portar a terme la seva sortida de la península Ibèrica. Per l’operació van ser mobilitzats 30.000 soldats i l'Armada va ser l'encarregada del seu transport fins a Tunis o el Marroc. Es van expulsar uns 300.000 moriscos. Aquesta mesura va afectar molt negativament el Regne de València, així com zones d'Aragó i les hortes del Regne de Múrcia. La pèrdua de mà d'obra i de propietaris que paguessin rendes en aquestes zones van afectar molt. Els cultius de sucre i arròs van haver de ser substituïts per la morera, la vinya i el blat. Els territoris es van empobrir.

DSC05392 Veiem terra - copia    El trajecte també és còmode, tot i el balanceig del vaixell per la lleugera mar de fons constant, com ahir. Tenim per la tarda una xerrada sobre el gel, molt interessant. L’oceà Austral es composa de tres diferents masses d’aigua que difereixen en temperatura, salinitat i direcció dels seus corrents marins. Aquestes tres corrents sobreposades són mogudes pels vents de l’oest en una constant espiral que convergeix a l’est, al voltant de l’Antàrtida. Les capes inferior i superior es mouen gradualment al nord portant les aigües fredes de l’Antàrtida als tròpics, mentre que una capa intermèdia flueix en direcció al sud aportant nutrients i aigües més temperades a les zones tropicals.  

DSC05394 Ens anem apropant - copia    Ens anem apropant. Estem contents de veure que hem passat el Drake tant bé.

El Regne Unit, Xile i l'Argentina havien reclamat la sobirania de les Shetland del Sud, si bé des de la signatura del Tractat Antàrtic, el 1959, aquest aspecte ha estat aparcat i les illes són obertes a tots els signataris del Tractat per a usos pacífics. El seu nom es deriva de les illes Shetland, un arxipèlag al nord de les Illes Britàniques. Diversos països disposen de bases de recerca a les illes. La majoria de les bases estan situades a l'illa King George, aprofitant l'aeròdrom xilè de la base Eduardo Frei.

DSC05398 Dues altes muntanyes-    Prop de les quatre de la tarda ja estem al davant mateix de les Shetland del Sud. Ens apropem a l’illa de Livingstone. Hi destaquen dues altes muntanyes. Aquesta illa era coneguda pels caçadors de foques ja des del 1819, el nom d'illa Livingston ha quedat ben establert a nivell internacional per haver estat usat des de fa més de 180 anys.

DSC05405 Ja quasi hi som- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ja quasi hi som. És espectacular saber que estem a uns 20.000 quilòmetres de Barcelona. Formen part de l’àrea de l’illa Livingstone diversos illots i illes petites, les més conegudes són: l'Illa Rugosa (Rugged) a l'oest de Península Byers, l'Illa Mitja Lluna (Half Moon) en la Badia Lluna (Moon), i l'Illa Desolació (Desolation) en la Badia Hero al nord.

DSC05829 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Al meu bloc de notes hi he fet un esquema del mapa de l’arxipèlag. Així recordaré millor aquest primer cop que poso els peus a l’Antàrtida, al seu arxipèlag del nord. Deixeu-me escriure el crit: uauuuuu!!!!! És l’emoció.

DSC05410 Primer cop a terra-    Moment molt important. Per primer cop anem a terra amb les llanxes pneumàtiques. Desembarquem a l’illa, més petita, de Half Moon.

DSC05416 Entre pinguins Barbijo-    Posar els peus en aquesta illa és un moment sensacional, després de navegar dos dies sencers. A tocar mateix hi ha una gran colònia de pingüins que en diuen carablanc i tenen una franja negra sota el pap, com una barbeta ben retallada. L’illa Mitja Lluna és una illa antàrtica menor, amb només 171 hectàrees. La forma de mitja lluna és una característica d’illes volcàniques on el crater principal va col·lapsar.

DSC05417 Illa propera-    En aquesta illa, que certament te forma de mitja lluna, voltem una estona amb l’obligació de no apropar-nos massa als animals que hi trobem i sempre que es moguin aturar-nos per deixar que passin: ells tenen la prioritat al seu territori. A l’altra banda, veiem les muntanyes i la neu de l’illa més gran: Livingstone. La Muntanya de Tangra forma la serralada principal de l'Illa Livingstone; la muntanya havia estat anònima fins a 2001, quan va rebre nom del déu suprem, Tangra, dels antics Búlgars.

DXXX090Tangra-Map Via Catalana 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’accés al Tangra surt del Camp Acadèmia (del búlgars), al seu nord-oest. D’allà s’accedeix a la Collada Catalana, a 1260 metres; aquest nom el van posar els búlgars en honor dels catalans Francesc Sàbat Montserrat i Jorge Enrique, que havien estat a la base espanyola Juan Carlos I. Van ser els qui van establir la primera ruta pel coll el 30 de desembre de 1991.

Més amunt hem parlat de l’efecte negatiu a Múrcia per la decisió d’expulsar els moriscos. Expliquem doncs que l’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc. El rei Jaume I de Catalunya-Aragó va rebre, aquell any, una petició urgent d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella. El rei va convocar el Consell del regne d’Aragó a Osca, on demanà, sense èxit, col·laboració als aragonesos en l’empresa d’auxili a Castella. Després va convocar els catalans a Corts de Catalunya i aquests van accedir a la seva demanda. Així doncs el sobirà de Catalunya i València, Jaume I, partint de la seva base d’Oriola, va anar a assetjar la ciutat de Múrcia. Aviat es van iniciar converses i la capitulació tingué lloc el febrer del 1266; el dia 20 la ciutat ja fou ocupada definitivament. El rei català va lliurar tot el territori conquerit al seu cunyat, el rei de Castella, i tornà a València.

DSC05418 La gran colonia-    La gran colònia de pingüins està d’alt d’un petit turó. L’olor que fan els indrets dels pingüins és molt forta, per les seves deposicions que taquen el terra amb un color blanc dens. Potser cal afegir que és una illa, com la majoria, sense plantes, però que sí que presenten espècies com líquens i molses.

DSC05419 Em mira amb curiositat-

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un pingüí s’apropa lentament amb un pas curiós que li fa moure tot el cos. Jo em quedo ben quiet i no dic res. El deixo fer. S’atura i em mira, potser encuriosit o potser senzillament decidint si segueix o no. Finalment seguirà endavant passant a uns dos metres d’on jo soc. És el pingüí carablanc (“Pygoscelis antarcticus”) (en castellà: pingüino barbijo). Es distingeix per la ratlla negra que li creua la cara per sota del bec. La dieta dels pingüins consisteix de kril, gambetes, peixos i calamars; poden nedar fins a 80 km de la costa per poder obtenir el seu aliment.

DSC05420 La japonesa del Kumano- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Al vaixell viatgen passatgers de diverses nacionalitats, com tres japoneses. Aquesta noia de la fotografia resulta que ha fet el pelegrinatge del Kumano Kodo (ruta que vaig fer fa pocs anys) i ens fem una foto. Si algú li interessa saber què és la ruta de pelegrinatge dels japonesos, al final deixo un vincle a la crònica del trekking del Kumano Kodo.

DSC05426 La platja dels llops marins- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Hi ha una platja de pedres que mira a l’Illa Livingstone i en aquesta platja hi ha uns óssos marins. L'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella) és una de les vuit espècies vivents d’óssos marins. La seva dieta és el krill, calamars, peixos i pingüins. Els óssos o lleons marins antàrtics poden arribar a una velocitat d'uns 20 km per hora en terra; poden nedar a una velocitat encara més ràpida dins l'aigua. He de dir que ens van parlar de l’ós marí de dos pèls, del piloter i d’altres però em costa trobar les diferències entre uns i altres. Mentre escric això, em faltaria poder parlar amb la Kata, el Leandro o el Juan, els experts, però ja no puc. Però és d’agrair la feina formativa i divulgativa que van fer.

DSC05428 El Ushuaia de costat-    Al davant de l’illa està esperant la bonica imatge del vaixell Ushuaia. El teló de fons està format per la gran massa de gel de la serra de muntanyes del Tangra.

FOTO ANTARTIDA 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  L'Antàrtida comprèn el Continent Antàrtic (aquella Terra Australis Incognita mítica) així com les illes i aigües polars adjacents (Foto Nasa). Emocioneu-vos, l'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud i compta amb 14 milions de quilòmetres quadrats, sent considerat el sisè continent de la Terra. Per cert el primer territori descobert de l'Antàrtida va ser l'Illa Livingston, al Segle XIX; el capità anglès William Smith amb el bergantí comercial Williams, mentre navegava a Valparaíso el 19 de febrer de 1819, va veure Punta Williams, l'extremitat nord-est de l'illa.

DSC05433 No ens tenen por-  Certament els pingüins no ens tenen por, probablement perquè no ens identifiquen com un depredador encara que ens vegin molt grans.

DSC05435 Potser si al llop mar-    Potser a l’ós marí si que el consideren un animal del que s’han d’apartar ràpid. No puc evitar un somriure en veure passar corrent aquest pingüí, amb el seu posat vertical però tentinejant a dreta i esquerra. Si no fos perquè està prohibit i potser també l’espantaria, jo l’abraçaria.

DSC05441 A punt de tornar-    Finalment ens apropem al punt on hem desembarcat per tal de tornar a pujar a les pneumàtiques i tornar al vaixell que ens espera.

DSC05441bis Estaci Camara-   Just abans de marxar encara puc fer una fotografia de les construccions, situades a un extrem de l’illa, de l’estació antàrtica argentina que duu el nom de Camara. Les instal·lacions van ser construïdes al març de 1952 i durant la campanya d'estiu austral 1952-1953. El 1955 va prendre el nom en homenatge al tinent aviador Juan Cambra qui, el 16 de gener de 1955, va morir en un accident en la caleta Potter de la illa King George. Actualment està tancada, tot i que opera com a base d’estiu.

DSC05785 Illa Rei George monestir 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Al mapa del principi es veu l’illa (a l’extrem est) del King George. En aquesta illa hi ha diverses bases i fins i tot un petit poble; per aquesta raó hi ha escola i també una església: l’ortodoxa russa de Bellinghausen. No hi anem i ens han explicat que excepte per a permisos especials, les bases no es poden visitar. Però he trobat una fotografia de l’església i dalt del vaixell, descansant, he estat una estona escrivint i de pas he fet aquest esbós.

 

 CRÒNICA DIA 10

DSC05455 DIA 10 Programa- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Al matí trobem el programa penjat al punt d’informació. Avui també han informat, com fan cada dia, de la temperatura i de la velocitat del vent: 5 graus i 15 nusos. La velocitat del vent és important perquè per sobre de 30 nusos (60 km/h) no es poden baixar les pneumàtiques. Per tant avui anem bé.

DSC05456 mapa- 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquesta és una fracció del mapa de la sala de descans. Avui anirem a una petita illa a tocar de l’illa Brabant. L’estret de Gerlache separa aquesta illa de península antàrtica. Va ser batejada per l’Expedició Antàrtica Belga de 1897-1899, comandada per Adrien de Gerlache, en honor a l’antiga província belga de Brabante. El mateix expedicionari ha donat nom a l’estret. Realment, no es veu gaire bé aquest mapa.

DXXX091 Illa Bravant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Com que el mapa anterior no es veu prou bé, he preparat aquest esquema on podem veure en vermell la ruta del vaixell abans ahir i la ruta d’aquesta nit, per l’Estret de Bransfield, fins al sud a l’arxipèlag Palmer, on hi ha l’illa de Bravant.

DSC05456 MATI ILLA DESPEDIDA-   El vaixell va posant proa a l’Illa Despedida. L’illa en qüestió és una illa petita coneguda com Spert Island o Illa Despedida.

DSC05459 Congost-    Amb la zodíac ens dirigim a un evident congost dins del mar. El seu pas és força interessant. L’illa Spert és una illa d’origen volcànic que es troba a l'extrem occidental de l'illa Trinity a l'arxipèlag de Palmer.

DSC05462 Iceberg-    Ja n’hem vist molts, però continua sent molt interessant veure un iceberg al mar, tenint en compte que aquí són realment grans.

DSC05463 Tunel- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després anem a passar per un túnel de roca, una curiosa formació natural. L’anomenat Spert Arch és un gran arc amb una extensió d’uns 16 metres i una alçada de 20. L’arc erosionat, del basalt volcànic, es troba a la costa oest. Va ser identificada i cartografiada per l' Expedició Antàrtica Sueca, que va comandar Nordenskjold, entre el 1901 i el 1904. L’illa Spert va ser batejada pel Comitè de Topònims Antàrtics del Regne Unit (UK-APC) l’any 1960 per Sir Thomas Spert, controlador dels vaixells del rei en temps de Enric VIII.

DSC05468 Tornada de les zodiac-    Finalment, després d’una hora de voltar, mirar i gaudir, ens dirigim un altre cop cap el vaixell. La sortida del matí aquí s’acabarà.

DSC05471 TARDA PORT MIKKELSEN-    Per la tarda, després de dinar, hi ha una nova activitat que suposa anar a visitar unes colònies de pingüins papua (també coneguts com pingüins gentoo o de corona blanca), que destaquen pel seu bec de color carabassa. El pingüí papua o pingüí de corona blanca (Pygoscelis papua), es reconeix fàcilment per una banda blanca dalt del cap i el seu bec de color taronja.

DSC05472 En zodiac- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aquest cop faig una foto de l’interior de la zodíac, on es pot veure l’equipament amb que anem. Normalment portem dos parells de mitjons amb les botes d’aigua, unes malles i pantalons de muntanya o esquí i també pantalons de pluja, una samarreta tèrmica, camisa, polar i paravents. Cal comptar que la sensació tèrmica és multiplica pel vent constant d’aquestes latituds. A sobre també l’armilla salvavides. Així no passem fred.

DSC05478 Arribem-    Arribem a la platja de Port Mikkelsen i de seguida ens topem amb una gran estesa d’ossos de balena. L’illa d’Hainaut és una petita illa rocosa, en gran mesura plana, (menys d’1 km quadrats). A l'illa es troba al port de Mikkelsen, amb una badia de 3 km d'amplada, folrada de penya-segats de gel, que separa el costat sud de l'illa Trinity entre Skottsberg i Borge Point. L'illa sovint es troba coberta de neu fins a finals de la temporada i hi ha una sèrie d'esculls poc profunds a les aigües que envolten l'illa.

DSC05479 La colonia-    La colònia de pingüins s’escampa pels voltants i com sempre hi ha una bona concentració d’alt d’un turonet. Els óssos o lleons marins, les foques lleopard i les orques són les amenaces més freqüents. En terra és l'ocell escua qui els hi pot robar els ous.

DSC05480 Pinguins desplomant- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un parell de pingüins estan començant l’època del canvi les plomes; després ja tindran les plomes d’adult. En aquesta època no mengen perquè no es poden endinsar a l’aigua i s’estan molt quiets per evitar perdre inútilment l’energia.

DSC05484 Enormes ossos de ballena-    Faig una altra fotografia dels ossos de balena amb els pingüins pel mig. Aquesta perspectiva ens dóna una bona idea de la dimensió dels ossos. Un article de juliol de 2018 (‘ccma.cat’) explicava que un equip internacional demostra que la balena grisa i una altra també de desapareguda, la balena franca, també van viure, encara que fos ocasionalment, al Mediterrani fa dos mil·lennis. I la troballa ha fet als científics emetre una altra hipòtesi: potser els romans ja caçaven balenes. Actualment, es considera que els bascos van ser els primers que van organitzar una potent indústria per caçar aquests cetacis i explotar els seus productes, però no hi ha proves de cap indústria prou desenvolupada per haver tingut impacte en les poblacions.

DSC05487 Llops marins-    A un costat hi ha uns óssos marins que s’estan, com sempre, estirats.

DSC05488 Tranquil passeja- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Un bonic pingüí va passejant pel davant meu, mentre jo m’estic molt quiet i no dic res. Les normes per les visites a l’Antàrtida són molt clares: mai no moure’s ni tocar, ni dir res a cap animal antàrtic. Ells són els habitants d’aquesta terra i nosaltres només uns convidats. Tampoc no es pot fumar, ni portar menjar, ni caramels, per no deixar-hi restes ni papers. El pingüí s'apropa fins a tocar els meus pantalons amb el bec, aixeca el cap i em mira; s'hi esta una estona, jo no li dic res ni fag res fins que finalment marxa tranquil·lament.

DSC05490 Escua- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   A prop, un escua, que és similar a una gavina, se’l mira i també em mira a mi. Potser es mira el pingüí amb gana i a mi amb desconfiança. Els escues a vegades treballen en equip: mentre un molesta el pingüí per fer-lo sortir del niu, l’altre va al niu i pica l’ou amb el bec i el trenca. Quan l’ou és evident que és mort, el pingüí l’abandona i llavors els escues tornen i se’l mengen. L’escua (Stercorarius maccormicki) té, però, com a dieta principal peixos, aus i carronya.

DSC05492 Niu i cria-    Em dirigeixo a la platja i de pas no puc evitar fer aquesta fotografia del pingüí i les dues cries. En terra, els pingüins carablanc construeixen nius circulars de pedres i posen dos ous, que són incubats tant pel mascle com per la femella durant torns de 6 dies. Els pollets neixen després d'uns trenta-set dies i tenen esquena de color gris i el front blanc. Els pollets romanen al niu durant vint a trenta dies abans d'anar a unir-se a un ramat. Al voltant dels cinquanta a seixanta dies d'edat, muden les seves plomes, obtenint d'aquesta manera plomes adultes; llavors ja estan a punt per dirigir-se a la mar i alimentar-se pel seu compte.

DSC05493 Ens venen a buscar- 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al final pugem a les pneumàtiques per tornar al vaixell. Al vaixell, com cada vegada, primer netegem les botes d’aigua per evitar entrar restes i després ens podem relaxar.

Llegeixo un article que m’ha cridat l’atenció. És de ‘The Economist’, del 8 de febrer (fa dos dies). Després de la denuncia d’un nacionalista indú, la policia va anar a una escola on nens d’entre 9 i 12 anys van fer una obra de teatre en que una nena de 9 anys agitava una sabatilla enlaire afirmant que pegaria a qui fos que li demanés la documentació. La policia va detenir al cap d’estudis i a la mare de la nena, una vídua analfabeta; han estat acusats de sedició i insultar al primer ministre, Narendra Modi. La mare segueix a la presó i la sabatilla se l’han quedat com a prova. (He indicat l’origen de l'article perquè si no semblaria un fake de surrealista que és).

A Espanya també hi ha diversos polítics catalans processats per sedició. Es veu que dóna molt de sí aquesta paraula. Com a informació addicional, llegeixo al ‘eldiario.es’ que el delicte de sedició va ser concebut per protegir l’Estat abans de les democràcies actuals. Segons wikipedia, “La sedició complementava la traïció i la llei marcial: la noció de traïció servia per controlar principalment als estaments privilegiats, oponents i eclesiàstics; la llei marcial servia per terroritzar el poble pla; i la noció de sedició servia per espantar els intel·lectuals (d’un llibre de Breight, Curtis C)".

 Vincle a la ruta del Kumano Kodo (Japó): http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/japo

 Crònica Antàrtida Tram 2: http://eoliumtrek.cat/index.php/mon/antartida/854-antartida-tram-2-illes-shetland-del-sud-punta-portal-damoy-hut-terra-de-san-martin

 Aquestes cròniques de l’Antàrtida no tenen track per gps.