La febre del cim Jon Krakauer

 

la-febre-del-cim-9788499301235 Editorial Empúries (1998)

En castellà: "Mal de altura"

En anglès: "Into thin air"

 

Llibre molt interessant que exposa els fets dramàtics del 1996 a l’Everest. Es tracta d’una crònica molt ben treballada i amb molt informació ben documentada. Al marge d’això, val a dir que és un llibre que va aixecar molta pols, especialment per la manera com Krakauer va dibuixar alguns dels personatges d’aquell moment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb especial duresa presenta a  Anatoli Bukreev, el qual va reaccionar escrivint un altre llibre (que jo també he comentat en aquest blog).  Jon escriu: “Rus d’origen, Bukreev venia d’un alpinisme dur, sacrificat, basat en l’orgull personal, i que no contemplava la protecció dels més febles... havia sostingut una posició recalcitrant i poc ortodoxa sobre com s’havia de pujar a  la muntanya. Havia estat categòric en el parer que els guies feien malament de sobreprotegir els clients...”

Després parlar com de passada de l’esforç que Bukreev va fer per intentar salvar la vida dels que es van quedar perduts al Coll Sud. I en canvi reconeix de manera suau alguns dels seus personals moments complicats, la qual cosa li va valer alguna dura crítica (que Krakauer, també reprodueix al seu llibre) com la d’un advocat que li va escriure: L’únic que puc dir és que estic d’acord amb Mr. Krakauer quan diu: “els meus actes –ola meva passivitat a l’hora d’actuar- van tenir un efecte directe sobre la mort d’Andy Harris”. També estic d’acord, continua escrivint l’advocat crític, amb ell quan diu “estava a només 300 metres, estirat a la tenda dins del sac de dormir, sense fer res de res...” No sé, remata l’advocat, ni com Mr. Krakauer es pot encara mirar al mirall.

En conclusió: un llibre que quan es comença ja no es pot deixar i que ens obliga a pensar i a reflexionar sobre la duresa i les complicacions a cims com l’Everest, quan les coses van mal dades.