Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Tornabous, Canal d’Urgell, Poblat Ibèric Molí Espígol, La Guàrdia d’Urgell, La Fuliola, El Tarròs, Monument Lluís Companys

(Pla d’Urgell) Ruta el 15/11/2017; 15,5 km; +70 -70; 5 hores. Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Tornabous,Canal d’Urgell, Poblat Ibèric Molí Espígol, La Guàrdia d’Urgell, La Fuliola, El Tarròs, Monument Lluís Companys.   Participants: Remei, Dolors, Josep Maria, Josep, Anna, Alfred, Joan, Camp, Carles, Vinyet, Lluís, Toni i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

 FA ANYS: El 15 d’octubre de 1940 va ser executat el president català Lluís Companys.

P1120784 Inici davant el restaurant del Mol  La trobada la fem al restaurant El Molí de Tornabous. Com sempre hi fem un cafè i parlem de la caminada d’avui, molt planera però amb un fort contingut cultural i històric.

P1120789 Les parets callaran 

 

 

 

 

 

 

Travessem el poble entre parets que “parlen”; parets que parlen del desig de la gent que cerca un millor espai relacional per viure. La referència a la “llibertat” referida a la pintada proposa el record dels inicis del segle XVIII quan Catalunya compartia sobirà amb els altres regnes, nacions o territoris del que va esdevenir Espanya. Catalunya disposava d’unes Corts formades per una ample base representativa, d’un Consell de Cent i d’una Generalitat. Els altres regnes del que es coneixia com Corona catalano aragonesa (Aragó, València i Mallorca) també disposaven d’unes constitucions pròpies semblants a la catalana. Aquells principis del segle XVIII, el monarca Felipe V amb un gran exèrcit castellà i francès va fer bombardejar i cremar moltes ciutats catalanes i després va abolir les llibertats i la independència de Catalunya, però també d’Aragó, de Mallorca i de València. Molts catalans no ho han perdonat mai.

De Tornabous se’n té constància documentada des de 1139 quan Ramon Arnal va rebre del comte Ermengol VI, comte d’Urgell,les quadres de Tornabous i d’Almenara.

P1120793 Pista endavant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sortim per l’extrem nord-est de Tornabous. Enfilem la pista que va entre camps de conreu. El Pla d’Urgell és una gran plana massivament aprofitada per conreu; comarca creada l’any 1988, sobre una part del Comtat d’Urgell. Limita al nord amb la Noguera, a l’est amb l’Urgell, al sud amb les Garrigues i a ponent amb el Segrià. El nom prové de l’antic comtat, un dels més importants de Catalunya. L’ordenació territorial es va aprovar per la Generalitat de Catalunya el 1987, seguint les comarques del 1936 però amb la previsió de ser modificades. Diversos municipis de la plana d’Urgell van demanar l’establiment d’una de nova; es va aprovar el 1988 amb el nom de Pla d’Urgell i amb capital a Mollerussa.

P1120794 Dia planer entre camps  La pista va endavant cap a l’est, seguint el Reguer, a la dreta tenim extensos camps de blat de moro, o panís. Hem començat a -3ºC, però com que no fa vent caminem molt bé. Pels voltants, els camps llueixen la gebrada que s’ha format aquesta matinada.

P1120795 Ruscos 

 

 

 

 

 

Pel costat de la pista podem observar aquesta filera de ruscos. Del total de superfície de la comarca, més de 30.000 Ha, se’n conreen 28.764 i d’aquestes 28.205 gaudeixen de rec. Les sèquies que deriven del canal d’Urgell permeten regar tot el sector oriental de la comarca i les que prenen l’aigua del canal auxiliar, la meitat occidental. Dels cultius destaquen els cereals: panís, ordi i blat. També s’hi conrea alfals, com a farratge; hortalisses, gira-sol, veces i patates. Destaquen també les pomeres, pereres i presseguers. En conreus de secà es poden trobar ametllers i oliveres.

P1120797 Canal Urgell 

 

 

 

 

 

 

Arribem al canal. Els sarraïns havien construït sèquies des del Segre i del riu Corb. Els primers estudis per a desenvolupar un canal important van ser entre el 1506 i el 1554, quan els sobirans eren Carles I i Felip I, però els projectes no van prosperar. A finals del segle XVII una iniciativa popular va aconseguir el recolzament del Consell de Cent, però amb la guerra de Felipe V contra Catalunya el tema va quedar aturat. Després d’altres intents, no es va començar un projecte definitiu fins el 1853; les obres van acabar el 1861, després de superar diverses dificultats com la de travessar la Serra de Montclar, el túnel de la qual vam visitar el gener passat. Al final afegeixo el vincle d’aquella crònica.

P1120798 Paisatge fred Les vistes sobre el pla són d’una gran amplitud. Ara girem en direcció nord-oest desviant-nos del curs del canal que, 100 metres més enllà, gira a nord-est.

P1120803 Mol de lEspgol  Uns 4 quilòmetres després d’haver començat arribem al Molí de l’Espígol. Lògicament devia comptar amb una bassa que s’alimentava d’alguna sèquia provinent del canal. Actualment està en desús però encara es pot observar que la construcció era de grans dimensions. Té molt sentit la seva existència considerant la producció de cereal de la contrada.

P1120805 En Josep Maria llegeix 

 

 

 

 

 

 

El grup s’atura un moment, ja que en Josep Maria ens vol llegir algunes notes que ha preparat abans de l’excursió, ara que estem prop del recinte del Poblat Ibèric Molí de l’Espígol. Aquest assentament, que veurem, va ser excavat a partir del 1970 pel Museu Diocesà de Solsona i des del 2000 es gestiona des del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Hi ha dos espais ben definits: l’urbà , amb restes visitables; i el suburbà, al nord, fruit del creixement de la ciutat. El subministrament d’aigua a la població provenia d’una bassa, actualment dessecada, situada fora del conjunt emmurallat.

P1120811 Rtol ruta bers 

 

 

 

 

 

Dins hi ha diversos rètols informatius. Estem sobre una lleu elevació del terreny, un suau turó sobre el qual es va construir aquesta població ibèrica. Actualment rep el nom de Poblat Ibèric Molí de l’Espígol, prenent el nom del molí, per on fa poc hi hem passat. És un assentament iniciat a finals del segle VI aC. Probablement sigui l’exemple conegut més destacat d’urbanisme dels ilergets.

P1120812 Distribuci  

 

 

 

 

 

 

 

En aquests rètols es pot veure la distribució dels ibers. Els diversos col·lectius ibers estaven distribuïts per tot Catalunya. D’acord amb les fons clàssiques (Heròdot, Hecateu de Milet...) estaven situats a la costa oriental de la península ibèrica. Va ser una cultura que florí entre el segle VII i el I aC. Els ilergets eren gent d’interior amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia; probablement el seu substrat ètnic indígena provenia de l’Edat del Bronze i d’algunes tribus indoeuropees   que van ocupar el territori cap el 1000 aC.

P1120813 Una idea de vida rural 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Algun rètol mostra aspectes de la vida rural dels ibers, bàsicament relacionats amb les activitats agràries. De fet, la història dels homes primitius mostra que les seves activitats sempre són les que es relacionen amb la producció del vestit o de l’habitatge i les vinculades a l’obtenció d’aliment o la seva preparació.

P1120817 El poblat Ens endinsem entre els basaments de les construccions. Fonamentalment es pot dir que en aquest poblat havien construït un mur semicircular darrera del qual s’hi alçaven les cases.

P1120816 Tercera muralla 

 

 

 

 

 

 

 

Més endavant, al créixer la població, es va fer un segon mur, també en arc i paral·lel al primer. La filera de cases s’hi van atansar i entre l’un i l’altre hi va quedar un carrer. Finalment encara s’hi va construir una tercera muralla. Tot i que els orígens de l’assentament es situen al final de la primera edat del ferro, les restes arqueològiques del Molí de l’Espígol mostren l’avançat urbanisme d’aquesta comunitat. El seu màxim esplendor va ser entre els segles IV i III aC.

P1120820 Carrer   El carrer aprofita els basament rocós del lleuger turonet sobre el qual està construït el poble.

P1120822 Detall de casa 

 

 

 

 

 

Un altre rètol mostra un detall del que podria ser el contingut d’una casa noble. El poble constitueix un dels exemples d’urbanisme més desenvolupats dels ilergets i devia ser un centre polític i comercial de primer ordre. S’hi calcula una intensa activitat econòmica: cases de gran complexitat, amb compartiments per emmagatzematge. La decadència de la població va començar amb l’arribada dels romans. S’estima que va ser abandonat cap el 200 aC, encara que hi va haver una posterior ocupació parcial fins al seu abandó total a mitjans del segle I aC.

P1120826 Arribem a La Gurdia  Ens hi hem passat una bona estona i finalment marxem en direcció al poble de La Guàrdia de l’Urgell, que no tenim gaire lluny.

P1120827 Cigonyes permanents 

 

 

 

 

 

 

 

Mentre ens hi apropem es fa evident que dalt del modern campanar de l’església hi ha un gran niu de cigonyes amb la parella damunt. Unes senyores ens han informat que les cigonyes s’hi estan tot l’any, no emigren. Això s’explica per la bondat del clima, però també perquè aquest és un territori que els hi ofereix aliment abundant.

De tota aquesta plana, Pere Balañà i Abadia ens recorda (article: “Abans catalans que moros: La Fuliola”) que abans de la conquesta havia estat habitat per musulmans o sarraïns, però no hi havia mossàrabs tal com, segons afegeix, ho confirmen les investigacions de Joan Coromines. Per tant eren aquells pocs pobladors els que feia segles ocupaven aquest territori “de terra erma, inhabitada, reduïda a pasturatge de bèsties ferotges” (sic; del doc ‘Cartes de població’).

P1120830 Torre de La Gurdia 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat de la torre medieval. Aquesta construcció de planta rectangular i de 9 metres d’alçada es calcula de l’any 1063, on ja consta esmentada com “ipsa Guàrdia de Déu” i estava integrada en les afrontacions del castell d’Almenara. Probablement, en anys posteriors, devia comptar amb castlà.

P1120831 Ens han llaurat la pista  Seguim caminant, ara en direcció oest-sud-oest per la Plana de la Guàrdia. Aquesta ruta l’havia imaginat jo i marcat sobre un topogràfic. Per tant havia anat seguint les pistes que hi veia, però resulta que els pagesos han anat llaurant les pistes i ara ens toca seguir la ruta pels marges dels camps.

P1120832 La Fuliola  Hem caminat ja 11 quilòmetres i ens apropem a La Fuliola.

P1120833 A la sotida del Tarrs 

 

 

 

 

 

 

 

Des de La Fuliola girem a l’esquerra cap a El Tarrós. I des d’aquest poble anem al monument que hem de visitar i que està a pocs metres. Immediatament després de la conquesta del territori de l’Urgell als sarraïns, el comte Ermengol IV va cedir aquesta part del territori a Guillem Isarn amb l’obligació de repoblar-lo i defensar-lo. Al Tarròs va néixer en Salvador Seguí, un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de la Catalunya de principis del segle XX; va ser conegut com a Noi del Sucre. Va donar un fort impuls a la formació de les classes treballadores des dels mateixos sindicats i considerava com armes revolucionàries la preparació tècnica, intel·lectual i cultural. Va ser assassinat el 10 de març de 1923 al carrer de la Cadena a Barcelona per uns pistolers del Sindicat Lliure. El Sindicat Lliure era una organització creada per militants carlins relacionats amb la Patronal i vinculats a l’autoritat militar de Catalunya.

P1120834 C I Llus Companys  Aquest és l’edifici del Centre d’Informació de Lluís Companys i Jover.

P1120835 Poema Salvador Perarnau 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els blocs de marbre blanc contenen diversos poemes en honor del President català afusellat pel dictador Franco. Lluís Companys va néixer a El Tarròs el 21 de juny de 1882. Va ser President de la Generalitat de Catalunya i l’únic president elegit democràticament que ha mort executat.

El 6 d’octubre de 1934, com a resposta a la involució conservadora del règim espanyol, Lluis Companys va proclamar l’Estat Català. Aquest intent secessionista va acabar en l’empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l’Estatut de Núria per part de l’Estat espanyol. En aquell moment es va produir també la Revolta d’Astúries, on els fets van ser més sagnants amb centenars de morts per l’enfrontament entre la Guàrdia Civil i l’exèrcit contra l’Aliança Obrera.

P1120839 Memorial Llus Companys  Un espai senzill, però digne i magnífic, fa de memorial del Molt Honorable Lluís Companys.

P1120841 Monlit profanat 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un dels monòlits contenia una placa, en forma de medalla, amb el bust del President. Just fa tres o quatre dies, probablement uns extremistes de dretes (al llarg dels anys ho han fet diversos cops) han atacat el monòlit i han arrencat la placa, a més de deixar-hi una pintada que parla de Franco.

Des de fa desenes d’anys, tot i que sembla que estem en un estat de dret democràtic, es reclamava la declaració de nul·litat del procés franquista que va portar Lluís Companys al davant de l’escamot d’afusellament. Finalment el Congrés d’Espanya, aquest setembre de 2017, va declarar nul·la la condemna a mort del President Companys. Els diputats del PP s’hi van oposar (podeu imaginar la raó). Hi ha qui pensa, a Catalunya, que haver trigat tants anys en aconseguir aquesta declaració de nul·litat forma part del seguit d’humiliacions que pateixen els catalans.

P1120845 Foto final grup  Al final ens fem una foto en grup. La iniciativa que ha conduit a l’anul·lació de la sentència havia tirat endavant, tot i l’abstenció del partit polític que es diuen Ciutadans. El text aprovat al final qualificava la sentència d’il·legítima, radicalment nul·la i injusta i es reiterava la il·legitimitat del Tribunal d’Ordre Públic i els Tribunals de Repressió i consells de guerra franquistes, així com les condemnes i sancions que van dictar.

P1120847 Pintada 

 

 

 

 

 

 

 

De tornada cap a on hem deixats els cotxes, pel centre del poble de Tornabous, encara veiem unes altres pintades reivindicatives.Ens hem quedat a dinar al mateix restaurant on hem fet la trobada al matí. Hem dinat força bé i hem celebrat que el company Camp ja torna a incorporar-se a les nostres caminades i en perfecte estat físic. Benvingut!

Crònica de la ruta per visitar el canal i túnel d’Urgell al Montclar: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/urgell/528-montclar-la-mina-de-montclar-el-monolit-boca-sud-de-la-mina-del-canal-d-urgell-castell-de-montclar

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21001037

 

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar

Comentarios   

 
0 #1 Antoni capell 18-11-2017 22:05
Molt maco tot al que dius.q26kp
Citar