Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Montclar, la Mina de Montclar, El Monòlit, Boca Sud de la Mina del Canal d’Urgell, Castell de Montclar

(Urgell) Ruta el 25/01/2017; 9,5 km; +176 -176; 3 hores.   Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Montclar, la Mina de Montclar, El Monòlit, Boca Sud de la Mina del Canal d’Urgell, Castell de Montclar.   Participants: Josep, Lluís, Carles, Dolors, Anna, Remei, Montse, Alfred i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. (Amb visita al castell).

 

 mampa mperfil 

FA ANYS: Mentre el 1346 el comte d’Urgell manava estudiar un possible canal, el sobirà de Catalunya era Pere IV, conegut com el del Punyalet.

P1080685 Comencem a Montclar 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a Montclar d’Urgell. Aparquem a la Plaça de Baix , seguim el carrer del raval cap a oest, pugem un tram del carrer Major i després seguim, sempre a l’oest, el carrer dels Barons de Montclar.

P1080687 Una bona gebrada a menys 4  Deixem les cases enrere i podem comprovar la intensa i blanca gebrada d’aquesta matinada. El fred és viu: -4ºC. Mentre el rei català era Pere IV, el 1346, a l’Urgell es feia el primer estudi per construir un canal. A Navarra la sobirana era Juana II, que estava casada amb Felipe, comte d’Evreux, raó per la qual va governar des de França.

P1080688 El Montsec  Podem gaudir de la serralada del Montsec, potser uns 20 quilòmetres al nord. Seguint amb el que explicàvem, el 1346 a Lleó i Castella governava Alfonso XI. Comenta la crònica (segons Juan José Menezo) que a la mort de Maria de Molina, regent per tutoria del nét de pocs anys, “todos los ricos omes et los caballeros vivian de robos et de tomas que facian en la tierra, et los tutores consentiangelo... et en nenguna parte del regno non se facia justicia con derecho”. El besnét de Maria, va pujar al tron als catorze anys. Va ser Alfonso XI, conegut com el Justiciero, i es va proposar posar ordre i enfrontar el risc d’una nova invasió de la península, part dels sarraïns. Per això va arribar a acords amb la corona catalano-aragonesa i amb el rei portuguès.

P1080690 Directes al monlit  En pocs minuts podem contemplar el monòlit damunt del punt mes alt de la serra de Montclar. La gent el coneix com “La Torreta”. Aquest és un punt clau de la visita d’avui. El monòlit es va construir per poder foradar el túnel del canal d’Urgell que passa per sota de la serra de Montclar.

P1080691 Pujant una bassa pel bestiar 

 

 

 

 

 

Deixem la pista asfaltada i pugem, a la dreta, per una de terra on trobem una bassa amb una ampla entrada en rampa, probablement pel bestiar. L’obra que dèiem va començar amb la construcció de la Presa al riu Segre, que havia de desviar l’aigua cap el Canal. Es va situar al poble del Tossal (avui agregat a la vila de Ponts), on el riu feia i fa uns meandres molt acusats. Però el canal en arribar a Montclar es trobava amb la serra i es va haver de dissenyar un túnel per sota.

P1080693 Als peus del monlit 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Una fita a la dreta ens puja, en pocs metres, als peus del monòlit. El monòlit no és només un record, va tenir una finalitat concreta: servir de referència per foradar en línia recta. El túnel, conegut a Montclar com La Mina, té una longitud de 4.917 m. La construcció va durar del 1853 al 1861 i durant un segle va ser el túnel més llarg d’Europa. Per a la seva construcció es van obrir 13 pous en aquesta serra, un dels quals amb una profunditat de 130 metres. Tenir 13 pous permetia treballar simultàniament en diversos trams del túnel (i esperar que després coincidissin!). Van fer servir presidiaris de Tarragona i Burgos i es va instal·lar un gran campament per allotjar tant els presos, com l’exèrcit que els custodiava i els capatassos. L’altura d’aquesta torreta (8 metres) s’explica perquè s’havia de veure des de les dues boques del túnel.

P1080694 Vista de Montclar  És també un mirador ideal del poble de Montclar. Pels 13 pous que comentàvem baixaven i pujaven els treballadors i s’extreia la terra. Cada pou estava numerat. Actualment els pagesos, propietaris de les terres, identifiquen algunes d’elles pel número de pou que hi tenien (el vuit, el nou...) i fins hi tot n’hi una anomenada Presidi que coincideix amb el lloc on hi havia el campament dels presos.

P1080695 Baixem i branques gebrades 

 

 

 

 

 

 

 

 

Desfem el camí fins a la pista asfaltada. Un arbust sense fulles i sec recobert del blanc del gel és una bonica imatge d’aquest matí. El dia es torna clar,amb sol i sense vent, però més tard (ara no ho sabem) s’anirà tapant i tornarem cap a casa amb una bonica nevada que no qualla a la carretera, per sort. Al vespre me’n assabentaré que han tancat el túnel del Cadí per neu. Al túnel hi van treballar 6000 homes, dels quals un miler eren presos dels penals de Burgos i Tarragona, que treballaven en condicions d’esclavatge. Se sap que en van morir 114 només entre els anys 1861 i 1862 i per tant devien ser molts més els morts. Els treballadors baixaven als pous dins del mateix sac que servia per treure la terra.

P1080697 La bomba 

 

 

 

 

 

 

 

Pel camí i sobre un marge de pedra seca veiem una bomba de la guerra civil sense esclatar. Avisem al 112 i el Mossos s’encarregaran d’eliminar-la. Cal evitar el risc que algun infant la pogués tocar.

Mentre es construïa el túnel, van sorgir molts problemes, ja que els corrents subterranis feien sorgir l’aigua, que inundava el túnel a mida que es construïa; en altres indrets la roca era molt dura i s’hi feien servir explosius, en altres llocs la terra s’esllavissava i colgava els treballadors. Part d’aquesta explicació l’he obtingut d’un fascicle publicat pel Centre Excursionista de Catalunya i el Consell Comarcal de l’Urgell. Va ser escrit per en Francesc Beato i Vicens per tal de documentar l’excursió que el CEC va fer el 8 de febrer de 1998.

P1080700 Baixant al canal  En uns 5 quilòmetres després d’haver començat arribem a la rampa d’accés al canal. Hi ha una porta amb reixat de ferro tancada i un rètol que prohibeix l’accés de cotxes. Passem pel costat i anem a fer un parell de fotografies.

P1080703 Una esclosa a un extrem 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lluny, sobre l’aigua gelada, es veu la resclosa pel control del pas de l’aigua. Ara per ara el canal d’Urgell no en porta, d’aigua.

 

El primer intent, documentat, de construcció d’un canal per l'Urgell es de l’any 1346 firmat per Jaume I d'Urgell, comte d'Urgell. Aquell document ja demanava al seu enginyer, Guillem Catà, que realitzes un estudi sobre la possibilitat de construir un canal per regar aquesta zona pràcticament desèrtica. Parlàvem de l’any 1346, però el 1577 es va tornar a plantejar la construcció d'un canal d'aigua que pogués travessar la serra de Montclar, quan ho van demanar les diverses poblacions. Va ser desestimat i també ho va ser en les posteriors vegades en què es va plantejar, en 1589, 1616 i 1726. Finalment el 1749 es va aprovar la construcció, però no va ser fins un segle més tard que es van iniciar les obres.

P1080704 Esmorzar una mica  Uns metres més avall i al costat d’una cabana de pedra seca seiem deu minuts per esmorzar una mica.

P1080705 Boca sud del tunel 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una mica més enllà, de tornada i refent el camí de baixada, ens apropem (amb compte, perqè hi ha un espadat) a veure la boca sud del túnel. El túnel de Montclar es conegut com La Mina. La boca té forma de ferradura i el túnel, totalment recte, té una amplada de 5,15 m i una altura de 5,47.

P1080708 Castell de Montclar 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una hora després arribem al davant del castell de Montclar. Hem concertat una visita guiada a través de “Castells de Lleida” (973.402.045). Anteriorment ja hem visitat els castells de Florejacs, Vicfred i Les Pallargues (es pot accedir a les cròniques corresponents dins d’aquesta web).

P1080722  1635 - copia 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dalt de l’arc del portal es pot veure una dovella central amb la data 1635. Probablement correspon a una restauració que es devia portar a terme coincidint amb la construcció del campanar de l’església de Sant Jaume, el qual consta datat el 1628.

P1080726 Cantonada 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un detall de la cantonada de la façana. El castell data de l’època de la reconquesta, per tant parlem del segle XII, encara que els murs poden parlar d’altres castlans molt anteriors. Aquest castell va ser, amb el de Montsonís, dels primers en obrir les portes als visitants.

P1080711 Lescala daccs L’escala interior. Des de l’entrada, la visita puja per l’escala a les estances superiors. Es visita la biblioteca, la terrassa, la cambra daurada i la cambra rosa. Serà al final que baixarem per les escales que hi ha a la planta baixa per visitar la presó i el celler.

P1080717  Tapissos 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tapissos i escuts. Sembla que la majoria del mobiliari existent, així com tapissos i altres elements decoratius, són del segle passat, ja que el castell havia patit diversos robatoris en segle XIX. El XX, amb la Guerra Civil d’Espanya, va servir com hospital de sang.

P1080720 Ms escuts Ponts i Malta 

 

 

 

 

 

 

Aquest segon tapís mostra un escut dels Pons i un altre amb la creu de Malta. Probablement es refereix a Josep de Pons i Guimerà, baró de Montclar, que va néixer al castell el 1625. Aquella època Catalunya, enfrontada als incompliments del monarca espanyol, es va posar sota la protecció del rei francès. Per aquesta raó, el baró va aixecar un exèrcit de 100 homes a cavall i el va posar a disposició del rei de França. Es conserven les cartes de Josep de Pons al cardenal Mazarin, que era el Primer Ministre de Lluís XIV. A França, Pons, conegut com a general Montclar, va comandar tres regiments de Dracs que van assetjar la ciutat d’Estrasburg fins a la seva rendició. El 24 d’octubre de 1681, Lluís XIV va fer la seva entrada a la ciutat conquerida per un dels seus millors generals.

P1080728 Sagetera movil 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una curiosa espitllera. És curiosa perquè disposa d’un peça esculpida de pedra, cilíndrica, amb un forat al mig. Com que es pot girar, permet mirar i tirar o també mantenir-la tancada per evitar que entri el fred. Segurament és una enginyosa solució creada a partir de l’aparició dels pedrenyals.

P1080729 Ull espia de la masmorra 

 

 

 

 

 

 

Ull espia per observar la masmorra. A un costat de la sala, per sobre d’on hi ha el calabós, hi ha una altra solució curiosa: una altra peça de pedra esculpida. Aquesta però és esfèrica i amb un forat rodó al centre. Servia (ves quina necessitat en devien tenir) per espiar els presos que malvivien tancats.

P1080730 Sala del hospital de sang  L’amic Carles Hervàs ens explica que aquesta va ser la sala on dormien els malalts i ferits, perquè aquest castell va ser hospital de sang durant la Guerra Civil espanyola. Disposava d’un equip de cirurgia avançat i 50 llits, tal com es pot llegir al llibre de Carles Hervàs i Puyal “La xarxa hospitalària a Catalunya durant la Guerra Civil”.

Just al davant, una porta permet sortir a una terrassa que hi ha al davant. Des d’aquest balcó, mirant a sota es pot veure un pendent suau de gespa amb arbres: probablement deu ser el glacis en el qual van enterrar els soldats que morien a l’hospital perquè el cementiri del poble era massa petit. En Josep Benet explica, en el seu llibre “Memòries I. De l’esperança a la desfeta, 1920 al 1939”, que després hi van plantar pins.

P1080732 Celler  El celler està a les parts baixes del castell, molt a prop de la presó, que queda en una raconada tancada per uns reixats.

P1080723 Esglsia al costat - copia  L’església al costat del castell. Està dedicada a Sant Jaume Pelegrí. Havia estat la capella del castell i va ser restaurada i ampliada, sobre la base del temple del segle XII, durant el segle XVII. Disposa, en el reracor, una doble tribuna. Una que correspon a la mateixa església i una altra, superior, que comunica amb el castell.

Al final, amb els cotxes anem fins a Palouet de Segarra, a dinar a l’hostal restaurant del mateix nom. Cada cop que ens apropem a aquesta terra, sempre hi anem perquè és el millor restaurant que coneixem en relació qualitat preu.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16216632

 

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar

Comentarios   

 
0 #2 MG 02-02-2017 04:54
:-)) Diuen que el fred va bé per la pell!
Salut i muntanya!
Citar
 
 
0 #1 Antonio Capell Piñol 30-01-2017 06:56
Quin fred fotie tio.
Citar