Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Maurici de la Quar, Pas Estret, Coll de Canes, Can Pou, Borredà

(Berguedà) Ruta 1196, el 8/03/2020; 10 km; +500 -500; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Maurici de la Quar, Pas Estret, Coll de Canes, Can Pou, Borredà.   Participants: Uns cinquanta participants de Sant Pere de Ribes.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada. (Normalment hauria de ser fàcil, però hem fet una desviació per un torrent que l'ha fet més complexa; veure la nota explicativa dins del text).

 

 cmapa1196 cperfil1196 

 FA ANYS: L’any 839 la primitiva església de Santa Maria de la Quar és esmentada a l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell amb el nom de "Illa Corre".

DSC06001 Autocar a Sant Maurici    Avui hem sortit amb autocar des de Sant Pere de Ribes per anar fins a Sant Maurici de la Quar.

DSC06003 St Maurici de la Quar    Sant Maurici de la Quar compta amb una església barroca a l’indret on hi havia hagut l’antic ajuntament del poble de La Quar. Presenta la imatge que va quedar després de la reforma del 1873, quan va ser declarada parroquial. Per aquest indret hi he passat altres cops i deixo al final d’aquesta crònica els vincles a les altres dues per tal de no repetir els comentaris.

DSC06004 Font de Sant Maurici 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Començant a caminar deixem a la nostra esquerra la font de Sant Maurici. Diguem que, segons la llegenda, sant Maurici va ser el cap de la Legió Tebana que estava formada per uns sis mil soldats coptes a Egipte. Estant aquella legió romana al Valais, havia de retre culte a l’emperador romà Maximilià, però Maurici s’hi va negar igual que la resta de la legió, on la majoria eren cristians. Van acabar tots massacrats.

DSC06005 Endavant pel GR4  Inicialment el camí és fàcil de seguir sempre en direcció nord-nord-est seguint l’antic camí de Colltinyós.

DSC06007 Bassa pel cam de Colltinyos 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Poca estona després de l’inici deixem a l’esquerra la bassa que es forma amb l’aigua que baixa de la Balma de Cal Pansit.

DSC06009 Trams pedregosos i amb roderes 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Sempre anem en la mateixa direcció, pujant suaument. Algun tram és més pedregós, com aquest que, a més, presenta els senyals de les roderes de carro, el que vol dir una ruta antigament utilitzada de pas i de transport.

DSC06011 Avall i amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Suaus pujades i suaus baixades, són la constant d’aquesta bonica excursió d’avui en aquest dia de sol i tranquil. És una sortida feliç, no sabem que just d’aquí a 7 dies el govern declararà el semiconfinament de tota la població degut a l’evolució del brot de coronavirus que s’ha començat a donar a Europa procedent de Xina. De fet estic escrivint questa crònica des de casa (dia 16 de març) amb instruccions de no sortir si no és imprescindible i no sento passar per carrer cap cotxe.

DSC06012 Cap el Pas Estret    Seguint amb el fil de l’excursió, uns 2,5 quilòmetres després, el camí s’enfila una mica més per passar pel que es coneix com Pas Estret.

DSC06014 Mare de Deu de la Quar    Després del Pas Estret, se’ns presenta aquesta vista magnífica del Santuari de la Quar, que havia estat el centre històric de l’antiga baronia de la Portella i tradicionalment Cap del disseminat municipi de La Quar. La primera notícia que se’n té és del mes de novembre del 839. El segle XIX va ser saquejada i va quedar abandonada, però s’ha reconstruït pels incansables titulars de les cases pairals veïnes.

DSC06015 Tot el pirineu nevat    La panoràmica que disposem del Pirineu és extraordinària en aquest dia de cel blau i amb una gran quantitat de neu als cims. Destaca el Puigmal i a la seva dreta hi ha el Finestrelles, l’Eina i el Noufonts; després venen el Pic de l’Infern i el Bastiments, molt propers d’un de l’altre. A la dreta del tot, segur que tenim el Canigó i el Tretzevents, aquests a l’antiga comarca catalana del Conflent. Per cert, referint-nos a l’antiga comarca catalana del Conflent cal recordar que ara pertany a França i és coneguda com ‘Pirineus Orientals’ dins la regió d’Occitània, en la més pura tradició dels estats centralistes que menyspreen els noms històrics amb l’intent de fer oblidar l’origen de les terres i regions ocupades.

DSC06017 Una aturada  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El camí puja una mica deixant a la nostra dreta el Puig Corner, una muntanya de 1072 metres. Hi ha varis cims amb el mot ‘corner’ o ‘cornador’. Penso que tant pot provenir de l’abundància de l’arbust conegut com corner, com d’una antiga utilització del cim o turó com a punt de guaita on un home armat s’hi situava i tocava el corn quan veia apropar-se els pirates o enemics.

El Conflent era una comarca catalana. Pels catalans, els Pirineus mai no van ser una frontera, eren una serra important com ho pot ser el Montseny. Quan es va perdre doncs? Va ser amb el Tractat dels Pirineus durant el mandat del rei Felipe IV de Castella (i Felip III de Catalunya) que ho va pactar amb el rei francès: “tu et quedes amb les comarques catalanes del nord dels Pirineus, parem la guerra entre nosaltres i així jo (Felipe IV) em puc dedicar a consolidar Portugal”. Recordem que els portuguesos, sagnats econòmicament per la monarquia espanyola, durant el govern de Miguel de Vasconcelos i els nous impostos per subvencionar la guerra de Felipe IV amb França, es van anar alineant amb el duc de Bragança que reclamava la independència.

DSC06021 Girant el Puig Corner 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Anem voltant, i ara en suau descens, el Puig Corner.

Per tancar l’incís històric que abans he introduït, he de dir que el problema jurídic important és que Felipe III de Catalunya no tenia capacitat legal per concloure aquell acord. Amb les Constitucions catalanes (que ell havia jurat complir) un acord d’aquell tipus hauria d’haver passat per les Corts de Catalunya i no ho va fer. Des d’aquell moment, 7 de novembre de 1659, Felipe IV (o Felip III) va perdre tota la seva autoritat com a monarca per Catalunya. I els seus successors (Carles II, Felipe V i altres) també per no haver fet res per revertir aquell acte inconstitucional.

DSC06022 Coll i errada 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Arribem al coll de Canes. Aquí un pal indicador informa que el GR-4 va cap a l’esquerra, segueix el camí ample (i gira el Serrat de la Creu) per anar fins a sota del Santuari i fins a la cruïlla on es troben les cases de Can Pou i Soldevila. Aquí, però, seguim avall, a la dreta direcció nord-est (el Gr-4 va a nord-oest), per un sender poc visible i embrossat que baixa torrent avall. Sembla que es tracta d’un PR, però jo no ho sé veure. (Per cert, al track he deixat una marrada errònia, perquè serveixi d’indicador a qui segueixi el track: és una errada que no s’ha de fer).

DSC06024 Cam poc fresat    El camí no millora, és molt embrossat i perdedor; complicat de baixar. Ens obliga, sent un grup de quasi 50 persones, a baixar molt lentament i el grup es va separant molt. A qui llegeixi aquesta crònica per fer aquesta ruta, recomano que vagi pel camí més lògic del GR-4 tal com s’indica al coll de Canes.

DSC06027 Un prat herbs sense ruta 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un prat herbós ens alegra el descans, ja no estem dins d’un bosc espès, però serveix de poc ja que ens hem de tornar a endinsar. Lògicament els espais de torrent, quan no hi ha camí evident, són sempre molt complicats, ja que els torrents són humits i reben poc sol i per tant es tornen molt densos de arbustos que dificulten el pas, al marge que la falta de visibilitat limita la capacitat per orientar-se.

DSC06028 Davant cases Soldevila i Pau   Finalment arribem a un camp de conreu, que seguim a l’esquerra per trobar una portella que ens permeti sortir. Al damunt nostre podem intuir el Santuari. Aquí hi ha la pista per la qual haurien baixat amb el GR: és el camí (un altre cop) de la Quar a La Portella. Al davant les cases de Can Pou i Soldevila.

DSC06035 Tornem a recuperar el GR    Recuperat el camí, una aturada de concentració permet també descansar una mica.

DSC06036 Del Canal de lEsbarzer El camí ara és fresat i evident. Pugem i baixem varis cops. El torrent de l’Argelada, permet veure aquest ambient ombrívol i quasi màgic.

DSC06037 Pont de Sant Joan 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Ja quasi al final de la sortida, arribant a Borredà, passem pel Pont de Sant Joan. El nostre gran lingüista Joan Coromines planteja la hipòtesi d'una construcció cèltica ‘ver-uxo-tano’ amb el significat del ‘lloc més alt’; posteriorment a Borredano i Borredà.

PHOTO-2020-03-09-07-10-09 Grup   Aprofito com a foto final una bonica foto del grup.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-maurici-de-la-quar-pas-estret-coll-de-canes-can-pou-borreda-47707616

 Altres cròniques a Sant Maurici de la Quar:

http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/158-st-maurici-de-la-quar-santuari-quar-i-la-portella

http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/146-borreda-a-sagas-gr4