Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

St Maurici de la Quar Santuari Quar i La Portella

(Berguedà) Ruta el 16/02/2013; 13,3 km; + 550 -550 m; 3 ½ hores. Excursió amb el següent itinerari: Sant Maurici de la Quar, Mare de Déu de la Quar, St Pere de la Portella i tornada. Tipus de sortida: circular (anada i tornada); Dificultat: fàcil.

 mapa  perfil

FA ANYS: El 16 de febrer de 1898 va ser volat el cuirassat americà Maine, que estava ancorat a l'Havana. Washington va responsabilitzar el govern espanyol i va declarar la guerra. Els americans van destruir les flotes espanyoles del Pacífic i de les Antilles i Espanya va perdre les colònies de Cuba, Filipines i la illa de Guam. A Catalunya van tornar, corre cuita, els que hi havien anat a fer fortuna, alguns dels quals van construir magnífiques cases i van ser coneguts com els "americanos". Alguns del Principat, però, van pensar que aquell fet podia ser l'inici perquè Catalunya deixés de ser una colònia, perquè també hi havia aquest sentiment, tal com escrivia Daniel Roig.

P1150904 St Maurici de la Quar

 Començo a caminar des del davant mateix de l’hostal de Sant Maurici de la Quar. Hi he arribat des de Sagàs, seguint la carretera. Aquí, a Sant Maurici de la Quar és on hi ha l’ajuntament d’aquest municipi força escampat. He de dir que la gent del país pronuncia “La Cor” i que l’origen del nom és incert, tot i que la pronúncia (La Cor) ve de molt antic, tant com que consta inscrit amb el nom de "Illa corre" en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. 

 

P1150906 Estrats a la roca 

 

 

 

 

Fragments de conglomerat, resultat de la formació geològica per decantació i erosió, on és fàcil observar els diversos estrats i la formació i composició de cadascun. Els estrats de sorres més fines coincideixen amb èpoques poc abundants d’aigua, mentre que els estrats amb més pedres grosses i arrodonides ens indiquen moments de forta descàrrega d’aigua que arrossegava pedres més grans, fent-les girar i arrodonint-se. Estem molt a prop de la serra d’Ensija i, encara que més enllà, els Rasos de Peguera, que constitueixen un dels límits meridionals, a Catalunya, de la vegetació alpina i subalpina. A les parts més altes es poden trobar grups de nerets, pinedes de pi negre i prats de format alpí, mentre a que les zones més baixes, com per on avui camino jo, hi ha més pins, roures, alguns faigs i molt boix.

 

P1150907 Cam ral 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí empedrat, ens permet anar pujant fins a l’anomenat Pas Estret. La xarxa de camins del Berguedà ve de molt antic i ja hi consta l’antic camí ral que passava per la Quar, passava per l’hostal de La Molina, a tocar de la riera de Merlès, just quan es creuaven dos camins molt utilitzats: el camí ramader que venia de Prats de Lluçanès i seguia fins a Sant Jaume de Frontanyà i Castellar de N’Hug i el camí ral que anava cap a La Portella, en direcció a Alpens.

 

P1150909 M D de la Quar

El camí que segueixo, em permet observar el turó de roca sobre el que s’alça el temple de Santa Maria de la Quar. És força espectacular perquè vist des d’aquí es presenta com un queixal molt vertical.

 

P1150914 Dalt de La Quar

 

 

 

 

 

 

El segle XIV consta que ja hi existia una capella, dalt d’aquest promontori rocós, que era regida per un monjo de La Portella. Més endavant, cap el 1835, el lloc va ser confiat al bisbat de Solsona, que van transformar el temple per erigir-lo com a parròquia a finals d’aquell segle. L’edifici que actualment es pot veure va ser erigit entre els segles XVII i amb les ampliacions del XIX.

 

P1150915 capelleta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dalt de la mola hi ha l’edificació, amb una petita capelleta a sota. Pujo les escales fins a una terrassa on hi ha un parell de bancs. No puc entrar-hi, però tot i el dia emboirat, em puc imaginar les vistes des d’aquest mirador. Estic enfilat a 1069 metres i tinc al davant un cingle vertical de més de 100, que cau cap el coll Jovell. Des d’aquí, en dies clars, es té una magnífica panoràmica de la vall de Merlès, el Berguedà i els cims, ara nevats, dels Pirineus.

 

P1150919 St Pere de la Portella

Aquest monestir romànic (del qual ja he parlat en un altre article) depèn, actualment, del terme municipal de La Quar. Històricament tot el territori formava part de la baronia de La Portella, fins a La Quar. Puc afegir que va viure una forta època de decadència el mateix segle XIII, que es va accentuar ja dins del XIV (el 1348) amb la pesta negra, com a conseqüència de la qual va quedar totalment arruïnat i no va tornar a comptar amb una comunitat fins uns deu anys després. Dos segles després, 1540, es va tornar a abandonar després que un grup de bandolers el van saquejar, van matar l’abat i van dispersar la comunitat.

P1150922 Fragment de labsis 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El bandolerisme es va escampar a partir de la sentència arbitral de Guadalupe, el 1486, dictada per Ferran II. Aquesta sentència permetia la fi dels “mals usos” (dels senyors contra les classes baixes) a canvi d’un pagament i va ser el resultat de la Guerra de Remença. Però, tot i que va redimir alguns detinguts, altres van veure com els seus béns eren confiscats, se’ls esterilitzava la terra o eren executats. Per tant, el bandolerisme va ser el resultat d’una sentència, dictada des de molt lluny, per un rei també allunyat, que no deixava altra sortida als pagesos que, en realitat, havien guanyat, però que la noblesa no perdonava.

P1150923 Picancel i al darrera Ensija

Tinc una àmplia vista, encara que amb poca visibilitat, de la serra de Picancel i de la d’Ensija, que s’endevina lluny al darrera.

Finalment, torno a ser al davant de l’hostal de Sant Maurici, on em quedo a dinar, per cert molt bé. També és hostatgeria. El propietari m’informa, quan li ho pregunto, que aquest edifici sempre ha estat un hostal. Cal dir que l’hostal també fa altres funcions, com per exemple que és el lloc on es reuneixen els membres de l’ajuntament. Per sobre, hi ha l’església de Sant Maurici, obra del XVII i ampliada el XIX, en la qual s’hi conserva la imatge romànica de la Mare de Déu de la Quar.

Si Vols la ruta per a gps, pots anar a:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4010259