Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Pensament positiu

Imagen1  

 

Hem sentit parlar del pensament positiu i que la nostra ment segueix rutines que ens porten a pensar positivament o a fer-ho de forma pessimista, negativa o fins i tot destructiva. Fins i tot es diu que si pensem positivament obtindrem millors resultats; però és veritat això? Ho descobrirem!

       El que sí que sabem (però potser no hi pensem massa) és que cada dia gaudim de comoditats que altres van inventar: ara estic assegut en una cadira, amb l’ordinador al davant i la calefacció que m’ofereix una temperatura confortable aquest dia d’hivern fred. I què hem fet nosaltres en concret per millorar el futur dels conciutadans? Què hem inventat? Què hem millorat? Si no fos pel pensament negatiu, no tindríem la majoria de les comoditats.

       Sovint ens queixem de moltes coses; estem preocupats pels problemes; hem discutit amb la parella; no ens posem d’acord amb un soci;... Els nostres avantpassats sí que tenien problemes i aspectes negatius que els hi preocupaven, però alguns d’ells ho veien com reptes (encara que no coneixien la paraula ‘repte’) i en base a molts errors un d’ells (o varis a llocs diferents) va inventar la cadira i un altre la roda; Gutemberg va inventar la impremta; Jean Nollet el telègraf; Blaise Pascal, la calculadora... Els segles van passar i Edison va acabar l’aplicació pràctica per obtenir la bombeta incandescent i molts altres... Però això jo ara tinc l’ordinador funcionant.  

       La nostra ment cada dia té més de 50 mil pensaments, molts (la majoria) són incontrolables. La nostra realitat personal des del moment de sortir al carrer està condicionada pels pensaments que portem com una motxilla. Potser avui, capficat, has sortit al carrer i no has saludat a la veïna del costat que també sortia: t’hauràs perdut la bona sensació de somriure-li i de rebre la seva salutació.

       Tampoc no ho sabem, potser ni ens adonem del què passa, però el nostre cos, per cada pensament negatiu (aquell encaparrament que dèiem) ens debilita i el nostre sistema immunològic se’n ressent.

       La motxilla va malament quan va plena de manca d’autoestima, o d’autoconfiança; carregada de sentiments de tristor, de frustració o d’irritabilitat. Els pensaments negatius exigeixen una gran quantitat d’energia (energia que mai és ni serà creativa) i provoquen ansietat i malestar. Malestar que aboquem al primer que ens trobem pel davant, fet que ens provoca més irritabilitat.

       Per ser més feliços o fer feliços els que ens envolten (que també encara ens farà més feliços a nosaltres), hauria de ser el pensament positiu el que dirigís la nostra vida. Unes poques idees poden ajudar a començar a treballar en la línia del pensament positiu. La primera seria evitar pensar de manera unilateral o, dit d’una altra manera, cal escoltar. Escoltar per comprendre les raons de l’altre; potser no les compartirem, però podrem entendre el seu pensament i els seus sentiments; potser fins i tot alguna cosa aprendrem del que digui.

       Una segona: Parlar per explicar, per informar, no per convèncer. ‘Convèncer’ se sembla molt a ‘vèncer’. Serem molt més feliços si als altres no els vencem sinó que amb ells ‘compartim’. L’esforç de convèncer suposa una despesa enorme d’energia mal utilitzada, a més de generar neguit i també animadversió i rancor. Res de bo podem esperar del futur en la relació amb la persona que ‘hem convençut’ sense ‘compartir’.

       Generalitzar és el tercer enemic del pensament positiu. Estàs molt convençut d’una cosa? És blanca o negra? És mai o sempre? Bé, escriu-ho en un paper, intenta imaginar extrems a cada banda de la idea; pensa en els matisos i altres opcions entre cada extrem i la teva idea central. Tota idea (pensament o creença) està plena de colors i tonalitats diferents. Ser radicals amb una sola idea no ens permet veure la realitat del món que ens envolta. I ens fa menys feliços i, per descomptat, molt menys tolerants.

       Quart: no explotis els estereotips; sempre són falsos i fereixen. Ningú es mereix una etiqueta pel fet que un grup social malalt la pengi a una minoria determinada (sempre és el ‘diferent’). Tampoc ningú es mereix que una cosa que va fer o li va passar acabi sent una taca permanent. Tot fet que ha passat en algun moment no determina la forma de ser d’algú; ni tota etiqueta que es posa té una sola cara. Mai els estereotips són fiables.

       Hi ha molt exemples de gent infeliç que no utilitza el pensament positiu. Gent que es queixa o que sempre busca algú a qui recriminar, menysprear, insultar... Només cal veure les xarxes socials i adonar-nos que estem envoltats d’una àmplia misèria mental. Tots aquells que agredeixen, no són feliços, però és que a més genera molta hostilitat. El pensament positiu té el poder de enfocar totes les nostres accions i per tant de dirigir millor la nostra pròpia vida. Cada cop que perdem l’oportunitat de somriure a algú o de saludar, o de donar una abraçada, se’ns escapa una petita dosi d’energia positiva que hauríem pogut rebre.

       Em preguntava al principi si pensar positivament dóna millors resultats. Un interesant video amb el títol “Brain Games El pensamiento positivo”, planteja què hi ha de veritat darrera del pensament positiu. La pregunta és: si jo estic centrat en el pensament positiu això em provocarà canvis en moments decisius?

L’insereixo a continuació (publicat el febrer de 2018 per Luciano Salvador a youtube):