Imagen2 

Ja t’has recuperat? Ja has equilibrat els teus ingressos? El valor del teu pis o casa, ha pujat de valor a com estava? Tenies un fons d’inversió? Sí? Ja ha recuperat el valor que tenia el 2007? ... Sí? Segur?

   Fem números. La crisi que hem viscut va començar fa 11 anys, el 2007. Va començar a nivell mundial però per Espanya va suposar diversos efectes negatius: va esclatar la bombolla immobiliària, una sèrie de pràctiques inadequades va portar a una crisi bancària brutal i de tot això l’atur es va disparar.

   Com et va afectar a tu? Vas quedar sense feina o coneixes algú proper que es va quedar al carrer? Com ho va patir?

   L’any 2013 els aturats van arribar a més de 5 milions de persones. Cinc milions! Quasi un 26% de la població activa. Actualment, el 2018 encara estem al 16,10% (‘www.bolsamadrid’). Una de cada 4 persones va quedar sense feina. Alguns pagaven hipoteca i van ser desnonats. Altres van viure l’angoixa de demanar ajut a amics o familiars. La que en deien la cinquena potència econòmica d’Europa no podia donar feina, ni seguretat ni vida digna, a una part molt important de la seva població.

   La misèria va caure com una llosa sobre part de la població. Aquest any 2018 Mariano Rajoy va insistir “som els que més creixem a Europa i creem més treball”. Pel que fa al creixement econòmic Espanya ocupa el lloc 11, superada per Romania, Letònia i altres. Respecte de l’atur, Espanya estava amb un 16%, mentre que Alemanya estava en un 4% i Itàlia en un 11%. Les afirmacions de Rajoy eren falses (‘www.lasexta’).

   Què t’ha passat amb el teu patrimoni? Ja saps: pis i inversions (si en tens). Ja que la crisi va fer caure el valor dels terrenys (veiem ‘www.tinsa’): el valor mig del m2 era el 2007 de 2.010€, però el 2016 va caure fins a 1.205€. Això és una pèrdua de valor del 40%.

   Més preguntes. Tenies un fons d’inversió? Els plans i els fons estan formats per milions d’euros invertits en part en accions. Hi ha un índex que es considera representatiu del valor: Íbex. El novembre de l’any 2007 tenia un valor, en punts, de 16.000. El desembre del 2017 estava a 10.000. Això vol dir una pèrdua dels valors d’inversions financeres de quasi un 40%. A l’agost del 2018 està a 9.570 punts.

   Què vol dir tot això? Imagina que Joan tenia un pis pagat de valor 100.000€ i un fons de pensions amb un patrimoni de 50.000€. El seu patrimoni (la seva “riquesa”) era de 150.000€. Va venir la crisi i tenia el mateix, però havia perdut valor: el pis de 100.000€ menys el 40% de pèrdua de valor, equival a 60.000€. Posem que el fons de pensions, va perdre valor de mitjana un 40%, per tant ara per en Pere té un valor de 30.000€. Total la seva “riquesa” ha quedat en 90.000€, per tant té 60.000€ menys de valor patrimonial. I jo igual que ell. Tu també? I com que parlem de dades macroeconòmiques això voldria que tothom ha perdut aproximadament un 40% de conjunt.

   Tothom? Tots els habitants d’Espanya han perdut de mitja un 40%?

   És clar, els que no tenien res, tenien poc a perdre; excepte la tranquil·litat, la feina, el sou... la dignitat. Haurà afectat a tots els que havien fet un racó i a tota la resta de la població amb pisos, cases, locals, fons d’inversió, participacions en empreses...

   No pot ser veritat! Una notícia de ‘www.elmundo’ de febrer del 2018 diu que els 200 espanyols més rics, sumen 247.500 milions de euros de patrimoni i que, atenció!, han incrementat el patrimoni en 96.350 milions en només cinc anys. Precisament els de la crisi! Com és possible això?

     Aquest col·lectiu sumaven l’any 2011 un total de 150.000 milions i han guanyat 96.000 més. Pensem: de què està fet el patrimoni dels rics? Diguem que en bona part d’immobles i d’inversions financeres. Així doncs si tenien 150.000 milions i sabent com ha anat el mercat (ja hem vist que l’amic Pere ha perdut una mitja del 40%), el patrimoni dels rics hauria de ser de 150.000 milions menys un 40%, és a dir 90.000 milions.

     Com és que han aconseguit mantenir el valor dels seus immobles i de les seves inversions financeres. Si uns queien en valor un 40% i les altres en un altre 40%, ¿com pot ser que ara el patrimoni sigui de 96.000 milions més? Si haurien de tenir 90.000, ara l’han duplicat? D’on han sortit tots aquests milers de milions d’euros?

     La banca ha estat en caiguda lliure, les empreses en crisi i sense beneficis, acomiadaments massius de personal, els sous congelats a mínims... I resulta que només creixen els patrimonis de les grans fortunes? Com és possible?

   Suposo que per aquests afortunats la frase de Rajoy quan deia “Espanya és un gran país”, ja els hi anava bé. Dóna la impressió d’un sistema que facilita la transferència de valor dels patrimonis de la classe mitjana a les grans fortunes properes al poder. Realment els afortunats inverteixen en els mateixos fons que la banca ofereix als seus clients, diguem ‘normals’? No serà que hi ha uns fons especials, on només hi accedeixen alguns i que no es gestionen igual que els grans fons d’inversió als quals acabem els ‘súbdits’ normals? A veure, les inversions del Rei i la seva família (per posar un exemple; del qual no tinc dades, per cert) també han perdut un 40% del seu valor? I les inversions dels ministres del Gobierno, com han anat?; han evolucionat com la mitjana de la població o han anat millor?

   Preguntem-nos, perquè els grans capitals guanyen diners amb les inversions, mentre que la població perd diners? No imagineu perquè?

   A tot això, en el marc del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, Oxfam va denunciar que el 82% de la riquesa mundial va a parar al 1% dels més rics de la població del món, mentre que el 50% més pobre (3.700 milions de persones) no s’ha beneficiat gens del creixement de riquesa. A Espanya es dóna la mateixa tendència: els més rics (1% de la població) ha acaparat el 40% de la riquesa creada aquests anys, mentre que el 50% del poble en prou feines s’ha repartit el 7%.

     Com tenim el pensament crític? Encara està actiu, o bé les sèries de TV, el futbol i tota la xerrameca política i dels programes amb ‘tertulians’ (sí, aquells que no deixen parlar els altres) han anul·lat el nostre pensament crític i racional?

   Esteu tant convençuts de votar sempre als qui han estat al poder que heu perdut la capacitat de crítica? Els estimeu tant que esteu disposats a perdre patrimoni sense qüestionar el que passa?

   Per reflexionar-hi oi? Què ha estat passant?

   Es podria pensar que hi ha un club privat de poderosos que tenen uns gestors del seu capital que són molt llestos; com que també gestionen els milers de milions d’altres fons d’inversió, el “club” pot fer que uns títols guanyin o perdin punts i les inversions del “club” es poden anticipar per guanyar petites fraccions diàries, fins acumular una rendibilitat anual infinitament millor que les rendibilitats dels desgraciats que tenim altra tipus d’inversions. Em pregunto, els presidents del BBVA, o de Caixa Bank, Bankia, etc... on tenen les seves inversions financeres? Als mateixos fons que la resta dels seus clients? O potser en exclusius fons privats?

     Però això segur que ho sabria el Govern ja que controla el Banc d’Espanya i la CNMV i per tant haurem de creure que el Govern ja hauria actuat fa anys contra alguna eventual pràctica que explotés la informació d’un fons per beneficiar-ne només uns altres, oi? Seria una barbaritat pensar en el contrari oi? Seria un espoli organitzat (potser), oi?

   Sentiu que al Parlamento algú reclami informació o aclariments? Jo, de veritat, no acabo d’entendre perquè uns guanyen molt mentre que tota la resta perd? Què en penses?