Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Walden o les ovelles de la llibertat

Estic llegint un altre cop ‘Walden Dos’, de B.F.Skinner (un dels principals exponents del conductisme). És un exemplar d’Editorial Fontanella de l’edició de 1976. Potser feia vint anys que no el tornava a llegir.

   Al text s’exposa un exercici intel·lectual: l’experiment Walden Dos. Dins d’aquesta teòrica població tenen un gran ramat d’ovelles. Jo he començat a pensar en les ovelles com una comunitat concreta, dins del seu propi territori i amb les seves normes. He deixat el llibre, he abandonat el relat que segueix fins al final de les 355 pàgines i he recreat el meu propi relat mental.

   La Comunitat de les Ovelles W viu dins del Regne de les Muntanyes i esta perfectament regulada, tot el dia campen per un prat delimitat per unes cordes que l’envolten subjectades dalt d’uns pals clavats al terra. Cada dia els encarregats mouen els pals i les cordes i d’aquesta manera, el dia següent, les ovelles s’alimenten i també mantenen l’herba curta, com la gespa. Pels pastors és més còmode traslladar unes cordes que no els tancats elèctrics que al principi feien servir.

   Feia anys, havien comprovat que les ovelles no s’apropaven al filat, ja s’havien enrampat un cop. Les seves cries tampoc s’hi apropaven, ja sabien que les grans no ho feien i no qüestionaven el seu bon criteri. Els pastors, observadors, van decidir substituir la cinta electrificada per cordes i van descobrir encantats que les ovelles tampoc s’apropaven a les cordes. La Comunitat W tenia poques normes, però la de no tocar la corda del perímetre n’era una.

   Van passar els anys. De tant en tant algunes ovelles reclamaven algunes millores, però els pastors, fora del perímetre, vigilaven i no feien cas. Perquè havien de fer cas? Ells vivien bé, bevien llet d’ovella, menjaven formatge i corder; “Ja callaran”, deien. Les ovelles, seguien queixant-se des de dins del tancat, però mai s’apropaven a les cordes; era la Norma de les ovelles. Quan cridaven molt, els pastors els hi deien que no podien cridar que era il·legal; era la Norma dels Pastors.

   Un dia, una de les ovelles joves, la més inquieta i trapella, se’n va anar a una de les cordes i va apropar-hi el morro. Havia decidit provar-ho en un moment que ningú la veia. Va tocar una mica, amb por, i es va enretirar d’un salt. Va quedar pensant: “però aquí no passa res”. Ho va tornar a provar amb més intenció i va comprovar que la corda no enrampava i que res no passava.

   Uns dies després moltes de les ovelles van començar a saltar el tancat de cordes per anar a menjar l’herba més fresca del prat exterior que les envoltava.

   Més enllà del bosc fronterer hi havia diversos grups de ramats d’ovelles en altres tancats, eren altres comunitats del Regne de les Ovelles. Aquelles ovelles de les Altres Comunitats, cridaven contra les ovelles de Comunitat W, perquè, deien, tot allò que feien era il·legal. Aquestes seguien dins dels seus tancats, tal com el Govern de les Ovelles els hi manava i cridaven allò que els hi deien que cridessin: això, afirmaven els Pastors, sí que era legal. El Govern també va crear noves normes per prohibir les protestes dels dissidents. Les ovelles de la Comunitat W es queixaven i deien que no era el mateix protestar que prohibir protestar: protestar era democràtic, prohibir protestar era propi d’una dictadura. Les ovelles de les Altres Comunitats, amb posat sorrut i intimidatori, deien que se les protestes de la Comunitat W eren ofensives.

   Els pastors estaven esverats i es van proposar fer-les entrar per la força, però no eren prou nombrosos davant d’aquella multitud d’ovelles que no es movien i formaven grups compactes de resistència mentre reclamaven la seva llibertat i independència.

   Havia començat la revolució contra les normes injustes per les ovelles.

   Algunes ovelles van ser capturades i lligades d’una pota a un pal en un petit tancat de filferro amb punxes. Altres van poder escapar cap a una muntanya propera on hi havia una altre regne i on les ovelles tenien unes lleis diferents, que en deien Llei dels Drets de les Ovelles. Els pastors d’aquelles altres comunitats primer les van agafar, van estudiar el problema i després les van deixar lliures.

   D’altra banda, a la Comunitat W una part important, però minoritària, d’ovelles no van sortir del prat tancat i exigien a les que havien sortit que tornessin. Deien que el millor era quedar-se dins del tancat de cordes i menyspreaven a les que ja pasturaven fora del tancat.  

   Algunes ovelles d’Altres Comunitats van començar a pensar si potser les ovelles W tenien raó. Però moltes més, molt vinculades al Regne de les Muntanyes, cridaven ben fort que estaven orgulloses de ser del Regne encara que estiguessin tancades dins d’un cercle de cordes. Poques d’elles s’havien preguntat mai perquè havien d’estar sempre dins dels tancats que volien els pastors, sempre seguint les Normes del Pastors; normes que els beneficiaven i els hi donaven privilegis; tenien accés directe als recursos del Regne, a feines senzilles i molt ben pagades, pensions de per vida amb poc treball, bona sanitat, bones escoles, ... Potser calia que sorgís un dia una ovelleta filòsofa, com havia passat a la Comunitat W.

   Tornant al llibre d’Skinner, l’autor escriu el següent diàleg:

-          I un dia, una ovella escèptica posarà el seu morro a la corda i res no passarà... i tota la Comunitat es commocionarà fins als seus fonaments.

-          I després vindrà la revolució de les masses.

   Però potser, com passava a la Comunitat W, els únics ferits hauran estat les ovelles empaitades pels pastors. I si això és una revolució, els pastors s’encarregaran de la contra-revolució.

   En qualsevol cas les ovelles de la Comunitat W ja mai més podran pensar en termes de submissió, encara que el Rei els ho exigeixi. Podran restar sotmeses, però el seu desig estarà en la Llibertat.

   La Comunitat s’haurà commocionat fins els seus fonaments i reclamarà vivament una República.