Fa anys ja ho vaig observar a la magnífica població de Sitges: d’alguns carrers centrals de la vila desapareixia la població autòctona.

Amb alguns amics de Sitges en parlàvem. Com acabarà això? A la vila cada cop hi ha més restaurants i bars musicals i ja no trobem els establiments de tota la vida que hi havia, deien. Per què no ho controla l’ajuntament?, preguntava jo. Ah, és que el lobby dels hotels i restaurants és molt potent, pensaven ells.

Ara es veu que passa una cosa semblant a Barcelona, amb el problema afegit dels pisos de lloguer turístic. Alguns barris s’han començat a manifestar en contra del turisme. Però jo crec que el problema no és el “turisme”, el problema és el desenvolupament descontrolat del turisme i els serveis que reben els visitants.

A mi em sembla que l’efecte perniciós presenta tres fases.

Primera: El turisme creix i cada cop hi ha més demanda de lloc per dormir. Es comencen a oferir pisos com a “lloguer turístic” (l’ajuntament se’n desentén).

Segona: La demanda creix per barris concrets i els propietaris s’aprofiten de l’actual legislació (LAU) que els hi permet, en molts casos, prescindir del llogater que vivia al barri de tants anys i posen el pis en lloguer turístic. Les persones que vivien de lloguer al barri són literalment expulsats.

Tercera: A mida que el barri compta amb molt turisme, els empresaris de bars i bars musicals corren a llogar locals per muntar els negocis que el turisme creixent reclama. Els establiments de tota la vida (el bar, el forn, la botiga de queviures, el barber, el sabater, la perruqueria) són expulsats del barri perquè tampoc no poden pagar el lloguer que els propietaris demanen.

Quarta: Amb el barri sense els serveis de sempre i saturat de bars, música i soroll fins molt tard al vespre, la resta dels veïns (que aquests sí que són propietaris dels pisos i per això no van ser expulsats en la fase Segona) ara sí que són també expulsats perquè allà ja no hi ha ningú que pugui dormir.

El barri s’ha transformat en una ratera per la gent de la ciutat.

Sembla que, a Barcelona, això és el que està passant en algun dels barris històrics. Poble Nou, Born, Paral·lel, Raval, Gràcia... s’han aixecat contra aquesta situació i la inacció de l’ajuntament.

Certament, per aquest procediment, poblacions importants pel turisme com Sitges o Barcelona, poden acabar sent una mena d’Eurodisney. Potser d’aquí a uns anys els ajuntaments respectius contractaran persones que passegin pel poble o pels barris com si fossin veïns; d’aquesta manera els turistes pensaran que estan en un barri normal. Seran extres, com els dels antics poblats de l’oest americà que van ser construïts al sud d’Espanya (per poder filmar pel·lícules) i que ara serveixen com a reclam turístic, on també hi ha uns quants extres que fan de pistolers, xèrif i ramaders.

Què passa aquí? Tot s’hi val pel turisme i pels beneficis dels empresaris turístics? Fins i tot la destrucció del teixit social? Que potser no es pot donar allotjament als turistes en un altre lloc que no sigui fagocitant la vida del barri?

No és l’ajuntament el responsable de donar llicències? Així doncs, quin problema hi ha en decidir que en un barri concret no hi poden haver més de X establiments o bars i que no hi poden haver més de Y habitacions d’ús turístic.

Oi que no hi ha dos mercats municipals, un al costat de l’altre? Oi que no hi ha deu farmàcies a toca l’una de l’altre en un carrer determinat? Perquè doncs hi ha d’haver un fotimer de botigues de les mateixes marques de roba al Casc Antic, una al costat de l’altre. En pocs anys, molt pocs, he vist omplir-se tots els locals del carrer Canuda de marques roba. I moltes són les mateixes! Un carrer que fa ben poc era magnífic exponent, al voltant de l’Ateneu, ara és un gran centre comercial que ha ocupat tots els locals existents com si d’un virus infecciós es tractés.

La vida social en una gran ciutat com Barcelona, es veu en els barris. L’èxit del turisme i la visió limitada dels polítics de la ciutat comtal, que han permès un desenvolupament descontrolat, porta a un fracàs social de grans dimensions.

                Em sortirà algú i em dirà que el propietari el que vol és guanyar més diners. Jo li diria que compri doncs un pis en zona turística i que el llogui, que el que té dins del Poblenou no el va comprar (o el va heretar) per fer-ne un ús turístic. Ho sento.

               A Mallorca, no sé si deu quedar algú dels antics residents de la costa que va des de Portals Nous fins a Santa Ponça, passant per Palmanova i Magaluf, especialment quan a l’estiu s’hi enfronten, per la nit, grups que han begut massa.

L’altre aspecte és la turismofòbia, un fet derivat del que hem comentat i massa proper a la xenofòbia i que comença a mostrar moments desagradables i no desitjables a Barcelona.

La qüestió no és si hi ha molt o poc turisme, la qüestió és com s’estructura i amalgama el teixit social d’una ciutat i com es desenvolupa el turisme que hi arriba. El turista ha de ser benvingut, de la mateixa manera que volem ser ben rebuts quan viatgem, amb amabilitat i educació. El problema no és el turista, el problema és com es gestionen els espais on el turista es allotjat i pot accedir als bars musicals i altres serveis que desitja.

                La qüestió és si es prioritzen els interessos individuals o l’interés general de tot un barri. Senyors de l’ajuntament, vostès han de decidir.

 

Seguidament un video del soroll a la Plaça del Sol (al barri de Gràcia, Barcelona) publicat per NacioDigitaltv, el juny de 12017, a youtube: