El mes de juny d’aquest any el rei Felipe VI va pronunciar un discurs al Parlament d’Espanya on, entre altres coses, va afirmar solemnement que fora de la Llei només hi ha imposició i negació de la llibertat.

            La meva primera impressió va ser que tenia raó. Ens cal seguir les pautes legals, convé conèixer les lleis i ser conscients que formen una bona part del pacte social pel qual es crea la base d’una societat ordenada.

            D’altra banda em va quedar el dubte, que arrossego d’una realitat que he aprés amb els anys, de moltes lleis que no són bones i algunes que són molt injustes. Una prova d’això és que els mateixos polítics (que sovint expressen amb contundència la seva oposició a canviar coses) cada mes aproven lleis modificant les anteriors. Per què? Doncs perquè les anteriors estaven obsoletes, no s’adaptaven al moment, o eren perjudicials.

            Per tant, una conclusió: les lleis són com el iogurt, caduquen. I mentre no les substitueixen funcionen malament.

Molta gent creu que els polítics no canvien moltes lleis que potser són perjudicials per a part de la població, com per exemple la donació en pagament d’una vivenda de la qual no es pot pagar la hipoteca, els talls de llum i gas als que no ho poden pagar, les normes laborals que tendeixen a afavorir els contractes temporals i de salaris baixos, la congelació de les pensions, o la situació de privilegi dels polítics pel que fa a salaris, beneficis complementaris (vivenda, cotxe, etc) i jubilacions.

O bé, per acabar, que no hi hagi una legislació i uns estructura d’inspectors adequada i eficient per controlar la corrupció (hi ha algú que cregui que els milions que sembla que s’han volatilitzat –segons els mitjans de comunicació- no deixen rastre?). Qui redacta i decideix les lleis? Qui decideix l’estructura i eficiència del Sistema de Control? Així, doncs ¿qui és el responsable que no haver posat mitjans per controlar la corrupció? Com és que no hi hagi una llei que castigui penalment els responsables que no hi posen els mitjans?

Llavors vaig escoltar la reflexió de l’Antoni Basas. Ell també afirma que certament, sense Llei la societat seria un caos. Llavors es centra en una frase del rei: “fora de la Llei només hi ha negació de la llibertat”.

Al contrari, afirma Antoni Basas. Afegeix: fora de la Llei hi ha de tot, també més llibertat.

Fora de la Llei hi havia el vot de les dones; fora de la llei hi havia el divorci, la igualtat de blancs i negres, parlar en català en públic, el matrimoni homosexual...

La gent es va oposar a aquelles lleis injustes, indignes (però eren legals). Es van manifestar i alguns ho van pagar amb la presó, tortures o la mort, fins que allò que estava fora de la llei va quedar incorporat a la Llei.

Dins de la Llei no tot és just. Podem afirmar que qualsevol conjunt de normes legals en qualsevol país, contenen una part de lleis que o són parcialment injustes o que s’han de modificar: la prova es que seguiran sortint lleis canviant les anteriors.

Dins de la Llei també hi pot haver una negació de la llibertat, segueix explicant el periodista. L’any 2006 els catalans van votar a favor d’un estatut. Ho van fer, amb totes les garanties, milions de persones. Després, alts magistrats del Regne van seure a una taula del Tribunal i van decidir que aquell text s’havia de retallar. I ara resulta que a tot Espanya les comunitats autònomes tenen els estatuts que han volgut... excepte Catalunya.

Per tant, queda clar que no sempre la llei significa llibertat. Gràcies, Basas.

Martin Luther King va dir: “Mai oblideu que tot el que Hitler va fer a Alemanya era legal”. Quan algú parla de legalitat ens cal recordar que no és el mateix legal que legítim, ni legal que just, ni legal que ètic, ni legal que honrat, ni legal que digne... La història n'és plena.