Al llarg dels últims anys se m'ha fet evident la forma com els polítics resolen les preguntes que alguns periodistes els fan. M'explico; ja m'havia adonat, com tots, que els polítics (encara que potser no tots) no sempre contesten les preguntes que se'ls fan, però no m'havia preocupat d'observar detingudament els mecanismes que utilitzen.



Ara ja començo a tenir-ho una mica clar. M'imagino que passen, tots ells (els polítics), per uns cursos que els preparen per poder actuar en els consistoris municipals, en els parlaments del país i també davant els periodistes independents o contraris (ja que els periodistes dels mitjans clients d’algun partit mai fan preguntes compromeses). Aquests cursos, m'imagino (perquè no ho sé del cert), han de portar com a títol: "Estratègies per confondre l'enemic o Pilotes Fora".

Vegem, a veure si el lector estarà d'acord amb mi: quan a un polític se li fa una pregunta compromesa (és una pregunta sobre un tema que fa quedar malament al partit) el polític té diverses opcions (segons m'ha semblat que utilitzen normalment) que exposo tot seguit.

Tècnica VES A SABER: Davant temes de clam popular, el periodista sol començar "Moltes persones estan profundament preocupades pels dos recents casos de corrupció que afecten membres rellevants del seu partit ... etc ..." Aquesta tècnica implica oblidar el tema de fons i qüestionar si es tracta de molta o poca gent. El polític contraataca: "Ah sí? Situacions com aquestes es donen algun cop, però això no vol dir que la gent estigui preocupada. Jo crec que no i, a més, ¿com sap vostè que "hi ha moltes persones"? ¿quantes són moltes persones? Em pot donar els noms d'algunes? ... "

Tècnica PREGUNTA XIMPLE: Aquesta tècnica consisteix a desacreditar la pregunta. Per exemple, el polític dirà: "Quina pregunta! Com pot vostè dir que es tracti de dos casos de corrupció? És que un jutge ho ha dit? ...

Tècnica PRESUMPCIÓ: És la més utilitzada, per als casos de corrupció, encara que menys per altres temes d'interès polític. El polític sol contestar: "Bé, com vostè sap es tracta d'un tema recent que acaba d'arribar als jutjats. El nostre partit, com no podria ser d'una altra manera, se sotmet al que el jutge decideixi i no farem declaracions. En qualsevol cas, res ens fa pensar que aquest membre del nostre partit hagi actuat malament i creiem que ha de prevaler, de moment, la presumpció d'innocència".

Tècnica ATACAR AL PERIODISTA: En aquest cas es tracta d'intentar espantar el periodista. "Escolti, ¿vostè quants anys porta exercint? No serà que està ajudant a estendre una falsedat? Com sap si hi ha un delicte o no? És que vol vostè difamar nostre president? Estem disposats a portar al jutjat a qui publiqui temes que perjudiquin al nostre partit!

Tècnica ÉS IRRELLEVANT: "Bé, bé, i ara al seu diari el preocupa això? Just quan ens trobem davant d'una crisi de gran profunditat, quan tenim tants milions d'aturats que pateixen i s'angoixen ... bla, bla, bla ... (deu minuts després) clar que preocupen al Govern eventuals casos de corrupció, però molt més greu és tot la resta de problemes que té la gent... bla, bla, bla...".

Tècnica DOLENT L'ALTRE: "¿Així que li preocupa al seu diari aquest cas? Doncs no recordo que a vostès els preocupés tant aquell de l'Altre partit (el partit contrari) que va sorgir l'any passat i que al final el jutge va condemnar ... ¿potser van vostès publicar alguna cosa?” Com es veu, en aquest cas, no es respon s'ataca al periodista per parcial i s'intenta posar la càrrega perjudicial en l'altre partit.

Tècnica CONTESTAR EL QUE VULL: Es tracta de disposar d'un breu discurs que es vol deixar anar i llavors, preguntin el que preguntin, el polític els deixa anar el que volia dir. Per exemple davant la pregunta sobre els casos de corrupció, es pot contestar: "Realment hi ha temes transcendents, això és veritat i en aquest sentit li vull dir que estem davant uns moments crucials en les relacions bilaterals amb Swazilàndia ja que el Govern té el desig de participar en el pròxim Umhlanga que, com vostè ja sap, és una dansa tradicional en que 50.000 verges dansen davant del rei i ...(i així fins a esgotar el temps disponible en l’espai breu televisiu)... "

Tècnica TEMA RESERVAT: "Miri, aquest tema serà tractat properament al comitè del partit i fins llavors comprendrà que em reservi qualsevol comentari. A veure ¿alguna pregunta més? ".

Tècnica NO ÉS VERITAT: "Però com serà això un cas de corrupció? Això és una ximpleria, un parell d'obsequis semblants als que vostè potser rebi per Nadal, o segur que els que vostè rep són millors ... " O bé el polític diu directament: “Bé, hi ha alguna cosa que és certa, però absolutament tot és mentida”... (Vaja, algú es pot preguntar ¿com és possible que “absolutament tot” sigui mentida, si “alguna cosa” és veritat?... misteris).

Tècnica LLARG TEMA: "Doncs sí, es tracta d'un tema d'interès molt recent i en aquest sentit em sembla que és convenient fer referència que ja el primer cas de corrupció del qual es té notícia va ser al segle XII quan .... i després més recentment, per no quedar-nos en la història, hi va haver els casos de 1950 ... bla, bla, bla... i també precisament fa dos anys ..."   Val a dir que aquesta tècnica és magnífica, especialment en programes en directe perquè com no es disposa de molt temps, es pot consumir tot el temps en una sola resposta ... que no contesta la pregunta!

Tècnica ENS PREOCUPA MOLT: Es tracta de treure ferro al cas quan es tracta d'un supòsit corrupte del propi partit: "Sí, ja ens hem assabentat, però ara es tracta que el jutjat acabi demostrant que no hi ha tal cas. Per part del Govern hem de dir que ens preocupa molt l'opinió que el públic té sobre això i desitjaríem que no es transmeti una sensació que, probablement, no es correspon amb la realitat ".

Tècnica ¡CANYA!: Aquesta tècnica s'utilitza quan el presumpte corrupte és del partit contrari: "Ens preocupa molt. El jutge decidirà, però en qualsevol cas és lamentable que l'Altre Partit (posar aquí les altres sigles) no controli als seus membres rellevants. És una vergonya i perjudica la imatge del nostre país. A més, aquest cas es ve a afegir al de 1988 de ... i del de 1992 en què ... i al de 1997 que com recordaran ... i de ...... Esperem que carreguin amb les conseqüències de la seva falta d'integritat ".

Tècnica NO SABEM: És la més semblant a una resposta sincera, encara que no garanteix que "realment" no se sàpiga res: "El govern no sap res d'aquests presumptes actes corruptes i actuarem amb total bel·ligerància davant qualsevol situació que amb certesa sigui manifestament il·legal ... "

Doncs bé, al final d'aquest article he de dir que potser alguns mecanismes no els hagi detectat i que potser s'hagi d’acceptar que en política, veritats, poques, mentides, bastants i pilotes fora, moltes. Només alguns polítics honestos se salvaran del foc (tots els altres aniran a l’Infern!).

És a dir que, amics lectors, a gaudir amb el circ!

 

Si algú vol saber el perquè tot això és així, potser li convé llegir l’article “La Caiguda de la intel·ligència”

http://www.eoliumtrek.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=159:la-caiguda-de-la-intel-ligencia&catid=49&Itemid=201