Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Camí Inca Etapa 4 a Machu Picchu

(Camí de l’Inca) Ruta el 28/04/2014; 8 km; +310 -380; 2,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Wiñaywayna (2650m), Intipunku, Machu Picchu (2430m).   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil. NOTA: El track gps conté pèrdues de senyal, però el camí no té pèrdua.

 

mapa   perfil

FA ANYS: El 1438 va néixer Pachacutec (o Inca Yupanqui), potser el més gran emperador inca. Aquell any a la península Ibérica el rei de Castella i de Lleó era Juan II, a Navarra regnava Doña Blanca i Alfons el Magnànim era rei d’Aragó i de València i sobirà de Catalunya.  

P1200368 Alba a Wiaywayna     L’alba a Wiñaywayna es pot apreciar, com sempre, passades les 5 del matí, però avui ens hem despertat a les 3:30. Els portadors havien de desmuntar les tendes aviat ja que el tren al qual han de pujar surt a les 6 del matí des d’Aguas Calientes. Així que tots ens hem de llevar i esperar a les fosques fins que a les 5:30 s’obra el punt de control que hi ha a 10 minuts del campament, pel camí en direcció al Machu Picchu. El lavabos (Servicios Higiénicos) són unes construccions de pedra, però tenen el problema que els “aromes” que desprenen no conviden a anar-hi. Aquesta és una de les millores que les autoritats del Camí haurien de resoldre. L’idea és bona: serveis a disposició dels caminants perquè no facin servir els camins ni el bosc, però per això cal que els llocs previstos estiguin en condicions.

P1200371Cua al control  

 

 

 

Cap a les 5 anem a la caseta de control. La cua ja està feta i s’ha de passar per ordre de l’arribada del dia abans. Nosaltres som dels últims grups perquè ahir venien de molt lluny i altres ja havien arribat. Diguem que l’organització territorial de l’imperi inca estava molt ben estructurat. La terra es dividia en tres parts (inclús en el cas de les que s’ocupaven per motius de guerra entre veïns): una part era per el Sol, la segona per el rei i l’altre per a la gent del poble. Tota la terra la treballaven els mateixos, però els fruits que obtenien es repartien en terços: un terç per al nombrós clergat, el segon per a sostenir el govern i davant de les emergències. L’últim terç es repartia per lots, cada any, entre els membres de la població. L’imperi inca no va practicar l’esclavitud, per això també els va resultar molt ofensiu el sistema que van implantar els conqueridors espanyols.

No hi havia un sistema de tributs establert, ja que tampoc no hi havia una moneda amb la qual estructurar els intercanvis. De fet la tributació era una participació en forma de prestació de serveis. En casos de conquesta d’altres terres o províncies, els funcionaris de l’inca anaven a delimitar els recursos de la terra i la gent que hi vivia i a continuació es feia una divisió per terços tal com s’ha esmentat. No es confiscaven les terres ni les propietats i els costums locals eren respectats. Dins de cada comunitat local, s’havien de conrear totes les terres, així com també les de les viudes i les de les famílies que tenien el cap en campanya pel rei.

P1200375 Miquel i falguera 

 

 

 

 

 

 

 

Avui el camí és molt més còmode que els dies passats. Ja convé, perquè les cames i genolls recorden, a cada passa, l’esforç realitzat. El bosc que ens envolta continua sent tropical i les grans falgueres semblen voler tancar el pas.

P1200383 Porta del Sol   Una hora i mitja després arribem a Intipunku, la Porta del Sol. El panorama que s’ens ofereix és extraordinari. Les boires van pujant solemnement, mentre el sol intenta il·luminar la ciutat del Machu Picchu. Al seu darrera, com un gendarme, la piràmide verda i de roca del Huayna Picchu. La vista del Machu Picchu és extraordinària. Ens fa emocionar. El nom vol dir “cim vell” i és el nom conegut que rep una antiga vila inca que es calcula construïda a mitjans del segle XV. Es tracta d’un conjunt extraordinari que ocupa un promontori rocós que uneix les muntanyes del Machu Picchu i del Huayna Picchu, situades als vessants orientals dels Andes Centrals.

P1200389 Miquel Toni Leo Joan i Ross 

 

 

 

 

Una estona, amb molta altra gent, descansant al coll i fent fotos, una darrera l’altra, mentre la boira es va esvaint. Tots els companys d’aquest viatge estan contents: el Joan, el Toni, el Miquel i el Joan de València. Avui serà l’últim dia que nosaltres cinc estarem amb la Naty, el Ross i el Kevin. D’aquí a dos dies començarem la segona aventura, la que ens ha de portar per la Cordillera Blanca.

Sembla que a mitjans del XVI, el Machu Picchu hauria estat la residència del fill de Pachacutec. Tupac Yupanqui, fill de Pachacutec, va ser el desè sobirà del regne del Cusco, després de la mort del pare. Se li atribueixen diverses campanyes de conquesta i una bona capacitat d’administració del territori. Una de les seves obres més importants va ser la finalització de la construcció de la fortalessa de Sacsayhuamen, començada pel seu pare i que actualment encara es manté en bon estat. El seu pare Pachacutec va portar a terme una estratègia expansiva que li va permetre conquerir el regne de Chimú, al nord, i fins a la vall de Nazca, al sud. Aquest conqueridor sanguinari va ser el constructor del temple del sol (Coricancha) i de la ciutadella del Machu Pichu. També se li atribueix el sistema de producció agrícola per bancals.

P1200397 Machu Pichu i flors 

Mentre anem baixant pel camí ens anem apropant al nostre objectiu i cada cop la vista és més clara. La ciutat del Machu Pichu ocupa una explanada de 800 per 500 metres, entre el Machu Pichu (turó vell) i el Huayna Pichu (turó nou). Dins de l’àrea urbana hi ha les restes de més de 200 edificis que es comuniquen a través de passatges i escales, amb un total d’uns 3000 esglaons.

Quasi tots els edificis són d’una sola planta, però també n’hi ha de dos pisos. Els arqueòlegs consideren que les cases d’una planta corresponen al barri popular, que les cases de dues plantes corresponen al barri noble i també hi ha un espai considerat barri sagrat, on hi ha una plaça i tres temples, als peus de l’Intihuatana que coincideix amb el punt més alt de la ciutat.

P1200403 Machu Pichu i Miquel

 

 

 

 

 

 

Ja estem dins del recinte del Machu Picchu, a la part superior. Un dels aspectes més interessants és disposar de la seguritat que la ciutat està tal qual la van deixar abandonada i que els invasors no hi van arribar. De fet el lloc havia quedat amagat des del segle XVI fins que un arqueòleg hawaià, Hiran Bigham, la va descobrir el 1911. Li va fer de guia un pagès de nom Melchor Arteaga. Posteriorment hi va tornar els anys 1912 i 1915 per excavar les restes i fer 12000 fotografies. De pas va trobar objectes de plata, bronze i coure i molts altres objectes de ceràmica que es va dedicar a empaquetar per tal d’enviar-los a la universitat de Yale, a Nord Amèrica, donat que havia aconseguit el suport diplomàtic del president del país, Leguía. Però no tot seria tant fàcil. El govern va canviar i cada cop hi havia més sensibilització per protegir el llegat històric i Bigham es va trobar que la carta d’autorització condicionava la exportació com un préstec i a la seva devolució quan l’estat peruà ho reclamés (com és lògic que així fos).

P1200415 Joan Joan Miquel Miguel Toni i Ross    Una foto de grup és imprescindible. En fem vàries, moltes, massa. Seguint amb el tema dels objectes que es va endur Hiran Bigham, cal dir que després de moltes peripècies que es fan massa llargues d’explicar, les peces van anar a Nord Amèrica, però passats els anys el govern peruà les va reclamar i després de moltes discussions i endarreriments i excuses, al final van tornar, al menys una bona part, l’octubre de 2011 i es van dipositar al museu Machu Picchu Casa Concha, a Cusco.

P1200408 2 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguidament la visita s’encamina per diversos racons d’aquest magnífic monument a la construcció humana. Per les seves característiques, el Machu Picchu està considerat una obra mestra de l’arquitectura i forma part de la llista del Patrimoni de l’Humanitat de la Unesco, des del 1983. Les construccions que s’han anat investigant pels arqueòlegs semblen demostrar que el lloc tenia sobretot per finalitats cerimonials, encara que les dues finalitat (palau i santuari) no haurien de ser incompatibles necessàriament, ben al contrari. De fet, la mateixa història demostra una confluència d’interessos entre el poder religiós i el poder civil i militar, que sovint ocupaven, a Europa a l’edat mitjana, espais veïns.

P1200409 3 

 

 

 

 

 

 

Els inques, com a conseqüència, del seu sistema d’organització i distribució territorial, no només comptaven sinó que portaven detallats registres. Sembla que l’últim cens inca suposa que la població del territori era d’uns 8 milions d’habitants, quan van arribar els conqueridors. Encara que n’hi devia haver molts més repartits per Argentina, Bolivia, Brasil, Xile, Colòmbia i Equador. El recompte esmentat fa referència al territori peruà dominat per Atahualpa.  

P1200411  Com a un dels comentaris finals de la cultura inca, podem afegir que també hi havia limitacions com per exemple que no podien caçar, excepte els nobles i el rei. En aquests casos organitzaven una expedició amb els pagesos i anaven a caçar per capturar una gran quantitat d’animals. Els ramats de llames i alpaques estaven limitats a un màxim de deu per a cada cap de família, però l’emperador no tenia límit en els seus ramats. Els “curacas” (el nobles vells) disposaven de ramats variables, tot depenent dels favors concedits pel rei.

P1200423 Miguel 

 

 

 

 

 

 

 

Podria posar moltes fotos del Machu Picchu, però aquest síntesi és suficient. Aquesta ruta, aquest trekking, s’acaba aquí i tot i la seva duresa (pels desnivells i les escales) és absolutament recomanable.

P1200426 

Ja hem acabat. Tornarem cap a Cusco, avui considerada la capital històrica del Perú. A Cusco podrem visitar l’Awqaypata, o plaça del guerrer, o Plaza de Armas, on s’hi van produir nombrosos fets molt importants, com la proclamació de la conquesta per part de Francisco Pizarro o la mort vergonyant (pels conqueridors) de Tupac Amaru II, que en definitiva era el cabdill indígena de la resistència a les imposicions i esclavisme protagonitzats pels nous amos. Un exemple del procés destructor de la cultura existent es pot trobar en els basaments de moltes de les esglésies i palaus, ja que les noves construccions van enderrocar els temples i palaus inques existents. Ja sabem que això de les conquestes anava d’aquesta manera. També sabem que no va ser cosa només dels espanyols (ja que anglesos, francesos, portuguesos, holandesos,... van participar també de l’espoli descarat i l’eliminació massiva de pobles sencers), però això no vol dir que no es reconegui el fet i es vulgui manipular parlant només dels “beneficis” aportats pels dominadors.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6862643