Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ruta Maia, Etapa 7, Palenque, Pacal, Bany de la Reina

(Click on the flag above to have the translation in your Language)

(Chiapas) Viatge Ruta Maia, per Honduras, Guatemala i Mèxic, el juliol de l’any 2005. Crònica publicada el 15/5/2020.  Organitzat pel Museu Egipci de Barcelona, amb un acompanyant i una guia especialista en cultures prehispàniques.   Mitjà utilitzat: vehicle microbús. Distància total recorreguda d’aquesta etapa: 132 km. Itinerari: Palenque, Bany de la Reina.   Participants: els 17 membres del viatge.

FA ANYS: L’any 1567 la ciutat moderna de Palenque va ser fundada pel frare dominic Pedro Lorenzo de la Nada.

215x maparuta 

 

 

 

 

 

 

 

     Ahir ens vam desplaçar 132 quilòmetres fins a la ciutat actual de Palenque. Estrenem el desè dia de visites, sent per tant el dia de Lahuu. La representació és la del déu Cimí, el de la mort. Els maies, comptaven amb varis déus de la mort o del món obscur. Però, per entendre’ns, no eren déus “dolents” ja que la seva funció era bàsicament la d’ajudar la gent que havia mort en el seu trànsit per l’inframón.

216 27-06 Palenque    L’antiga ciutat arqueològica de Palenque està a poca distància de la vila actual. Són les nou del matí quan arribem a Palenque, el lloc arqueològic. El lloc pren el mateix nom que la ciutat. I la ciutat pren el nom de la que el segle XVII van fundar els espanyols (terme general, però que en concret eren els enviats per la Corona de Castella i Lleó) i que es deia Santo Domingo de Palenque.221 Palenque VERT

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Tal com entrem ja veig que aquesta serà una visita diferent. L’esplanada verda, els arbres i les altes piràmides, tot brilla amb la pluja. Durant les primeries del període Clàssic (300 dC) va començar a evolucionar de manera important la ciutat. Situada als últims contraforts de la Sierra Madre de Chiapas, al mig d’una selva alta i amb aigua abundant, ja existia una aldea indígena des del 100 aC. La ciutat va arribar al màxim esplendor entre el 600 i el 900 dC, època en que va dominar una gran part de la regió de Chiapas i Tabasco. També, com les altres, va quedar abandonada a partir del 900 dC.

220

 

 

 

 

 

 

 

 

        Però el més interessant ha estat la visita a l’espai anomenat El Palau. De fet és un complex d’edificis construïts en diferents èpoques fins a formar un conjunt residencial d’una certa amplitud. Com a nota històrica i ja que parlàvem de Pedro Lorenzo de la Nada, diguem que segons la història el frare es va desplaçar a la selva Lacandona on hi havia “las nacions maies insubmises de parla chol i tzeltal”. I ens preguntem ‘insubmises’? Per què haurien de ser submises? No estaven a la seva terra. Els que arribaven no eren estrangers. No haurien de ser aquests els que fossin submisos? És curiós com ens acabem empassant una redacció de la història que ens manipula el pensament.

222

 

 

 

 

 

 

 

 

     Aquí residia la família reial. També aquí, Pacal, el rei, rebia els visitants d’altres ciutats que venien a oferir-li pactes d’amistat o tributs si es que estaven sota el domini de Palenque. Dins del palau, el monarca i els seus consellers nobles planificaven la manera d’engrandir el seu poder i a quines altres ciutats els hi convenia enviar els seus ambaixadors.

217 Tomba Reina Roja

 

 

 

 

 

 

   Pujo a la piràmide XIII, dalt del qual hi ha el temple. Aquí es va descobrir el 1994 una altre tomba notable. S’hi van trobar els cadàvers d’un home d’uns 40 anys i dues dones, una adulta i l’altre adolescent. Està datat a la mateixa època de Pacal. Als peus hi havia molts objectes i aliments per ajudar als morts en el seu camí per l’inframón. No es pot visitar, però es pot veure, entre les reixes de l’entrada, la tomba. Aquesta no està enterrada en profunditat. La tomba, el sarcòfeg, esta situat en el mateix lloc del temple, dalt del tot de la piràmide. Pacal va ser rei de Palenque durant el segle VI dC, quan la ciutat estava ja al seu màxim nivell d’esplendor. Potser no se’n deia de ‘rei’, però ara li diuen així.

223

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    El títol que assignem a Pacal és irrellevant. El que compta és que era reconegut com el sobirà del territori. El que dóna el domini és la ‘sobirania’ i s’obté pel reconeixement de la classe aristocràtica o bé per obtenir-la després d’una guerra o cop d’estat (com diríem avui). On conec millor, que és a Catalunya, l’arquitectura política va formar-se després de l’imperi de Carlemany; imperi que es va desfer a la seva mort i (tal com explica a l’obra de dirigida per Borja de Riquer ‘Història Mundial de Catalunya’) i els comtes es van començar a constituir en poders independents; com va ser el cas del Comtat de Barcelona.

224

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Aquella realitat va conduir a un canvi social i polític, entre el 950 i el 1050, quan cada cop hi havia més castells i més senyors que feien la guerra. Finalment van recórrer a un sistema clàssic anterior: reconèixer un senyor que seria el sobirà i a qui tots serien fidels. Així és consolidava la futura consolidació dels comtats i de la nació. Alguns es van autoanomenar reis (com Astúries) i altres van seguir amb títol comtal que disposaven, encara que la població i altres comtes els reconeixien com a rei sobirà (com el cas de Catalunya, entre d’altres).

225 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Dins d’aquest recinte hi ha una alta torre quadrada, quina part superior va ser reconstruïda el 1930, que és certament excepcional en el món maia. No se sap quina funció tenia, encara que podria tractar-se, diuen, d’un lloc d’observació, per a la defensa o astronòmic.

226    Hi ha tot un passeig que ens porta a altres temples. Estan escampats per la selva. Sento la pluja als arbres i també al damunt del paraigua. La boira enganxada als arbres, fa que l’entorn sigui misteriós. I els micos que no paren d’udolar, potser perquè ja deuen estar amarats, afegeixen el punt màgic addicional.

227

 

 

 

 

 

 

 

   A Palenque també hi ha una representació mural del calendari. Els maies tenien un calendari de 20 dies per tretze mesos, el que donava un total de 260 dies a l’any. El primer que es coneix és del segle V aC i va néixer al Monte Alban, de la cultura zapoteca, i d’allà devia arribar a la incipient cultura maia. També cal saber que van evolucionar i van disposar d’un calendari de 18 mesos per 20 dies, el que donava 360 dies a l’any. Per tant era més precís. Després van observar que els hi faltaven dies i n’hi van afegir cinc més, que eren coneguts com “uayeb”. De fet, en un procés molt semblant al que van seguir altres civilitzacions.227 calend fracc

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Una fracció de la foto anterior permet veure una mica millor alguns detalls. La impressió que tinc, quan ens donen informació, és que hi ha una mica de confusió. La confusió ve, de fet, perquè els registres en els glifos normalment fan referència a temps comptat en termes del calendari sagrat, el de 260 dies. I jo em pregunto ¿per què feien servir el calendari de 260 dies si ja sabien que el bo era el de 365? Personalment penso, que pel propi procés normal d’evolució de la humanitat, els maies també van evolucionar, però com que els sacerdots ja havien fixat una mena d’agenda d’actes sagrats en funció d’un calendari anterior, aquell es va mantenir com inamovible.

calendari maia enciclopedia cat 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    He trobat aquesta foto representativa del calendari, en un altre format (a ‘enciclopedia.cat’). El coneixement dels maies va evolucionar, però com que els sacerdots ja havien fixat la seva d’agenda d’actes sagrats, van mantenir el calendari anterior. Sempre és igual, quan algú té la paella pel mànec, no vol pas que ningú li canviï la truita i així, potser, fer-li perdre el poder que té. Cal també dir que l’església catòlica també segueix, en alguns casos, el calendari lunar.

229 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  També hi ha altres representacions de força interès, aquesta probablement d’algun altre governant (o rei). Per cert per tancar el comentari sobre els ‘reis’, diguem que bàsicament esdevé un títol a partir del moment en que l’Església s’autoatorga el poder de designar; generalment a canvi de beneficis. Però el que certament compta és el fet de ser reconegut com a sobirà, el títol de rei és menys important. Per exemple, Felipe VI té el títol de rei de Jerusalem. I si va a Jerusalem, algú li reconeixerà alguna meva de sobirania? És un títol, com tants d’altres; rellevant pel seu contingut històric però no representa sobirania. Per cert, el ‘càrrec’ de monarca de Felipe de Borbón té legitimitat de la Constitució, però la reforçaria si l’obtingués després d’un referèndum perquè el poble decidís si vol monarquia o república, segons han dit alguns polítics i mitjans ho han donat a entendre en algunes oportunitats.

228 Vista general de Palenque    Vista general de Palenque quan ja ens preparem per marxar. Pensant amb el que comentava dels títols ve a ser com el títol de Dret que té Pablo Casado, president del PP actual, que (‘mundo.es’) quan va entrar de ple en política (en el PP, partit de dretes) va aconseguir en quatre mesos aprovar el 50% de tota la carrera que li atorgaria la titulació. Alguns mitjans crítics van qualificar d’il·legal el títol obtingut pel president d’aquell partit. Però és igual, ja se sap que la política a Espanya s’ha transformat en un sistema de vida i molts dels polítics mai han tingut activitats laborals fora del món dels partits, és a dir porten tota la vida cobrant dels pressupostos de l’Estat.

 230     Seguim el viatge perquè avui hem d’anar a dormir a Capeche. Són dos quarts de sis quan passem un altre cop el Usmacinta, que ara té una gran amplada i seguim cap el nord. Anem fins al lloc anomenat el bany de la Reina. Són una sèrie de terrasses al riu i pel mig de la selva, que formen unes boniques piscines naturals.

231    Per un pont penjant anem fins a la carretera, on altre cop trobem l’autocar.

233

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Després de les ultimes fotos, seguirem la ruta. Cada cop més, el territori esdevé una extensa plana; no passem dels 150 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Deixarem Chiapas per entrar a l’estat de Campeche. L’extrem sud est de Mèxic està format pels estats de Campeche, Yucatàn i Quintana Roo. Són de les regions més càlides i tropicals de Mèxic i per tant els canvis de paisatge són molt forts i, també, interessants.

Aquesta crònica no disposa de track per gps.

Anterior. Etapa 6:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/882-ruta-maia-etapa-6-tonina-agua-azul-misol-ha-chiapas

Següent. Etapa 8: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/884-ruta-maia-etapa-8-campeche-sayil-kabah-uxmal