Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ruta Maia, Etapa 5, Bonampak, Chiapas, Mèxic

(Chiapas,Mèxic) Viatge Ruta Maia, per Honduras, Guatemala i Mèxic, el juliol de l’any 2005. Crònica publicada el 15/5/2020. Organitzat pel Museu Egipci de Barcelona, amb un acompanyant i una guia especialista en cultures prehispàniques.   Mitjà utilitzat: vehicle microbús. Distància total recorreguda d’aquesta etapa: 45 km. Durada. Itinerari: Fronera Corozal a Bonampak.   Participants: Mercè, Miquel i 15 membres més.

FA ANYS: L’any 1886 el president de Mèxic era Porfirio Díaz.

182b maparuta bonampak 

 

 

 

 

 

 

   Quan arribem a l’entrada de Bonampak, hi ha una barrera. Des d’aquest punt cal deixar l’autocar i prendre uns cotxes de deu o dotze places fins a l’entrada del lloc arqueològic. Segons ja ens havia explicat el primer guia de Mèxic, el Salvador, els maies de la selva Lacandona havien aconseguit establir una norma per la qual ells han de fer aquest últim trajecte. D’aquesta manera aconsegueixen cobrar pel servei. I els xofers, son indígenes lacandons que mantenen la tradició de deixar-se uns cabells extremadament llargs.

183 Ms papallones 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      El camí que seguim, sembla com d’aquells contes de fades d’abans. Tinc la sensació d’haver entrat en una de les pel·lícules de dibuixos animats que tractaven del bosc i el seus animals. Un núvol permanent de papallones blanques i grogues s’està al mig del camí, perquè és el lloc on hi ha sol. A mida que el cotxe s’hi acosta es van apartant, tot i que unes quantes xoquen amb el vidre del vehicle. Sembla que l’aire hagi esdevingut de colors i les seves molècules mòbils s’hagin tornat grans i visibles.

183a INAHgob fotodeldia bonampak    L’àrea visitable de Bonampak és relativament petita. Al voltant hi ha la selva. El poble original indígena es deien a si mateixos ‘hach Winik’, que significa ‘veritables homes’. En temps de la conquesta, unes comunitats habitaven en una petita illa del riu Lacantún, a l'extrem sud de la selva. En el seu dialecte chortí, Lacantún significa ‘gran penyal’, vocable que en l'època de la conquesta es va transformar en ‘lacandón’.

186

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Els materials més antics recuperats de Bonampak són del Període Clàssic (250 dC), època en que va créixer significativament. Compta també amb unes esteles molt destacades, semblants a les que vam veure a la primera ciutat ciutat de Quiriguà.

Parlàvem de Porfírio Díaz. El president va aconseguir una evolució econòmica molt positiva... però només per uns quants. Malgrat el creixement econòmic, la prosperitat només va beneficiar les classes altes, les empreses estrangeres i els grans terratinents, mentre que els camperols i els indígenes perdien les seves terres comunals i treballaven pels grans hisendats, que s'oposaven a la transformació capitalista del camp i s'aferraven al sistema quasi feudal de les plantacions. La desigualtat social i econòmica era força terrible. La repressió del poble maia va ser brutal per part de l’exèrcit. (llibre Desacatos, ‘Centro Investigaciones Antropologia’).

184 Ja som a Bonampak     El conjunt arqueològic és el que envolta aquesta plaça. És tracta d’una sèrie d’escales que porten a un seguit de petits templets o estances quadrades. A les de la dreta és on hi ha les pintures murals, que són de les més importants del món maia conegut.

187     Aquesta ciutat dels maies va ser molt important cap a finals del segle VIII dC, doncs d’aquesta època són les pintures que es conserven en el conegut Temple dels Frescos. És el conjunt més espectacular de frescos de tot el món maia. Estem parlant de més de cent cinquanta metres quadrats de murals, amb gairebé tres-centes figures humanes, moltes d'elles amb els seus noms. No parlem d'un sol pintor sinó d'equips complets d'artistes dedicats a representar aquestes escenes.

187b INAHgob 

 

 

 

 

 

 

   En dues de les estances, els dibuixos, amb molt color, presenten nombroses imatges que fan confusa la seva interpretació i cal llegir el que explica la guia per identificar-ho. A l’exterior dos indígenes de pel llarg i cara de pocs amics, fan de vigilants de les pintures. Fan bé de protegir-ho, per tal que no s’espatllin i ningú no s’hi dediqui a posar-hi el seu nom. Home, si et trobes a les fosques aquest vigilant de cabells llargs, poc amic de l’aigua i cara de males puces, potser arrenques a córrer. El guia que portem ara, ha comentat alguna cosa amb ells. M’ha dit que ha parlat en tzeltal (una de les llengües maies) i que normalment es neguen a parlar en castellà. (Foto Inst Nac Antrp Hist). 

188

 

 

 

 

 

 

 

 

     En una de les escenes es presenta el governant Yajaw Chan Muwan II acompanyat per les seves esposes, a qui li és presentat un nen petit, probablement futur hereu. A les parets circumdants, hi ha un grup de senyors amb robes blanques miren al centre. En el panell inferior es destaca una processó de músics. L'esdeveniment està datat al desembre de 790.

189    En la tercera sala, on predomina el blau és més fàcil identificar els arrogants senyors maies, amb les seves plomes de quetzal al cap i la comitiva de músics d’acompanyament. Certament es tracta d’uns frescos molt interessants.185

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Una altra estela, aquesta trencada però recuperada. Es troba a la part central de la Gran Plaça, representa el moment d'auge de Chan Muwan II, la importància de el personatge va quedar plasmada en la forma com està representat i en la dificultat per elaborar el monument, és a dir, en una enorme llosa de pedra d'escàs gruix sense patir cap fractura. Amb els seus gairebé 6 metres d'altura és una de les més altes de l'món maia. Chan Muwan II es troba dempeus i porta un bastó cerimonial.

185b DSC 0205

 

 

 

 

 

 

 

 

    Una foto en primer detall mostra que estava molt ben esculpida. El treball de la pupil·la li proporciona una major força a la seva mirada; a la part baixa s'observa a el monstre de la terra de el qual emergeixen les cares de l'déu jove del panís.

192 26-06 Valls verdes     Quan acabem la visita, sortim i quan la carretera puja una mica és fàcil observar aquesta gran selva que ens envolta. Perquè quedi clar, el record de la conquesta espanyola és evident en la pressió que s’ha fet per fer desaparèixer les llengües natives. El llibre “La vida de nuestro idioma (de Susan Garzon y quatre més) diu “A Chiapas, durant les dècades de 1920 a 1940, els mestres rurals els hi deien als pares que era perjudicial parlar als fills en qualsevol idioma diferent del castellà i que aquesta pràctica encara continuava en algunes àrees”.

190 Cases indgenes a Chiapas     Pel camí alguna casa dels indígenes que són els descendents d’antics propietaris del territori.

193 Un dels pobles

 

 

 

 

 

     En els pobles, o petits grups de cases, sovint hi ha rètols d’aquest tipus. El text diu “Municipio autònomo rebelde Zapatista”. Parlant d’idioma, Albert Botran escriu: “Tanmateix, l’imperialisme lingüístic espanyol necessita sempre fer recular les altres llengües i deixar-les sense espais. I això és el que es manifesta en cadascun dels atacs a l’escola catalana. Portem més de 350 anys patint aquests atacs i així ho ha recollit Pere Mayans en el seu llibre “Cròniques negres del català a l’escola (Edicions del 1979)”. Els catalans ens sentim solidaris amb el poble maia.

Francesc Ferrer i Gironès al seu ja llibre del 1985 “La persecució política de la llengua catalana” ja denunciava que el 1715 el Consell de Castella ja va excloure el català de l’administració i les escoles i el 1773 es va prohibir editar llibres en català, per exemple. Però el més terrible de tot és que encara avui surten de tant en tant els tics totalitaris contra la llengua pròpia de Catalunya i a mi, que em sento proper a les altres llengües del país, com el cheso (una variant de l’aragonès, a la Vall d’Echo), el gallec (a Galícia), el basc (a Euskadi), el bable (a Astúries), o la gràcia del parlar dels andalusos, i que també m’estimo el castellà, no entenc que els mateixos lingüistes i literats castellans no manifesten la seva defensa per les llengües de la Península.

191 Hotel Chan Kah

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment, després de 149 km, arribem a l’hotel a prop de Palenque on dormirem aquesta nit. És un hotel amb diverses construccions repartides en mig d’una vegetació espectacular i selvàtica. És molt bonic i des de la nostra habitació, des de la finestra, el que veiem és un panorama d’arbres i plantes exuberant. Però la humitat i la calor fan que ens costi respirar i cal estirar-se una estona al llit amb el ventilador posat i l’aire condicionat al màxim. Serà una nit en que dormirem molt malament. Mirant-me el mapa, veig però com hi havia una gran quantitat de pobles maies per aquesta regió: Nacum, Yaxhà, Nakbé, El Mirador, Uaxactún, El Perú, Ceibal, Dos Pilas, Tamarindito i Aguateca, entre d’altres. Això posa de manifest la gran proliferació de ciutats que va desenvolupar el món maia i per tant encara fa més misteriós el fet que la majoria quedessin desertes l’any 900 dC.

Insereixo un vídeo (“El Templo de los Murales de Bonampak”): https://youtu.be/jyM9WUM1w40   Video publicat en youtube per Noticias 22, el març de 2017:

Aquesta crònica no disposa de track per gps.

Anterior. Etapa 4:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/880-ruta-maia-etapa-4-mexic-chiapas-yaxchilan

Següent. Etapa 6:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/882-ruta-maia-etapa-6-tonina-agua-azul-misol-ha-chiapas