Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Marroc, Cascades Ouzoud

(Marroc)  Ruta el 30/10/2013; 3,71 km; +143 -143; 2 hores.   Excursió organitzada per amb el següent itinerari: Circular sobre les cascades d’Ouzoud.   Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

 

 636 mapa  636 perfil

FA ANYS: El 1640 el Sulfanat de Tafilalet es consolida al sud-est del Marroc, amb l’Atles inclòs. A la península Ibèrica i després d’anys de menyspreu, cap a les Constitucions de Catalunya, per part del rei d’Espanya, esclaten diverses revoltes. El 29 d’agost de 1640, Lluís XIII, rei de França, signa un pergamí donant tots els poders perquè “concertés l’ajut que calgués als ‘estats de Catalunya’ per aconseguir la llibertat de la dominació d’Espanya i per establir la Republica que pretenen formar, sota la protecció de França”.

636 mapa general 

 

 

 

 

Per començar l’excursió s’ha d’anar des de Marrakech 150 km cap a l’est, passant per Tamelelt i a Oued Khellouf s’agafa la desviació per la carretera R304 que s’endinsa en molts revolts fins que es troba el rètol indicador de les Cascades, a la dreta.

 

P1180182

 

Des del poble d’Ouzoud s’accedeix a la capçalera (al punt inicial de caiguda) de l’agua que prové del riu Ouzoud. Estem situats a la part central del Marroc i aquestes cascades estan considerades les més altes del país, amb els 110 metres de caiguda, en tres o quatre nivells diferents. Aquest entorn forma part de la província d’Azilal, el poble més important a partir del qual, en direcció sud, s’arriba al punt d’inici per fer el trekking del Mgoun (4071m). El nom del riu “Oued Ouzoud” prové del bereber (no de l’àrab) i té el significat d’”oliva”, probablement en referència a una bona part dels conreus d’olivera que envolten el seu curs. Es pot gaudir d’una vista extraordinària de les valls que se’n van al nord. Tots els voltants estan format per valls verdes, molins d’aigua i horta, fins a l’altre riu “Oued El Abid” (en àrab: riu d’Esclaus), al qual s’uneix més enllà el Oued Ouzoud. Diverses associacions pretenen actuacions que protegeixin tota la regió, per tal de permetre el turisme estranger i nacional que incrementa el nivell de vida de la gent de la província.

P1180185 

 

 

 

 

 

 

 

 

Des del poble, en suau baixada hem arribat a la part superior de les cascades i per uns ponts es passa per sobre del riu fins a l’altra vessant, des d’on comença un camí, marcat per alts fanals de llum. És un camí de terra còmode i fàcil però que no compta amb cap mena de protecció. És ample i no té cap mena de risc, només cal anar en compte si es viatja amb nens, ja que la vertical fins al fons de la vall és important. Des d’aquest camí, comencem a tenir una perspectiva diferent i més frontal de la part superior de les cascades.

P1180187 

 

 

 

 

 

El camí va baixant, fent llaçades entre un arbrat que ombreja la ruta. És possible observar la formació dels fangs solidificats que han anat creant aquest ambient. Estem en un entorn de gran interès geològic, potser el millor de l’Atlas Mitjà. Els nombrosos regalims han anat creant, pel procediment de recobrir branques i branquillons, unes masses compactes de travertí jove que, a mida que baixem, podem observar  perfectament. Avui per aquest espai ja no hi cau l’aigua i per tant és un testimoni de la migració de la cascada i per tant de la reducció significativa en el caudal del riu.

P1180189 

A les reduïdes esplanades a baix del torrent hi trobem tot un seguit de construccions precàries (però permanents) en fang, pedres i canyes, del que en diuen “càmping”. De fet són petits “albergs” (per dir-ho d’alguna manera) que contenen habitacions amb matalassos i uns espais amb taules i cadires, on es pot menjar i beure alguna cosa.  Les habitacions, no són molt diferents a les que podem trobar, a les petites poblacions des d’on comencen els trekkings per l’Atlas i es veuen prou endreçades i netes (escombrades).

P1180199 C Ouzoud 

 

 

 

 

 

 

Realment és probable que aquesta sigui una de les vistes més espectaculars del nord d’Àfrica. El caudal a la cascada és certament considerable i es calcula entre 10 i 15 m3/s. Diuen que és molt constant tot l’any, fins i tot a l’estiu amb el desgel de les neus dels cims propers. El camí, entre les diverses instal·lacions, és evident i no hi ha problemes per seguir-lo. El temps de l’excursió s’allarga amablement en aturar-nos a fer un te, fer fotos o observar si veiem alguns dels macacos de l'Atles (macaco berberia) que són una espècie endèmica del nord d'Àfrica i representen l’'única espècie del gènere present fora d'Àsia. Per aquest congost hi sovintegen dalt dels arbres o dels penyals verticals, encara que són més freqüents al vessant on hi ha els restaurants situats a les escales que pugen cap el poble, perquè els hi resulta més còmode trobar menjar. Ara bé, les autoritats han col·locat una sèrie de rètols demanant que no se’ls hi doni menjar, donat que acaba perjudicant l’espècie.

P1180201 

Ens apropem a una de les basses formades per la força de l’aigua, on actualment hi ha diverses barques que permeten pujar la gent des d’un costat a l’altre. Miant cap a munt i veient les parets verticals a sobre nostre, no podem oblidar que estem a l’Atles, encara que al seu extrem exterior septentrional. Va ser al període Terciari que es van aixecar les serralades i els cims que actualment formen l’Atles. Les plataformes continentals d’Europa i Àfrica van topar a l’extrem sud del que actualment és la península Ibèrica. En aquest cas l’impacte (produït fa uns 65 milions d’anys) va ser una col·lisió continental . Aquesta topada hauria pogut també incloure una subducció (quan una placa es mou per sota de l’altra) però no hi ha evidències  de l'engrossiment de l'escorça de la Terra, generalment associats amb les col·lisions continentals. És en aquest mateix període que es formen els Alps i els Pirineus.

P1180202 

 

 

 

 

Estem en un país on els recursos són limitats, però l’imaginació vola molt amunt, només cal fixar-se en les barques: una sèrie de bidons de plàstic, una estructura de ferros soldats i uns seients elementals forrats amb roba de colors llampants. Un berber, prim i amb chancletes, armat amb dues branques llarges, pelades, al final de les quals hi una un triangle de fusta lligat, que serveixen de rems, ens portarà a tots cinc fins al peus de la cascada (a verue si ens mullem una mica) i després en deixarà a l’altra banda, tot amb una agilitat i pericia d’admirar (i tot per 50 dirhams = uns 4€).

P1180208 

 

 

      

L’Atles és un massís d’uns 2.400 km al nord-oest d’Àfrica, que des de Tunísia passa per Algèria i arriba al Marroc, on hi ha diversos cims de més de quatre mil metres. El més alt és el Toubkal (4165m). Jo ja hi he estat un cop al Toubkal, però també els meus companys, encara que alguns, el Jordi o el Xavi, més de 5 o 10 cops. L’Atlas és doncs una massa de roca considerable que separa les costes atlàntiques i mediterrànies del desert del Sàhara i per tant és un dels factors que genera la sequedat del desert. La població és majoritàriament berber i parlen majoritàriament amazig, encara que les poblacions més urbanes han estat arabitzades. Probablement el berber va arribar molts segles abans de JC al mateix temps que es consolidava el sedentarisme amb l’agricultura.  Les anàlisi de l’ADN han donat com a resultat que diverses ètnies poblacionals han generat una barreja genètica en els marroquins; a més dels grups ètnics principals hi ha els àrabs, els fenicis, jueus, sefardies i sub-saharians.

P1180214 

 

 

 

 

 

Un cop s’ha traspassat el llac inferior amb la barca (també hi ha unes roques i un petit pont de fusta per fer-ho) es pot anar pujant una escala que puja fent voltes i voltes un altre cop fins al poble. Pel camí diversos restaurants permeten l’aturada corresponent per fer un bon àpat amb una bona tagine.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5574660