Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Wadi Mujib

(Jordània)  Ruta el gener de 2013; 7,3 km; +290 -330; 3 hores.   Excursió organitzada en el viatge a Jordània amb el següent itinerari: Mujib Bridge, ruta Ibex.    Tipus de sortida: travessa lineal;  Dificultat: fàcil.

 651 mapa 651 perfil 

FA ANYS: L’any 1250 el castell de Qala’at ar-Rabad (al nord de Jordània) va ser conquerit pels mamelucs, que eren uns guerrers estrangers que servien com a soldats-esclaus i van governar durant els 300 anys següents. Només faltaven uns 30 anys perquè la Gran  Companyia Catalana dels Almogàvers es consolidés a Grècia i s’instauressin els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria, que durarien quasi un segle.

P1180760 Mujib Biosphere Reserve  

 

 

 

 

 

 

 

Estem al costat del Mar Mort, a uns 350 metres sota el nivell del mar. Aquí hi ha el Centre de Visitants de la Reserva de la Biosfera del Mujib. Podríem fer una ruta pel congost del Mujib, però a l’hivern les autoritats ho tanquen pel problema de les pluges, per tant farem una ruta a peu que, de nord a sud, passa pels turons on hi viuen uns exemplars d’íbex. Durant molt segles resulta difícil parlar de Jordània com a entitat política, al menys fins que no arribem al segle XX. De fet, si ens fixem en el 1200 aC, època d’una certa consolidació, tenim que el territori estava dividit pels edomites al sud, els moabites prop del Wadi Mujib i els amonites a tocar del desert Àrab (en el que ara és la capital Amman). Els regnes d’Ammon, Moab i Edom s’esmenten a la Bíblia en referir-se a l’èxode dels jueus. Moisés i Aaron, el seu germà, van conduir el poble a través del Sinaí (Egipte) però els edomites els hi van barrar el pas al sud de Jordània i per tant van marxar cap el nord, en direcció al riu Jordà. 

P1180763 IniciAquesta és la reserva natural a menor altitud del Planeta. Estem en territori situat entre les muntanyes de Madaba (al nord) i les de Kerak (al sud). El mar Mort, que tenim a ponent, quasi a tocar, està a 400 metres sota el nivell del mar i les muntanyes que tenim a l’est arribem a 900 metres per sobre del nivell del mar.

P1180764 Amunt  

 

 

 

 

 

 

Anem caminant amunt, per entre pedregar, però no podem oblidar que aquest va ser el pas dels jueus en la seva marxa cap al nord després de fugir d’Egipte. Moisés va morir a la muntanya Nebo (en territori dels moabites), al nord est del riu Jordà i va ser el seu fill (Josué) que va conduir el poble cap a la Terra Promesa, on van conquerir Canàa i van fundar la ciutat estat d’Israel. El Nebo és una serra de muntanyes situada entre el congost del Wadi Aiun Musa i el Wadi al-Afrit. Amb una altitud de 848 m compta amb tres cims culminants, dalt dels quals hi ha restes de dolmens i d’un monestir. Antigament la peregrinació al Nebo era habitual per pregar davant de la tomba de Moisés i precisament consta que una gallega, Egeria, una figura històrica i misteriosa, va fer un llarg viatge i va arribar al Nebo, en el segle IV (hi ha informacions que s’hi refereixen com a “una española”, però cal recordar que el segle IV Espanya no existia, en tot cas el que hi havia era la Hispania romana). La història del seu viatge va quedar escrita en un diari que va escriure a les seves companyes de Gallaecia. Hi ha un interessant llibre d’Ana Muncharaz (El viaje de Egeria) que reconstrueix l’itinerari.

P1180766 Mar Mort

 

 

 

 

 

 

 

Anem pujant i podem gaudir del fort contrast dels ocres i blancs amb el blau del mar. La constant evaporació genera una boira quasi permanent que quasi no deixa veure l’altra ribera del mar, amb els turons d’Israel.

P1180769 Blanc i negre 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mentre anem seguint la nostra ruta penso en la llarga carretera que hem seguit cap el sud fins a poder començar aquesta caminada. Hem seguit la Carretera del Rei, que reprodueix el mateix traçat des de fa més de 3000 anys. La Bíblia en parla referint-se al “camí reial” fent referència al camí seguit pels jueus que volien seguir cap el nord. Posteriorment els romans la van restaurar i reconstruir fent una “calçada”. Actualment forma part de la xarxa de carreteres del jove estat de Jordània. Convé saber, quan parlem de la Bíblia, que el text no es va començar a sistematitzar (com expliquen Finkelstein i Silberman, a “La Bíblia desenterrada”) fins el segle VII dC, segles després dels fets centrals que relata. Els autors de les redaccions, transcripcions i còpies, en el context de crisis polítiques i amb interessos concrets, van elaborar un esplèndid document que servís a la seva pròpia finalitat política i militar.

P1180781 Jo i el mar emboirat 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diu la Bíblia “I Moisés va aixecar el braç i va colpejar dos cops la roca amb el bastó i va brollar aigua abundant. D’aquesta manera van poder beure tota la comunitat i el bestiar”. No se sap amb exactitud la localització exacta del punt on va brollar la font. Podria ser Ain Musa, al nord de Wadi Musa, o bé Aioun Musa, prop del Nebo. Jo provo d’aixecar el braç a veure què passa, però no brolla cap font per enlloc, és clar que jo no soc Moisès...

P1180783 Lliris salvatges 

 

 

 

 

 

 

 

Trobem una bona escampada del que el guia ens diu que s’anomenen “lliris salvatges”, una planta que fa una flor tòxica. La diferència d’elevació entre el nivell del Mar Mort (-400m) i el punt més alt (900m) que suposa un desnivell de 1300 metres, junt amb l’aportació d’aigua dels set afluents que porten les aigües de la pluja cap el Mujib, permet una gran biodiversitat, que encara avui s’està investigant i documentant. S’han enregistrat més de 300 plantes, 10 animals carnívors i nombroses aus migratòries de tipus estacionari. Algunes zones llunyanes de la muntanya són de difícil accés i  suposen, per tant, un bon refugi per diverses espècies de felins i cabres.

P1180791 Monstres petrificats Alguns passos entre roques sembla que ens porten entre monstres petrificats. Els jueus també devien passar per aquí en el curs del seu èxode. Van creuar el riu Arnó, que s’identifica amb l’actual Wadi Mujib i d’aquesta manera van creuar la frontera entre el país de Moab i el petit estat de Sijó que estava sota el domini dels amorreus. A la Bíblia, el capìtol 2 d’Amós diu “... calaré foc a Moab i consumiré els palaus de Queriot i morirà Moab sota el tumult, amb estrèpit i al so de trompeta... i mataré a tots els seus princeps”. D’acord amb aquest contingut és evident el significat polític de la declaració. Els que han fugit d’Egipte passen per Moab i entren en guerra amb els qui viuen. És clar que una gran quantitat de persones només poden avançar si aprofiten el que troben per poder menjar i beure. Lògicament això només ho poden obtenir de les collites dels que en aquell moment ja hi vivien. Després el redactor del document busca un sentit sagrat, superior, per tal d’obtenir el tipus de justificació i legalitat que li cal. El text segueix: “A vosaltres us vaig fer sortir de la terra d’Egipte i us vaig conduir pel desert durant 40 anys per poder dominar la terra de l’amorreu”.

P1180797 La dona de Lot  

 

 

 

 

Al final de la caminada, tornem a trobar l’autocar, que ens està esperant. Dalt del turó, format per les obres que van construir la carretera, hi ha una agulla de roca que, actualment, es coneix com a la “Muller de Lot”. Se sap, per la tradició Bíblica que quan Lot fugia de Sodoma i Gomorra, avisat de la immediata destrucció per part d’un àngel, la seva dona (Edith) es va girar , contravenint les ordres de Yahvé, i es va convertir en una estàtua de sal. Més endavant, Lot va anar a viure a una cova amb les seves dues filles, on es va produir un cas d’incest. Així que, tal com ho explica el Gènesi, les dues filles van emborratxar el pare i van copular amb ell per tal de tenir descendència. 

P1180800      El Mar Mort és el punt més baix de la Terra per la seva situació a 400 metres sota el nivell dels altres oceans. Rep l’aigua que prové del riu Jordan, però amb els anys s’ha anat evaporant i per això ha perdut bona part d’aigua i la sal s’ha anat acumulant fins al punt de ser tant densa que impedeix la immersió. Tampoc no hi ha cap mena de vida dins les seves aigües. Pel mateix procés d’evaporació, les sals i minerals concentrats proporcionen productes per la indústria, l’agricultura i la medicina.

P1180833 

 

 

 

 

 

 

Als visitants ens produeix un efecte sedant i poc habitual flotar sobre les seves aigües sense cap mena d’esforç o fins i tot cobrir el cos amb el fang negre que, diuen, conté propietats terapèutiques.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5912116